M3 - Programació

UF1: Programació Estructurada

A1. L’estructura del programa informàtic
A2. La composició alternativa
A3. Disseny d’algorismes iteratius 
A4. Tractament de taules
A5. Tractament de cadenes
A6. Creació de nous tipus de dades

Nota NF1 = 0.2 Pe1 + 0.08 Pt1+ 0.08 Pt2 +  0.32 Pe2 + 0.32 Pe3

Pe1: Qüestionari
Pt1: Pràctica taules
Pt2: Pràctica nou tipus de dades
Pe2: Prova programació: estructures de control, algoritmes de cerca i de recorregut
Pe3: Prova programació: taules, cadenes i nous tipus de dades

Continguts

Variables, constants, entrada de dades i operadors

• Algorismes i programes

• Declaració, inicialització i ús de variables

• Visualització i entrada de les dades en Java

• Operadors numèrics i prioritats

• Operadors amb dades de tipus lògic

Estructures de control

Estructures alternatives

• Les estructures alternatives permeten prendre decisions sobre quin conjunt d’instruccions cal executar en un punt del programa.

• Tota estructura alternativa es basa en l’avaluació d’una expressió que ha de donar un resultat booleà: true (cert) o false (fals). Aquesta expressió s’anomena la condició lògica de l’estructura.

• El conjunt d’instruccions que s’executarà dependrà del resultat de la condició lògica, i actuarà com una mena d’interruptor que marca el flux que cal seguir dins del programa.

• Estructura alternativa

Estructures iteratives

Les estructures de repetició o iteratives permeten repetir una mateixa seqüència d’instruccions diverses vegades, mentre es compleixi una certa condició.

Anomenem bucle o cicle el conjunt d’instruccions que s’ha de repetir un cert nombre de vegades, i anomenem iteració cada execució individual del bucle.

Un bucle infinit és una seqüència d’instruccions dins d’un programa que itera indefinidament, normalment perquè s’espera que s’assoleixi una condició que mai no s’arriba a produir.

Forçosament dins de tot bucle hi ha d’haver instruccions que manipulin variables el valor de les quals permeti controlar la repetició o el final del bucle. Aquestes variables s’anomenen variables de control.

Normalment, les variables de control dins d’un bucle es poden englobar dins d’algun d’aquests tipus de comportament:

• Comptador: una variable de tipus enter que va augmentant o disminuint, indicant de manera clara el nombre d’iteracions que caldrà fer.

• Acumulador: una variable en què es van acumulant directament els càlculs que es volen fer, de manera que en assolir cert valor es considera que ja no cal fer més iteracions. Si bé s’assemblen als comptadors, no són ben bé el mateix.

• Semàfor: una variable que serveix com a interruptor explícit de si cal seguir fent iteracions. Quan ja no en volem fer més, el codi simplement s’encarrega d’assignar-li el valor específic que servirà perquè la condició avaluï false.

• La sentència for

• La sentència while

• La sentència do/while

Esquemes de tractament seqüencial

Introducció

Un esquema de programació no és altra cosa que un model de solució per a a una família de problemes de programació homòlegs. L'ús d'esquemes de programació és una eina imprescindible per al programador atès que el seu ús facilita molt la solució de problemes i rebaixa considerablement la taxa d'errors de programació.

Aquesta estratègia de treball no és única de l'àmbit de la programació sinó que també l'apliquem en altres disciplines. Per exemple, a física quan aprenem a resoldre problemes de tir parabòlic o a matemàtiques quan aprenem a calcular primitives fent integració per parts.

La metodologia general segueix aquests passos:

• Identificació del tipus de problema.

• Caracterització dels elements característics.

• Aplicació de l'esquema.

En aquest material introduïrem els esquemes seqüencials, és a dir els que s'apliquen a dades que tenen estructura de seqüència.

Seqüències

Una seqüència és un conjunt de dades de qualsevol tipus que es caracteritzen per estar disposades «en forma de fila», ja sigui des d'un punt de vista físic o conceptual. Moltes de les dades que manipula un programa tenen estructura de seqüència. Per exemple, un string com ara "Hola nois", pot ser considerat com una seqüència de caràcters ('H', 'o', 'l',...) o una matriu de reals com una seqüència de files. Més formalment, una seqüència és una conjunt de dades tal que:

• És finit.

• Conté un element que és el primer de la seqüència

• Es pot definir la relació de "següent", que donat un element de la seqüència, diu quin ve a darrera.

Per exemple, el enters de 1 a 10 tenen estructura de seqüència atès que són un conjunt finit, tenen un primer ben definit (l'1) i la relació de següent consisteix a sumar una unitat a l'anterior.

• Esquema de recorregut

• Esquema de cerca

Tipus de dades compostes

• Taules

• Cadenes de caràcters

• El tipus char

• Classes

Activitats

Exercicis seqüencials, estructura alternativa i iteratius

• Exercicis seqüencials / Solucions

• Exercicis avaluar expressions lògiques / Solucions

• Exercicis trobar expressions lògiques / Solucions

• Exercicis d'estructura alternativa preliminars / Solucions

• Exercicis d'estructura alternativa / Solucions

• Exercicis amb For / Solucions

• Exercicis de recorregut / Solucions

• Exercicis de cerca / Solucions

• Més exercicis iteratius / Solucions

Exercicis taules, cadenes i nous tipus de dades

• Exercicis taules

• Exercicis taules - Problemes

• Exercici taules - Pokemons

• Exercicis de cadenes

• Exercicis de classe Character

• Exercicis Classes / Prototipus menú

Pràctiques

• Pt1 - Taules / System.out.printf / Colors

• Pt2 - Classes

UF2: Disseny modular i recursivitat

Continguts

• Disseny descendent o modular

• Classes i biblioteques

• Recursivitat

Activitats

• Exercicis mètodes / Colors

• Mastermind

• Recursivitat bàsics

• Recursivitat

• Exercicis repàs programació estructurada

Pràctiques

• Pt1 - Disseny modular

• Pt2 - Disseny modular

• Pt3 - Recursivitat

UF3: Fonament de gestió de fitxers

Continguts

• Clase File

• Fitxers de text

• Fitxers orientats a byte

Activitats

• Clase File

• Fitxers de text

• Fitxers orientats a byte

UF4: Programació Orientada a Objectes. Fonaments

Activitats

• Classes

Exercicis Seqüencials

1. Escriu un programa que demani al usuari el seu nom, i a continuació escrigui una salutació.

Anàlisi

Hem de demanar un nom per teclat i després escriure un missatge de salutació

Dades d'entrada: nom (cadena)

Variables: nom (cadena)

Disseny

1. Llegir nom

2. Escriure missatge de salutació

Proceso Saludar
	Definir nom como Cadena;
	Escribir "Diguem el teu nom:";
	Leer nom;
	Escribir "Hola ",nom;
FinProceso

2. Calcular el perímetre i l'àrea d'un rectangle atesa la base i l'alçada.

Anàlisi

Hem de llegir la base i l'alçada del triangle i calcular el perímetre i el àrea

Dades d'entrada: base(real), alçada(real)

Informació de sortida: perímetre(real) i àrea(real)

Variables: base, alçada, perímetre i àrea (real)

Disseny

1. Llegir base i altura

2. Calcular perímetre(2*base + 2*alçada)

3. Calcular àrea (base * altura

4. Mostrar perímetre i àrea

Proceso Rectangle
	Definir base,alçada,perimetre,area como Real;
	Escribir "Introdueix la base:";
	Leer base;
	Escribir "Introdueix la alçada:";
	Leer alçada;
	perimetro <- 2 * base + 2 * alçada;
	area <- base * alçada;
	Escribir "El perí­metre és ",perimetre," y el àrea es ",area;
FinProceso

3. Calcular la hipotenusa d'un triangle rectangle a partir dels seus catets.

Anàlisi

Hem de llegir la longitud dels dos catets i calcular la hipotenusa.

(Teorema de Pitàgores)

Variables d'entrada: catet1(real), catet2(real)

Variables de sortida: hipotenusa(real)

Disseny

1. Llegir la longitud dels catets

2. Calcular hipotenusa (En un triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets.)

Per tant la hipotenusa és igual a l'arrel quadrada de la suma dels quadrats dels catets (funció raiz).

3. Mostrar la hipotenusa

Proceso CalcularHipotenusa
	Definir catet1,catet2,hipotenusa como Real;
	Escribir "Introdueix el catet 1:";
	Leer catet1;
	Escribir "Introdueix la catet 2:";
	Leer catet2;
	hipotenusa <- raiz(catet1 ^ 2 + catet2 ^ 2);
	Escriure "La hipotenusa és", hipotenusa;
FinProceso

4. Escriu un algoritme amb pseudocodi que demani dos valors numèrics, intercanviï els valors de les variables, i mostri les variables amb els valors intercanviats.

Anàlisi

Es demanen el valor de dues variables (el tipus pot ser el que vulguem).

Cal intercanviar els valors de les variables

Dades d'entrada: dos números en dues variables (enters).

Informació de sortida: Les dues variables però amb les dades canviades (enter)

Variables: num1, num2 (enters).

Disseny

1. Llegir els dos números

2. Intercanvio els valors. Necessito una variable auxiliar (aux).

Assigno "num1" a "aux", "num2" a "num1" i "aux" a "num2"

3. Mostra "num1" i "num2"

Proceso IntercanviarVariables
	Definir num1,num2,aux  como Entero;
	Escribir "Introdueix valor de la variable num1:";
	Lleer num1;
	Escribir "Introdueix valor de la variable num2:";
	Lleer num2;
	aux <- num1;
	num1 <- num2;
	num2 <- aux;
	Escrbir "Nou valor de num1:", num1;
	Escribir "Nou valor de num2:", num2;
FinProceso

Exercicis estructura alternativa

1. Escriu un algorisme que demani un número i digui si és positiu, negatiu o 0.

Anàlisi

Hem de demanar un número per teclat, comparar-lo amb 0, i indicar si és igual, major o menor que 0.

Dades d'entrada: número (enter)

Informació de sortida: Un missatge de text indicant si el número és igual, major o menor que 0.

Variables: num (enters)

Disseny

1. Llegir el número

2. Si el nombre és igual 0 escriviu "És igual a 0"

3. En cas contrari si és més gran que 0 escriure "És més gran que 0"

4. En altre cas escriure "És menor que 0"

Proceso CalcularPositiuNegatiuZero
	Definir num como Entero;
	Escribir "Digue'm el número :";
	Leer num;
	Si num=0 Entonces
		Escribir "És igual a 0";
	SiNo
		Si num>0 Entonces
			Escribir "És positiu";
		SiNo
			Escribir "És negatiu";
		FinSi
	FinSi
FinProceso

2. Escriu un algorisme en pseudocodi que demani un nom d'usuari i una contrasenya i si s'ha introduït "pcarbonell" i "pc1673" s'indica "Has entrat al sistema", sinó hi ha un error.

Anàlisi

Demanem per teclat nom i contrasenya

si coincideixen amb les correctes indiquem que s'ha entrat al sistema.

en cas contrari indiquem que el nom o la clau són incorrectes

Dades d'entrada: usuari, password (cadena)

Informació de sortida: Missatges d'encert o error.

Variables: usuari, password (cadena)

Disseny

1. Llegir l'usuari

2. Llegir el password

3. Si l'usuari és igual a "pcarbonell" i el password és igual a "pc1673"

escriure "Has entrat al sistema"

4. En cas contrari mostrar el missatge "Usuari/password incorrecte"

Procéso Login
	Definir usuari, password como Cadena;
	Escribir Sin Saltar "Introdueix l'usuari:";
	Leer usuari;
	Escribir Sin Saltar "Introdueix el password:";
	Leer password;
	Si usuari="pcarbonell" Y password="pc1673" Entonces
		Escribir "Has entrat al sistema";
	SiNo
		Escribir "Usuari/password incorrecte";
	FinSi
FinProceso

3. Algorisme que demani dos números 'nota' i 'edat' i un caràcter 'sexe' i mostri el missatge 'ACCEPTADA' si la nota és major o igual a cinc, l'edat és més gran o igual a divuit i el sexe és 'F'. En cas que es compleixi el mateix, però el sexe sigui 'M', heu d'imprimir 'POSSIBLE'. Si no es compleixen aquestes condicions cal mostrar 'NO ACCEPTADA'.

Anàlisi

Demanem per teclat dos números: nota i edat i un caràcter sexe.

Es mostra "ACCEPTADA" si nota>=5, edat>=18 i el sexe és femení.

Si es compleix les mateixes condicions però amb el sexe masculí -> "POSSIBLE" en cas contrari es mostra "NO ACCEPTADA"

Dades d'entrada: nota, edat (enter) i sexe (cadena)

Informació de sortida: Missatge d'informació

Variables: nota, edat (enter) i sexe (cadena)

Disseny

1. Llegir la nota, l'edat i el sexe

2. si nota>=5, edat>=18

3. si sexe="F" mostrar "ACCEPTADA" -> funció Mayusculas()

4. si sexe="M" mostrar "POSSIBLE"

5. En cas contrari, mostrar "NO ACCEPTADA"

Proceso ComprovarNotaEdatSexe
	Definir nota,edat como Entero;
	Definir sexe como Cadena
	Escribir Sin Saltar "Introdueix la nota:";
	Leer nota;
	Escribir Sin Saltar "Introdueix l'edat:";
	Llegir edat;
	Escribir Sin Saltar "Introdueix el sexe (F/M):";
	Leer sexe;
	Si nota>=5 Y edat>=18 Entonces
		Si Mayusculas(sexe)="F" Entonces
			Escribir "Acceptada";
		Sinó
			Si Mayusculas(sexe)="M" Entonces
				Escribir "Possible";
			SiNo
				Escribir "No Acceptada";
			FinSi
		FinSi
	SiNo
		Escribir "No Acceptada";
	FinSi
FinProceso

4. L'associació de vinicultors té com a política fixar un preu inicial al quilo de raïm, la qual es classifica en tipus A i B, i a més en mides 1 i 2. Quan es realitza la venda del producte, aquesta és d'un sol tipus i mida, es requereix determinar quant rebrà un productor pel raïm que lliura en un embarcament, considerant el següent:

• Si és de tipus A, se li carreguen 20 cèntims al preu inicial quan és de mida 1; i 30 cèntims si és de mida 2.
• Si és de tipus B, es rebaixen 30 cèntims quan és de mida 1, i 50 cèntims quan és de mida 2.
• Realitzeu un algorisme per determinar el guany obtingut.

Anàlisi

El preu final del raïm es calcula multiplicant els quilos recollits pel preu de cada quilo. El preu per quilo es calcula a partir del preu inicial sumant o restant una quantitat determinada segons la mida i el tipus del raïm.

Dades d'entrada: tipus, mida (caràcter), preu inicial en cèntims i quilos (enter)

Informació de sortida: Preu final en euros (real) o missatge d'error

Variables: preu_inicial (enter), quilos (enter), mida (caràcter), tipus (caràcter), preu_final (real)

Disseny

1. Llegir preu_inicial, quilos

2. Llegir tipus

3. Si tipus no és "A" o "B" tornar missatge d'error.

4. Llegir la mida

5. Si la mida no és "1" o "2" tornar missatge d'error.

6. Si tipus és "A" i mida és "1" summe a preu_inicial 20 cèntims.

7. Si tipus és "A" i mida és "2" summe a preu_inicial 30 cèntims.

8. Si tipus és "B" i grandària és "1" resta a preu_inicial 20 cèntims.

9. Si tipus és "B" i grandària és "2" resta a preu_inicial 30 cèntims.

10. El preu_final = preu_inicial * quilos

11. Mostra preu final/100 euros

Proceso PreuUva
	Definir tipus como Caracter;
	Definir mida como Caracter;
	Definir preu_inicial,preu_final como Real;
	Definir quilos como Entero;
	Escribir Sin Saltar "Introdueix el preu inicial per quilos del UVA (cèntims):";
	Leer preu_inicial;
	Escribir Sin Saltar "Introdueix quants quilos has venut:";
	Leer quilos;
	Escribir Sin Saltar "Introdueix el tipus de l'UVA (A/B):";
	Leer tipus;
	
	Si Mayusculas(tipus)<>"A" Y Mayusculas(tipus)<>"B" Entonces
		Escribir "Tipus incorrecte";
	SiNo
		Escribir Sin Saltar "Introdueix la mida del UVA (1/2):";
		Leer mida;
		Si mida<>"1" Y mida<>"2" Entonces
			Escribir "Mida incorrecte";
		SiNo
			Si Mayusculas(tipus)="A" Entonces
				Si mida="1" Entonces
					preu_inicial<-preu_inicial+20;
				SiNo
					preu_inicial<-preu_inicial+30;
				FinSi
			SiNo
				Si mida="1" Entonces
					preu_inicial<-preu_inicial-20;
				SiNo
					preu_inicial<-preu_inicial-30;
				FinSi
			FinSi
			preu_final<-preu_inicial * quilos;
			Escribir "El guany és",preu_final/100, "euros.";
			
		FinSi
	FinSi
FinProceso

5. Utilitzant l'estructura Segun ..., fes un algorisme en pseudocodi que demani el nom i preu original d'un article i el codi de descompte (si el codi és 1 els descompte és del 10%, si el codi és 2 el descompte és del 15%, si el codi és 3 el descompte és del 20%, altrament el descompte és del 0%. Cal mostrar l'article, el preu original, el descompte i el preu final.

Proceso DescompteComercial

	Definir nom como Cadena;
	Definir preuOriginal, descompte, preuFinal como Real;
	Definir codiDescompte como Entero;
	
	Escribir "Introdueix el nom de l'article: ";
	Leer nom
	Escribir "Introdueix el preu original: ";
	Leer preuOriginal
	Escribir "Introdueix el codi de descompte: ";
	Leer codiDescompte;
	
	Segun codiDescompte Hacer
		1: descompte <- preuOriginal * 0.10;
		2: descompte <- preuOriginal * 0.15;
                3: descompte <- preuOriginal * 0.20;
		De Otro Modo: descompte <- 0;
	FinSegun
	
	preuFinal <- preuOriginal - descompte;
	
	Escribir "Article: ", nom
	Escribir "Preu original: ", preuOriginal
	Escribir "Descompte: ", descompte
	Escribir "Preu final: ", preuFinal

FinProceso

6. Utilitzant l'estructura Segun ..., fes un algorisme en pseudocodi per calcular l'àrea de qualsevol de les següents figures geomètriques: Quadrat, Rectangle, Triangle i Cercle.

Proceso Area

        Definir figura Como Cadena; 
        Definir area, costat, ample, llarg, base, alçada, radi Como Real;
	
	Escribir "Escull la figura geomètrica"
	Escribir "Quadrat , Rectangle , Triangle , Cercle"
	Leer figura 
	
	Segun figura Hacer
		"Quadrat" : 
			Escribir "Introdueix la mida d'un costat del quadrat"
			Leer costat
			area <- costat * costat
			
		"Rectangle" :
			Escribir "Introdueix l'ample del rectangle"
			Leer ample
			Escribir "Introdueix el llarg del rectangle"
			Leer llarg
			area <- ample * llarg
			
		"Triangle" :
			Escribir "Introdueix la alçada del triangle";
			Leer alçada;
			Escribir "Introdueix la base del triangle";
			Leer base;
			area <- (base * alçada) / 2;
			
		"Cercle" :
			Escribir "Ingrese el radio del circulo";
			Leer radi:
			area <- PI * radi * radi;
	FinSegun
	
	Escribir "l'àrea de la figura és: " , area;	

FinProceso

Exercicis estructura repetitiva

Para

1. Crea una algorisme amb pseudocodi que demani un número i calculi el seu factorial (El factorial d'un nombre és el producte de tots els enters entre 1 i el mateix nombre i es representa pel nombre seguit d'un signe d'exclamació. Per exemple 5! = 1x2x3x4x5=120)

Anàlisi

Necessito acumular les successives multiplicacions, començant per 2 fins al número indicat.

Dades d'entrada: número per calcular el factorial comptador per in comptant els números des de 2 al nombre.

Informació de sortida: El resultat del factorial

Variables: num, comptador (enter), resultat (real)

Disseny

1. Llegir nombre

2. Inicialitza variables: resultat = 1

3. Per a comptador=2 fins num

4. resultat=resultat*comptador

5. Mostrar resultat

Proceso Factorial
	Definir num,comptador como Entero;
	Definir resultat como Real;
	resultat <- 1;
	Escribir Sin Saltar "Digue'm un número:";
	Leer num;
	Para comptador<-2 Hasta num Hacer
		resultat <- resultat * comptador;
	FinPara
	Escribir "El resultat és", resultat;
FinProceso

2. Feu un algorisme que imprimeixi tots els números parells entre dos números que se li demanin a l'usuari.

Anàlisi

Llegim un nombre. Si és senar, li sumo 1 i ja és parell. Llegim el segon número.

Escric el número des del primer fins al segon de dos en dos.

Dades d'entrada: dos números

Informació de sortida: Els nombres parells que hi ha entre els dos anteriors

Variables: num, num1, num2 (enter)

Disseny

1. Llegir num1,num2

2. Si num1 és senar -> num1=num1+1

3. Des de num1 fins a num2 de 2 en 2

4. Escriure el número

Proceso NumerosParells
	Definir num,num1,num2 Como Entero;
	Escribir Sin Saltar "Introdueix el número 1:";
	Leer num1;
	Escribir Sin Saltar "Introdueix el número 2:";
	Leer num2;
	Si num1 % 2 = 1 Entonces
		num1<-num1+1;
	FinSi
	Para num<-num1 Hasta num2 Con Paso 2 Hacer
			Escribir Sin Salta saltar num," ";
	FinPara
FinProceso

3. Realitzar un algorisme que demani números (es demanarà per teclat la quantitat de números a introduir). El programa ha d'informar de quants números introduïts són més grans que 0, menors que 0 i iguals a 0.

Anàlisi

Es demana la quantitat de números que es llegiran. Anem introduint números.

Hem de comptar els positius, negatius i zeros.

Dades d'entrada: Quantitat de números, els números.

Informació de sortida: Quantitat de positius, de negatius i de zeros.

Variables: quantitat_num,num,cont_positius,cont_negatius,cont_zeros(enters)

Disseny

1. Inicialitzo els comptadors

2. Llegir quantitat de números

3. Des d'1 fins a quantitat de números

4. Llegir num

5. Si num> 0-> increment cont_positius

6. Si num< 0-> increment cont_negatius

7. Si num = 0-> increment cont_zeros.

8Mostra cont_postius, cont_negatius, cont_zeros

Proceso ComptarNumerosPositiusNegatiusIZeros
	Definir num Como Entero;
	Definir quantitat_num,i Como Entero;
	Definir cont_negatius,cont_positius,cont_zeros omo Entero;
	cont_negatius <- 0;
	cont_positius <- 0;
	cont_zeros <- 0;
	Escribir "Quants números introduiràs?:";
	Leer quantitat_num;
	Para a i<-1 Hasta quantitat_num Hacer
		Escribir "Nombre ",i,":" ;
		Leer num;
		Si num>0 Entonces
			cont_positius <- cont_positius + 1;
		SiNo
			Si num<0 Entonces
				cont_negatius <- cont_negatius + 1;
			Sinó
				cont_zeros <- cont_zeros + 1;
			FinSi
		FinSi
	FinPara
	Escribir "Números positius:",cont_positius;
	Escribir "Números negatius:",cont_negatius;
	Escribir "Nombre igual a 0:",cont_zeros;
FinProceso

4. Feu un algorisme que mostri la taula de multiplicar d'un número introduït per teclat.

Anàlisi

Llegim el número del que volem mostrar la taula

Necessitem un comptador per comptar d'1 a 10

.Hem de repetir 10 vegades -> A cada volta hem de mostrar: el comptador * el número = resultat de la multiplicació

Dades d'entrada: El número de la taula i un comptador d'1 a 10.

Informació de sortida: Les 10 operacions de la taula de multiplicació

Variables: taula,num (enters)

Disseny

1. Llegir taula

2. Des de nombre d'1 a 10

3. Mostrar num * taula = (num*taula)

Proceso TaulaMultiplicar
	Definir taula i Como Entero;
	Escribir Sin Saltar "De quin número vols mostrar la taula de multiplicar?:";
	Leer taula;
	Para num<-1 Hasta 10 Hacer
		Escribir num," * ",taula," = ",num*taula;
	FinPara
FinProceso

5. Feu un algorisme que mostri les taules de multiplicar del 1 al 10.

Anàlisi

He de repetir 10 vegades (des del número 1 fins al 10) mostrar la taula de multiplicar d'aquest número.

Com hem vist en l'exercici 4, per fer una taula de multiplicar hem de repetir 10 vegades per mostrar cada línia de la taula.

Per tant necessito dos bucles imbricats.

Dades d'entrada: Res

Informació de sortida: Les deu taules de multiplicar

Variables: taula,num (enters)

Disseny

1. Per a taula des d'1 fins a 10

2. Per num des d'1 fins a 10

3. Mostrar taula * num = (taula*num)

Proceso TaulesDeMultiplicar
	Definir taula,num Como Entero;
	Para taula<-1 Hasta 10 Hacer
		Para num<-1 Hasta 10 Hacer
			Escribir taula," * ",num," = ", taula*num;
		FinPara
		Esperar Tecla;
	FinPara
FinProceso

6. Una empresa té el registre de les hores que treballa diàriament un empleat durant la setmana (sis dies) i requereix determinar-ne el total, així com el sou que rebrà per les hores treballades.

Anàlisi

Calcular el sou i les hores treballades dun empleat en una setmana (6 dies).

Cal anar introduint la quantitat d'hores que treballa cada dia.

Hem de saber quant es paga l'hora treballada.

Cal anar acumulant les hores treballades cada dia, per poder calcular el sou.

Dades d'entrada: Sou per hora, hores.

Informació de sortida: Les hores acumulades, i el sou de la setmana.

Variables: sou_per_hora (Real),hores, hores_acum, dia(enter)

Disseny

1.- Inicialitzo les hores acumulades

2.- Llegir sou per hora (sou)

3.- Des del dia 1 al 6

4.- Llegir hores treballades

5.- Acumular les hores treballades

6.- Mostrar Les hores acumulades

7.- Mostrar el sou -> hores acumulades * sou per hora

Proceso CalcularSou
	Definir sou_per_hora Como Real;
	Definir hores, hores_acum Como a Entero;
	Definir dia Como Entero;
	hores_acum<-0;
	Escribir sin saltar "Introdueix el sou per hora:";
	Leer sou_per_hora;
	Para dia<-1 hasta 6 Hacer
		Escribir "Quantes hores has treballat el dia "dia,"?:";
		Leer hores;
		hores_acum <- hores_acum + hores;
	FinPara
	Escribir "Hores acumulades a la setmana:",hores_acum;
	Escribir "Sou:",sou_per_hora*hores_acum;
FinProceso

7. Una empresa paga als seus empleats amb base a les hores treballades a la setmana.

Realitzeu un algorisme per determinar el sou setmanal de N treballadors i, a més, calculeu quant va pagar l'empresa pels N empleats.

Anàlisi

Cal calcular el sou d'un nombre de treballadors, per tant necessitem el nombre de treballadors que té lempresa. També necessitem saber el sou per hora, i per cada treballador cal demanar les hores que ha treballat a la setmana.

Per cada treballador cal mostrar el sou setmanal i en finalitzar el programa mostrem el total de sous pagats.

Dades d'entrada: Nombre de treballadors, sou per hora, hores treballades per cada treballador.

Informació de sortida: Sou de cada treballador, total pagat.

Variables: hores_per_setmana, hores_acum (enter), sou_per_hora (real), treballadors, treballador (enters)

Disseny

1. Inicialitzo l'acumulador d'hores

2. Llegir el nombre de treballadors

3. Llegir sou per hora

4. Per cada treballador

5. Llegir hores treballades per setmana

6. Mostrar sou (hores_per_setmana*sou_per_hora

7. Acumular hores treballades

8. Mostrar total de pagament (hores_acum*sou_per_hora)

Proceso CalcularSalari
	Definir hores_per_setmana, hores_acum Como Entero;
	Definir sou_per_hora Como Real;
	Definir treballadors, treballador Como Entero;
	hores_acum<-0;
	Escribir Sin Saltar "Quants treballadors té l'empresa?:";
	Leer treballadors;
	Escribir Sin Saltar "Sou per hora:";
	Leer sou_per_hora;
	Para treballador<-1 Hasta treballadors Hacer
		Escribir Sin Saltar "Quantes hores ha treballat el treballador, treballador, ?";
		Leer hores_per_setmana;
		hores_acum<-horas_acum+hores_per_setmana;
		Escribir "El treballador ",treballador," té de sou ",hores_per_setmana*sou_per_hora; 
	FinPara
	Escribir "El pagament als "treballadors," treballadors és: ",hores_acum*sou_per_hora;
FinProceso

Mientras

1, Crea un algoritme amb pseudoci que permeti endevinar un número. L'aplicació genera un número aleatori de l'1 al 100. A continuació va demanant números i va responent si el nombre a endevinar és més gran o més petit que l'introduït, a més dels intents que et queden (tens 10 intents per encertar-ho).

El programa acaba quan s'encerta el número (a més et diu quants intents ho has encertat), si s'arriba al límit d'intents et mostra el número que havia generat.

Anàlisi

Hem de generar un nombre aleatori (funció aleatori) de l'1 al 100.

Necessitem un comptador per comptar els 10 intents. Al principi val 10 i anirà decrementant.

Mentre no encerti el número i em quedin intents:

Llegeixo un número

Ho comparo amb el nombre generat (dic si és més gran o més petit)

Demano un altre nombre

Puc acabar el bucle per dues raons: si he endevinat el número (he guanyat) i mostro els intents que he necessitat.

sinó he perdut, he utilitzat els 10 intents i mostro el número generat.

Dades d'entrada: número demanat a l'usuari.

Informació de sortida: Has guanyat i els intents, o has perdut i el número.

Variables: num_scret, num_ingressat, intents (enters)

Disseny

1. Genero un nombre aleatori de l'1 al 100 (num_secret)

2. intents = 10

3. Llegir num

4. Mentre num<> num_secret i intents>1

5. Si num_screto>num -> Escriure "Molt baix"

6. Si num_screto<num -> Escriure "Molt alt"

7. intents=intents-1

8. Escriure intents

9. Llegir num

10. Si num_secreo=num -> Escriure "Has guanyat", intents

11. SiNo -> Escriure "Has perdut, num_secret

Proceso Adivina_Numero
    Definir intents,num_secret,num_ingressat Como Entero;
    intents <- 10;
    num_secret <- Aleatorio(1,100);
    
    Escribir "Endevineu el nombre (d'1 a 100):";
    Leer num_ingressat
    Mientras num_secret<>num_ingressat Y intents>1 Hacer
        Si num_secret>num_ingressat Entonces
            Escribir "Molt baix";
        Sino 
            Escribir "Molt alt";
        FinSi
        intents <- intents-1;
        Escribir "Li queden ",intents," intents:";
        Leer num_ingressat;
    FinMientras
    
    Si num_secret=num_ingressat Entonces
        Escribir "Exacte! Vostè endevino a ",11-intents," intents.";
    Sino
        Escribir "El nombre era: ",num_secret;
    FinSi
    
FinProceso

2.Algorisme que demani números fins que s'introdueixi un zero. Heu d'imprimir la suma i la mitjana de tots els números introduïts.

Anàlisi

Anem demanant números fins a introduir un 0.

Necessitem un acumulador per anar fent les sumes intermèdies.

A més necessitem un comptador, per calcular la mitjana (suma/quantitat)

Dades d'entrada: números, un acumulador per sumar i un comptador

Informació de sortida: La suma i la mitjana

Variables:num, suma, cont enters)

Disseny

1. Inicialitzat: suma = 0, cont = 0

2. Llegir num

3. Mentre num<>0

4. Acumul: suma = suma + num

5. Conte si num<>0: cont=cont+1

. 6. Llegir num

7. Si cont=0 (No hem introduït cap número)-> mitjana=0

8. SiNo -> mitjana=suma/cont;

9. Mostrar suma i mitjana

Proceso CalcularSumaMitjana
	Definir num Como Entero;
	Definir suma,cont como Entero;
	Definir mitjana Como Real;
	suma <- 0;
	cont <-0;
	//Amb el mentre si el primer número és 0 no entrarà al bucle
	Escribir "Nombre (0 per sortir):"
	Leer num;
	Mientras num<>0 Hacer
		suma <- suma + num;
		cont <- cont + 1;
		Escribir "Nombre (0 per sortir):";
		Leer num;
	FinMientras
	//Si cont=0 no puc fer la divisió
	Si cont>0 Entonces
		mitjana <- suma / cont;
	SiNo
		mitjana <-0;
	FinSi
	
	Escribir "Suma:",suma;
	Escribir "Mitjana:",mitjana;
FinProceso

3. Crea una aplicació que demani un número i calculi el seu factorial (El factorial de un nombre és el producte de tots els enters entre 1 i el mateix nombre i es representa pel nombre seguit d'un signe d'exclamació.

Per exemple 5! = 1x2x3x4x5=120

Anàlisi

Necessito acumular les successives multiplicacions, començant per 2 fins al número indicat.

Dades d'entrada: número per calcular el factorial comptador per in comptant els números des de 2 al nombre

Informació de sortida: El resultat del factorial

Variables: num, comptador (entero), resultat (real)

Disseny

1. Llegir nombre

.2. Inicials variables

comptador = 2

resultat = 1

3. Mentre comptador<=num fer

4. resultat=resultat*comptador

5. comptador=comptador+1

. 6. Mostrar resultat

Proceso Factorial
	Definir num,comptador Como Entero;
	Definir resultat Como Real;
	resultat <- 1;
	Escribir Sin Saltar "Digue'm  un número:";
	Leer num;
	comptador <- 2;
	Mientras comptador<=num Hacer
		resultat <- resultat * comptador;
		comptador <- comptador + 1;
	FinMientras
	Escribir "El resultat és ", resultat;
FinProceso

4. Feu una algorisme amb pseudocodi que digui si un número introduït per teclat és primer o no.

Un nombre primer és aquell que només és divisible entre ell mateix i la unitat.

Nota: N'hi ha prou amb provar fins a l'arrel quadrada del número per veure si és divisible per algun altre número.

Anàlisi

Llegim un número i anem comprovant si és divisible entre 2 fins a l'arrel quadrada del nombre. Si és divisible per algun número no és primer.

Si no és divisible per cap nombre és primer.

Per saber si és divisible fem servir l'operador mòdul.

Dades d'entrada: el número a comprovar si és primer o no

Informació de sortida: Un missatge dient si és primer o no

Variables: numero_es_primer (entero), num (entero) comptador des de 2 fins arrel quadrada del num_es_primer, es_primer (lógico)

Disseny

1. Suposo que el nombre és primer -> és_primer<-Verdadero

2. Llegir num_ces_primer

3. Mentre no final (num < número primer?) i el número primer? no sigui divisible pel num

4. Incrementem el num

5. Si es_primer -> Mostra "És primer"

6. Si no -> Mostra "No és primer"

Proceso EsPrimo
	Definir numero_es_primer,num Como Entero;
	Definir es_primer Como Logico;
	es_primer<-Verdadero;
	Escribir Sin Saltar "Introdueix un número per comprovar si és primer:";
	Leer numero_es_primer;
	Mientras num<-numero_es_primer Y numero_es_primer % num = 0 Hacer
		num <- num +1;
	FinMientras
	Si num =  Entonces
		Escribir "És Primer";
	SiNo
		Escribir "No és Primer";
	FinSi
FinProceso

5. Escriviu un algoritme amb pseudocodi que demani el límit inferior i superior d'un interval.

Si el límit inferior és més gran que el superior ho ha de tornar a demanar.

A continuació es van introduint números fins que introduïm el 0.

Quan acabi el programa donarà les informacions següents:

• La suma dels números que estan dins de l'interval (interval obert).
• Quants números estan fora de l'interval.
• He informat si hem introduït algun nombre igual als límits de l'interval.

Anàlisi

Demanem un interval (límit inferior i superior)

Ens hem d'assegurar que el límit inferior sigui menor que el superior.

Es van demanant números fins que s'introdueixi el 0.

Si el nombre pertany a l'interval -> ho vaig sumant (necessito un acumulador)

Si el número no pertany a l'interval, ho explico (necessito un comptador)

Si el nombre és igual a algun límit, allò índic (necessito un indicador)

Al final mostro la suma dels números que pertanyen a l'interval.

Mostreu el comptador de número que no pertanyen a l'interval.

Indico si hem introduït un número igual a algun límit

Dades d'entrada: límit superior i inferior de l'interval i els números.

Informació de sortida: La suma dels que pertanyen a l'interval, el comptador dels números que no pertanyen a l'interval i indico si un nombre ha estat igual a algun interval

Variables: lim_inf, lim_sup, num, suma_dins_interval, cont_fora_interval (enters), igual_limits (Lògic)

Diseny

1. Inicialitzo l'acumulador, el comptador i l'indicat

2. Repetir -> llegir lim_inf i lim_sup fins que lim_inf<lim_sup

3. Llegir núm

4. Mentre num sigui diferent de 0

5. Si num pertany a l'interval -> acumula la suma

6. Sinó -> increment comptador

7. Si és igual a algun interval -> Ho indico (indicador a cert)

8. Llegir núm

9. Mostra la suma dels números pertanyents a l'interval

10. Mostra el comptador de números no pertanyents a l'interval

11. Si l'indicador = Veritable -> Mostra "Un nombre = a interval"

12. SiNo -> Mostra "No has introduït un número igual a l'interval

Proceso Interval
	Definir lim_inf, lim_sup como Entero;
	Definir num como Entero;
	Definir suma_dins_interval Como Entero;
	Definir cont_fora_interval Como Entero;
	Definir igual_limits Como Logico;
	suma_dins_interval <- 0;
	cont_fora_interval <- 0;
	igual_limits <- Falso;
	//M'asseguro que el lim_inf és menor que el lim_sup
	Repetir
		Escribir "Introdueix el límit inferior de l'interval:";
		Leer lim_inf;
		Escribir "Introdueix el límit superior de l'interval:";
		Leer lim_sup;
		Si lim_inf>lim_sup Entonces
			Escribir "ERROR: El límit inferior ha de ser menor que el superior.";
		FinSi
	Hasta Que lim_inf<=lim_sup;
	
	Escribir Sin Saltar "Introdueix un número (0, per sortir):";
	Leer num;
	Mientras num<>0 Hacer
		//Pertany a l'interval
		Si num>lim_inf Y num<lim_sup Entonces
			suma_dins_interval<- suma_dins_interval + num;
		SiNo
			//No pertany a l'interval
			cont_fora_interval <- cont_fuera_intervalo + 1;
		FinSi
		//Nombre igual a algun dels límits
		Si num=lim_inf O num=lim_sup Entonces
			igual_limits <- Verdadero;
		FinSi
		Escribir Sin Saltar "Introdueix un número (0, per sortir):";
		Leer num;
	FinMientras
	Escribir "La suma dels números dins de l'interval és ",suma_dins_interval;
	Escribir "La quantitat de números fora de l'interval és ",cont_fora_interval;
	Si igual_limits Entonces
		Escribir "S'ha introduït algun nombre igual als límits de l'interval.";
	SiNo
		Escribir "No s'ha introduït cap número igual als límits de l'interval.";
	FinSi
FinProceso

Més exercicis iteratius

1. Calculeu les qualificacions d'un grup d'alumnes. La nota final de cada alumne es calcula segons el criteri següent: la part pràctica val el 10%; la part de problemes val el 50% i la part teòrica el 40%. L'algorisme llegirà el nom de l'alumne, les tres notes, escriurà el resultat i tornarà a demanar les dades del següent alumne fins que el nom sigui una cadena buida. Les notes han d'estar entre 0 i 10, si no ho estan, no imprimirà les notes, mostrarà un missatge d'error i tornarà a demanar un altre alumne.

Proceso Notes_Alumnes Definir alumne Como Cadena; Definir nota_practica, nota_problemes, nota_teoria, nota_final Como Real;

       Escribir "Introduïu el nom de l'alumne: ";

Leer alumne;

       Mientras alumne<>"" Hacer
       //si introduïm un nom d'alumne correcte, entrés al bucle
       	Escribir "Introdueix la nota de la pràctica: ";
       	Leer nota_practica;
       	Escribir "Introdueix la nota dels problemes: ";
       	Leer nota_problemes;
       	Escribir "Introdueix la nota de teoria";
       	Leer nota_teoria;
       	//comprovem si les notes tenen un rang correcte
       	Si (nota_practica<=10 y nota_practica>=0) y (nota_problemes<=10 y nota_problemes>=0) y (nota_teoria<=10 y nota_teoria>=0) Entonces

Escribir "L'alumne ", alumne;

               	Escribir "La nota practica és " nota_practica;
               	Escribir "La nota de problemes és ", nota_problemes;
               	Escribir "La nota de teoria és " nota_teoria;
               	nota_final<-(nota_practica * 0,1)+(nota_problemes * 0.5)+(nota_teoria*0.4);
               	Escribir "La nota final és " nota_final;
       	SiNo
               Escribir "Has escrit una nota incorrecta, Torna a introduir les notes!";
       	FinSi

Escribir "Introdueix el nom d'un altre alumne"; Leer alumne; FinMientras FinProceso </source>

2. Un conductor d'UBER va prendre el temps (en minuts) que es va demorar des del punt de partida fins a la destinació. Elaboreu un algorisme amb pseudocodi que permeti ingressar cadascun dels temps en minuts i que mostri:

a) La mitjana dels temps

b) El nombre de vegades que es va demorar menys de 30 minuts

c) El nombre de vegades que es va demorar entre 30 a 45 minuts i

d) Finalment el nombre de vegades que es va demorar més de 45 minuts.

Proceso UBER
        Definir nroViatges,temps,acum,cont,contMenys30,contEntre30i45,contMes45 Como Entero;
	Definir mitjana Como Real;
	
	contMenys30 <- 0;  //comptador
	contEntre30i45 <- 0;
	contMes45 <- 0;
	acum <- 0;   //acumulador
	
	Escribir "Introduïu el número de viatges del dia: ";
	Leer nroViatges;
	
	cont <- 1;
	Mientras cont <= nroViajes Hacer
		Escribir "Introduïu el temps del viatge ",cont;
		Leer temps; 
		
		si temps<30 Entonces 
			contMenys30 <- contMenys30 + 1;
		Sino
			si temps >= 30 y temps < 45 Entonces 
				contEntre30i45 <- contEntre30i45 + 1;
			Sino
				contMes45 <- contMes45 + 1;
			FinSi
		FinSi
		
		acum <- acum + temps;
		cont <- cont + 1;
	Fin Mientras 
		
	mitjana <- acum / nroViajes;

	Escribir "Nro de viatges : ",nroViatges;
	Escribir "Mitjana dels temps: ",mitjana;
	Escribir "Vegades que es va demorar menys de 30 minuts:: ",contMenys30;
	Escribir "Vegades que es va demorar entre 30 a 45 minuts: ",contEntre30i45; 
	Escribir "Vegades que es va demorar més de 45 minuts: ",contMes45;
FinProceso