Diferència entre revisions de la pàgina «M3 - Programació»

Revisió del 13:53, 11 juny 2020

UF1: Programació Estructurada

Continguts

Algoritmes / pseudocodi

Pseudocodi

Exercicis Pseudocodi

Variables, constants i estructures de control

Algorismes i programes

Fitxer:Shortcuts-80.pdf

Declaració, inicialització i ús de variables

Visualització i entrada de les dades en Java

Operadors numèrics i prioritats

Operadors amb dades de tipus lògic

Estructura alternativa

Estructures iteratives

Les estructures de repetició o iteratives permeten repetir una mateixa seqüència d’instruccions diverses vegades, mentre es compleixi una certa condició.

Anomenem bucle o cicle el conjunt d’instruccions que s’ha de repetir un cert nombre de vegades, i anomenem iteració cada execució individual del bucle.

Un bucle infinit és una seqüència d’instruccions dins d’un programa que itera indefinidament, normalment perquè s’espera que s’assoleixi una condició que mai no s’arriba a produir.

Forçosament dins de tot bucle hi ha d’haver instruccions que manipulin variables el valor de les quals permeti controlar la repetició o el final del bucle. Aquestes variables s’anomenen variables de control.

Normalment, les variables de control dins d’un bucle es poden englobar dins d’algun d’aquests tipus de comportament:

Comptador: una variable de tipus enter que va augmentant o disminuint, indicant de manera clara el nombre d’iteracions que caldrà fer.

Acumulador: una variable en què es van acumulant directament els càlculs que es volen fer, de manera que en assolir cert valor es considera que ja no cal fer més iteracions. Si bé s’assemblen als comptadors, no són ben bé el mateix.

Semàfor: una variable que serveix com a interruptor explícit de si cal seguir fent iteracions. Quan ja no en volem fer més, el codi simplement s’encarrega d’assignar-li el valor específic que servirà perquè la condició avaluï false.