Diferència entre revisions de la pàgina «M3 - Programació»

De wikiserver
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Variables, constants, entrada dades i operadors)
(Exercicis seqüencials, estructura alternativa i iteratius)
Línia 97: Línia 97:
  
 
:*[[M3 - Programació estructurada / Exercicis UF1: D'estructura alternativa |Exercicis d'estructura alternativa]]
 
:*[[M3 - Programació estructurada / Exercicis UF1: D'estructura alternativa |Exercicis d'estructura alternativa]]
 +
 +
:*[[M3 - Programació estructurada / Exercicis UF1: For |Exercicis amb For]]
 
<!--
 
<!--
:*[[M3 - Programació estructurada / Exercicis UF1: For |Exercicis amb For]]
 
 
 
:*[[M3 - Programació estructurada / Exercicis UF1: Recorregut |Exercicis de recorregut]]
 
:*[[M3 - Programació estructurada / Exercicis UF1: Recorregut |Exercicis de recorregut]]
  

Revisió del 09:55, 11 oct 2020

UF1: Programació Estructurada

A1. L’estructura del programa informàtic
A2. La composició alternativa
A3. Disseny d’algorismes iteratius 
A4. Tractament de taules
A5. Tractament de cadenes
A6. Creació de nous tipus de dades

Nota NF1 = 0.2 Pe1 + 0.08 Pt1+ 0.08 Pt2 +  0.32 Pe2 + 0.32 Pe3

Pe1: Qüestionari
Pt1: Pràctica taules
Pt2: Pràctica nou tipus de dades
Pe2: Prova programació: estructures de control, algoritmes de cerca i de recorregut
Pe3: Prova programació: taules, cadenes i nous tipus de dades

Continguts

Variables, constants, entrada de dades i operadors

Fitxer:Shortcuts-80.pdf

Estructures de control

Estructures alternatives
  • Les estructures alternatives permeten prendre decisions sobre quin conjunt d’instruccions cal executar en un punt del programa.
  • Tota estructura alternativa es basa en l’avaluació d’una expressió que ha de donar un resultat booleà: true (cert) o false (fals). Aquesta expressió s’anomena la condició lògica de l’estructura.
  • El conjunt d’instruccions que s’executarà dependrà del resultat de la condició lògica, i actuarà com una mena d’interruptor que marca el flux que cal seguir dins del programa.
Estructures iteratives

Les estructures de repetició o iteratives permeten repetir una mateixa seqüència d’instruccions diverses vegades, mentre es compleixi una certa condició.

Anomenem bucle o cicle el conjunt d’instruccions que s’ha de repetir un cert nombre de vegades, i anomenem iteració cada execució individual del bucle.
Un bucle infinit és una seqüència d’instruccions dins d’un programa que itera indefinidament, normalment perquè s’espera que s’assoleixi una condició que mai no s’arriba a produir.
Forçosament dins de tot bucle hi ha d’haver instruccions que manipulin variables el valor de les quals permeti controlar la repetició o el final del bucle. Aquestes variables s’anomenen variables de control.

Normalment, les variables de control dins d’un bucle es poden englobar dins d’algun d’aquests tipus de comportament:

  • Comptador: una variable de tipus enter que va augmentant o disminuint, indicant de manera clara el nombre d’iteracions que caldrà fer.
  • Acumulador: una variable en què es van acumulant directament els càlculs que es volen fer, de manera que en assolir cert valor es considera que ja no cal fer més iteracions. Si bé s’assemblen als comptadors, no són ben bé el mateix.
  • Semàfor: una variable que serveix com a interruptor explícit de si cal seguir fent iteracions. Quan ja no en volem fer més, el codi simplement s’encarrega d’assignar-li el valor específic que servirà perquè la condició avaluï false.

Tipus de dades compostes

Activitats

Exercicis seqüencials, estructura alternativa i iteratius

Exercicis taules, cadenes i nous tipus de dades