M3 - Programació
De wikiserver
La revisió el 11:59, 22 set 2020 per Administrador (Discussió | contribucions) (→UF1: Programació Estructurada)
UF1: Programació Estructurada
A1. L’estructura del programa informàtic A2. La composició alternativa A3. Disseny d’algorismes iteratius A4. Tractament de taules A5. Tractament de cadenes A6. Creació de nous tipus de dades Nota NF1 = 0.2 Pe1 + 0.08 Pt1+ 0.08 Pt2 + 0.32 Pe2 + 0.32 Pe3 Pe1: Qüestionari Pt1: Pràctica taules Pt2: Pràctica nou tipus de dades Pe2: Prova programació: estructures de control, algoritmes de cerca i de recorregut Pe3: Prova programació: taules, cadenes i nous tipus de dades
Continguts
Variables, constants i estructures de control: estructura alternativa
Estructures de control: Estructures iteratives
Les estructures de repetició o iteratives permeten repetir una mateixa seqüència d’instruccions diverses vegades, mentre es compleixi una certa condició.
- Anomenem bucle o cicle el conjunt d’instruccions que s’ha de repetir un cert nombre de vegades, i anomenem iteració cada execució individual del bucle.
- Un bucle infinit és una seqüència d’instruccions dins d’un programa que itera indefinidament, normalment perquè s’espera que s’assoleixi una condició que mai no s’arriba a produir.
- Forçosament dins de tot bucle hi ha d’haver instruccions que manipulin variables el valor de les quals permeti controlar la repetició o el final del bucle. Aquestes variables s’anomenen variables de control.
Normalment, les variables de control dins d’un bucle es poden englobar dins d’algun d’aquests tipus de comportament:
- Comptador: una variable de tipus enter que va augmentant o disminuint, indicant de manera clara el nombre d’iteracions que caldrà fer.
- Acumulador: una variable en què es van acumulant directament els càlculs que es volen fer, de manera que en assolir cert valor es considera que ja no cal fer més iteracions. Si bé s’assemblen als comptadors, no són ben bé el mateix.
- Semàfor: una variable que serveix com a interruptor explícit de si cal seguir fent iteracions. Quan ja no en volem fer més, el codi simplement s’encarrega d’assignar-li el valor específic que servirà perquè la condició avaluï false.
