Diferència entre revisions de la pàgina «M8 - Aplicacions web / Apunts UF2: Introducció gestors d'arxius web»

Revisió del 21:19, 27 nov 2016

La gestió de la informació és un aspecte de creixent importància a mesura que s’estén l’ús d’Internet. El volum de dades dels usuaris augmenta, fins al punt que pot esdevenir una necessitat poder-hi accedir d’una manera remota i compartida; en aquest sentit, fer-ho des d’un navegador és cada cop més comú.

A l’hora de gestionar continguts de diversos formats, els gestors d’arxius web simplifiquen el treball dels tècnics. Diversos són els contextos on és recomanable la utilització d’eines basades en l’ús de navegador: empreses de diferent mida, universitats o centres educatius.

            En aquest context, la paraula web fa al·lusió a l’ús del protocol d’aplicació
            HTTP per a la transferència de pàgines web. Així, doncs, el terme gestors 
            d’arxius web fa referència a aplicacions gestores d’arxius basades en web 
            accessibles a través dels nostres navegadors d’Internet (per exemple, el Firefox 
            o l’Internet Explorer).

      Un gestor d’arxius web és una aplicació web que permet consultar i manipular un sistema 
      d’arxius remot.

            La paraula arxiu, en el context d’Unix, es refereix a un conjunt de fitxers 
            agrupats en un de sol (normalment comprimits), però al llarg d’aquest material 
            utilitzarem les paraules fitxers i arxius indistintament.

Des de l’aparició del protocol FTP l’any 1971, passant per la invenció pel programa ping per part del científic Mike Muuss el 1983, l’ús de les xarxes ha anat guanyant en precisió i senzillesa. Els gestors d’arxius web han esdevingut, en aquest sentit, una fita important dels darrers anys.

            File transfer protocol (FTP)

            L’FTP és un protocol de xarxa amb arquitectura client-servidor que es remunta 
            a l’any 1973 i que va ser dissenyat per intercanviar i manipular arxius a través 
            d’una xarxa d’ordinadors que utilitzi el protocol IP, com ara Internet. Inicialment, 
            l’FTP es cridava a través d’una consola o terminal i tota la interfície era en mode 
            text, però més endavant es van desenvolupar interfícies de tipus gràfic que el 
            suporten.

                   PHP (PHP: Hyper­text Pre­pro­ces­sor) és un llen­guatge de pro­gra­ma­ció que 
                   s’uti­litza per gene­rar pàgi­nes web dinà­mi­ques.

Una característica del programari és que sol evolucionar en el temps. En la següent imatge podeu veure quin era l’aspecte del programa File Thingie, un gestor de fitxers web basat en el llenguatge de programació PHP.

Avui en dia existeixen diferents aplicacions per gestionar els arxius web. Cal estudiar les diferents possibilitats que hi ha al mercat i utilitzar aquell gestor que més s’adapti als requisits sol·licitats pels usuaris.

Evolució històrica dels gestors d’arxius web

Per trobar l’origen dels gestors d’arxius web hem de viatjar fins l’any 1978. Aquesta data marca l’inici del desenvolupament d’aquest tipus de programes, on un bon exemple dels mateixos són els CMS (conversational monitor system, ‘sistema de gestió de continguts’), que van anar evolucionant fins arribar a un punt important: l’aparició dels OFM (orthodox file managers, ‘gestor d’arxius ortodox’). Els OFM mostraven informació referent als fitxers utilitzant tres finestres (dues s’ocupaven de mostrar informació i l’altra era una línia de comandes).

Un altre exemple és Flist (1981), que permetia visualitzar una llista de tots els fitxers i mostrar-los de manera ordenada en funció d’algun dels seus atributs. Aquest gestor estava format per tres àrees clarament visibles: en la part superior es mostrava informació genèrica de la llista; en la part central una llista indicava per columnes els tipus de fitxers i els seus atributs; i, finalment, en la part inferior hi havia un petit menú que permetia fer certes operacions sobre la llista o sobre els fitxers seleccionats amb una X de la llista.

Després van aparèixer altres programes que van fer servir Flist com a font d’inspiració, com el Filelist o el Fulist, que funcionaven en altres sistemes operatius.

Un dels OFM més famosos és Norton Commander. Al voltant de l’any 1986 aparegué aquest programa, que ja incloïa una interfície gràfica molt primitiva, encara en mode text. Aquesta categoria de gestors d’arxius es caracteritzava per dividir la pantalla en dos menús (superior i inferior), i tres finestres, dues de les quals mostraven una llista dels fitxers continguts en una carpeta, mentre que l’última incloïa l’intèrpret d’ordres (shell) del sistema. A més, també es permetia l’ús del ratolí per interaccionar amb la interfície, i es podia amagar i modificar la mida dels dos taulers en cas que fos necessari obtenir una vista més àmplia de l’intèrpret d’ordres.

L’evolució dels sistemes operatius cap a sistemes amb entorn de finestres va propiciar l’aparició dels navigational file managers (també anomenats ‘gestors de tipus navegador’). Aquests gestors utilitzen la interfície gràfica per comunicar-se amb l’usuari i permetre que aquest gestioni els fitxers. El programa Windows Explorer, un navigational file manager integrat al sistema operatiu Microsoft Windows, va ser una de les eines més populars en el seu temps (hem de retrocedir fins l’any 1995!). Altres gestors molt importants van ser el Finder per a sistemes Mac OS X, en el qual es fonamenta l’actual iTunes. Per a distribucions Linux disposem d’alguns bons exemples com Dolphin o Nautilus que pertanyen al mateix format de programari.

                 Nautilus va tenir un alt grau d’acceptació per part dels 
                 usuaris de distribucions Linux.

Aviat es va produir un canvi disruptiu en l’escena informàtica: la representació de fitxers i directoris com si fossin objectes físics. Actualment aquesta és la concepció que molts usuaris tenen de l’emmagatzematge de la informació, basat en l’abstracció. El nom tècnic del programari que s’adscriu a aquest principi és spatial file manager (‘gestor espacial d’arxius’). De forma resumida, consisteix a mostrar en una finestra el contingut d’un directori, permetent a l’usuari arrossegar qualsevol contingut des d’un origen fins a un destí. Alguns dels gestors més habituals que utilitzen aquesta gestió dels espais són Finder (a partir de la versió 5), Konqueror (a partir de la versió 2.9) o Windows Explorer.

En el moment d’aparèixer en escena aquesta tipologia de programes va destacar l’original manera que tenien de gestionar les finestres i de representar els arxius i les carpetes. Aquest tipus de gestors d’arxius trencaven amb l’estructura rígida de les tres finestres i intentaven imitar la manera com una persona treballa amb els documents físics. Així, cada carpeta (antigament anomenada directori) corresponia a una única finestra, la mida de la qual era gran o petita en funció de la quantitat d’arxius que inclogués (si n’hi havia massa per fer-los encabir en una finestra es mostraven en forma de llista), i els arxius només es podien veure tots alhora en una finestra.

Aquests nous tipus de gestors d’arxius suposaren també un salt evolutiu en la manera de visualitzar gràficament els arxius. En els gestors d’arxius previs, la visualització es limitava a una llista, mentre que en aquesta nova generació de programari els fitxers es mostraven amb tot tipus de detalls visuals i amb icones que els identificaven gràficament.

Així, doncs, s’aconseguia imitar la manera com una persona treballaria amb carpetes de documents a l’oficina: obrir l’arxivador, consultar les carpetes disponibles, obrir-ne una i disposar el contingut damunt una taula. De la mateixa manera, es podia aplicar la metodologia de manera “virtual”: obrir el gestor d’arxius (l’arxivador), consultar les carpetes disponibles (de manera jeràrquica), seleccionar-ne una i obrir-la virtualment en una finestra que distribuís de manera espacial les icones que representen cada fitxer (equivaldria a disposar-ne el contingut damunt la taula).

               GNOME

               GNOME és un dels molts entorns d’escriptori per a sistemes operatius 
               semblants a Unix (com Linux, Solaris, Irix…) que incorporen gestors 
               d’arxius entre d’altres components amb la filosofia de fons d’imitar 
               un escriptori d’oficina. D’altres entorns d’escriptori que també 
               incorporen els seus propis gestors d’arxius són KDE o Xfce.

Contemporàniament, i amb l’expansió d’Internet a mitjan anys noranta, va aparèixer la categoria dels gestors d’arxius que es fan servir avui dia, els gestors d’arxius de navegació, o també anomenats exploradors. El més famós és l’explorador de Windows, però també hi trobem el Mac OS X Finder, entre molts d’altres.

En aquest cas, els gestors de fitxers intenten imitar el funcionament dels navegadors d’Internet. Entre les característiques més destacades hi ha la barra d’ubicació (o barra d’adreces) que indica en cada moment el camí del fitxer o carpeta que s’està consultant; la presència de dos botons, el d’avançar i el de retrocés, que permeten tenir un control sobre les ubicacions visitades; i un tauler que ofereix una vista en arbre del sistema de fitxers.