M8 - Aplicacions web / Apunts UF2: Introducció gestors d'arxius web

De wikiserver
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La gestió de la informació és un aspecte de creixent importància a mesura que s’estén l’ús d’Internet. El volum de dades dels usuaris augmenta, fins al punt que pot esdevenir una necessitat poder-hi accedir d’una manera remota i compartida; en aquest sentit, fer-ho des d’un navegador és cada cop més comú.

A l’hora de gestionar continguts de diversos formats, els gestors d’arxius web simplifiquen el treball dels tècnics. Diversos són els contextos on és recomanable la utilització d’eines basades en l’ús de navegador: empreses de diferent mida, universitats o centres educatius.

            En aquest context, la paraula web fa al·lusió a l’ús del protocol d’aplicació
            HTTP per a la transferència de pàgines web. Així, doncs, el terme gestors 
            d’arxius web fa referència a aplicacions gestores d’arxius basades en web 
            accessibles a través dels nostres navegadors d’Internet (per exemple, el Firefox 
            o l’Internet Explorer).
      Un gestor d’arxius web és una aplicació web que permet consultar i manipular un sistema 
      d’arxius remot.

            La paraula arxiu, en el context d’Unix, es refereix a un conjunt de fitxers 
            agrupats en un de sol (normalment comprimits), però al llarg d’aquest material 
            utilitzarem les paraules fitxers i arxius indistintament.

Des de l’aparició del protocol FTP l’any 1971, passant per la invenció pel programa ping per part del científic Mike Muuss el 1983, l’ús de les xarxes ha anat guanyant en precisió i senzillesa. Els gestors d’arxius web han esdevingut, en aquest sentit, una fita important dels darrers anys.

            File transfer protocol (FTP)

            L’FTP és un protocol de xarxa amb arquitectura client-servidor que es remunta 
            a l’any 1973 i que va ser dissenyat per intercanviar i manipular arxius a través 
            d’una xarxa d’ordinadors que utilitzi el protocol IP, com ara Internet. Inicialment, 
            l’FTP es cridava a través d’una consola o terminal i tota la interfície era en mode 
            text, però més endavant es van desenvolupar interfícies de tipus gràfic que el 
            suporten.
                   PHP (PHP: Hyper­text Pre­pro­ces­sor) és un llen­guatge de pro­gra­ma­ció que 
                   s’uti­litza per gene­rar pàgi­nes web dinà­mi­ques.

Una característica del programari és que sol evolucionar en el temps. En la següent imatge podeu veure quin era l’aspecte del programa File Thingie, un gestor de fitxers web basat en el llenguatge de programació PHP.

Interfície web d'un gestor d'arxius web basats en PHP, el File Thingie
File Thingie

Avui en dia existeixen diferents aplicacions per gestionar els arxius web. Cal estudiar les diferents possibilitats que hi ha al mercat i utilitzar aquell gestor que més s’adapti als requisits sol·licitats pels usuaris.

Evolució històrica dels gestors d’arxius web

Per trobar l’origen dels gestors d’arxius web hem de viatjar fins l’any 1978. Aquesta data marca l’inici del desenvolupament d’aquest tipus de programes, on un bon exemple dels mateixos són els CMS (conversational monitor system, ‘sistema de gestió de continguts’), que van anar evolucionant fins arribar a un punt important: l’aparició dels OFM (orthodox file managers, ‘gestor d’arxius ortodox’). Els OFM mostraven informació referent als fitxers utilitzant tres finestres (dues s’ocupaven de mostrar informació i l’altra era una línia de comandes).

Un altre exemple és Flist (1981), que permetia visualitzar una llista de tots els fitxers i mostrar-los de manera ordenada en funció d’algun dels seus atributs. Aquest gestor estava format per tres àrees clarament visibles: en la part superior es mostrava informació genèrica de la llista; en la part central una llista indicava per columnes els tipus de fitxers i els seus atributs; i, finalment, en la part inferior hi havia un petit menú que permetia fer certes operacions sobre la llista o sobre els fitxers seleccionats amb una X de la llista.

Interfície del gestor d'arxius Flist sobre IBM VM/SP CMS
Flist

Després van aparèixer altres programes que van fer servir Flist com a font d’inspiració, com el Filelist o el Fulist, que funcionaven en altres sistemes operatius.

Un dels OFM més famosos és Norton Commander. Al voltant de l’any 1986 aparegué aquest programa, que ja incloïa una interfície gràfica molt primitiva, encara en mode text. Aquesta categoria de gestors d’arxius es caracteritzava per dividir la pantalla en dos menús (superior i inferior), i tres finestres, dues de les quals mostraven una llista dels fitxers continguts en una carpeta, mentre que l’última incloïa l’intèrpret d’ordres (shell) del sistema. A més, també es permetia l’ús del ratolí per interaccionar amb la interfície, i es podia amagar i modificar la mida dels dos taulers en cas que fos necessari obtenir una vista més àmplia de l’intèrpret d’ordres.

Interfície gràfica en mode text del gestor d'arxius Norton Commander
Norton Comandaer

L’evolució dels sistemes operatius cap a sistemes amb entorn de finestres va propiciar l’aparició dels navigational file managers (també anomenats ‘gestors de tipus navegador’). Aquests gestors utilitzen la interfície gràfica per comunicar-se amb l’usuari i permetre que aquest gestioni els fitxers. El programa Windows Explorer, un navigational file manager integrat al sistema operatiu Microsoft Windows, va ser una de les eines més populars en el seu temps (hem de retrocedir fins l’any 1995!). Altres gestors molt importants van ser el Finder per a sistemes Mac OS X, en el qual es fonamenta l’actual iTunes. Per a distribucions Linux disposem d’alguns bons exemples com Dolphin o Nautilus que pertanyen al mateix format de programari.

                 Nautilus va tenir un alt grau d’acceptació per part dels 
                 usuaris de distribucions Linux.
Interfície del Nautilus File Manager
Nautilus File Manager

Aviat es va produir un canvi disruptiu en l’escena informàtica: la representació de fitxers i directoris com si fossin objectes físics. Actualment aquesta és la concepció que molts usuaris tenen de l’emmagatzematge de la informació, basat en l’abstracció. El nom tècnic del programari que s’adscriu a aquest principi és spatial file manager (‘gestor espacial d’arxius’). De forma resumida, consisteix a mostrar en una finestra el contingut d’un directori, permetent a l’usuari arrossegar qualsevol contingut des d’un origen fins a un destí. Alguns dels gestors més habituals que utilitzen aquesta gestió dels espais són Finder (a partir de la versió 5), Konqueror (a partir de la versió 2.9) o Windows Explorer.

En el moment d’aparèixer en escena aquesta tipologia de programes va destacar l’original manera que tenien de gestionar les finestres i de representar els arxius i les carpetes. Aquest tipus de gestors d’arxius trencaven amb l’estructura rígida de les tres finestres i intentaven imitar la manera com una persona treballa amb els documents físics. Així, cada carpeta (antigament anomenada directori) corresponia a una única finestra, la mida de la qual era gran o petita en funció de la quantitat d’arxius que inclogués (si n’hi havia massa per fer-los encabir en una finestra es mostraven en forma de llista), i els arxius només es podien veure tots alhora en una finestra.

Aquests nous tipus de gestors d’arxius suposaren també un salt evolutiu en la manera de visualitzar gràficament els arxius. En els gestors d’arxius previs, la visualització es limitava a una llista, mentre que en aquesta nova generació de programari els fitxers es mostraven amb tot tipus de detalls visuals i amb icones que els identificaven gràficament.

Així, doncs, s’aconseguia imitar la manera com una persona treballaria amb carpetes de documents a l’oficina: obrir l’arxivador, consultar les carpetes disponibles, obrir-ne una i disposar el contingut damunt una taula. De la mateixa manera, es podia aplicar la metodologia de manera “virtual”: obrir el gestor d’arxius (l’arxivador), consultar les carpetes disponibles (de manera jeràrquica), seleccionar-ne una i obrir-la virtualment en una finestra que distribuís de manera espacial les icones que representen cada fitxer (equivaldria a disposar-ne el contingut damunt la taula).

               GNOME

               GNOME és un dels molts entorns d’escriptori per a sistemes operatius 
               semblants a Unix (com Linux, Solaris, Irix…) que incorporen gestors 
               d’arxius entre d’altres components amb la filosofia de fons d’imitar 
               un escriptori d’oficina. D’altres entorns d’escriptori que també 
               incorporen els seus propis gestors d’arxius són KDE o Xfce.

Contemporàniament, i amb l’expansió d’Internet a mitjan anys noranta, va aparèixer la categoria dels gestors d’arxius que es fan servir avui dia, els gestors d’arxius de navegació, o també anomenats exploradors. El més famós és l’explorador de Windows, però també hi trobem el Mac OS X Finder, entre molts d’altres.

En aquest cas, els gestors de fitxers intenten imitar el funcionament dels navegadors d’Internet. Entre les característiques més destacades hi ha la barra d’ubicació (o barra d’adreces) que indica en cada moment el camí del fitxer o carpeta que s’està consultant; la presència de dos botons, el d’avançar i el de retrocés, que permeten tenir un control sobre les ubicacions visitades; i un tauler que ofereix una vista en arbre del sistema de fitxers.

Interfície gràfica de l'explorador de Windows XP
Interfície Windows XP

Els gestors d’arxius locals de tipus explorador són els predominants en els sistemes operatius actuals, i han esdevingut un model a imitar pels gestors d’arxius basats en web. L’ús d’Internet com a mitjà de comunicació comporta nous desafiaments com són la sincronització d’arxius entre clients i servidor, o la fiabilitat de la transmissió.

Des de l’aparició del programari lliure ha sorgit una àmplia gamma de gestors d’arxius basats en webs gratuïts, escrits majoritàriament en el llenguatge, del costat del servidor, PHP i, del costat del client, Javascript, o d’altres que permetin més interacció amb l’usuari. N’és un exemple l’AjaXplorer que, a més dels llenguatges esmentats, empra la tècnica de desenvolupament Ajax per proporcionar una interacció encara més dinàmica.

Interfície web de l'AjaXplorer
Interfície web Ajax

Com hem pogut veure, els gestors d’arxius han sofert una gran evolució des dels primers exponents com el Flist, on es mostraven els fitxers en forma de llista, fins als actuals exploradors, com el de Windows, que tenen un entorn gràfic amb múltiples eines i operacions per treballar amb els fitxers. A la següent taula es mostra un quadre resum de l’evolució dels gestors d’arxius web en relació amb els programes que s’han pres com a referència didàctica.

Resum de l’evolució dels gestors d’arxius web
Resum de l’evolució dels gestors d’arxius web

Una corrent que no va tenir èxit va ser evolucionar l’Spatial File Manager cap al 3D. La intenció era utilitzar el posicionament 3D i característiques volumètriques per tal d’identificar els diferents continguts. Exemples d’aquesta orientació són el GopherVR, BumpTop o fsn.

Pel que fa al futur dels gestors d’arxius web, és possible que passi per desenvolupar interfícies gràfiques més riques en l’experiència interactiva, com és el cas de nous gestors d’arxius en 3D que ja estan en fase de desenvolupament; malgrat tot, pot ser que aquest tipus de tecnologia encara trigui molts anys a arribar.

Característiques i funcionalitats bàsiques dels gestors d’arxius web

Els gestors d’arxius són una eina que us ha de permetre explorar i consultar els fitxers que hi hagi emmagatzemats en el vostre disc dur. Sense ells, la gestió dels vostres fitxers podria esdevenir una tasca massa feixuga i difícil de dur a terme.

Habitualment els gestors d’arxius mostren els continguts de forma jeràrquica, mitjançant diferents plafons o pantalles. El seu objectiu és mostrar el màxim d’informació útil possible de forma ordenada i intuïtiva. L’entorn de treball acostuma a ser editable amb el propòsit de millorar l’eficiència en l’ús per part de l’usuari.

Si mirem d’establir una comparació amb el món real, ho podem comparar amb un arxivador de documents dels que acostuma a haver-hi a les oficines. Un arxivador s’organitza en carpetes etiquetades que contenen un o diversos documents. Quan ha passat un cert temps i s’han acumulat molts documents i decidim fer una ullada a tot el que hem anat recopilant, què fem? Obrim el calaix i fem un primer cop d’ull a les etiquetes de les carpetes per tenir una noció d’allò que contenen i en seleccionem una del nostre interès per consultar els documents que hi ha guardats en el seu interior. D’igual manera, amb el gestor d’arxius podem consultar els noms de les carpetes del nostre disc dur; en un costat de la interfície (normalment una finestra) es mostra l’índex, i en l’altre costat, el contingut de la carpeta que s’està consultant (els nostres fitxers). En la següent imatge en podeu veure la comparació.

Analogia entre l’arxivador i un gestor d’arxius
Analogia entre l’arxivador i un gestor d’arxius

Tot i que potser no en som conscients, els gestors d’arxius els trobem simplificats sovint dins d’altres aplicacions, com per exemple en els casos en què volem guardar algun document que hem editat i l’aplicació ens mostra una finestra on ens demana on volem desar l’arxiu. En la imatge següent podeu veure el desplegable que apareix amb les unitats de disc del sistema, algunes carpetes i la carpeta activa, i dins el requadre gran el contingut de la carpeta que s’està consultant, de la mateixa manera com ho fan els gestors d’arxius natius.

Finestra “Anomena i desa” amb gestor d’arxius incorporat
Finestra “Anomena i desa” amb gestor d’arxius incorporat

Aquest conjunt de característiques que hem vist relatives als gestors d’arxius són aplicables també als gestors d’arxius web. Tots els gestors d’arxius web permeten fer d’una manera o una altra càrregues de fitxers al servidor (si no, es perdria el sentit de gestió remota), i per fer-ho, en última instància del procés, acaben cridant al gestor local (acostuma a haver-hi sempre un botó que diu navegar) perquè l’usuari pugui explorar el sistema de fitxers i seleccionar els que vol carregar al servidor.

Els gestors d’arxius web imiten els gestors d’arxius locals en el sentit que ofereixen funcionalitats molt similars accessibles a través d’Internet per poder gestionar remotament els nostres fitxers. El fet de permetre l’accés remot suposa l’ús d’una sèrie de tecnologies que estan involucrades directament o indirectament en la creació d’aquest tipus d’aplicacions a través de la xarxa, com per exemple els llenguatges XML, PHP i ASP, les tècniques de desenvolupament web Ajax, els servidors de pàgines web, les bases de dades, etc. que permeten aprofitar al màxim el canal d’Internet per tenir una comunicació rica amb l’usuari.

Un dels grans avantatges de treballar amb una interfície web és que no cal instal·lar cap aplicació de la banda del client. Altres protocols com l’FTP o el WebDAV requereixen instal·lar algun tipus de programari o fer cert tipus de configuracions que poden resultar incòmodes per a usuaris no familiaritzats amb les xarxes. En canvi, per fer funcionar els gestors d’arxius web només cal tenir un navegador (normalment amb l’opció de Javascript activada, ja que sovint s’utilitzen llenguatges del costat del client per dinamitzar la interacció amb l’usuari).

               Quan parlem d’aplicacions de la banda del client ens 
               referim a programes que cal que l’usuari instal·li al 
               seu dispositiu per tal de poder accedir a un determinat 
               servei o aplicació.
               Dins el protocol HTTP hi ha les extensions WebDAV. Gràcies 
               a aquestes extensions es poden manipular i editar fitxers 
               de forma concurrent o multiusuari.

L’ús compartit de la informació és una característica molt important dels gestors d’arxius. Compartir informació entre diversos usuaris és una funcionalitat bàsica en molts dels entorns de treball actuals, i com a tal ha de ser suportada pels gestors d’arxius. L’absència d’aquesta característica resta punts per a qualsevol gestor d’arxius.

La majoria de gestors d’arxius web incorporen funcionalitats que en part són herència dels gestors d’arxius locals i en part provenen de les necessitats imposades per la transmissió a través de la xarxa. Les característiques més importants són:

  • Manipulació d’arxius:
  • Crear carpetes i arxius: permeten la creació de directoris i fitxers en el servidor.
  • Reanomenar: permeten canviar el nom dels fitxers.
  • Eliminar: es poden eliminar fitxers del servidor.
  • Copiar: es realitza una còpia del fitxer.
  • Moure: les carpetes i els fitxers es poden moure d’una ubicació a una altra.
  • Cerca d’arxius: molts ofereixen la possibilitat de cercar fitxers d’acord amb atributs del fitxer i fins i tot dins del propi fitxer.
  • Edició de fitxers: dins del propi gestor s’obre una finestra amb el contingut del fitxer, normalment de tipus text, del qual se’n permet l’edició sense obrir aplicacions externes. Alguns incorporen ressaltat de paraules segons els llenguatges de programació.
  • Administració i seguretat:
  • Canvi dels permisos dels fitxers i carpetes: fa possible un control d’accés per part dels usuaris a fitxers i carpetes.
  • Administració dels usuaris: permet la creació, modificació i esborrat de comptes d’usuari.
  • Càrrega/Descàrrega: aquesta funció és la que permet copiar arxius de l’ordinador local al servidor de l’aplicació web.
  • Selecció múltiple d’arxius: alguns permeten fer càrregues múltiples d’arxius en el servidor.
  • Característiques addicionals:
  • Preferències d’usuari.
  • Paperera de reciclatge.
  • Compressió de fitxers abans de la descàrrega.
  • Canviar l’idioma de la interfície.
  • Sistema d’autenticació d’usuaris (Serial, LDAP, Basic HTTP auth…).

Alguns gestors d’arxius web, a més de les funcionalitats bàsiques, incorporen funcionalitats avançades com ara:

                       WYSIWYG és un acrò­nim de what you see is what you get,
                       i es refe­reix a aque­lles apli­ca­ci­ons d’edi­ció de con­tin­guts 
                       en què l’usu­ari pot veure quin serà el resul­tat final d’un 
                       deter­mi­nat con­tin­gut a mesura que hi tre­ba­lla.
  • Reproductor d’àudio. És habitual treballar amb fitxers d’àudio, per tant és molt útil disposar d’un

reproductor per accedir al contingut.

  • Reproductor de vídeo. Els fitxers multimèdia els podem trobar al gestor, i és una ajuda poder executar el vídeo sense un programa extern.
  • Miniatura d’imatges. La presentació de les imatges en aquest format permet realitzar d’un cop de vista una consulta a molta informació visual.
  • Navegació dins dels arxius comprimits (ZIP, TAR…). Sense la necessitat de descomprimir el fitxer es pot revisar el seu contingut.
  • Consola del sistema (o intèrpret d’ordres). En determinades ocasions és necessari accedir a l’intèrpret d’ordres, aquesta característica evita sortir del gestor.
  • Transferència de fitxers amb altres protocols (FTP, WebDAV…). El protocol de transferència de fitxers pot variar.
  • Arrossegar i deixar anar (drag and drop en anglès) és una acció típica que implementen moltes aplicacions informàtiques i consisteix en la possibilitat d’arrossegar (o transferir) objectes de la finestra d’una aplicació a una altra aplicació o objecte receptor. Se selecciona l’objecte d’origen clicant damunt seu i, sense deixar de prémer el botó del ratolí, s’arrossega fins a la destinació, moment en el qual s’ha de deixar de prémer el botó.
  • Visualitzar/editar el fitxer dins del gestor mateix. El fet de no requerir un altre programa per a determinades edicions es valora força.
  • Barra de navegació que indica en tot moment el camí del fitxer o directori que s’està consultant fins a l’arrel. Aquesta característica és de gran ajuda per situar el context del contingut.
  • Editor HTML (WYSIWYG). Disposar de la característica del WYSIWG es tradueix en un estalvi de temps. WYSIWYG és l’acrònim de la frase anglesa “What You See Is What You Get” i es refereix al fet que el que es veu durant l’edició del contingut es correspon al que es veurà al resultat final.
  • Menús contextuals. L’accés ràpid i directe a diverses funcionalitats permet millorar la productivitat.
  • Tecles d’accés directe. Permeten augmentar la rapidesa en determinades accions.
  • Gestió de la base de dades: alguns permeten la creació de repositoris en bases de dades com MySQL i la seva gestió. L’objectiu és poder emmagatzemar dades del sistema i que els administradors puguin consultar-les a través de la interfície web del gestor.
  • Arquitectura de connectors: certs gestors han orientat l’arquitectura de l’aplicació de manera que pugui ser fàcilment extensible mitjançant l’ús de connectors que s’hi afegeixen i augmenten les seves funcionalitats.
  • Control de gestió de versions: resulta de gran utilitat poder recuperar edicions antigues de fitxers.
  • Creació de categories: les categories us permetran ordenar els fitxers depenent de les vostres necessitats d’una forma personalitzada.
  • Automatització de processos: el programa facilita l’execució de processos de forma automàtica.
  • Control de tasques: permet gestionar el temps i els equips humans, de cara a augmentar el rendiment i l’eficàcia de l’organització.
  • Sincronització de tasques: permet que un número controlat de tasques s’esdevinguin de forma sincronitzada i automatitzada, alliberant de feina al responsable de sistemes i de documentació.
  • Gestió de projectes: la relació entre la documentació i els projectes (sigui quin sigui el perfil professional) es gestiona amb facilitat.
                   El control de gestió de versions consisteix a emmagatzemar 
                   els canvis que es produeixen en un determinat ítem.

Una vegada conegudes les característiques dels gestors d’arxius web ja es pot donar el següent pas: avaluar la idoneïtat d’utilitzar-lo en un entorn concret. De cara a prendre la decisió correcta, convé alinear les necessitats del client, les possibilitats del sistema i les característiques de l’aplicació web.

Classificació de les aplicacions de gestors d’arxius web

L'accés des de dispositius mòbils ja és un requeriment incorporat

Les primeres aplicacions gestores d’arxius web daten de l’any 2005. En aquest moment van començar a sorgir aquests tipus d’aplicacions tant de tipus privatiu o de pagament com oberts o amb llicències de tipus GPL.

Els gestors d’arxius web es caracteritzen de la resta d’aplicacions gestores d’arxius remots pel fet que els clients (navegadors web) no necessiten cap programari d’instal·lació ni de configuració. En tractar-se d’aplicacions web, tota aquesta feina es trasllada a la banda del servidor (servidors web).

Com a clients de l’aplicació web, només cal saber com funciona la interfície i tenir instal·lat un navegador que suporti Javascript, o VBScript. El Javascript és suportat per la gran majoria de navegadors, però el VBScript només és suportat per l’Internet Explorer, el navegador creador seu, Microsoft.

Les aplicacions web són fàcils de mantenir i actualitzar sense distribuir ni instal·lar programari en milers d’ordinadors i, a més, per naturalesa (s’executen en navegadors web) són compatibles amb múltiples plataformes.

Avui dia, en el mercat podeu trobar una gran gamma de gestors d’arxius basats en web, però tots ells tenen en comú que implementen les funcionalitats bàsiques de manipulació d’arxius. A més, cadascun d’ells, en funció de la tecnologia amb què s’hagi desenvolupat, ofereix una sèrie de funcionalitats addicionals o avançades que en conformen la diferència amb la resta.

Podem classificar les aplicacions gestores d’arxius web en dos grans grups:

  • No documentals: aquest grup es caracteritza perquè la seva única funció és mostrar els arxius, en forma de llistes o d’icones, i permetre una manipulació bàsica dels fitxers. Exemples d’aquest grup són: Pydio, l’eXtplorer (en aquest cas fins i tot existeix l’extensió per a Joomla!), o el PHPFile Navigator2.
  • Documentals: si bé aquest grup de vegades s’inclou com a component dels gestors de continguts empresarials, es tracta de gestors d’arxius en el sentit que permeten fer càrregues/descàrregues de fitxers al servidor i dur a terme les tasques bàsiques de manipulació d’arxius com ara les de copiar, moure, eliminar a la paperera de reciclatge, carregar fitxers al servidor, etc. La característica principal és que permeten controlar tot el cicle de vida d’elaboració d’un document electrònic, des de la creació fins a la publicació web o compartició amb altres usuaris. Són exemples d’aquest grup: OpenKM, Alfresco (mòdul DM), Nuxeo, o Knowledge Tree, entre d’altres.
                 Document electrònic

                 Segons l’article 5 de la Llei 56/2007, es considera document 
                 electrònic “la informació de qualsevol naturalesa en format 
                 electrònic arxivada en un suport electrònic segons un format 
                 determinat i susceptible d’identificació i tractament diferenciat”.

Actualment hi ha al mercat aplicacions de gestors d’arxius web molt potents, tant privatius com lliures. En aquest mòdul farem servir el programari Alfresco (i OpenKm), en la versió gratuïta, en el qual es basaran també els exemples utilitzats. Alfresco és un programa que ofereix moltes solucions pràctiques i esdevé una molt bona opció per començar a treballar amb aquest tipus de programari. Utilitzarem la versió gratuïta, que permet fer ús de la majoria de funcionalitats.