Diferència entre revisions de la pàgina «M8 - Aplicacions web / Apunts UF2: Introducció gestors d'arxius web»

De wikiserver
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Evolució històrica dels gestors d’arxius web)
Línia 49: Línia 49:
 
<center>Interfície del gestor d'arxius Flist sobre IBM VM/SP CMS</center>
 
<center>Interfície del gestor d'arxius Flist sobre IBM VM/SP CMS</center>
 
[[Imatge:uf2nf1_flist.png |400px|center| Flist]]
 
[[Imatge:uf2nf1_flist.png |400px|center| Flist]]
 +
 +
Després van aparèixer altres programes que van fer servir Flist com a font d’inspiració, com el Filelist o el Fulist, que funcionaven en altres sistemes operatius.
 +
 +
Un dels OFM més famosos és Norton Commander. Al voltant de l’any 1986 aparegué aquest programa, que ja incloïa una interfície gràfica molt primitiva, encara en mode text. Aquesta categoria de gestors d’arxius es caracteritzava per dividir la pantalla en dos menús (superior i inferior), i tres finestres, dues de les quals mostraven una llista dels fitxers continguts en una carpeta, mentre que l’última incloïa l’intèrpret d’ordres (shell) del sistema. A més, també es permetia l’ús del ratolí per interaccionar amb la interfície, i es podia amagar i modificar la mida dels dos taulers en cas que fos necessari obtenir una vista més àmplia de l’intèrpret d’ordres.
 +
 +
<center>Interfície gràfica en mode text del gestor d'arxius Norton Commander</center>
 +
[[Imatge:uf2nf1_norton_comander.png |400px|center| Norton Comandaer]]

Revisió del 21:03, 27 nov 2016

La gestió de la informació és un aspecte de creixent importància a mesura que s’estén l’ús d’Internet. El volum de dades dels usuaris augmenta, fins al punt que pot esdevenir una necessitat poder-hi accedir d’una manera remota i compartida; en aquest sentit, fer-ho des d’un navegador és cada cop més comú.

A l’hora de gestionar continguts de diversos formats, els gestors d’arxius web simplifiquen el treball dels tècnics. Diversos són els contextos on és recomanable la utilització d’eines basades en l’ús de navegador: empreses de diferent mida, universitats o centres educatius.

            En aquest context, la paraula web fa al·lusió a l’ús del protocol d’aplicació
            HTTP per a la transferència de pàgines web. Així, doncs, el terme gestors 
            d’arxius web fa referència a aplicacions gestores d’arxius basades en web 
            accessibles a través dels nostres navegadors d’Internet (per exemple, el Firefox 
            o l’Internet Explorer).
      Un gestor d’arxius web és una aplicació web que permet consultar i manipular un sistema 
      d’arxius remot.

            La paraula arxiu, en el context d’Unix, es refereix a un conjunt de fitxers 
            agrupats en un de sol (normalment comprimits), però al llarg d’aquest material 
            utilitzarem les paraules fitxers i arxius indistintament.

Des de l’aparició del protocol FTP l’any 1971, passant per la invenció pel programa ping per part del científic Mike Muuss el 1983, l’ús de les xarxes ha anat guanyant en precisió i senzillesa. Els gestors d’arxius web han esdevingut, en aquest sentit, una fita important dels darrers anys.

            File transfer protocol (FTP)

            L’FTP és un protocol de xarxa amb arquitectura client-servidor que es remunta 
            a l’any 1973 i que va ser dissenyat per intercanviar i manipular arxius a través 
            d’una xarxa d’ordinadors que utilitzi el protocol IP, com ara Internet. Inicialment, 
            l’FTP es cridava a través d’una consola o terminal i tota la interfície era en mode 
            text, però més endavant es van desenvolupar interfícies de tipus gràfic que el 
            suporten.
                   PHP (PHP: Hyper­text Pre­pro­ces­sor) és un llen­guatge de pro­gra­ma­ció que 
                   s’uti­litza per gene­rar pàgi­nes web dinà­mi­ques.

Una característica del programari és que sol evolucionar en el temps. En la següent imatge podeu veure quin era l’aspecte del programa File Thingie, un gestor de fitxers web basat en el llenguatge de programació PHP.

Interfície web d'un gestor d'arxius web basats en PHP, el File Thingie
File Thingie

Avui en dia existeixen diferents aplicacions per gestionar els arxius web. Cal estudiar les diferents possibilitats que hi ha al mercat i utilitzar aquell gestor que més s’adapti als requisits sol·licitats pels usuaris.

Evolució històrica dels gestors d’arxius web

Per trobar l’origen dels gestors d’arxius web hem de viatjar fins l’any 1978. Aquesta data marca l’inici del desenvolupament d’aquest tipus de programes, on un bon exemple dels mateixos són els CMS (conversational monitor system, ‘sistema de gestió de continguts’), que van anar evolucionant fins arribar a un punt important: l’aparició dels OFM (orthodox file managers, ‘gestor d’arxius ortodox’). Els OFM mostraven informació referent als fitxers utilitzant tres finestres (dues s’ocupaven de mostrar informació i l’altra era una línia de comandes).

Un altre exemple és Flist (1981), que permetia visualitzar una llista de tots els fitxers i mostrar-los de manera ordenada en funció d’algun dels seus atributs. Aquest gestor estava format per tres àrees clarament visibles: en la part superior es mostrava informació genèrica de la llista; en la part central una llista indicava per columnes els tipus de fitxers i els seus atributs; i, finalment, en la part inferior hi havia un petit menú que permetia fer certes operacions sobre la llista o sobre els fitxers seleccionats amb una X de la llista.

Interfície del gestor d'arxius Flist sobre IBM VM/SP CMS
Flist

Després van aparèixer altres programes que van fer servir Flist com a font d’inspiració, com el Filelist o el Fulist, que funcionaven en altres sistemes operatius.

Un dels OFM més famosos és Norton Commander. Al voltant de l’any 1986 aparegué aquest programa, que ja incloïa una interfície gràfica molt primitiva, encara en mode text. Aquesta categoria de gestors d’arxius es caracteritzava per dividir la pantalla en dos menús (superior i inferior), i tres finestres, dues de les quals mostraven una llista dels fitxers continguts en una carpeta, mentre que l’última incloïa l’intèrpret d’ordres (shell) del sistema. A més, també es permetia l’ús del ratolí per interaccionar amb la interfície, i es podia amagar i modificar la mida dels dos taulers en cas que fos necessari obtenir una vista més àmplia de l’intèrpret d’ordres.

Interfície gràfica en mode text del gestor d'arxius Norton Commander
Norton Comandaer