M3 - Programació estructurada / Continguts UF3: Clase File

De wikiserver
La revisió el 11:55, 7 feb 2018 per Rsort (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «3 1. Introducció Entre les funcions d’un sistema operatiu hi ha la d’oferir mecanismes genèrics per gestionar sistemes de fitxers. Normalment,...».)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

3 1. Introducció Entre les funcions d’un sistema operatiu hi ha la d’oferir mecanismes genèrics per gestionar sistemes de fitxers. Normalment, dins un sistema operatiu modern ( o ja no tant modern), s’espera disposar d’algun tipus d’interfície o explorador per poder gestionar fitxers, ja sigui gràficament o usant una línia d’ordres de text. Si bé la manera com les dades es desen realment en els dispositius físics d’emmagatzematge de dades pot ser molt diferent segons cada tipus (magnètic, òptic, etc.), la manera de gestionar el sistema de fitxers sol ser molt similar en la immensa majoria dels casos: una estructura jeràrquica amb carpetes i fitxers. Ara bé, en realitat, la capacit at d’operar amb el sistema de fitxers no és exclusiva de la interfície oferta pel sistema operatiu. Molts llenguatges de programació proporcionen biblioteques que permeten accedir directament als mecanismes interns que ofereix el sistema, de manera que és possible crear codi font des del qual, amb les instruccions adients, es poden realitzar operacions típiques d’un explorador de fitxers. De fet, les interfícies ofertes, com un explorador de fitxers, són un programa com qualsevol altre, el qual, usant preci sament aquestes llibreries, permet que l’usuari gestioni fitxers fàcilment. Però no és estrany trobar altres aplicacions amb la seva pròpia interfície per gestionar fitxers, encara que només sigui per poder seleccionar quin cal carregar o desar en un momen t donat: editors de text, compressors, reproductors de música, etc. Java no és cap excepció oferint aquest tipus de biblioteca, en forma del conjunt de classes incloses dins del package java.io. Mitjançant la invocació dels mètodes adients definits d’aques tes classes, és possible dur a terme pràcticament qualsevol tasca sobre el sistema de fitxers. 4 2 . La classe File La peça més bàsica per poder operar amb fitxers, independentment del seu tipus, en un programa fet en Java és el tipus compost File. Aquesta classe pertany al package java.io. Per tant, l’haureu d’importar abans de poder usar - la. Aquesta us permet manipular qualsevol aspecte vinculat al sistema de fitxers. Ara bé, cal anar amb compte, ja que el seu nom (“fitxer”, en anglès) és una mica enganyós , ja que no es refereix exactament a un fitxer.  La classe File indica, més concretament, una ruta dins el sistema de fitxers. Concretament, serveix per fer operacions tant sobre rutes al sistema de fitxers que ja existeixin com no existents. A més a més, aquesta classe es pot usar tant per manipular fitxers de dades com directoris 2 .1 Inicialització Com qualsevol altra classe, abans de poder treballar amb File, a part d’importar - la correctament, cal inicialitzar - la, de manera que sigui possible invocar el s seus mètodes. En aquest cas, per fer - ho cal incloure com a paràmetre una cadena de text corresponent a la ruta sobre la qual es volen dur a terme les operacions. File f = new File (String ruta) File file = new File("c: \ \ data \ \ input - file.txt"); Una rut a és la forma general d’un nom de fitxer o carpeta, de manera que identifica únicament la seva localització en el sistema de fitxers. Cadascun dels elements de la ruta poden existir realment o no, però això no impedeix de cap manera poder inicialitzar File . En realitat, el seu comportament és com una declaració d’intencions sobre quina ruta del sistema de fitxers es vol interactuar. No és fins que es criden els diferents mètodes definits a File, o fins que s’hi escriuen o s’hi llegeixen dades, que realment s’accedeix al sistema de fitxers i es processa la informació. Un aspecte important que cal tenir present en inicialitzar File és tenir sempre present que el format de la cadena de text que conforma la ruta pot ser diferent segons el sistema operatiu sobre el qual s’executa l’aplicació. Per exemple, el sistema operatiu Windows inicia les rutes per un nom d’unitat (C:, D:, etc.), mentre que els sistemes operatius basats en Unix comencen directament amb una barra (”/”). A més a més, els diferents sistemes oper atius usen diferents separadors dins les rutes. Per exemple, els sistemes Unix usen la barra (”/”) mentre que el Windows la contrabarra (“ \ ”). 5 Per generar aplicacions totalment portables en diferents sistemes, la classe File ofereix la possibilitat d’acced ir a una constant declarada dins d’aquesta classe per especificar separadors de ruta dins una cadena de text de manera genèrica, anomenada File.separator . Quan s’usa, el seu valor és el que correspon segons el sistema operatiu on s’executa el programa. L’a ccés a aquesta constant es fa de manera molt semblant a com s’invoca un mètode estàtic. File f = new File(File.separator + "usr" + File.separator + "bin"); De totes maneres, Java adopta per defecte el sistema Unix com a separador per defecte (usant la bar ra, /), independentment del sistema operatiu. Per tant, en un sistema Windows és possible separar una ruta amb aquest caràcter i Java ho sabrà interpretar correctament. A partir d’ara, tots exemples es basaran en un sistema Windows (rutes iniciades amb un nom d’unitat„ C:, D:, etc.), però s’usarà la barra per referir - se a qualsevol ruta. De fet, en fer un programa en Java en un sistema Windows cal ser especialment acurat amb aquest fet, ja que la contrabarra no és un caràcter permès dins una cadena de text , i serveix per declarar valors especials d’escapament ( \ n salt de línia, \ t tabulador, etc.). Un altre aspecte molt important en inicialitzar File és que es tracta d’una classe que defineix un tipus compost (com String), i no un simple repositori de mètod es (com Scanner o Random). En conseqüència, cada cop que s’inicialitza, a l’identificador emprat s’hi assigna un valor associat a aquella ruta. A partir de llavors, l’identificador actua com una variable dins el programa. Per operar amb diferents rutes alh ora caldrà inicialitzar i manipular diferents variables, igual que es faria amb diferents cadenes d