RA6 - VLSM

De wikiserver
Dreceres ràpides: navegació, cerca

VLSM (Variable Length Subnet Mask) és una tècnica de subnetting que permet dividir una xarxa en subxarxes de diferents mides, optimitzant l'ús d'adreces IP. A diferència del subnetting tradicional, on totes les subxarxes tenen la mateixa mida, VLSM permet assignar màscares de subxarxa variables segons les necessitats de cada segment de xarxa.

Avantatges de VLSM

  • Optimització d'adreces IP: Permet un ús més eficient de l'espai d'adreces en assignar subxarxes de mides específiques segons els requisits de cada segment.
  • Reducció del malbaratament d'adreces: Evita l'assignació de subxarxes massa grans per a xarxes petites.
  • Flexibilitat: Ideal per a xarxes amb requisits heterogenis, on alguns segments necessiten més hosts que altres.
  • Escalabilitat: Facilita l'expansió de la xarxa sense necessitat de redissenyar completament l'esquema d'adreces.

Tècnica per calcular subxarxes amb VLSM

1. Identificar els requisits de cada subxarxa

Determina quants hosts necessita cada subxarxa i ordena-les de major a menor segons el nombre de hosts requerits. Això ajuda a assignar les subxarxes més grans primer, evitant problemes de solapament.

2. Calcular la mida de cada subxarxa

Per a cada subxarxa, calcula el nombre d'adreces IP necessàries utilitzant la fórmula:

Hosts disponibles = 2^(32 - n) - 2

On n és la longitud del prefix de la màscara de subxarxa (per exemple: /24, /26, etc.). Tria la màscara de subxarxa més petita que pugui satisfer el nombre de hosts requerits.

Exemple: Si necessites 50 hosts, la fórmula seria:

2^(32 - n) - 2 ≥ 50

El valor més proper és n = 26, que permet 62 hosts (64 adreces en total, restant 2 per la xarxa i el broadcast).

3. Assignar les subxarxes

Comença amb la xarxa principal i assigna subxarxes seqüencialment, evitant solapaments. Després d'assignar una subxarxa, el següent bloc disponible comença just després de l'últim host de la subxarxa anterior.

Exemple: Si la primera subxarxa ocupa el rang 192.168.1.0/26, la següent subxarxa començarà a 192.168.1.64.

4. Exemple pràctic

Suposem que tenim la xarxa 192.168.1.0/24 i necessitem crear les següents subxarxes:

  • Subxarxa A: 50 hosts
  • Subxarxa B: 20 hosts
  • Subxarxa C: 10 hosts
  • Subxarxa D: 5 hosts

Pas 1: Ordenar les subxarxes de major a menor

  • Subxarxa A: 50 hosts
  • Subxarxa B: 20 hosts
  • Subxarxa C: 10 hosts
  • Subxarxa D: 5 hosts

Pas 2: Calcular la mida de cada subxarxa

  • Subxarxa A (50 hosts):
    • Màscara: /26 (64 adreces, 62 hosts disponibles).
    • Adreça de xarxa: 192.168.1.0/26.
    • Rang de hosts: 192.168.1.1 - 192.168.1.62.
    • Càlcul en binari:
      Adreça de xarxa: 192.168.1.0   → 11000000.10101000.00000001.00000000
      Màscara de subxarxa: /26      → 11111111.11111111.11111111.11000000
              
  • Subxarxa B (20 hosts):
    • Màscara: /27 (32 adreces, 30 hosts disponibles).
    • Adreça de xarxa: 192.168.1.64/27.
    • Rang de hosts: 192.168.1.65 - 192.168.1.94.
    • Càlcul en binari:
      Adreça de xarxa: 192.168.1.64  → 11000000.10101000.00000001.01000000
      Màscara de subxarxa: /27      → 11111111.11111111.11111111.11100000
              
  • Subxarxa C (10 hosts):
    • Màscara: /28 (16 adreces, 14 hosts disponibles).
    • Adreça de xarxa: 192.168.1.96/28.
    • Rang de hosts: 192.168.1.97 - 192.168.1.110.
    • Càlcul en binari:
      Adreça de xarxa: 192.168.1.96  → 11000000.10101000.00000001.01100000
      Màscara de subxarxa: /28      → 11111111.11111111.11111111.11110000
              
  • Subxarxa D (5 hosts):
    • Màscara: /29 (8 adreces, 6 hosts disponibles).
    • Adreça de xarxa: 192.168.1.112/29.
    • Rang de hosts: 192.168.1.113 - 192.168.1.118.
    • Càlcul en binari:
      Adreça de xarxa: 192.168.1.112 → 11000000.10101000.00000001.01110000
      Màscara de subxarxa: /29      → 11111111.11111111.11111111.11111000
              

Pas 3: Verificació

Assegura't que no hi hagi solapaments entre les subxarxes i que cada subxarxa tingui suficients adreces per als hosts requerits. Documenta totes les assignacions per evitar errors en el futur.

Consideracions importants

  • Evitar solapaments: Assegura't que les subxarxes no es superposin en els seus rangs d'adreces.
  • Planificació adequada: Realitza un disseny detallat abans d'implementar VLSM per evitar errors.
  • Compatibilitat amb protocols d'encaminament: Alguns protocols d'encaminament (com RIP v1) no suporten VLSM, per la qual cosa és necessari utilitzar protocols com OSPF o EIGRP.
  • Documentació: Mantenir un registre clar de totes les assignacions de subxarxes per facilitar la gestió i el manteniment de la xarxa.

Referències

  • "CCNA Routing and Switching" - Cisco Press
  • "TCP/IP Protocol Suite" - Behrouz A. Forouzan
  • "Xarxes de Computadors" - Andrew S. Tanenbaum