MOPT - Lògica i programacio / Pseudocodi: Solucions Exercicis Pseudocodi
De wikiserver
Contingut
[amaga]Exercicis Seqüencials
1. Escriu un programa que demani al usuari el seu nom, i a continuació escrigui una salutació.
- Anàlisi
- Hem de demanar un nom per teclat i després escriure un missatge de salutació
- Dades d'entrada: nom (cadena)
- Variables: nom (cadena)
- Disseny
- 1. Llegir nom
- 2. Escriure missatge de salutació
Proceso Saludar
Definir nom como Cadena;
Escribir "Diguem el teu nom:";
Leer nom;
Escribir "Hola ",nom;
FinProceso2. Calcular el perímetre i l'àrea d'un rectangle atesa la base i l'alçada.
- Anàlisi
- Hem de llegir la base i l'alçada del triangle i calcular el perímetre i el àrea
- Dades d'entrada: base(real), alçada(real)
- Informació de sortida: perímetre(real) i àrea(real)
- Variables: base, alçada, perímetre i àrea (real)
- Disseny
- 1. Llegir base i altura
- 2. Calcular perímetre(2*base + 2*alçada)
- 3. Calcular àrea (base * altura
- 4. Mostrar perímetre i àrea
Proceso Rectangle
Definir base,alçada,perimetre,area como Real;
Escribir "Introdueix la base:";
Leer base;
Escribir "Introdueix la alçada:";
Leer alçada;
perimetro <- 2 * base + 2 * alçada;
area <- base * alçada;
Escribir "El perímetre és ",perimetre," y el àrea es ",area;
FinProceso
3. Calcular la hipotenusa d'un triangle rectangle a partir dels seus catets.
- Anàlisi
- Hem de llegir la longitud dels dos catets i calcular la hipotenusa.
- (Teorema de Pitàgores)
- Variables d'entrada: catet1(real), catet2(real)
- Variables de sortida: hipotenusa(real)
- Disseny
- 1. Llegir la longitud dels catets
- 2. Calcular hipotenusa (En un triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets.)
- Per tant la hipotenusa és igual a l'arrel quadrada de la suma dels quadrats dels catets (funció raiz).
- 3. Mostrar la hipotenusa
Proceso CalcularHipotenusa
Definir catet1,catet2,hipotenusa como Real;
Escribir "Introdueix el catet 1:";
Leer catet1;
Escribir "Introdueix la catet 2:";
Leer catet2;
hipotenusa <- raiz(catet1 ^ 2 + catet2 ^ 2);
Escriure "La hipotenusa és", hipotenusa;
FinProceso4. Escriu un algoritme amb pseudocodi que demani dos valors numèrics, intercanviï els valors de les variables, i mostri les variables amb els valors intercanviats.
- Anàlisi
- Es demanen el valor de dues variables (el tipus pot ser el que vulguem).
- Cal intercanviar els valors de les variables
- Dades d'entrada: dos números en dues variables (enters).
- Informació de sortida: Les dues variables però amb les dades canviades (enter)
- Variables: num1, num2 (enters).
- Disseny
- 1. Llegir els dos números
- 2. Intercanvio els valors. Necessito una variable auxiliar (aux).
- Assigno "num1" a "aux", "num2" a "num1" i "aux" a "num2"
- 3. Mostra "num1" i "num2"
Proceso IntercanviarVariables
Definir num1,num2,aux como Entero;
Escribir "Introdueix valor de la variable num1:";
Lleer num1;
Escribir "Introdueix valor de la variable num2:";
Lleer num2;
aux <- num1;
num1 <- num2;
num2 <- aux;
Escrbir "Nou valor de num1:", num1;
Escribir "Nou valor de num2:", num2;
FinProceso
Exercicis estructura alternativa
1. Escriu un algorisme que demani un número i digui si és positiu, negatiu o 0.
- Anàlisi
- Hem de demanar un número per teclat, comparar-lo amb 0, i indicar si és igual, major o menor que 0.
- Dades d'entrada: número (enter)
- Informació de sortida: Un missatge de text indicant si el número és igual, major o menor que 0.
- Variables: num (enters)
- Disseny
- 1. Llegir el número
- 2. Si el nombre és igual 0 escriviu "És igual a 0"
- 3. En cas contrari si és més gran que 0 escriure "És més gran que 0"
- 4. En altre cas escriure "És menor que 0"
Proceso CalcularPositiuNegatiuZero
Definir num como Entero;
Escribir "Digue'm el número :";
Leer num;
Si num=0 Entonces
Escribir "És igual a 0";
SiNo
Si num>0 Entonces
Escribir "És positiu";
SiNo
Escribir "És negatiu";
FinSi
FinSi
FinProceso2. Escriu un algorisme en pseudocodi que demani un nom d'usuari i una contrasenya i si s'ha introduït "pcarbonell" i "pc1673" s'indica "Has entrat al sistema", sinó hi ha un error.
- Anàlisi
- Demanem per teclat nom i contrasenya
- si coincideixen amb les correctes indiquem que s'ha entrat al sistema.
- en cas contrari indiquem que el nom o la clau són incorrectes
- Dades d'entrada: usuari, password (cadena)
- Informació de sortida: Missatges d'encert o error.
- Variables: usuari, password (cadena)
- Disseny
- 1. Llegir l'usuari
- 2. Llegir el password
- 3. Si l'usuari és igual a "pcarbonell" i el password és igual a "pc1673"
- escriure "Has entrat al sistema"
- 4. En cas contrari mostrar el missatge "Usuari/password incorrecte"
Procéso Login
Definir usuari, password como Cadena;
Escribir Sin Saltar "Introdueix l'usuari:";
Leer usuari;
Escribir Sin Saltar "Introdueix el password:";
Leer password;
Si usuari="pcarbonell" Y password="pc1673" Entonces
Escribir "Has entrat al sistema";
SiNo
Escribir "Usuari/password incorrecte";
FinSi
FinProceso3. Algorisme que demani dos números 'nota' i 'edat' i un caràcter 'sexe' i mostri el missatge 'ACCEPTADA' si la nota és major o igual a cinc, l'edat és més gran o igual a divuit i el sexe és 'F'. En cas que es compleixi el mateix, però el sexe sigui 'M', heu d'imprimir 'POSSIBLE'. Si no es compleixen aquestes condicions cal mostrar 'NO ACCEPTADA'.
- Anàlisi
- Demanem per teclat dos números: nota i edat i un caràcter sexe.
- Es mostra "ACCEPTADA" si nota>=5, edat>=18 i el sexe és femení.
- Si es compleix les mateixes condicions però amb el sexe masculí -> "POSSIBLE" en cas contrari es mostra "NO ACCEPTADA"
- Dades d'entrada: nota, edat (enter) i sexe (cadena)
- Informació de sortida: Missatge d'informació
- Variables: nota, edat (enter) i sexe (cadena)
- Disseny
- 1. Llegir la nota, l'edat i el sexe
- 2. si nota>=5, edat>=18
- 3. si sexe="F" mostrar "ACCEPTADA" -> funció Mayusculas()
- 4. si sexe="M" mostrar "POSSIBLE"
- 5. En cas contrari, mostrar "NO ACCEPTADA"
Proceso ComprovarNotaEdatSexe
Definir nota,edat como Entero;
Definir sexe como Cadena
Escribir Sin Saltar "Introdueix la nota:";
Leer nota;
Escribir Sin Saltar "Introdueix l'edat:";
Llegir edat;
Escribir Sin Saltar "Introdueix el sexe (F/M):";
Leer sexe;
Si nota>=5 Y edat>=18 Entonces
Si Mayusculas(sexe)="F" Entonces
Escribir "Acceptada";
Sinó
Si Mayusculas(sexe)="M" Entonces
Escribir "Possible";
SiNo
Escribir "No Acceptada";
FinSi
FinSi
SiNo
Escribir "No Acceptada";
FinSi
FinProceso4. L'associació de vinicultors té com a política fixar un preu inicial al quilo de raïm, la qual es classifica en tipus A i B, i a més en mides 1 i 2. Quan es realitza la venda del producte, aquesta és d'un sol tipus i mida, es requereix determinar quant rebrà un productor pel raïm que lliura en un embarcament, considerant el següent:
- Si és de tipus A, se li carreguen 20 cèntims al preu inicial quan és de mida 1; i 30 cèntims si és de mida 2.
- Si és de tipus B, es rebaixen 30 cèntims quan és de mida 1, i 50 cèntims quan és de mida 2.
- Realitzeu un algorisme per determinar el guany obtingut.
- Anàlisi
- El preu final del raïm es calcula multiplicant els quilos recollits pel preu de cada quilo. El preu per quilo es calcula a partir del preu inicial sumant o restant una quantitat determinada segons la mida i el tipus del raïm.
- Dades d'entrada: tipus, mida (caràcter), preu inicial en cèntims i quilos (enter)
- Informació de sortida: Preu final en euros (real) o missatge d'error
- Variables: preu_inicial (enter), quilos (enter), mida (caràcter), tipus (caràcter), preu_final (real)
- Disseny
- 1. Llegir preu_inicial, quilos
- 2. Llegir tipus
- 3. Si tipus no és "A" o "B" tornar missatge d'error.
- 4. Llegir la mida
- 5. Si la mida no és "1" o "2" tornar missatge d'error.
- 6. Si tipus és "A" i mida és "1" summe a preu_inicial 20 cèntims.
- 7. Si tipus és "A" i mida és "2" summe a preu_inicial 30 cèntims.
- 8. Si tipus és "B" i grandària és "1" resta a preu_inicial 20 cèntims.
- 9. Si tipus és "B" i grandària és "2" resta a preu_inicial 30 cèntims.
- 10. El preu_final = preu_inicial * quilos
- 11. Mostra preu final/100 euros
Proceso PreuUva
Definir tipus como Caracter;
Definir mida como Caracter;
Definir preu_inicial,preu_final como Real;
Definir quilos como Entero;
Escribir Sin Saltar "Introdueix el preu inicial per quilos del UVA (cèntims):";
Leer preu_inicial;
Escribir Sin Saltar "Introdueix quants quilos has venut:";
Leer quilos;
Escribir Sin Saltar "Introdueix el tipus de l'UVA (A/B):";
Leer tipus;
Si Mayusculas(tipus)<>"A" Y Mayusculas(tipus)<>"B" Entonces
Escribir "Tipus incorrecte";
SiNo
Escribir Sin Saltar "Introdueix la mida del UVA (1/2):";
Leer mida;
Si mida<>"1" Y mida<>"2" Entonces
Escribir "Mida incorrecte";
SiNo
Si Mayusculas(tipus)="A" Entonces
Si mida="1" Entonces
preu_inicial<-preu_inicial+20;
SiNo
preu_inicial<-preu_inicial+30;
FinSi
SiNo
Si mida="1" Entonces
preu_inicial<-preu_inicial-20;
SiNo
preu_inicial<-preu_inicial-30;
FinSi
FinSi
preu_final<-preu_inicial * quilos;
Escribir "El guany és",preu_final/100, "euros.";
FinSi
FinSi
FinProceso5. Utilitzant l'estructura Segun ..., fes un algorisme en pseudocodi que demani el nom i preu original d'un article i el codi de descompte (si el codi és 1 els descompte és del 10%, si el codi és 2 el descompte és del 15%, si el codi és 3 el descompte és del 20%, altrament el descompte és del 0%. Cal mostrar l'article, el preu original, el descompte i el preu final.
Proceso DescompteComercial
Definir nom como Cadena;
Definir preuOriginal, descompte, preuFinal como Real;
Definir codiDescompte como Entero;
Escribir "Introdueix el nom de l'article: ";
Leer nom
Escribir "Introdueix el preu original: ";
Leer preuOriginal
Escribir "Introdueix el codi de descompte: ";
Leer codiDescompte;
Segun codiDescompte Hacer
1: descompte <- preuOriginal * 0.10;
2: descompte <- preuOriginal * 0.15;
3: descompte <- preuOriginal * 0.20;
De Otro Modo: descompte <- 0;
FinSegun
preuFinal <- preuOriginal - descompte;
Escribir "Article: ", nom
Escribir "Preu original: ", preuOriginal
Escribir "Descompte: ", descompte
Escribir "Preu final: ", preuFinal
FinProceso6. Utilitzant l'estructura Segun ..., fes un algorisme en pseudocodi per calcular l'àrea de qualsevol de les següents figures geomètriques: Quadrat, Rectangle, Triangle i Cercle.
Proceso Area
Definir figura Como Cadena;
Definir area, costat, ample, llarg, base, alçada, radi Como Real;
Escribir "Escull la figura geomètrica"
Escribir "Quadrat , Rectangle , Triangle , Cercle"
Leer figura
Segun figura Hacer
"Quadrat" :
Escribir "Introdueix la mida d'un costat del quadrat"
Leer costat
area <- costat * costat
"Rectangle" :
Escribir "Introdueix l'ample del rectangle"
Leer ample
Escribir "Introdueix el llarg del rectangle"
Leer llarg
area <- ample * llarg
"Triangle" :
Escribir "Introdueix la alçada del triangle";
Leer alçada;
Escribir "Introdueix la base del triangle";
Leer base;
area <- (base * alçada) / 2;
"Cercle" :
Escribir "Ingrese el radio del circulo";
Leer radi:
area <- PI * radi * radi;
FinSegun
Escribir "l'àrea de la figura és: " , area;
FinProcesoExercicis estructura repetitiva
Para
1. Crea una algorisme amb pseudocodi que demani un número i calculi el seu factorial (El factorial d'un nombre és el producte de tots els enters entre 1 i el mateix nombre i es representa pel nombre seguit d'un signe d'exclamació. Per exemple 5! = 1x2x3x4x5=120)
- Anàlisi
- Necessito acumular les successives multiplicacions, començant per 2 fins al número indicat.
- Dades d'entrada: número per calcular el factorial comptador per in comptant els números des de 2 al nombre.
- Informació de sortida: El resultat del factorial
- Variables: num, comptador (enter), resultat (real)
- Disseny
- 1. Llegir nombre
- 2. Inicialitza variables: resultat = 1
- 3. Per a comptador=2 fins num
- 4. resultat=resultat*comptador
- 5. Mostrar resultat
Proceso Factorial
Definir num,comptador como Entero;
Definir resultat como Real;
resultat <- 1;
Escribir Sin Saltar "Digue'm un número:";
Leer num;
Para comptador<-2 Hasta num Hacer
resultat <- resultat * comptador;
FinPara
Escribir "El resultat és", resultat;
FinProceso2. Feu un algorisme que imprimeixi tots els números parells entre dos números que se li demanin a l'usuari.
- Anàlisi
- Llegim un nombre. Si és senar, li sumo 1 i ja és parell. Llegim el segon número.
- Escric el número des del primer fins al segon de dos en dos.
- Dades d'entrada: dos números
- Informació de sortida: Els nombres parells que hi ha entre els dos anteriors
- Variables: num, num1, num2 (enter)
- Disseny
- 1. Llegir num1,num2
- 2. Si num1 és senar -> num1=num1+1
- 3. Des de num1 fins a num2 de 2 en 2
- 4. Escriure el número
Proceso NumerosParells
Definir num,num1,num2 Como Entero;
Escribir Sin Saltar "Introdueix el número 1:";
Leer num1;
Escribir Sin Saltar "Introdueix el número 2:";
Leer num2;
Si num1 % 2 = 1 Entonces
num1<-num1+1;
FinSi
Para num<-num1 Hasta num2 Con Paso 2 Hacer
Escribir Sin Salta saltar num," ";
FinPara
FinProceso3. Realitzar un algorisme que demani números (es demanarà per teclat la quantitat de números a introduir). El programa ha d'informar de quants números introduïts són més grans que 0, menors que 0 i iguals a 0.
- Anàlisi
- Es demana la quantitat de números que es llegiran. Anem introduint números.
- Hem de comptar els positius, negatius i zeros.
- Dades d'entrada: Quantitat de números, els números.
- Informació de sortida: Quantitat de positius, de negatius i de zeros.
- Variables: quantitat_num,num,cont_positius,cont_negatius,cont_zeros(enters)
- Disseny
- 1. Inicialitzo els comptadors
- 2. Llegir quantitat de números
- 3. Des d'1 fins a quantitat de números
- 4. Llegir num
- 5. Si num> 0-> increment cont_positius
- 6. Si num< 0-> increment cont_negatius
- 7. Si num = 0-> increment cont_zeros.
- 8Mostra cont_postius, cont_negatius, cont_zeros
Proceso ComptarNumerosPositiusNegatiusIZeros
Definir num Como Entero;
Definir quantitat_num,i Como Entero;
Definir cont_negatius,cont_positius,cont_zeros omo Entero;
cont_negatius <- 0;
cont_positius <- 0;
cont_zeros <- 0;
Escribir "Quants números introduiràs?:";
Leer quantitat_num;
Para a i<-1 Hasta quantitat_num Hacer
Escribir "Nombre ",i,":" ;
Leer num;
Si num>0 Entonces
cont_positius <- cont_positius + 1;
SiNo
Si num<0 Entonces
cont_negatius <- cont_negatius + 1;
Sinó
cont_zeros <- cont_zeros + 1;
FinSi
FinSi
FinPara
Escribir "Números positius:",cont_positius;
Escribir "Números negatius:",cont_negatius;
Escribir "Nombre igual a 0:",cont_zeros;
FinProceso4. Feu un algorisme que mostri la taula de multiplicar d'un número introduït per teclat.
- Anàlisi
- Llegim el número del que volem mostrar la taula
- Necessitem un comptador per comptar d'1 a 10
- .Hem de repetir 10 vegades -> A cada volta hem de mostrar: el comptador * el número = resultat de la multiplicació
- Dades d'entrada: El número de la taula i un comptador d'1 a 10.
- Informació de sortida: Les 10 operacions de la taula de multiplicació
- Variables: taula,num (enters)
- Disseny
- 1. Llegir taula
- 2. Des de nombre d'1 a 10
- 3. Mostrar num * taula = (num*taula)
Proceso TaulaMultiplicar
Definir taula i Como Entero;
Escribir Sin Saltar "De quin número vols mostrar la taula de multiplicar?:";
Leer taula;
Para num<-1 Hasta 10 Hacer
Escribir num," * ",taula," = ",num*taula;
FinPara
FinProceso5. Feu un algorisme que mostri les taules de multiplicar del 1 al 10.
- Anàlisi
- He de repetir 10 vegades (des del número 1 fins al 10) mostrar la taula de multiplicar d'aquest número.
- Com hem vist en l'exercici 4, per fer una taula de multiplicar hem de repetir 10 vegades per mostrar cada línia de la taula.
- Per tant necessito dos bucles imbricats.
- Dades d'entrada: Res
- Informació de sortida: Les deu taules de multiplicar
- Variables: taula,num (enters)
- Disseny
- 1. Per a taula des d'1 fins a 10
- 2. Per num des d'1 fins a 10
- 3. Mostrar taula * num = (taula*num)
- 2. Per num des d'1 fins a 10
- 1. Per a taula des d'1 fins a 10
Proceso TaulesDeMultiplicar
Definir taula,num Como Entero;
Para taula<-1 Hasta 10 Hacer
Para num<-1 Hasta 10 Hacer
Escribir taula," * ",num," = ", taula*num;
FinPara
Esperar Tecla;
FinPara
FinProceso6. Una empresa té el registre de les hores que treballa diàriament un empleat durant la setmana (sis dies) i requereix determinar-ne el total, així com el sou que rebrà per les hores treballades.
- Anàlisi
- Calcular el sou i les hores treballades dun empleat en una setmana (6 dies).
- Cal anar introduint la quantitat d'hores que treballa cada dia.
- Hem de saber quant es paga l'hora treballada.
- Cal anar acumulant les hores treballades cada dia, per poder calcular el sou.
- Dades d'entrada: Sou per hora, hores.
- Informació de sortida: Les hores acumulades, i el sou de la setmana.
- Variables: sou_per_hora (Real),hores, hores_acum, dia(enter)
- Disseny
- 1.- Inicialitzo les hores acumulades
- 2.- Llegir sou per hora (sou)
- 3.- Des del dia 1 al 6
- 4.- Llegir hores treballades
- 5.- Acumular les hores treballades
- 6.- Mostrar Les hores acumulades
- 7.- Mostrar el sou -> hores acumulades * sou per hora
Proceso CalcularSou
Definir sou_per_hora Como Real;
Definir hores, hores_acum Como a Entero;
Definir dia Como Entero;
hores_acum<-0;
Escribir sin saltar "Introdueix el sou per hora:";
Leer sou_per_hora;
Para dia<-1 hasta 6 Hacer
Escribir "Quantes hores has treballat el dia "dia,"?:";
Leer hores;
hores_acum <- hores_acum + hores;
FinPara
Escribir "Hores acumulades a la setmana:",hores_acum;
Escribir "Sou:",sou_per_hora*hores_acum;
FinProceso7. Una empresa paga als seus empleats amb base a les hores treballades a la setmana.
- Realitzeu un algorisme per determinar el sou setmanal de N treballadors i, a més, calculeu quant va pagar l'empresa pels N empleats.
- Anàlisi
- Cal calcular el sou d'un nombre de treballadors, per tant necessitem el nombre de treballadors que té lempresa. També necessitem saber el sou per hora, i per cada treballador cal demanar les hores que ha treballat a la setmana.
- Per cada treballador cal mostrar el sou setmanal i en finalitzar el programa mostrem el total de sous pagats.
- Dades d'entrada: Nombre de treballadors, sou per hora, hores treballades per cada treballador.
- Informació de sortida: Sou de cada treballador, total pagat.
- Variables: hores_per_setmana, hores_acum (enter), sou_per_hora (real), treballadors, treballador (enters)
- Disseny
- 1. Inicialitzo l'acumulador d'hores
- 2. Llegir el nombre de treballadors
- 3. Llegir sou per hora
- 4. Per cada treballador
- 5. Llegir hores treballades per setmana
- 6. Mostrar sou (hores_per_setmana*sou_per_hora
- 7. Acumular hores treballades
- 8. Mostrar total de pagament (hores_acum*sou_per_hora)
Proceso CalcularSalari
Definir hores_per_setmana, hores_acum Como Entero;
Definir sou_per_hora Como Real;
Definir treballadors, treballador Como Entero;
hores_acum<-0;
Escribir Sin Saltar "Quants treballadors té l'empresa?:";
Leer treballadors;
Escribir Sin Saltar "Sou per hora:";
Leer sou_per_hora;
Para treballador<-1 Hasta treballadors Hacer
Escribir Sin Saltar "Quantes hores ha treballat el treballador, treballador, ?";
Leer hores_per_setmana;
hores_acum<-horas_acum+hores_per_setmana;
Escribir "El treballador ",treballador," té de sou ",hores_per_setmana*sou_per_hora;
FinPara
Escribir "El pagament als "treballadors," treballadors és: ",hores_acum*sou_per_hora;
FinProcesoMientras
1, Crea un algoritme amb pseudoci que permeti endevinar un número. L'aplicació genera un número aleatori de l'1 al 100. A continuació va demanant números i va responent si el nombre a endevinar és més gran o més petit que l'introduït, a més dels intents que et queden (tens 10 intents per encertar-ho).
El programa acaba quan s'encerta el número (a més et diu quants intents ho has encertat), si s'arriba al límit d'intents et mostra el número que havia generat.
- Anàlisi
- Hem de generar un nombre aleatori (funció aleatori) de l'1 al 100.
- Necessitem un comptador per comptar els 10 intents. Al principi val 10 i anirà decrementant.
- Mentre no encerti el número i em quedin intents:
- Llegeixo un número
- Ho comparo amb el nombre generat (dic si és més gran o més petit)
- Demano un altre nombre
- Puc acabar el bucle per dues raons: si he endevinat el número (he guanyat) i mostro els intents que he necessitat.
- sinó he perdut, he utilitzat els 10 intents i mostro el número generat.
- Dades d'entrada: número demanat a l'usuari.
- Informació de sortida: Has guanyat i els intents, o has perdut i el número.
- Variables: num_scret, num_ingressat, intents (enters)
- Disseny
- 1. Genero un nombre aleatori de l'1 al 100 (num_secret)
- 2. intents = 10
- 3. Llegir num
- 4. Mentre num<> num_secret i intents>1
- 5. Si num_screto>num -> Escriure "Molt baix"
- 6. Si num_screto<num -> Escriure "Molt alt"
- 7. intents=intents-1
- 8. Escriure intents
- 9. Llegir num
- 10. Si num_secreo=num -> Escriure "Has guanyat", intents
- 11. SiNo -> Escriure "Has perdut, num_secret
Proceso Adivina_Numero
Definir intents,num_secret,num_ingressat Como Entero;
intents <- 10;
num_secret <- Aleatorio(1,100);
Escribir "Endevineu el nombre (d'1 a 100):";
Leer num_ingressat
Mientras num_secret<>num_ingressat Y intents>1 Hacer
Si num_secret>num_ingressat Entonces
Escribir "Molt baix";
Sino
Escribir "Molt alt";
FinSi
intents <- intents-1;
Escribir "Li queden ",intents," intents:";
Leer num_ingressat;
FinMientras
Si num_secret=num_ingressat Entonces
Escribir "Exacte! Vostè endevino a ",11-intents," intents.";
Sino
Escribir "El nombre era: ",num_secret;
FinSi
FinProceso2.Algorisme que demani números fins que s'introdueixi un zero. Heu d'imprimir la suma i la mitjana de tots els números introduïts.
- Anàlisi
- Anem demanant números fins a introduir un 0.
- Necessitem un acumulador per anar fent les sumes intermèdies.
- A més necessitem un comptador, per calcular la mitjana (suma/quantitat)
- Dades d'entrada: números, un acumulador per sumar i un comptador
- Informació de sortida: La suma i la mitjana
- Variables:num, suma, cont enters)
- Disseny
- 1. Inicialitzat: suma = 0, cont = 0
- 2. Llegir num
- 3. Mentre num<>0
- 4. Acumul: suma = suma + num
- 5. Conte si num<>0: cont=cont+1
- . 6. Llegir num
- 7. Si cont=0 (No hem introduït cap número)-> mitjana=0
- 8. SiNo -> mitjana=suma/cont;
- 9. Mostrar suma i mitjana
Proceso CalcularSumaMitjana
Definir num Como Entero;
Definir suma,cont como Entero;
Definir mitjana Como Real;
suma <- 0;
cont <-0;
//Amb el mentre si el primer número és 0 no entrarà al bucle
Escribir "Nombre (0 per sortir):"
Leer num;
Mientras num<>0 Hacer
suma <- suma + num;
cont <- cont + 1;
Escribir "Nombre (0 per sortir):";
Leer num;
FinMientras
//Si cont=0 no puc fer la divisió
Si cont>0 Entonces
mitjana <- suma / cont;
SiNo
mitjana <-0;
FinSi
Escribir "Suma:",suma;
Escribir "Mitjana:",mitjana;
FinProceso3. Crea una aplicació que demani un número i calculi el seu factorial (El factorial de un nombre és el producte de tots els enters entre 1 i el mateix nombre i es representa pel nombre seguit d'un signe d'exclamació.
- Per exemple 5! = 1x2x3x4x5=120
- Anàlisi
- Necessito acumular les successives multiplicacions, començant per 2 fins al número indicat.
- Dades d'entrada: número per calcular el factorial comptador per in comptant els números des de 2 al nombre
- Informació de sortida: El resultat del factorial
- Variables: num, comptador (entero), resultat (real)
- Disseny
- 1. Llegir nombre
- .2. Inicials variables
- comptador = 2
- resultat = 1
- 3. Mentre comptador<=num fer
- 4. resultat=resultat*comptador
- 5. comptador=comptador+1
- . 6. Mostrar resultat
Proceso Factorial
Definir num,comptador Como Entero;
Definir resultat Como Real;
resultat <- 1;
Escribir Sin Saltar "Digue'm un número:";
Leer num;
comptador <- 2;
Mientras comptador<=num Hacer
resultat <- resultat * comptador;
comptador <- comptador + 1;
FinMientras
Escribir "El resultat és ", resultat;
FinProceso4. Feu una algorisme amb pseudocodi que digui si un número introduït per teclat és primer o no.
- Un nombre primer és aquell que només és divisible entre ell mateix i la unitat.
- Nota: N'hi ha prou amb provar fins a l'arrel quadrada del número per veure si és divisible per algun altre número.
- Anàlisi
- Llegim un número i anem comprovant si és divisible entre 2 fins a l'arrel quadrada del nombre. Si és divisible per algun número no és primer.
- Si no és divisible per cap nombre és primer.
- Per saber si és divisible fem servir l'operador mòdul.
- Dades d'entrada: el número a comprovar si és primer o no
- Informació de sortida: Un missatge dient si és primer o no
- Variables: numero_es_primer (entero), num (entero) comptador des de 2 fins arrel quadrada del num_es_primer, es_primer (lógico)
- Disseny
- 1. Suposo que el nombre és primer -> és_primer<-Verdadero
- 2. Llegir num_ces_primer
- 3. Mentre no final (num < número primer?) i el número primer? no sigui divisible pel num
- 4. Incrementem el num
- 5. Si es_primer -> Mostra "És primer"
- 6. Si no -> Mostra "No és primer"
Proceso EsPrimo
Definir numero_es_primer,num Como Entero;
Escribir Sin Saltar "Introdueix un número per comprovar si és primer:";
Leer numero_es_primer;
mum <- 2;
Mientras num<-numero_es_primer Y numero_es_primer % num = 0 Hacer
num <- num +1;
FinMientras
Si num = numero_es_primer Entonces
Escribir "És Primer";
SiNo
Escribir "No és Primer";
FinSi
FinProceso5. Escriviu un algoritme amb pseudocodi que demani el límit inferior i superior d'un interval.
- Si el límit inferior és més gran que el superior ho ha de tornar a demanar.
- A continuació es van introduint números fins que introduïm el 0.
- Quan acabi el programa donarà les informacions següents:
- La suma dels números que estan dins de l'interval (interval obert).
- Quants números estan fora de l'interval.
- He informat si hem introduït algun nombre igual als límits de l'interval.
- Anàlisi
- Demanem un interval (límit inferior i superior)
- Ens hem d'assegurar que el límit inferior sigui menor que el superior.
- Es van demanant números fins que s'introdueixi el 0.
- Si el nombre pertany a l'interval -> ho vaig sumant (necessito un acumulador)
- Si el número no pertany a l'interval, ho explico (necessito un comptador)
- Si el nombre és igual a algun límit, allò índic (necessito un indicador)
- Al final mostro la suma dels números que pertanyen a l'interval.
- Mostreu el comptador de número que no pertanyen a l'interval.
- Indico si hem introduït un número igual a algun límit
- Dades d'entrada: límit superior i inferior de l'interval i els números.
- Informació de sortida: La suma dels que pertanyen a l'interval, el comptador dels números que no pertanyen a l'interval i indico si un nombre ha estat igual a algun interval
- Variables: lim_inf, lim_sup, num, suma_dins_interval, cont_fora_interval (enters), igual_limits (Lògic)
- Diseny
- 1. Inicialitzo l'acumulador, el comptador i l'indicat
- 2. Repetir -> llegir lim_inf i lim_sup fins que lim_inf<lim_sup
- 3. Llegir núm
- 4. Mentre num sigui diferent de 0
- 5. Si num pertany a l'interval -> acumula la suma
- 6. Sinó -> increment comptador
- 7. Si és igual a algun interval -> Ho indico (indicador a cert)
- 8. Llegir núm
- 9. Mostra la suma dels números pertanyents a l'interval
- 10. Mostra el comptador de números no pertanyents a l'interval
- 11. Si l'indicador = Veritable -> Mostra "Un nombre = a interval"
- 12. SiNo -> Mostra "No has introduït un número igual a l'interval
Proceso Interval
Definir lim_inf, lim_sup como Entero;
Definir num como Entero;
Definir suma_dins_interval Como Entero;
Definir cont_fora_interval Como Entero;
Definir igual_limits Como Logico;
suma_dins_interval <- 0;
cont_fora_interval <- 0;
igual_limits <- Falso;
//M'asseguro que el lim_inf és menor que el lim_sup
Repetir
Escribir "Introdueix el límit inferior de l'interval:";
Leer lim_inf;
Escribir "Introdueix el límit superior de l'interval:";
Leer lim_sup;
Si lim_inf>lim_sup Entonces
Escribir "ERROR: El límit inferior ha de ser menor que el superior.";
FinSi
Hasta Que lim_inf<=lim_sup;
Escribir Sin Saltar "Introdueix un número (0, per sortir):";
Leer num;
Mientras num<>0 Hacer
//Pertany a l'interval
Si num>lim_inf Y num<lim_sup Entonces
suma_dins_interval<- suma_dins_interval + num;
SiNo
//No pertany a l'interval
cont_fora_interval <- cont_fuera_intervalo + 1;
FinSi
//Nombre igual a algun dels límits
Si num=lim_inf O num=lim_sup Entonces
igual_limits <- Verdadero;
FinSi
Escribir Sin Saltar "Introdueix un número (0, per sortir):";
Leer num;
FinMientras
Escribir "La suma dels números dins de l'interval és ",suma_dins_interval;
Escribir "La quantitat de números fora de l'interval és ",cont_fora_interval;
Si igual_limits Entonces
Escribir "S'ha introduït algun nombre igual als límits de l'interval.";
SiNo
Escribir "No s'ha introduït cap número igual als límits de l'interval.";
FinSi
FinProceso
Exercicis prova
Prova 1
1. Demana un número enter positiu per teclat. Si el número és senar, el multipliquem per 3 i li sumem 1, si és parell el dividim per 2. Repetim aquest procés amb el nou valor acabant quan el número és 1. Per exemple, la següent seqüència és generada quan N=22:
- 22 11 34 17 52 26 13 40 20 10 5 16 8 4 2 1
Fes un programa que fent aquests passos ens digui la quantitat de números generats fins a aconseguir arribar a l'1. A l'exemple anterior seria 16.
Proceso TresN
Definir num, cont Como Entero;
Escribir "Escriu un numero enter i positiu: "
Leer num;
Si num > 0 Entonces
cont <- 1;
Mientras num != 1 Hacer
Si num % 2 = 0 Entonces
num <- num / 2;
SiNo
num <- (num * 3) + 1;
cont <- cont + 1;
Escribir Sin Saltar num, " ";
FinMientras
Escribir "Ha donat ",cont," voltes.";
SiNo
Escribir "El número ha de ser positiu!!");
FinProceso2. Llegirem dos números que representaran una data, el primer representa el dia i el segon representa el mes. Cal dir quina data serà després de cinc dies (suposarem que febrer té sempre 28 dies)
Exemples:
Entrada: 28 3 Sortida: 2/4 Entrada: 27 12 Sortida: 1/1 Entrada: 26 2 Sortida: 2/3
Proceso Data
Definir dia, mes, diesPerMes, diaSeguent, mesSeguent Como Entero;
Escribir "Introdueix el dia: ";
Leer dia;
Escribir "Introdueix el mes: ";
Leer mes;
diesPerMes <- 0;
Segun Mes Hacer
1, 3, 5, 7, 8, 10, 12: diesPerMes <- 31;
4, 6, 9, 11: diesPerMes <- 30;
2: diesPerMes <- 28;
FinSegun
diaSeguent <- dia+5;
Si diaSeguent>diesPerMes Entonces
diaSeguent <- diaSeguent-diesPerMes;
mes <-- mes + 1;
Si mes>12 Entonces
mes <-- 1;
FinSi
FinSi
Escribir diaSeguent, " ", mes;
FinProceso3. Donat un missatge secret de 10000 caràcters cal saber si dins aquest missatge apareix la seqüència “XY” (els dos caràcters seguits). Només cal dir si apareix o si no apareix.
Proceso XY
Definir carActual, carAnterior Como Caracter;
Definir cont Como Entero;
carAnterior=" ";
Escribir "Introdueix un caràcter: ";
Leer carActual;
cont <- 1;
Mientras (cont < 10000 && (carAnterior != 'X' O carActual != 'Y')) Hacer
carAnterior = carActual;
Escribir "Introdueix un caràcter: ";
Leer carActual;
cont <- cont + 1;
FinMientras
Si (carAnterior != 'X' Y carActual != 'Y') Entonces
Escribir "Apareix la seqüència XY";
SiNo
Escribir "No apareix la seqüència XY";
FinSi
FinProceso4. Donat un número entrat per teclat cal escriure el primer divisor d’aquest número. Aquest ha de ser diferent de 1 i del mateix número. Si no hi hagués cap, sortirà un missatge que informi d'això.
Proceso Divisor
Definir divisor, numero Como Entero;
Escribir "Introdueix el número: ";
Leer numero;
divisor <- 2;
Mientras (divisor < numero Y numero % divisor != 0) Hacer
divisor <- divisor + 1;
FinMientras
Si divisor = numero Entonces
Escribir "No té cap divisor";
SiNo
Escribir "El primer divisor és: ", divisor;
FinSi
FinProceso
5. Una línia horitzontal la definim per les dues coordenades x dels dos extrems. Un punt es troba a la mateixa línia horitzontal i s'estableix amb la seva coordenada x.
El programa llegirà tres números, els dos primers seran els extrems de la línia (no tenen perquè estar ordenats) i el tercer serà la coordenada del punt. El programa ha de respondre si el punt està dins la línia i la distància a l’extrem més proper.
Exemples:
- Entrada: 10 5 7
- 5 7 10
- |--------o------------|
- Sortida: Dins. Distància 2
- Entrada: 8 10 5
- 5 8 10
- o------------|--------|
- Sortida: Fora. Distància 3
Proceso Divisor
Definir x1, x2, punt, min, max, distanciaDreta, distanciaEsquerra Como Entero;
Escribir "Introdueix la primera coordenada de la línia: ";
Leer x1;
Escribir "Introdueix la segona coordenada de la línia: ";
Leer x2;
Escribir "Introdueix el punt: ";
Leer punt;
Si x1 < x2 Entonces
min <- x1;
max <- x2;
SiNo
min <- x2;
max <- x1;
FinSi
distanciaDreta = max - punt;
Si (distanciaDreta < 0) Entonces
distanciaDreta = distanciaDreta * -1;
FinSi
distanciaEsquerra = min - punt;
Si (distanciaEsquerra < 0) Entonces
distanciaEsquerra = distanciaEsquerra * -1;
FinSi
Si (punt >= min Y punt <= max) {
Escribir "Dins";
SiNo
Escribir "Fora";
FinSi
Si (distanciaEsquerra <= distanciaDreta) {
Escribir "Distància: ", distanciaEsquerra;
SiNo
Escribir "Distància: ", distanciaDreta;
FinSi
FinProceso
Prova 2
1. Càlcul de nòmines en una empresa
En una empresa, hi ha tres tipus de treballadors: administratius, operaris i directius. Cada tipus de treballador té una tarifa horària diferent: els administratius cobren 12 € per hora, els operaris 15 € per hora i els directius 25 € per hora. A més, els directius reben un bonus fix de 500 € si treballen més de 160 hores mensuals. També es consideren els dies de baixa durant el mes, aplicant una penalització del 10% al sou final si aquests superen els cinc dies.
Dissenya un programa que llegeixi contínuament el tipus de treballador, el nombre d'hores treballades i els dies de baixa, calculi el sou corresponent i indiqui si s'ha aplicat alguna penalització.
El programa finalitzarà quan s'introdueixi un tipus de treballador no vàlid o bé un valor de sortida especificat.
Proceso CalculNomines
Definir tipus, hores, diesBaixa, sou Como Entero;
Escribir "Introdueix el tipus de treballador (1=Administratiu, 2=Operari, 3=Directiu, 0 per sortir):";
Leer tipus;
Mientras tipus <> 0 Hacer
Si tipus < 1 O tipus > 3 Entonces
Escribir "Tipus no vàlid. Torna a intentar-ho.";
Sino
Escribir "Introdueix el nombre d'hores treballades:";
Leer hores;
Escribir "Introdueix el nombre de dies de baixa:";
Leer diesBaixa;
Segun tipus Hacer
1:
sou <- hores * 12;
2:
sou <- hores * 15;
3:
sou <- hores * 25;
Si hores > 160 Entonces
sou <- sou + 500;
FinSi
FinSegun
Si diesBaixa > 5 Entonces
sou <- sou * 0.9;
Escribir "Penalització aplicada per dies de baixa.";
FinSi
Escribir "El sou del treballador és:", sou, "€";
FinSi
Escribir "Introdueix el tipus de treballador (1=Administratiu, 2=Operari, 3=Directiu, 0 per sortir):";
Leer tipus;
FinMientras
FinProceso2. Control de passatgers en un aeroport
Un aeroport vol gestionar la informació sobre els passatgers dels seus vols, diferenciant entre passatgers nacionals i internacionals. Es tracta de dissenyar un programa que permeti introduir el codi de cada vol, el nombre de passatgers nacionals i internacionals, i que calculi el total de passatgers del vol i el percentatge de passatgers internacionals. A més, el programa ha de ser capaç de determinar quin vol té el percentatge més alt de passatgers internacionals entre tots els registrats.
El programa s'ha de repetir per diversos vols fins que es detecti un codi de vol de sortida especificat.
Proceso ControlPassatgers
Definir codiVol, nacionals, internacionals, total, volMaxInternacionals Como Entero;
Definir percentatgeInternacionals, maxPercentatge Como Real
maxPercentatge <- 0;
volMaxInternacionals <- 0;
Escribir "Introdueix el codi del vol (0 per acabar):";
Leer codiVol;
Mientras codiVol <> 0 Hacer
Escribir "Introdueix el nombre de passatgers nacionals:";
Leer nacionals;
Escribir "Introdueix el nombre de passatgers internacionals:";
Leer internacionals;
total <- nacionals + internacionals;
Escribir "El vol", codiVol, "té un total de", total, "passatgers.";
Si total > 0 Entonces
percentatgeInternacionals <- (internacionals / total) * 100;
Escribir "Percentatge de passatgers internacionals:", percentatgeInternacionals, "%";
Si percentatgeInternacionals > maxPercentatge Entonces
maxPercentatge <- percentatgeInternacionals;
volMaxInternacionals <- codiVol;
FinSi
Sino
Escribir "El vol no té passatgers.";
FinSi
Escribir "Introdueix el codi del vol (0 per acabar):";
Leer codiVol;
FinMientras
Escribir "El vol amb més percentatge de passatgers internacionals és el vol", volMaxInternacionals, "amb un", maxPercentatge, "% de passatgers internacionals.";
FinProceso3. Seguiment d'atletes en una competició
En una competició d’atletisme, es volen analitzar els resultats de diversos atletes. Cada atleta participa en tres curses i es registra el temps (en segons) de cadascuna. Es necessita un programa que, per a cada atleta, llegeixi el número de dorsal i els temps de les tres curses, calculi la mitjana dels temps i indiqui si ha superat els 10 segons de mitjana o no. A més, el programa ha de mantenir un registre del dorsal de l'atleta amb la millor mitjana i el de l'atleta amb la pitjor mitjana.
La introducció de dades continuarà fins que s'introdueixi un número de dorsal específic per finalitzar.
Proceso SeguimentAtletisme
Definir dorsal, temps1, temps2, temps3, millorDorsal, pitjorDorsal Como Entero;
Definir millorMitjana, pitjorMitjana, mitjana Como Real;
millorMitjana <- 999999;
pitjorMitjana <- 0;
Escribir "Introdueix el dorsal de l'atleta (-1 per acabar):";
Leer dorsal;
Mientras dorsal <> -1 Hacer
Escribir "Introdueix el temps de la primera cursa:";
Leer temps1;
Escribir "Introdueix el temps de la segona cursa:";
Leer temps2;
Escribir "Introdueix el temps de la tercera cursa:";
Leer temps3;
mitjana <- (temps1 + temps2 + temps3) / 3;
Escribir "La mitjana de temps per l'atleta amb dorsal", dorsal, "és:", mitjana, "segons.";
Si mitjana < millorMitjana Entonces
millorMitjana <- mitjana;
millorDorsal <- dorsal;
FinSi
Si mitjana > pitjorMitjana Entonces
pitjorMitjana <- mitjana;
pitjorDorsal <- dorsal;
FinSi
Si mitjana > 10 Entonces
Escribir "L'atleta amb dorsal", dorsal, "no ha superat els 10 segons.";
Sino
Escribir "L'atleta amb dorsal", dorsal, "ha superat els 10 segons.";
FinSi
Escribir "Introdueix el dorsal de l'atleta (-1 per acabar):";
Leer dorsal;
FinMientras
Escribir "L'atleta amb millor mitjana és el dorsal", millorDorsal, "amb una mitjana de", millorMitjana, "segons.";
Escribir "L'atleta amb pitjor mitjana és el dorsal", pitjorDorsal, "amb una mitjana de", pitjorMitjana, "segons.";
FinProcesoExercicis Arrays
1. Realitzar un programa que defineixi un vector anomenat "vector_numeros" de 10 enters, a continuació ho inicialitzi amb valors aleatoris (de l'1 al 10) i posteriorment mostri en pantalla cada element del vector juntament amb el seu quadrat i el seu cub.
Proceso QuadratCubVector
Definir vector_numeros Como Entero;
Dimension vector_numeros[10];
Definir index Como Entero;
//Primer recorregut per llegir el vector
Para index<-0 hasta 9 hacer
vector_numeros[index]<-aleatorio(1,10);
FinPara
//Segon recorregut per mostrar el resultat
Para index<-0 hasta 9 hacer
Escribir vector_numeros[index]," ",vector_numeros[index]^2," ",vector_numeros[index]^3;
FinPara
FinProceso2. Crear un vector de 5 elements de cadenes de caràcters, inicialitza el vector amb dades llegides pel teclat. Copia els elements del vector en un altre vector però en ordre invers, i mostra-ho per la pantalla.
Anàlisi
- Recorro el vector1 i llegeixo els seus elements per teclat. recorro de forma inversa el vector1 i vaig guardant els elements al vector2 (s'inverteixen).
- Recorro el vector2 per mostrar els elements.
- Dades d'entrada: 5 cadenes de caràcters
- Informació de sortida: Les cinc cadena però mostrar donin ordre invers.
- Variables:
- vector1,vector2 (vector de 5 cadenes)
- tam_vector1,tam_vector2(enter)
- indicador1, indicador2 (enter)
Proceso VectorInvers
Definir vector1,vector2 Como Cadenas;
Dimension vector1[5],vector2[5];
Definir indicador1,indicador2 Como Entero;
Definir tam_vector1,tam_vector2 Como Entero;
//Defineixo la mida dels vectors per utilitzar-los en els recorreguts
tam_vector1<-5;
tam_vector2<-5;
//RRecorro el vector1 i llegeixo cada element per teclat
Para indicador1<-0 hasta tam_vector1-1 hacer
Escribir Sin Saltar "Dóna'm la cadena ",indicador1+1,":";
Leer vector1[indicador1];
FinPara
indicador2<-0;
//Recorro el vector1 des del final al principi
//Cada element el guardo al vector2
Para indicador1<-tam_vector1-1 hasta 0 con paso -1 hacer
vector2[indicador2]<-vector1[indicador1];
indicador2<-indicador2+1;
FinPara
//Recorro el vector2 per mostrar-lo
Para indicador2<-0 hasta tam_vector2-1 hacer
Escribir "La cadena ",indicador2+1,": ",vector2[indicador2];
FinPara
FinProceso3. Es vol realitzar un programa que llegeixi per teclat les 5 notes obtingudes per un alumne (compreses entre 0 i 10). A continuació indiqui la nota mitjana, la nota més alta que ha tret i la menor.
Anàlisi
- Llegeixo 5 notes (valido que siguin >=0 i <=10). guardant-les en un vector.
- Recorro de nou el vector per acumular les notes, calcular la nota màxima i la nota mínima.
- Finalment calculo la mitjana i mostro els valors.
- Dades d'entrada: 5 notes
- Informació de sortida: Les notes, la nota mitjana, nota màxima i nota mínima.
- Variables:
- notes (vector de 10 enters)
- tam_notes,index(enter)
- nota_mitjana (real), suma, nota_max, nota_min (enter)
Proceso VectorNotes
Definir notes Como Entero;
Dimension notes[5];
Definir tam_notes como Entero;
Definir nota_mitjana Como Real;
Definir suma,nota_max,nota_min como Entero;
Definir index Como Entero;
tam_notas<-5;
Para index<-0 hasta tam_notas-1 hacer
//Comprovem que sigui un nombre >=0 i <=10
Repetir
Escribir sin saltar "Introdueix la nota ",index+1,": ";
Leer notes[index];
Hasta Que notes[index]>=0 Y notes[index]<=10;
FinPara
//Suposo que la nota màxima i la mínima és aquesta primera
nota_max<-notas[0];
nota_min<-notas[0];
suma<-0;
Para index<-0 hasta tam_notas-1 hacer
//Acumulo la nota per calcular la mitjana
suma<-suma+notes[index];
//Actualitzo la nota màxima si en trobo una de més gran
Si notes[index]>nota_max Entonces
nota_max<-notes[index];
FinSi
//Actualitzo la nota mínima si en trobo una de més petita
Si notes[index]<nota_min Entonces
nota_min<-notes[index];
FinSi
FinPara
//Calculo la mitjana, tenint en compte la mida del vector
nota_mitjana<-suma/tam_notas;
//Mostro resultats
Escribir "";
Escribir sin Saltar "Notes:";
Para index<-0 hasta tam_notas-1 hacer
Escribir sin Saltar notes[index]," ";
FinPara
Escribir "";
Escribir "Nota mitjana: ",nota_mitjana;
Escribir "Nota màxima: ",nota_max;
Escribir "Nota mínima: ",nota_min;
FinProceso4. Programa que declari un vector de deu elements enters i demani números per omplir-lo fins que s'ompli el vector o s'introdueixi un número negatiu. Llavors cal imprimir el vector (només els elements introduïts).
Anàlisi
- Recorro el vector i vaig inicialitzant els seus elements. Si introdueixo un número negatiu sortim del bucle. També acabo el bucle si introdueixo tots els elements de vector. El número negatiu em serveix d'indicador de fins a quina posició el vector té elements.
- Recorro fins a la mida del vector o trobi un número negatiu per mostrar els elements del vector.
- Dades d'entrada: Llegeixo nombre positius i els guardo al vector, fins que llegiu un nombre negatiu o llegiu tots els elements del vector.
- Informació de sortida: Els elements (números positius) guardats al vector.
- Variables:
- vector (vector de 10 enters)
- tam_vector,indice,num enter)
Proceso VectorPositiu
Definir vector Como Entero;
Dimension vector[10];
Definir tam_vector,index,num como Entero;
index<-0;
tam_vector<-10;
//Recorro el vector i vaig inicialitzant els seus elements
//No faig servir un para, perquè si introdueixo un nombre negatiu sortim del bucle
//També acabo el bucle si introdueixo tots els elements de vector
//El nombre negatiu em serveix d'indicador que fins a aquesta posició el vector té element
Repetir
Escribir Sin Saltar "Introdueix un número al vector. Número ",index+1;
Leer vector[index];
index<-index+1;
Hasta Que index=tam_vector O vector[index-1]<0;
index<-0;
//Recorro fins a la mida del vector o trobi un nombre negatiu
Escribir "Elements del vector";
Mientras index<tam_vector-1 Y vector[index]>=0 Hacer
Escribir sin saltar vector[index]," ";
index<-index+1;
FinMientras
FinProceso5.Fer un programa que inicialitzi un vector de números amb valors aleatoris, i posterior ordeneu els elements de menor a major.
Anàlisi
- Inicialitzo el vector amb valors aleatoris. Vaig recorrent el vector e intercanvio els valors de dos elements consecutius si no estan ordenats.
- Cada vegada que faig un intercanvi ho compatibilitzo, aquest procés ho repeteixo fins que no hagi fet cap canvi, el vector està ordenat.
- Dades d'entrada: Res
- Informació de sortida: Números del vector ordenat.
- Variables:
- vector (vector de 10 enters)
- tam_vector,index,aux,canvis (enter)
Proceso OrdenarVector
Definir vector Como Entero;
Dimension vector[10];
Definir canvis,aux Como Entero;
Definir index Como Entero;
Definir tam_vector Como Entero;
tam_vector<-10;
//Inicialitzo el vector amb valors aleatoris
Para index<-0 hasta tam_vector-1 hacer
vector[index]<-aleatorio(1,10);
FinPara
//Repetiré l'ordenació fins que no hagi canviat cap número
Repetir
canvis<-0;
//Recorre fins a l'antepenúltim
//Intercanvio els valors de dos elements consecutius si no estan ordenats
Para index<-0 hasta tam_vector-2 Hacer
Si vector[index]>vector[index+1] Entonces
aux<-vector[index];
vector[index]<-vector[index+1];
vector[index+1]<-aux;
canvis<-canvis+1;
FinSi
FinPara
Hasta Que canvis=0;
//Recorro el vector ordenat
Para index<-0 hasta tam_vector-1 Hacer
Escribir Sin Saltar vector[index]," ";
FinPara
FinProceso6. Crea un programa que demani un número de mes a l'usuari (per exemple, el 4) i indiqui quants dies té (per exemple, 30) i el nom del mes.
Has de fer servir un vector. Per simplificar-ho suposarem que el febrer té 28 dies.
Anàlisi
- Guardo en un vector de 12 posicions els dies corresponents a cada mes.
- De la mateixa manera guardo en un altre vector els noms dels mesos
- Llegeixo el número d'un mes (Comprovo que sigui entre 1 a 12) i faig coincidir el número del mes amb l'índex dels vectors.
- Dades d'entrada: Número del mes
- Informació de sortida: Dies i nom del mes.
- Variables:
- dies (vector de 12 enters)
- nom_mes (vector de 12 cadenes),
- mes (enter)
Proceso DiesDelMes
Definir dies Como Entero;
Dimension dies[12];
Definir nom_mes Como Caracter;
Dimension nom_mes[12];
Definir mes como Entero;
dies[0]<-31;
dies[1]<-28;
dies[2]<-31;
dies[3]<-30;
dies[4]<-31;
dies[5]<-30;
dies[6]<-31;
dies[7]<-31;
dies[8]<-30;
dies[9]<-31;
dies[10]<-30;
dies[11]<-31;
nom_mes[0]<-"Gener";
nom_mes[1]<-"Febrer";
nom_mes[2]<-"Març";
nom_mes[3]<-"Abril";
nom_mes[4]<-"Maig";
nom_mes[5]<-"Juny";
nom_mes[6]<-"Juliol";
nom_mes[7]<-"Agost";
nom_mes[8]<-"Setembre";
nom_mes[9]<-"Octubre";
nom_mes[10]<-"Novembre";
nom_mes[11]<-"Desembre";
Repetir
Escribir Sin Saltar "Introdueix un mes (1-12):";
Leer mes;
Si mes < 1 o mes > 12 Entonces
Escribir "Error: mes incorrecte.";
FinSi
Hasta Que mes>=1 y mes<=12;
Escribir "El mes de ",nom_mes[mes-1]," té ",dies[mes-1]," dies.";
FinProceso7. Programa que declari tres vectors 'vector1', 'vector2' i 'vector3' de cinc enters cadascun, demaneu valors per a 'vector1' i 'vector2' i calculeu vector3=vector1+vector2.
Anàlisi
- Omple els elements de dos vectors. Posteriorment els recorro per sumar els valors i desar-lo en un tercer vector.
- Dades d'entrada: Números per al primer vector, números per al segon vector
- Informació de sortida: Els números del tercer vector, que és la suma dels anteriors
- Variables:
- vector1,vector2,vector3 (vectors de 5 enters),
- índex, tam_vector (enter)
Proceso SumarVectors
Definir vector1,vector2,vector3 Como Entero;
Dimension vector1[5],vector2[5],vector3[5];
Definir tam_vector como Entero;
tam_vector<-5;
Definir index Como Entero;
Para index<-0 hasta tam_vector-1 Hacer
Escribir Sin Saltar "Introdueix l'element ",index+1," del vector1:";
Leer vector1[indice];
FinPara
Para index<-0 hasta tam_vector-1 Hacer
Escribir sin Saltar "Introdueix l'element ",index+1," del vector2:";
Leer vector2[index];
FinPara
Para index<-0 hasta tam_vector-1 Hacer
vector3[index]<-vector1[index]+vector2[index];
FinPara
Escribir "La suma dels vectors és:";
Para index<-0 hasta tam_vector-1 Hacer
Escribir sin Saltar vector3[index]," ";
FinPara
FinProceso8. Volem desar els noms i les edats dels alumnes de curs.
- Feu un programa que introdueixi el nom i l'edat de cada alumne.
- El procés de lectura de dades acabarà quan s'introdueixi com a nom un asterisc (*)
- En finalitzar es mostrarà les dades següents:
- Tots els alumnes majors d'edat.
- Els alumnes més grans (els que tenen més edat)
Anàlisi
- Inicialitzo els vectors fins que introduïu un "*" o arribi a final del vector.
- El * em serveix per indicar el final del vector.
- Faig un recorregut per mostrar els alumnes majors d'edat.
- Faig un recorregut (fins a trobar un * o arriba al final) per calcular l'edat màxima. A continuació recorro els arrays, i mostro el nom dels alumnes amb més edat.
- Dades d'entrada: Nom i edat dels alumnes fins a ficar *.
- Informació de sortida: Els alumnes majors d'edat, i els alumnes més grans
- Variables:
- edat (vector de 30 enters), nom (vector de 30 cadenes)
- index, tam_vector, edat_max (enter)
Proceso InformacioAlumnos
Definir edats Como Entero;
Dimension edats[30];
Definir noms Como Caracter;
Dimension noms[30];
Definir edat_max como Entero;
Definir index,tam_vector como Entero;
index<-0;
tam_vector<-30;
//Inicialitzo els vectors fins que introdueixi un "*" o arribi a final del vector
//El * em serveix per indicar el final del vector
Repetir
Escribir Sin Saltar "Digue'm el nom d'un alumne:";
Leer noms[index];
Si noms[index]<>"*" Entonces
Escribir sin saltar "Digue'm la seva edat:";
Leer edats[index];
FinSi
index<-index+1;
Hasta Que noms[index-1]="*" o index=tam_vector;
index<-0;
//Calcular la edat màxima
//El recorrido es hasta que no encuentre un * y no hayamos llegado al final del vector
edat_max<-edats[0];
Mientras index<tam_vector Y noms[index]<>"*" Hacer
Si edats[index]>edat_max Entonces
edat_max<-edats[index];
FinSi
index<-index+1;
FinMientras
// Alumnes majors d'edat
index<-0;
Escribir "Alumnes majors d'edat";
Escribir "=======================";
Mientras index<tam_vector Y noms[index]<>"*" Hacer
Si edats[index]>=18 Entonces
Escribir noms[index];
FinSi
index<-index+1;
FinMientras
// Alumnes majors
index<-0;
Escribir "Alumnes majors";
Escribir "===============";
Mientras index<tam_vector Y noms[index]<>"*" Hacer
Si edats[index]=edat_max Entonces
Escribir noms[index];
FinSi
index<-index+1;
FinMientras
FinProceso9. Volem guardar la temperatura mínima i màxima de 5 dies.
- Realitza un programa que proporcioni la següent informació:
- La temperatura mitjana de cada dia
- Els dies amb menys temperatura
- Es llegeix una temperatura per teclat i es mostren els dies la temperatura dels quals màxima coincideix amb ella.Si no hi ha cap dia es mostra un missatge informatiu.
Anàlisi
- Recorro la taula llegint per a cada dia la temperatura màxima i mínima.
- Recorro la taula per mostrar la temperatura mitjana de cada dia.
- Recorro la taula, per calcular la temperatura mínima, i torno a recórrer per mostrar els dies amb aquesta temperatura.
- Per últim demano una temperatura i recorro la taula per mostrar el dia del qual temperatura màxima és igual a la temperatura indicada, o un missatge dient que no hi ha dia amb aquesta temperatura.
- Dades d'entrada: Al cap de cinc dies introduïm temperatura màxima i mínima. I al final introduïm una temperatura per cercar els dies amb temperatura màxima.
- Informació de sortida: La temperatura mitjana de cada dia, els dies amb temperatura mínima, els dies amb temperatures màxima la indicada per teclat o un missatge informant que no hi ha dies amb aquesta temperatura màxima.
- Variables:
- temperatura (taula de 5 x 2 enters)
- existeix_temperatura (logico)
- índex, cant_dies (enter)
- temp_max, temp_min (enter)
Proceso Temperatures
Definir temperatures Como Real;
Dimension temperatures[5,2];
Definir existeix_temperatura Como Logico;
Definir index,cant_dies como Entero;
Definir temp_max, temp_min como Entero;
cant_dies<-5;
//Recorregut per emplenar la taula (5 dies amb temp mínima i màxima)
Para index<-0 Hasta cant_dies-1 Hacer
Escribir Sin Saltar "Dia ",(index+1),". Temperatura mínima:";
Leer temperatures[index,0];
Escribir Sin Saltar "Dia ",(indice+1),". Temperatura màxima:";
Leer temperatures[index,1];
FinPara
//Mostrar temperatura mitjana
Escribir "Temperatures mitjanes";
Escribir "===================";
Para index<-0 Hasta cant_dies-1 Hacer
Escribir "Dia ",(index+1),". Temperatura mitjana:",(temperatures[index,0]+temperatures[index,1])/2;
FinPara
//Calcular temperatura mínima més petita
temp_min<-temperatures[0,0];
Para index<-0 Hasta cant_dies-1 Hacer
Si temperatures[index,0]<temp_min Entonces
temp_min<-temperatures[index,0];
FinSi
FinPara
//Mostrar els dies amb menys temperatura
Escribir "Dies amb menys temperatura";
Escribir "==========================";
Para index<-0 Hasta cant_dies-1 Hacer
Si temperatures[index,0]=temp_min Entonces
Escribir "Dia ",(index+1);
FinSi
FinPara
//Dies amb temperatura màxima
existeix_temperatura<-Falso;
Escribir "Dies amb temperatura màxima";
Escribir "===========================";
Escribir sin saltar "Introdueix una temperatura:";
Leer temp_max;
Para index<-0 Hasta cant_dies-1 Hacer
Si temperatures[index,1]=temp_max Entonces
Escribir "Dia ",(index+1);
existeix_temperatura<-Verdadero;
FinSi
FinPara
Si no existeix_temperatura Entonces
Escribir "No hi ha cap dia amb aquesta temperatura.";
FinSi
FinProceso10. Dissenyar l'algorisme corresponent a un programa, que:
- Crea una taula bidimensional de longitud 5x5 i nom 'matriu'.
- Carrega la taula amb valors numèrics enters.
- Suma tots els elements de cada fila i tots els elements de cada columna visualitzant els resultats en pantalla.
Anàlisi
- Recorro la taula (amb dues per) i vaig llegint els elements de cada fila i columna.
- Recorro la taula per files i columnes i vaig acumulant el valor dels elements de cada columna.
- Recorro la taula per columnes i files i vaig acumulant el valor dels elements de cada fila.
- Dades dentrada: Els elements de la taula.
- Informació de sortida: La suma per cada columna, i la suma per cada fila
- Variables:
- matriu (taula de 5 x 5 enter)
- fila, col, num_files, num_cols, suma (enter)
Proceso Tabla
Definir matriz Como Entero;
Dimension matriz[5,5];
Definir fila,col como Entero;
Definir num_files, num_cols Como Entero;
Definir suma como Entero;
num_filas<-5;
num_cols<-5;
Para fila<-0 hasta num_files-1 Hacer
Para col<-0 hasta num_cols-1 Hacer
Escribir Sin Saltar "Introduïu el número de la fila ",fila+1," i columna ",col+1,":";
Leer matriz[fila,col];
FinPara
FinPara
//Suma les files
Para fila<-0 hasta num_files-1 Hacer
suma<-0;
Para col<-0 hasta num_cols-1 Hacer
suma<-suma+ matriz[fila,col];
FinPara
Escribir "La suma dels elements de la fila ",fila+1," és ",suma;
FinPara
//Suma les columnes
Para col<-0 hasta num_cols-1 Hacer
suma<-0;
Para fila<-0 hasta num_files-1 Hacer
suma<-suma+ matriz[fila,col];
FinPara
Escribir "La suma dels elements de la columna ",col+1," és ",suma;
FinPara
FinProceso11. Dissenyar l'algorisme corresponent a un programa, que:
- Crea una taula bidimensional de longitud 5x5 i nom 'diagonal'.
- Carrega la taula de manera que els components pertanyents a les diagonals de la matriu prenen el valor 1 i la resta el valor 0.
- Mostra el contingut de la taula en pantalla.
Anàlisi
- Recorro la taula: si l'índex de fila = índex de columna (diagonal principal) o índex de fila = nombre de files - 1 - índex de columnes (l'altra diagonal) guardo un 1 sinó guardo un 0.
- Recorro la taula per mostrar-la.
- Dades d'entrada: Res
- Informació de sortida: Els valors de la taula
- Variables:
- matriu (taula de 5 x 5 enter)
- fila, col, num_files, num_cols (enter)
Proceso Diagonal
Definir matriz Como Entero;
Dimension matriz[5,5];
Definir fila,col como Entero;
Definir num_files, num_cols Como Entero;
Definir suma como Entero;
num_files<-5;
num_cols<-5;
//Recorro la taula
Para fila<-0 hasta num_files-1 Hacer
Para col<-0 hasta num_cols-1 Hacer
//Si estic en alguna diagonal inicialitzo a 1
Si fila=col o fila=(num_files-1)-col Entonces
matriz[fila,col]<-1;
//No estic en diagonal, inicialitzo a 0
SiNo
matriz[fila,col]<-0;
FinSi
FinPara
FinPara
//Recorro per mostrar la taula
Para fila<-0 hasta num_files-1 Hacer
Para col<-0 hasta num_cols-1 Hacer
Escribir Sin Saltar matriz[fila,col];
FinPara
Escribir "";
FinPara
FinProceso12. Dissenyar l'algorisme corresponent a un programa, que:
- Crea una taula bidimensional de longitud 5x15 i nom 'marc'.
- Carrega la taula amb dos únics valors 0 i 1, on el valor un ocuparà les posicions o elements que delimiten la taula, és a dir, les més externes, mentre que la resta dels elements contindran el valor 0.
- Visualitza el contingut de la matriu a la pantalla.
Anàlisi
- Recorro la taula: si l'índex de fila = 0 (extrem esquerre)
- o índex de fila = nombre de files -1 (extrem dret)
- o índex de columnes = 0 (extrem superior)
- o índex de columnes = de columnes columnes -1 (extrem inferior)
- inicialitzo a 1, sinó inicialitzo a 0.
- Recorro la taula per files i columnes per mostrar els valors.
- Dades d'entrada: Res
- Informació de sortida: Els valors de la taula
- Variables:
- matriu (taula de 5 x 5 enter)
- fila, col, num_files, num_cols (enter)
Proceso CostatExtern
Definir matriz Como Entero;
Dimension matriz[5,15];
Definir num_files,num_cols como Entero;
Definir fila,col como Entero;
num_files<-5;
num_cols<-15;
Para fila<-0 hasta num_files-1 Hacer
Para col<-0 hasta num_cols-1 Hacer
//Si estic a l'extrem esquerre, dret, superior o inferior
Si fila=0 o fila=num_filas-1 o col=0 o col= num_cols-1 Entonces
//Inicialitzo a 1
matriz[fila,col]<-1;
SiNo
//SiNo inicialitzo a 0
matriz[fila,col]<-0;
FinSi
FinPara
FinPara
//Recorro per mostrar la taula
Para fila<-0 hasta num_filas-1 Hacer
Para col<-0 hasta num_cols-1 Hacer
Escribir Sin Saltar matriz[fila,col];
FinPara
Escribir "";
FinPara
FinProceso13. D'una empresa de transport es vol guardar el nom dels conductors que té, i els quilòmetres que condueixen cada dia de la setmana.
- Per desar aquesta informació s'utilitzaran dos array:
- Nom: Vector per guardar els noms dels conductors.
- kms: Taula per guardar els quilòmetres que fan cada dia de la setmana.
- Es vol generar un nou vector ("total_kms") amb els quilòmetres totals que realitza cada conductor.
- En finalitzar es mostra la llista amb els noms de conductors i els quilòmetres ha realitzat.
Anàlisi
- Llegeixo el nombre de conductors. Nombre de dades que guardaré als arrays
- El nombre indicat ha de ser menor que la màxima mida dels arrays
- Recorro els vectors fins al nombre de conductors indicats (ho guardo en un vector), llegint el nom i els kms per dies (ho guardo en una taula).
- Recorro la taula acumulant els quilòmetres realitzats a la darrera columna de la taula.
- Finalment torno a recórrer per mostrar els noms i els km acumulats.
- Dades d'entrada: El nombre de conductors, els noms i els kms realitzats per dia
- Informació de sortida: Els noms dels conductors i el total de kms realitzats
- Variables:
- kms (taula de 10 x 8 enters), nom (vector de 10 cadenes)
- index_cond, index_dies, num_conductors, tam_conductors_max (enter)
Proceso CalcularKilometres
Definir nom Como Caracter;
Dimension nom[10];
Definir kms Como Entero;
//8 columnes, les set primeres per guardar els km diaris, i l'última per guardar els km acumulats
Dimension kms[10,8];
Definir num_conductores,index_cond,index_dias, tam_conductors_max como Entero;
Definir dias Como Caracter;
Dimension dias[7];
tam_conductors_max<-10;
dias[0]<-"Dilluns";
dias[1]<-"Dimarts";
dias[2]<-"Dimecres";
dias[3]<-"Dijous";
dias[4]<-"Divendres";
dias[5]<-"Dissabte";
dias[6]<-"Diumenge";
//Llegeixo el nombre de conductors. Nombre de dades que guardaré als arrays
Repetir
Escribir sin saltar "Quants conductors té l'empresa?:";
Leer num_conductors;
//El nombre indicat ha de ser menor que la màxima mida dels arrays
Si num_conductors>tam_conductors_max Entonces
Escribir "Com a màxim puc desar la informació de ", tam_conductors_max," conductors";
FinSi
Hasta que num_conductors<=tam_conductors_max;
//Recorro els vectors fins al nombre de conductors indicats
Para index_cond<-0 hasta num_conductors-1 Hacer
Escribir sin saltar "Nom del conductor ",index_cond+1,":";
//Llegeixo el nom
Leer nom[index_cond];
//Llegeixo els km realitzats per a cada dia
Para index_dies<-0 hasta 6 Hacer
Escribir sin saltar "Quants km ha realitzat el "dies[index_dies],"?:";
Leer kms[index_cond,index_dies];
FinPara
FinPara
//Recorro els vectors fins al nombre de conductors indicats
Para index_cond<-0 hasta num_conductors-1 Hacer
//Inicialitzo l'acumulador per conductor
kms[index_cond,7]<-0;
//Acumulo els kms per dia i el guardo en un vector
Para index_dies<-0 hasta 6 Hacer
kms[index_cond,7]<-kms[index_cond,7]+kms[index_cond,index_dies];
FinPara
FinPara
//Recorro els vectors fins al nombre de conductors indicats per mostrar la informació de sortida
Para index_cond<-0 hasta num_conductors-1 Hacer
Escribir nom[index_cond]," ha realitzat ",kms[index_cond,7]," kms.";
FinPara
FinProceso14. Crear un programa que llegeixi els preus de 5 articles i les quantitats venudes per una empresa a les seves 4 sucursals. Informar:
- Les quantitats totals de cada article.
- La quantitat d'articles a la sucursal 2.
- La quantitat de l'article 3 a la sucursal 1.
- La recaptació total de cada sucursal.
- La recaptació total de l'empresa.
- La sucursal de més recaptació.
Anàlisi
- Llegeixo els preus dels articles (ho guardo al vector Preu)
- Llegeixo les quantitats venudes dels 5 articles a les 4 sucursals (ho guardo a la taula Quantitat)
- Recorro la taula per articles, i mostro el que s'ha venut en total (per article)
- Recorro la taula per articles i mostro el que s'ha venut a la sucursal 2.
- Mostro el que s'ha venut de l'article 3 a la sucursal 1
- Recorro la taula acumulant tot el que s'ha venut i el total per sucursal. A més a més en aquest recorregut calculo la sucursal que ha venut més.
- Dades d'entrada: preu de 5 articles i la quantitat venuda de cada article a 4 sucursals
- Informació de sortida: Les que indica l'enunciat
- Variables:
- preu (taula de 5 reals), quantitat (taula de 4 x 3 reals)
- suma, numMajor, articlesSucursal2, majorRec, totalSucursal, totalEmpresa (real)
Proceso Sucursals
Definir preu, quantitat, suma, numMajor,articlesSucursal2, majorRec, totalSucursal, totalEmpresa Como Real;
Definir indexArt, indexSucursal como Entero;
Dimension preu[5], quantitat[4,5];
// Llegir preus
Para indexArt<-0 Hasta 4 Hacer
Escribir 'Introdueixi el preu de l'article ',indexArt+1,': ';
Leer Precio[indexArt];
FinPara
// Llegir quantitats
Para indexSucursal<-0 Hasta 3 Hacer
Para indexArt<-0 Hasta 4 Hacer
Escribir 'Introdueixi la quantitat de l'article ',indexArt+1,', en Sucursal ',indexSucursal+1,': ';
Leer quantitat[indexSucursal,indexArt];
FinPara
FinPara
// Sumar quantitats per articles
Escribir 'Quantitats per articles:';
Para indexArt<-0 Hasta 4 Hacer
suma <- 0;
Para indexSucursal<-0 Hasta 3 Hacer
suma<-quantitat[indexSucursal,indexArt];
FinPara
Escribir 'Total article ',indexArt+1,': ' ,suma;
FinPara
// Informar total articles sucursal 2
articlesSucursal2<-0;
Para indexArt<-0 Hasta 4 Hacer
articlesSucursal2<-articlesSucursal2+quantitat[1,indexAart];
FinPara
Escribir 'Total Sucursal 2:',articlesSucursal2;
// Informar Sucursal 1, Article 3:
Escribir 'Sucursal 1, Article 3: ',quantitat[0,2];
// Acumular total de cada sucursal (totalSucursal) i
// total de la empresa (totalEmpresa)
majorRec<-0;
numMajor<-0;
totalEmpresa<-0;
Para indexSucursal<-0 Hasta 3 Hacer
totalSucursal<-0;
Para indexArt<-0 Hasta 4 Hacer
totalSucursal<-totalSucursal+(quantidad[indexSucursal,indexArt]*preu[indexArt]);
FinPara
Escribir 'Recaudacions Sucursal ',indexSucursal+1,': ',totalSucursal;
//Calculo la sucursal amb més recaudació
Si totalSucursal>mayorRec entonces
majorRec<-totalSucursal;
numMayor<-indexSucursal+1;
FinSi
totalEmpresa<-totalEmpresa+totalSucursal;
FinPara
Escribir 'Recaudació total de la empresa: ',totalEmpresa;
Escribir 'Sucursal de Major Recaudació: ',numMajor;
FinProceso15. Crear un programa d'ordinador per gestionar els resultats de la travessa de futbol. Per això utilitzarem dues taules:
- Equips: Que és una taula de cadenes on guardem a cada columna el nom dels equips de cada partit. A la travessa s'indiquen 15 partits.
- Resultats: És una taula de nombres enters on s'indica el resultat. També té dues columnes, a la primera es guarda el nombre de gols de l'equip que està guardat a la primera columna de la taula anterior, i a la segona els gols de l'altre equip.
- El programa anirà demanant els noms dels equips de cada partit i el resultat del partit, a continuació s'imprimirà la travessa d'aquesta jornada.
Anàlisi
- Recorro les taules per inicialitzar el nom dels dos equips i el resultat del partit (gols)
- Recorro les taules, mostro el nom dels equips i el resultat de la travessa:
- Un 1 si el que juga a casa ha guanyat (primer equip guanya)
- Un 2 si el que juga de visitant ha guanyat (segon equip guanya)
- Una X si hi ha empat
- Dades d'entrada: Nom dels dos equips i el resultat del partit (per a cada partit)
- Informació de sortida: Els noms dels equips i el resultat de la travessa
- Variables:
- equips (taula de 15 x 2 cadenes), resultats (taula de 15 x 2 enters)
- index, num_equips (enter)
Proceso Travessa
Definir index, numEquips Como Entero;
Definir equips Como Caracter;
Dimension equips[15,2];
Definir resultats Como Entero;
Dimension resultats[15,2];
numEquips<-15;
//Recorro les taules per inicialitzar el nom dels dos equips i el resultat del partit
Para index<-0 hasta numEquips-1 Hacer
Escribir Sin Saltar "Introdueix el nom de l'equip 1 del partit ", index+1,":";
Leer equips[index,0];
Escribir Sin Saltar "Introdueix el nom de l'equip 2 del partit ", index+1,":";
Leer equips[index,1];
Escribir Sin Saltar "Introdueix els gols ficats per l'equip ",equips[index,0],": ";
Leer resultats[index,0];
Escribir Sin Saltar "Introdueix els gols ficats per l'equip ",equips[index,1],": ";
Leer resultats[index,1];
FinPara
Escribir "TRAVESSA";
Escribir "========";
// Recorro les taules, mostro el nom dels equips i el resultat del partit (per a cada partit)
// Un 1 si el que juga a casa ha guanyat (primer equip guanya)
// Un 2 si el que juga de visitant ha guanyat (segon equip guanya)
// Una X si hi ha empat
Para index<-0 hasta num_equipos-1 Hacer
Si resultados[index,0]>resultados[index,1] Entonces
Escribir equipos[index,0], " - ",equipos[index,0]," -> 1";
SiNo
Si resultats[index,0]<resultats[index,1] Entonces
Escribir equips[index,0], " - ",equips[index,0]," -> 2";
SiNo
Escribir equips[index,0], " - ",equips[index,0]," -> X";
FinSi
FinSi
FinPara
FinProcesoExercicis programació estructurada
1. Fes un programa de conversió entre el sistema decimal i el sistema binari. En concret el programa presentarà un menú i utilitzarà dues funcions: una que ens permeti convertir un nombre sencer a binari, i una altra que ens permeti convertir un nombre binari a decimal.
- ConvertirABinari: Funció que rep un nombre enter i torna una cadena amb la representació del número en binari.
- ConvertirADecimal: Funció que rep una cadena amb la representació binària dun nombre i torna el nombre en decimal. Aquesta funció utilitzarà una altra, EsBinari, que rep un nombre enter i torna cert si un nombre binari i fals en cas contrari.
Funcions cadena, emprades en aquest exercici:
- longitud(cadena): Retorna la quantitat de caràcters de la cadena.
- subcadena(cadena,pos_ini,pos_fin): Retorna una nova cadena que consisteix a la part de la cadena que va des de la posició pos_ini fins a la posició pos_fin.
- convertirANumero(cadena): Rep una cadena de caràcters que conté un nombre (caràcters numèrics) i retorna una variable numèrica amb el mateix.
- convertirATexto(numero): Rep un numero i retorna una variable cadena de caràcters de aquest numero.
/// Programa per convertir nombres entre decimal i binari
Proceso principal
Definir opcio, nombre Como Entero;
Definir binari Como Cadena;
Repetir
// Mostrar el menú d'opcions
Escribir "1. Convertir de decimal a binari";
Escribir "2. Convertir de binari a decimal";
Escribir "3. Sortir";
Escribir "Escull una opció: " Sin Saltar;
Leer opcio;
Segun opcio Hacer
Caso 1:
// Convertir un nombre decimal a binari
Escribir "Introdueix un nombre enter: " Sin Saltar;
Leer nombre;
Escribir "En binari: ", ConvertirABinari(nombre);
Caso 2:
// Convertir un nombre binari a decimal
Escribir "Introdueix un nombre en binari: " Sin Saltar;
Leer binari;
Si EsBinari(binari) Entonces
Escribir "En decimal: ", ConvertirADecimal(binari);
Sino
Escribir "Error: No és un nombre binari vàlid.";
FinSi
Caso 3:;
Escribir "Adeu!";
De Otro Modo:
Escribir "Opció no vàlida.";
FinSegun
Hasta Que opcio = 3
FinProceso
// Funció per convertir un nombre decimal a binari
Funcion binari <- ConvertirABinari(nombre)
Definir binari Como Cadena;
binari <- "";
Si nombre = 0 Entonces
binari <- "0";
FinSi
// Aplicar el mètode de divisió successiva per obtenir la representació binària
Mientras nombre > 0 Hacer
binari <- Concatenar(ConvertirATexto(nombre mod 2), binari);
nombre <- trunc(nombre / 2);
FinMientras
FinFuncion
// Funció per convertir un nombre binari a decimal
Funcion decimal <- ConvertirADecimal(binari)
Definir decimal, i, pot2 Como Entero;
decimal <- 0;
pot2 <- 1;
i <- longitud(binari) - 1;
Mientras i >= 0 Hacer
// Multiplicar cada bit pel seu pes i sumar al resultat
decimal <- decimal + ConvertirANumero(subcadena(binari, i, i)) * pot2;
pot2 <- pot2 * 2;
i <- i - 1;
FinMientras
FinFuncion
// Funció per verificar si una cadena és un nombre binari vàlid
Funcion esValid <- EsBinari(binari)
Definir esValid Como Logico;
Definir i Como Entero;
esValid <- Verdadero;
i <- 0;
// Comprovar que tots els caràcters són '0' o '1'
Mientras i < longitud(binari) Y esValid Hacer
Si no (subcadena(binari, i, i) = "0" O subcadena(binari, i, i) = "1") Entonces
esValid <- Falso;
FinSi
i <- i + 1;
FinMientras
FinFuncion2.- El DNI (Document Nacional d'Identitat) a Espanya està format per 8 números i una lletra. La lletra ens serveix per verificar que el número és correcte, per tant la lletra es calcula a partir del número.
Per obtenir la lletra, cal dividir el número per 23 i quedar-te amb la resta. La lletra que correspon segons la resta és:
0 - T 1 - R 2 - W 3 - A 4 - G 5 - M 6 - Y 7 - F 8 - P 9 - D 10 - X 11 - B 12 - N 13 - J 14 - Z 15 - S 16 - Q 17 - V 18 - H 19 - L 20 - C 21 - K 22 – E
Fes un programa amb les següents opcions: obtenir lletra DNI, validar DNI i Sortir.
Implementa 4 funcions, amb el següent propòsit:
- 1. validi a partir de un número de DNI, passat com a cadena, té 9 caràcters numèrics.
- 2. validi que un DNI, passat com a cadena, té 9 caràcters numèrics i una lletra.
- 3. a partir de un número de DNI passat com a cadena, ens retorni la lletra que li correspon.
- 4. a partir de un DNI passat com a cadena, ens indiqui si aquest es correcte.
- Les funcions 3 i 4 utilitzaran les funcions 1 i 2, per comprovar que les dades introduïdes són correctes.
Funcions cadena, emprades en aquest exercici:
- longitud(cadena): Retorna la quantitat de caràcters de la cadena.
- mayusculas(cadena): Retorna una còpia de la cadena amb tots els seus caràcters en majúscules.
- subcadena(cadena,pos_ini,pos_fin): Retorna una nova cadena que consisteix a la part de la cadena que va des de la posició pos_ini fins a la posició pos_fin.
- convertirANumero(cadena): Rep una cadena de caràcters que conté un nombre (caràcters numèrics) i retorna una variable numèrica amb el mateix.
// Programa per gestionar DNI: obtenir la lletra, validar un DNI i sortir
Proceso principal
Definir opcio Como Entero;
Definir numeroDNI, dni Como Cadena;
opcio <- 0;
Repetir
// Mostrar el menú d'opcions
Escribir "1. Obtenir lletra DNI";
Escribir "2. Validar DNI";
Escribir "3. Sortir";
Escribir "Escull una opció: " Sin Saltar;
Leer opcio;
Segun opcio Hacer
Caso 1:
// Obtenir la lletra corresponent a un número de DNI
Escribir "Introdueix el número del DNI (8 dígits): " Sin Saltar;
Leer numeroDNI;
Si validarNumeroDNI(numeroDNI) Entonces
Escribir "La lletra corresponent és: ", obtenirLletraDNI(numeroDNI);
Sino
Escribir "Error: El número de DNI ha de tenir 8 dígits numèrics.";
FinSi
Caso 2:
// Validar si un DNI complet (número i lletra) és correcte
Escribir "Introdueix el DNI complet (8 dígits i 1 lletra): " Sin Saltar;
Leer dni;
Si validarDNI(dni) Entonces
Si esDNIValid(dni) Entonces
Escribir "El DNI és vàlid.";
Sino
Escribir "El DNI no és vàlid.";
FinSi
Sino
Escribir "Error: El format del DNI no és correcte.";
FinSi
Caso 3:
// Finalitzar el programa
Escribir "Adeu!";
De Otro Modo:
Escribir "Opció no vàlida.";
FinSegun
Hasta Que opcio = 3
FinProceso
// Funció per validar si un número de DNI té exactament 8 dígits numèrics
Funcion es_valid <- validarNumeroDNI(numero)
Definir es_valid Como Logico;
Definir i Como Entero;
es_valid <- Verdadero;
Si longitud(numero) <> 8 Entonces
es_valid <- Falso;
Sino
i <- 0;
Mientras i < 8 Y es_valid Hacer
// Comprovar que cada caràcter és un dígit
Si no (subcadena(numero, i, i) >= '0' Y subcadena(numero, i, i) <= '9') Entonces
es_valid <- Falso;
FinSi
i <- i + 1;
FinMientras
FinSi
FinFuncion
// Funció per validar si un DNI complet té el format correcte (8 dígits + 1 lletra)
Funcion es_valid <- validarDNI(dni)
Definir es_valid Como Logico;
Definir i Como Entero;
es_valid <- Verdadero;
Si longitud(dni) <> 9 Entonces
es_valid <- Falso;
Sino
i <- 0;
Mientras i < 8 Y es_valid Hacer
// Comprovar que els primers 8 caràcters són dígits
Si no (subcadena(dni, i, i) >= '0' Y subcadena(dni, i, i) <= '9') Entonces
es_valid <- Falso;
FinSi
i <- i + 1;
FinMientras
// Comprovar que l'últim caràcter és una lletra majúscula
Si no (Mayusculas(subcadena(dni, 8, 8)) >= 'A') Y (Mayusculas(subcadena(dni, 8, 8)) <= 'Z') Entonces
es_valid <- Falso;
FinSi
FinSi
FinFuncion
// Funció per obtenir la lletra corresponent a un número de DNI
Funcion lletra <- obtenirLletraDNI(numero)
Definir lletra Como Cadena;
Definir lletres Como Cadena;
lletres <- "TRWAGMYFPDXBNJZSQVHLCKE";
Definir index Como Entero;
// Calcular la lletra en base al residu del número de DNI dividit per 23
index <- ConvertirANumero(numero) mod 23;
lletra <- subcadena(lletres, index, index);
FinFuncion
// Funció per comprovar si un DNI és vàlid comparant la lletra calculada amb la introduïda
Funcion es_valid <- esDNIValid(dni)
Definir es_valid Como Logico;
Definir numero Como Cadena;
Definir lletra Como Cadena;
// Separar el número i la lletra del DNI
numero <- subcadena(dni, 0, 7);
lletra <- mayusculas(subcadena(dni, 8, 8));
// Validar el número i comparar la lletra calculada
es_valid <- lletra = obtenirLletraDNI(numero);
FinFuncion3.- Dissenyar un programa que permeti endevinar a l'ordinador un determinat nombre enter i positiu, utilitzant cerca binaria, per a això s'han de llegir els límits en què està comprès aquest número. El programa haurà d'anar mostrant números que rebran les respostes següents:
‘S’, si és correcte. ‘A’, si és més alt que el número a endevinar. ‘B’, si és més baix.
En finalitzar el programa, cal escriure el nombre d'intents realitzats per encertar el número.
Consideracions:
- Cal comprovar que els límits introduïts són positius i que el límit inferior és menor que el límit superior.
- La cerca binaria, consisteix en generar a cada iteració, el valor mig dels límits.
Funcions cadena, emprades en aquest exercici:
- mayusculas(cadena): Retorna una còpia de la cadena amb tots els seus caràcters en majúscules.
- trunc(real): Retorna un número enter, eliminat la part decimal.
Proceso EndevinarNumero
Definir limit_inferior, limit_superior, elmeunumero Como Entero;
Definir opcio como Caracter;
Definir intents Como Entero;
intents<-0;
//Es demana el primer interval
ObtenirLimits(limit_inferior, limit_superior);
//Es va repetint fins que s'encerti el número
Repetir
//Escrivim el número proposat (què serà el número intermedi de l'interval)
elmeunumero<-generarNumero(limit_inferior,limit_superior);
Escribir "Has pensant en el número?:", elmeunumero;
//Incrementem el nombre d'intents
intents<-intents+1;
//Llegim l'opció, si no heu encertat es modifica alguns dels límits i es torna a proposar un nou número
opcio<-LlegirOpcio();
Si no Mayusculas(opcio)="S" Entonces
actualitzarLimits(opcio, elmeunumero, limit_inferior, limit_superior);
FinSi
Hasta Que Mayusculas(opcio)="S";
//S'escriu els intents que ha necessitat per encertar-ho
Escribir "Ho he encertat en ",intents," intents.";
FinProceso
Funcion num <- generarNumero(liminf,limsup)
Definir num Como Entero;
num<-Trunc((liminf+limsup)/2);
FinFuncion
Funcion opcio <- llegirOpcio
Definir opcio Como Caracter;
Repetir
Escribir "¿Es correcte?";
Escribir "S: si es correcte.";
Escribir "A: si es més alt que el número a endevinar.";
Escribir "B: si es més baix que el número a enevinar.";
Leer opcio;
Hasta Que Mayusculas(opcio)="S" o Mayusculas(opcio)="A" o Mayusculas(opcio)="B";
FinFuncion
Funcion actualitzarLimits(opcio, num, liminf Por Referencia, limsup Por Referencia)
Si Mayusculas(opcio)="A" Entonces
liminf<-num + 1;
FinSi
Si Mayusculas(opcio)="B" Entonces
limsup<-num - 1;
FinSi
FinFuncion
Funcion ObtenirLimits(liminf Por Referencia, limsup por Referencia)
Escribir "Pensa un número...";
//Es demana el primer interval
Escribir "Necessito saber linterval on es troba el número:";
Repetir
liminf <- llegirLimit("Introdueix el límit inferior: ");
limsup <- llegirLimit("Introdueix el límit superior: ");
Hasta Que liminf < limsup;
FinFuncion
Funcion limit <- llegirLimit(missatge)
Definir limit Como Entero;
Repetir
Escribir missatge Sin Saltar;
Leer limit;
Hasta Que limit > 0;
FinFuncion4.- Implementa un programa que gestioni l'inici de sessió d'un usuari.
Consideracions:
- L'usuari és user1 i la contrasenya és 1@-27
- Només es permeten 3 intents.
Implementeu:
- Funció Login, rep el nom d'usuari introduït per l'usuari, i la contrasenya introduïda per l'usuari i per referència el nombre d'intents. Retorna cert si es corresponen amb l'usuari i contrasenya, i fals en cas contrari. Actualitza el nombre d'intents.
- Procediment Credencials, té com a paràmetres el nom de l'usuari i la contrasenya (ambdós passats per referència). Demana les dades de l'usuari i actualitza els paràmetres.
- Procediment MostrarMissatgeFinal, rep com a paràmetre un booleà indicant si s'ha accedit (usuari i contrasenya correctes) o no s'ha pogut accedir (error en usuari i/o contrasenya) i mostra un missatge indicant si s'ha aconseguit l'accés o si s'han superat els intents.
/ Programa que gestiona l'inici de sessió amb un màxim de 3 intents
Proceso GestioLogin
Definir user, password Como Cadena;
Definir intents Como Entero;
Definir accedit Como Logico;
intents <- 0; // Inicialitzem el comptador d'intents
accedit <- Falso; // Inicialment, l'usuari no ha accedit correctament
// Bucle que permet a l'usuari intentar accedir fins a 3 vegades
Mientras intents < 3 Y NO accedit Hacer
LlegirCredencials(user, password); // Demanem les credencials a l'usuari
accedit <- Login(user, password, intents); // Intentem fer login
// Si l'usuari ha fallat, mostrem missatge d'error i intents restants
Si NO accedit Entonces
Escribir "Usuari o contrasenya incorrectes. Intents restants: ", 3 - intents;
FinSi
FinMientras
// Un cop acabats els intents, mostrem el missatge final
MostrarMissatgeFinal(accedit);
FinProceso
// Procediment per llegir les credencials de l'usuari
Funcion LlegirCredencials(user Por Referencia, password Por Referencia)
Escribir "Introdueix el nom dusuari:";
Leer user;
Escribir "Introdueix la contrasenya:";
Leer password;
FinFuncion
// Funció que comprova si l'usuari i la contrasenya són correctes
// També incrementa el nombre d'intents si l'autenticació falla
Funcion validar<-Login(user, password, intents Por Referencia)
Definir validar Como Logico;
Si user = "user1" Y password = "1@-27" Entonces
validar <- Verdadero; // Si les credencials són correctes, retornem Cert;
Sino
intents <- intents + 1; // Si són incorrectes, incrementem el comptador d'intents
validar <- Falso; // Retornem Fals per indicar que no s'ha pogut iniciar sessió
FinSi
FinFuncion
// Procediment que mostra un missatge final segons si l'usuari ha accedit correctament o no
Funcion MostrarMissatgeFinal(accedit)
Si accedit Entonces
Escribir "Accés concedit!"; // Si l'usuari ha entrat correctament, ho indiquem
Sino
Escribir "Has superat el nombre dintents permesos. Accés denegat."; // Si ha esgotat els intents, deneguem l'accés
FinSi
FinFuncion5.- Fes un programa que pseudocodi que permeti calcular:
- La quantitat de segons en un temps donat en hores, minuts i segons.
- La quantitat de hores, minuts i segons d'un temps donat en segons.
El programa utilitzarà tres funcions una per presentar un menú en tres opcions (primera: convertir a segons, segona: convertir a hores, minuts i segons i tercera: sortir) i dues funcions una per a cada una dels càlculs a fer.
Proceso Convertir_Temps
Definir opcio Como Entero;
Repetir
opcio <- Menu();
Segun opcio Hacer
1:
Escribir "Total en segons: ", A_Seconds();
2:
Definir h, m, s Como Entero;
A_HMS(h, m, s);
Escribir "Hores: ", h, " Minuts: ", m, " Segons: ", s;
3:
Escribir "Sortint del programa...";
Fin Segun;
Hasta Que opcio = 3;
FinProceso
Funcion opcio <- Menu
Definir opcio Como Entero;
Repetir
Escribir "Menú dopcions:";
Escribir "1. Convertir hores, minuts i segons a segons";
Escribir "2. Convertir segons a hores, minuts i segons";
Escribir "3. Sortir";
Escribir "Selecciona una opció (1-3):";
Leer opcio;
Hasta Que opcio >= 1 Y opcio <= 3;
FinFuncion
Funcion segons <- A_Seconds
Definir h, m, s, segons Como Entero;
Escribir "Introdueix hores, minuts i segons: ";
Leer h, m, s;
segons <- (h * 3600) + (m * 60) + s;
FinFuncion
Funcion A_HMS(h Por Referencia, m Por Referencia, s Por Referencia )
Definir segons Como Entero;
Escribir "Introdueix segons: ";
Leer segons;
h <- Trunc(segons / 3600);
m <- Trunc((segons % 3600) / 60);
s <- (segons % 3600) % 60;
FinFuncion
