Diferència entre revisions de la pàgina «M8 - Aplicacions web / Activitats UF1: Ofimàtica i eines web»

Revisió del 10:57, 4 nov 2015

NF1: Eines web

RA: 1. Instal·la, si s’escau, aplicacions web, descrivint-ne les característiques i entorns d’ús.

C: 1. Instal·lació, si escau, d’aplicacions web

Instal·lació d'un sistema wiki

CA: 1.2 Instal·la, si s’escau, diferents aplicacions web, descrivint-ne les característiques i  entorns d’ús.
    1.5 Reconeix les prestacions específiques de les aplicacions instal·lades (cites, tasques, entre d’altres).
    1.6 Configura les aplicacions web per integrar-les amb el servei de correu.
    1.7 Cerca i interpreta documentació tècnica en les llengües oficials i en les de més ús en el sector.
    1.8 Documenta adequadament la configuració de les aplicacions web d’escriptori, les
        incidències aparegudes i les solucions aportades.

C:  1.2 Instal·lació, si escau, d’aplicacions web. Característiques i entorn d’ús.
    1.5 Eines específiques web: cites, tasques, entre d’altres.
    1.6 Configuració de les diferents aplicacions per integrar-les en un servidor de correu.
    1.7 Documentació tècnica.
    1.8 Elaboració de documentacions.

Exemple de documentació per a la instal·lació i configuració d'una wiki

Abans d’arrencar amb el procés d’instal·lació de MediaWiki, hem d’instal·lar un servidor web Apache amb suport PHP i una base de dades SQL. En el nostre cas, considerarem que volem instal·lar la wiki en una xarxa local, i per tant descarregarem des de l’adreça http://www.apachefriends.org/es/index.html i instal·larem el servidor XAMPP que treballi sobre el sistema operatiu del nostre ordinador. Un cop haguem descarregat el servidor XAMPP l’instal·larem i, un cop fet, procedirem a activar-ne els serveis necessaris pel correcte funcionament del programari MediaWiki. En aquest cas, haurem de posar en funcionament els serveis d’Apache i de MySQL.

Un cop iniciats els serveis del servidor XAMPP, ja podem adreçar-nos a http://www.mediawiki.org/wiki/Download per descarregar el programari MediaWiki. Un cop descarregat l’arxiu comprimit (no un executable), haurem de descomprimir-lo dins del directori arrel del nostre lloc web (mai en un subdirectori). A continuació, haurem de reanomenar el directori descomprimit (MediaWiki-X.X.X) amb el nom que vulguem que aparegui en l’adreça web (en el nostre cas, “wiki-ioc”). En conseqüència, l’adreça web resultant serà http://exemple.com/wiki-ioc/).

                   En el cas que no estiguem fent la instal·lació del MediaWiki sobre Linux, 
                   hauríem de canviar els permisos d’accés del subdirectori “config” a 770 
                   perquè el servidor tingui permisos d’escriptura.

Tot seguit, introduirem l’adreça web del nostre directori en la barra de navegació del nostre navegador web. Com que treballem a nivell local (sobre la pròpia màquina), haurem de posar “localhost”, sent l’adreça resultant http://localhost/wiki-ioc.

Per començar a configurar els principals paràmetres de la nostra wiki, haurem de clicar sobre l’enllaç situat en la cadena de caràcters set up the wiki. En el procés de configuració del programari MediaWiki ens aniran apareixent pàgines amb continguts informatius fins que arribem a la pàgina on hem de configurar tot allò referent a la base de dades.

Dins dels paràmetres de configuració de la base de dades amb la qual treballarà MediaWiki, haurem de definir el nom de la base de dades i amb quin usuari s’hi accedirà. En aquest cas, el nom que assignem a la base de dades amb la qual treballarà és “wiki-ioc” i l’usuari amb el qual s’hi accedirà serà “root”. Un cop definits aquests paràmetres, ens pot aparèixer un missatge d’error ja que, si bé estem configurant els paràmetres de la base de dades amb la qual treballarà MediaWiki, això no implica ni que s’hagi creat la base de dades ni que l’usuari existeixi o que la contrasenya introduïda sigui la correcta.

Per tant, davant d’aquest error amb la base de dades del qual ens informa MediaWiki, haurem de corregir-lo treballant directament dins del gestor de bases de dades del servidor XAMPP. Per fer-ho, tant podem accedir des del tauler de control del servidor XAMPP com mitjançant el navegador web, adreçant-nos a http://localhost/phpmyadmin.

Un cop dins del gestor de bases de dades del servidor XAMPP, ens trobarem que la base de dades amb la qual treballarà el programari MediaWiki s’ha de crear.

Un cop creada la base de dades, haurem de clicar sobre l’enllaç Comprova els permisos de la base de dades que acabem de crear ja que és recomanable modificar la contrasenya de l’usuari “root” amb el qual es realitzaran tasques d’administració dins del programari MediaWiki.

Quan haguem realitzat els canvis en la base de dades amb la qual treballarà el programari MediWiki, ja podrem reprendre el procés de configuració de la nostra wiki i actualitzar els valors que en l’anterior ocasió ens havien donat problemes (nom de la base de dades i contrasenya de l’usuari “root”). Si tot està ben escrit, el missatge d’error ja no apareixerà i podrem continuar amb el procés de configuració de la wiki.

Arribats a aquest punt haurem de definir el nostre usuari per a MediaWiki amb el qual podrem fer el log in i accedir a crear noves pàgines, o bé a moderar-les.

Un cop finalitzada la instal·lació de MediaWiki, el programari generarà un arxiu anomenat “LocalSettings.php” que conté tota la configuració que acabem de definir pel programari MediaWiki i que haurem de guardar dins del directori arrel de la nostra wiki (en el nostre cas, la carpeta wiki-ioc).

Arribats a aquest punt, ja podem començar a treballar amb la nostra wiki. En primer lloc, hi accedirem mitjançant el navegador web i hi farem log in amb l’usuari que hem creat.

Un cop dins, ja podrem començar a treballar amb la wiki creant una nova pàgina. Si introduïm una paraula en el cercador, aquest ens retornarà que no l’ha trobat i ens oferirà que la creem.

Com en tota wiki, un cop creada la pàgina, aquesta podrà ser modificada de forma col·lectiva (per tots aquells usuaris registrats a la wiki que ho desitgin).

Podem concloure que, a partir d’un procés d’instal·lació i configuració molt senzill, podem arribar a disposar d’una eina de propòsit general tan potent com és una wiki i que ens pot ajudar a construir una excel·lent base de coneixement propi (o grupal) a base d’anar-hi ingressant i relacionant tota aquella informació que considerem important o d’utilitat.

Gmail

Primers passos

Per començar a utilitzar el correu web de Gmail hem d’anar a la pàgina d’inici http://www.gmail.com, escriure un identificador de compte a la casella Nom d’usuari i la Contrasenya corresponent, i clicar el botó Inicieu la sessió.

Si deixem activa la casella No tanquis la sessió el navegador guardarà la informació de l’usuari i la contrasenya, de manera que la propera vegada que se’ns mostri aquest formulari o introduïm l’adreça web del correu electrònic (http://www.gmail.com) no haurem de tornar-les a introduir. Val a dir que aquesta opció és bona per l’ordinador en el qual treballem sovint, però no pel cas d’un ordinador públic o que utilitzi altra gent: pot resultar insegur ja que algú altre podria accedir al nostre correu electrònic sense el nostre consentiment.

La finestra principal del correu Gmail és semblant a la que es mostra en la següent imatge:

Abans de passar a definir cadascuna de les zones de la interfície web del correu electrònic de Google, és important destacar la possibilitat que ens ofereix de gestionar i classificar els correus electrònics que anem rebent en base a cinc categories predefinides (Principal, Social, Promocions, Notificacions i Fòrums) entre les quals, tal com es mostra a la imatge següent, podem seleccionar quines volem que es mostrin en la nostra safata d’entrada de correu electrònic (quan es crea un correu electrònic de Gmail apareixen definides, inicialment, les categories Principal, Social i Promocions). Per exemple, si arrosseguem un correu electrònic de promoció d’una cadena de menjar congelat a la categoria Promocions, els futurs correus electrònics que rebem d’aquest mateix remitent entrarà automàticament dins d’aquesta categoria.

Per últim, és important destacar que, després de crear el compte de correu electrònic, podem accedir a dos apartats força rellevants com són Compte i la Privadesa.

Dins de l’apartat Compte accedim a la configuració del compte de Google. Aquest apartat de configuració és molt ampli ja que integra, en primer lloc, un apartat per comprovar la configuració de seguretat del compte (des de la informació de recuperació del compte passant per un registre dels dispositius mòbils i ordinadors des d’on ens hi hem connectat fins a la comprovació dels permisos del compte). Després d’aquest apartat hi ha els apartats corresponents a la informació personal i d’inici de sessió. A partir d’aquí trobem els apartats relacionats amb les aplicacions i serveis connectats (des del punt de vista de dispositius mòbils) i de la gestió del compte ja que, al ser de Google, l’acostuma a relacionar amb els altres serveis que ofereix (Youtube, Google+…).

És dins de l’enllaç Privadesa que podrem accedir a tota la documentació de Google relacionada amb la Política de Privadesa i amb les Condicions del servei, entre d’altres, que hem acceptat en el moment de crear el compte. És aquí on Google exposa quines dades recull, com les utilitza i en quin grau les comparteix. Val a dir que la informació recollida dins d’aquests apartats es va actualitzant tant a criteri de Google com a propietari del servei ofert, com obligats per possibles canvis en la legislació sobre protecció de dades del país on Google ofereix els seus serveis.

Característiques i configuració

Per facilitar una gestió del compte de correu electrònic de Google, hi ha la possibilitat d’afegir i agrupar els missatges mitjançant etiquetes. Serà així com tindrem una safata d’entrada ben organitzada perquè les cerques siguin ràpides i senzilles.

Les etiquetes a Gmail s’utilitzen per classificar els missatges i, per tant, agrupar els que tenen una temàtica, un destinatari o un remitent comú. Afegir una etiqueta, tant des d’un dispositiu mòbil com des del client web, és quelcom molt senzill, principalment, pels missatges que hi ha en la nostra safata d’entrada.

Per començar a definir quines etiquetes predefinides volem tenir disponibles per assignar, o bé, definir-ne de noves, haurem d’adreçar-nos a l’apartat Configuració en la nostra safata d’entrada i, un cop dins, ens adreçarem a la pestanya Etiquetes. En el nostre cas, crearem l’etiqueta IOC per assignar-la a tots aquells correus electrònics que hi estiguin relacionats.

Un cop creada la nova etiqueta IOC, ja podem assignar als correus electrònics aquesta etiqueta que acabem de crear (se’n pot assignar més d’una). A més, tal com mostra la imatge següent, totes les etiquetes que anem creant, apareixeran en la banda lateral esquerra de la safata d’entrada perquè, en el cas que hi cliquem, ens apareguin tots els missatges que tinguin assignada aquesta etiqueta.

A més, també podem assignar colors a les diferents etiquetes per, així, poder gestionar els nostres correus electrònics fàcilment disposant d’una safata d’entrada estructurada per etiquetes amb una cerca fàcil i senzilla per l’organització dels correus electrònics.

Si bé el correu electrònic de Google no ofereix la possibilitat d’organitzar els missatges en carpetes, podem emular-ne aquesta tipologia d’organització mitjançant les etiquetes. Per exemple, els correus electrònics entrants se’ls assigna l’etiqueta Rebuts, als eliminats se’ls assigna l’etiqueta Paperera i als correus sortints l’etiqueta Enviats. En conseqüència, podem moure els correus electrònics a les diferents etiquetes/carpetes que tinguem creades. Un cop mogut el correu electrònic a la carpeta escollida, aquest desapareixerà de la safata d’entrada principal i el podrem recuperar mitjançant l’enllaç de la barra lateral de la safata d’entrada.

També podem crear un ventall de filtres perquè els diferents correus electrònics que ens arribin s’organitzin i etiquetin automàticament en funció de l’origen del missatge, per a qui és, l’assumpte, les paraules que conté, etc. Per crear aquests filtres haurem d’adreçar-nos a la Configuració del correu electrònic de Google i, un cop dins, ens adreçarem a l’apartat Filtres. A l’hora de crear un filtre, triarem una o diverses opcions segons el que vulguem filtrar. Un exemple de filtre útil és fer-ne un per als correus electrònics que vinguin de xarxes socials com ara Facebook o Twitter.

Un cop definit els filtres, quan arribi un correu electrònic que compleixi amb algun dels paràmetres que hi haguem definit, quedarà marcat seguint les premisses indicades.

És important destacar la idoneïtat d’aplicar automàticament als filtres una etiqueta. Només hem de seleccionar l’opció i anar al desplegable, triar-ne una de les existents o crear-ne una de nova.

Per altra banda, el correu electrònic de Google, Gmail, permet el readreçament d’altres comptes al seu servei de correu. És a dir, podem gestionar des del nostre compte de Gmail tots els correus electrònics que rebem en la resta de correus electrònics registrats en d’altres proveïdors de serveis de correu web. Per fer-ho, haurem d’adreçar-nos a la Configuració de Gmail i, un cop dins, accedirem a la pestanya Comptes i Importació i d’allí a la secció Importa el correu i els contactes.

Un cop haguem definit de quin compte volem rebre els correus electrònics, haurem de clicar a Afegir compte i es completarà el desviament del correu electrònic al nostre compte de correu electrònic de Google.

També podem utilitzar diversos comptes de correu electrònic i redireccionar l’un a l’altre per no perdre cap correu. Per redireccionar diversos comptes de Google a un de sol, haurem d’adreçar-nos a l’apartat Configuració i, un cop dins, a la pestanya Reenviament i POP/IMAP i clicarem a sobre del botó Afegeix una adreça de reenviament. A continuació, s’obrirà una finestra on introduir el correu electrònic al que volem reenviar els correus electrònics d’aquest compte. A continuació, Gmail enviarà un missatge amb un codi de confirmació a aquesta adreça de correu electrònic. Haurem de clicar en l’enllaç inclòs en el correu electrònic de confirmació, o bé, haurem de copiar el codi i enganxar-lo en la casella que apareixerà en el menú de reenviament.

Tant si cliquem en l’enllaç com si copiem el codi proporcionat, el reenviament estarà actiu tan aviat com guardem les opcions de configuració. A més podrem escollir entre diverses opcions respecte què fer amb els missatges entrants (vegeu la figura.28).

Cal destacar, per últim, que aquesta funció també es pot utilitzar amb qualsevol altra adreça de correu electrònic, ja sigui de Gmail o no. Si disposem de diverses adreces de correu electrònic, aquesta és l’opció més ràpida i còmode per consultar-les totes des d’una única safata d’entrada.

Contactes i tasques

Els contactes són les adreces de correu electrònic dels nostres coneguts. Últimament, les funcionalitats dels contactes són tan completes (no només a Gmail, sinó també a Yahoo! o Hotmail, per exemple), que funcionen com la millor de les agendes.

Cada vegada que responem un missatge, automàticament es crea un contacte nou a la llista. Aquesta és la manera més senzilla de crear un contacte, però la més completa i que ens permet gestionar altres dades a part de l’adreça de correu, és fer-ho a través de l’enllaç Contactes.

L’agenda de contactes de Google és utilitzada per molta gent, des dels usuaris del correu electrònic de Gmail fins aquells que tenen un dispositiu mòbil amb el sistema operatiu Android, ja que la gran majoria dels dispositius mòbils que funcionen amb aquest sistema operatiu porten instal·lades, per defecte, aplicacions creades per Google que ens ofereixen diversos tipus de serveis. En conseqüència, tots els contactes que tinguem emmagatzemats dins del nostre compte de correu electrònic de Google s’emmagatzemen i actualitzen en el nostre dispositiu mòbil amb sistema operatiu Android, i a l’inrevés.

Tot i que els Contactes eren inicialment una funcionalitat del servei de Gmail, l’augment en l’abast de les seves característiques i l’extensió del seu ús van portar a Google a permetre’n la gestió independentment del servei de correu, mitjançant l’adreça web http://contacts.google.com havent iniciat sessió a Google prèviament.

Per la seva part, els Cercles de Google són una potent eina de segmentació de contactes vinculada a la xarxa social pròpia de Google, Google+. És a dir, els diferents contactes amb els quals estiguem connectats els podem agrupar en petits grups i/o segments. Aquesta segmentació en petits grups facilita que, per exemple, puguem compartir amb un grup de contactes (o cercle) en concret uns continguts perquè, per exemple, considerem que podem resultar de l’interès dels contactes membres. Per exemple, podem definir un cercle amb els contactes de la feina, un altre cercle amb els contactes amb qui tenim un lligam familiar o un cercle amb contactes amb qui ens comuniquem en anglès.

Apart del correu electrònic i de l’agenda de contactes, mitjançant la safata d’entrada de correu electrònic de Google també podem accedir a un gestor de tasques. Amb aquest servei podrem escriure un llistat de tasques a realitzar i afegir, per exemple, la data límit per la seva realització i, tal com mostra la imatge següent, enviar el llistat de tasques per correu electrònic, ordenar-les per la data límit (venciment) o mostrar aquelles que ja hem realitzat.

Inbox

L’impacte actual dels dispositius mòbils no sols ha motivat la necessitat d’adaptar les aplicacions web a aquest segment sinó que, a més, els usuaris han modificat els seus hàbits d’ús ampliant l’ús inicial del correu electrònic. De fet, si bé inicialment el correu electrònic era una via àgil de comunicació entre usuaris, el món empresarial el va adquirir per comunicar-se amb els seus clients fins al punt que, actualment, podem rebre per correu electrònic factures i rebuts dels diferents proveïdors de serveis que teníem contractats.

Aquesta evolució del correu electrònic des d’una plataforma de comunicació fins a un gestor i assistent personal en el nostre dia a dia ha motivat Google a proposar un replantejament de la safata de correu electrònic en la forma de l’Inbox (http://inbox.google.com).

Inbox (safata d’entrada, en anglès) no és una safata de correu electrònic ordinari (vegeu la figura.32), sinó una safata d’entrada on cada correu es converteix en un assumpte que requereix d’una decisió. L’Inbox és, per tant, un assistent que ens proveeix dels recursos per gestionar el flux de les comunicacions i no oblidar res que requereixi de la nostra atenció. Per exemple, si detecta que el correu que hem rebut inclou una factura, automàticament l’emmagatzema en una carpeta anomenada finances. L’Inbox mostra, a més, la informació més important de cada correu directament a la vista prèvia. Si ens envien unes fotos, les mostrarà sense que calgui llegir el missatge sencer.

Així doncs, la proposta de nova safata d’entrada de correu electrònic de Google es planteja com un gestor de tasques pel dia a dia dels seus usuaris, com ho il·lustra la icona de la xinxeta que apareix tant en la zona superior de la safata com dins del correu electrònic. La icona de la xinxeta substitueix la marca destacats, sovint amb forma d’estrella.

En aquest cas, els missatges que tinguin activada la xinxeta sempre es mantindran en la part superior de la safata d’entrada —tot i que es rebin més correus electrònics—. En el cas que cliquem la icona de la xinxeta de la safata d’entrada situada prop del cercador, es visualitzaran tot els correus electrònics marcats amb aquesta xinxeta. Amb aquesta acció es desplegarà una nova secció d’elements fixats. Per tornar a la safata d’entrada, s’haurà de clicar de nou sobre la icona de la xinxeta.

Tant en l’aplicació web com en la aplicació per a dispositius mòbils d’Inbox, els correus electrònics es poden postposar clicant sobre el petit rellotge que apareix en la zona superior dreta de la pantalla. Quan postposem un correu electrònic en el seu rol de tasca (per exemple, una factura que requereix ser pagada), aquest desapareix de la nostra safata d’entrada i, arribat el moment, hi tornarà a aparèixer a l’hora definida.