Diferència entre revisions de la pàgina «M3 - Programació estructurada / Continguts UF2: Disseny modular»
(→Aplicació correcta del disseny descendent) |
|||
| Línia 37: | Línia 37: | ||
==Aplicació correcta del disseny descendent== | ==Aplicació correcta del disseny descendent== | ||
| + | |||
| + | Un aspecte que heu de tenir en compte en aplicar disseny descendent és que es tracta d’una | ||
| + | estratègia basada en unes directrius generals per atacar problemes complexos, però no és cap | ||
| + | esquema determinista que us garanteixi que sempre obtindreu la millor solució. Això vol dir | ||
| + | que, partint d’un mateix problema, diferents persones poden arribar a conclusions diferents | ||
| + | sobre com dur a terme la descomposició. Entre totes les solucions diferents possibles, algunes | ||
| + | es poden considerar millors que d’altres. De fet, res impedeix, a partir ja una solució concreta, | ||
| + | aplicar refinaments que la millorin. Per tant, és interessant poder avaluar si la descomposició | ||
| + | que heu fet va per bon camí o no. | ||
| + | Alguns dels criteris en que us podeu basar per fer aquesta avaluació són els següents: | ||
| + | | ||
| + | Si un problema que sembla a priori força complex es descompon en molts pocs | ||
| + | nivells, potser val la pena fer una segona ullada. Inversament, si un problema no | ||
| + | massa complex té massa nivells, potser s’ha anat massa lluny en la descomposició. | ||
| + | |||
| + | | ||
| + | Veure si el nombre de passes incloses a cadascun dels subproblemes no és | ||
| + | excessivament gran i és fàcil de seguir i entendre. En cas contrari, potser encara faria | ||
| + | falta aplicar nous nivells de descomposició. | ||
| + | | ||
| + | Repassar que els noms assignats als subproblemes siguin autoexplicatius i expressin | ||
| + | clarament la tasca que estan resolent. Sense ni tan sols llegir les seves passes, caldria | ||
| + | entendre perfectament què s’assoleix en resoldre’ls. En cas contrari, potser la | ||
| + | descomposició no està agrupant conjunts de passes realment relacionades entre elles. | ||
| + | | ||
| + | Si absolutament cap dels subproblemes és reutilitzat enlloc, especialment en | ||
| + | descomposicions en molts nivells, és molt possible que no s’hagi triat correctament la | ||
| + | manera de descompondre alguns subproblemes. | ||
| + | | ||
| + | Vinculat al punt anterior, l’aparició de subproblemes molt semblants o idèntics, però | ||
| + | tractats per separat en diferents llocs, també sol ser indici que no s’està aplicant la | ||
| + | capacitat de reutilitzar subproblemes correctament. | ||
| + | |||
===Declaració de mètodes=== | ===Declaració de mètodes=== | ||
===Canvis en el mètode principal en declarar altres mètodes=== | ===Canvis en el mètode principal en declarar altres mètodes=== | ||
===Accessibilitat de variables dins una classe=== | ===Accessibilitat de variables dins una classe=== | ||
===Declaració d'un mètode amb un paràmetre=== | ===Declaració d'un mètode amb un paràmetre=== | ||
| + | |||
==Declaració de mètodes amb múltiples paràmetres== | ==Declaració de mètodes amb múltiples paràmetres== | ||
==Notes sobre com declarar i utilitzar els mètodes== | ==Notes sobre com declarar i utilitzar els mètodes== | ||
==Exemples== | ==Exemples== | ||
Revisió del 14:07, 8 març 2018
Contingut
Descomposició funcional
- L’objectiu serà resoldre el problema general com a una suma de subproblemes més petits.
- La solució a cada subproblema s’anomena subrutina o subprograma, i a Java, mètode.
- Permet la reutilització del codi, facilita la seva lectura i el seu manteniment.
- Escriure codi més genèric facilita la seva reutilització.
Disseny descendent
- El mètode del disseny descendent consisteix en descompondre el problema a resoldre en altres més senzills. A aquests se'ls aplica el mateix procediment fins arribar a problemes prou petits que podem resoldre directament.
- Refinament de l’algorisme (stepwise refinement) és com es coneix aquest procediment de descomposició.
- Representació en forma d'arbre:
- - Cada node és un mòdul, o problema, o solució hipotètica.
- - Cada subarbre depenent d'aquest node es fa servir per a la resolució d'aquest subproblema.
- - El node del nivell més alt és el problema de partida.
- - L’algorisme serà correcte si la solució que es dóna a cada nivell ho és.
- - El programa es pot construir de sota a dalt creant primer procediments que resolguin els mòduls de detall que, un cop comprovats seran utilitzats per altres procediments més generals fins a arribar a la creació del programa.
Reutilització de subproblemes resolts
- La descomposició mitjançant disseny descendent permet reaprofitar la solució de subproblemes idèntics, o força semblants.
- Qualsevol subproblema d’un nivell donat pot ser part de qualsevol subproblema d’un nivell superior. Per remarcar
- En descompondre un problema, s'ha d'intentar fer-ho de manera que es forci l’aparició de subproblemes repetits, i així la seva resolució es pot reaprofitar en diversos llocs.
Aplicació correcta del disseny descendent
Un aspecte que heu de tenir en compte en aplicar disseny descendent és que es tracta d’una estratègia basada en unes directrius generals per atacar problemes complexos, però no és cap esquema determinista que us garanteixi que sempre obtindreu la millor solució. Això vol dir que, partint d’un mateix problema, diferents persones poden arribar a conclusions diferents sobre com dur a terme la descomposició. Entre totes les solucions diferents possibles, algunes es poden considerar millors que d’altres. De fet, res impedeix, a partir ja una solució concreta, aplicar refinaments que la millorin. Per tant, és interessant poder avaluar si la descomposició que heu fet va per bon camí o no. Alguns dels criteris en que us podeu basar per fer aquesta avaluació són els següents: Si un problema que sembla a priori força complex es descompon en molts pocs nivells, potser val la pena fer una segona ullada. Inversament, si un problema no massa complex té massa nivells, potser s’ha anat massa lluny en la descomposició.
Veure si el nombre de passes incloses a cadascun dels subproblemes no és excessivament gran i és fàcil de seguir i entendre. En cas contrari, potser encara faria falta aplicar nous nivells de descomposició. Repassar que els noms assignats als subproblemes siguin autoexplicatius i expressin clarament la tasca que estan resolent. Sense ni tan sols llegir les seves passes, caldria entendre perfectament què s’assoleix en resoldre’ls. En cas contrari, potser la descomposició no està agrupant conjunts de passes realment relacionades entre elles. Si absolutament cap dels subproblemes és reutilitzat enlloc, especialment en descomposicions en molts nivells, és molt possible que no s’hagi triat correctament la manera de descompondre alguns subproblemes. Vinculat al punt anterior, l’aparició de subproblemes molt semblants o idèntics, però tractats per separat en diferents llocs, també sol ser indici que no s’està aplicant la capacitat de reutilitzar subproblemes correctament.
