Diferència entre revisions de la pàgina «M2 - Bases de dades / UF1NF1: Els SGBD»
(→Anys cinquanta: processament seqüencial) |
(→Anys seixanta i setanta: sistemes centralitzats) |
||
| Línia 25: | Línia 25: | ||
::Amb totes les dades relatives als productes contingudes en la cinta mestra, més els preus actualitzats en funció dels nous valors reflectits en les targetes perforades, es gravaria una nova cinta, que passaria a ser la nova cinta mestra dels productes de l’empresa. | ::Amb totes les dades relatives als productes contingudes en la cinta mestra, més els preus actualitzats en funció dels nous valors reflectits en les targetes perforades, es gravaria una nova cinta, que passaria a ser la nova cinta mestra dels productes de l’empresa. | ||
| − | ===Anys seixanta i setanta: sistemes centralitzats=== | + | ====Anys seixanta i setanta: sistemes centralitzats==== |
Durant la major part de les dues dècades dels anys seixanta i setanta, els SGBD van tenir una estructura centralitzada, com corresponia als sistemes informàtics d’aleshores: un gran ordinador per a cada organització que se’l pogués costejar, i una xarxa de terminals no intel·ligents, sense capacitat pròpia per processar dades. | Durant la major part de les dues dècades dels anys seixanta i setanta, els SGBD van tenir una estructura centralitzada, com corresponia als sistemes informàtics d’aleshores: un gran ordinador per a cada organització que se’l pogués costejar, i una xarxa de terminals no intel·ligents, sense capacitat pròpia per processar dades. | ||
Revisió del 10:49, 26 set 2014
Els SGBD són un tipus de programari que té com a finalitats la gestió i el control de les BD.
Contingut
Evolució dels SGBD
l’evolució dels SGBD ha estat, sovint, intrínsecament lligada a l’evolució del maquinari.
La figura següent mostra un esquema de les etapes evolutives per les quals han passat els SGBD, en el qual se n’indiquen les principals característiques.
Anys cinquanta: processament seqüencial
Inicialment, l’únic maquinari disponible per emmagatzemar la informació consistia en paquets de cintes perforades i en cintes magnètiques. Aquests dispositius només es podien llegir de manera seqüencial i, per tant, el programari de l’època estava limitat per aquesta circumstància. Com que la grandària de les dades a processar era molt superior a la de la memòria principal de les computadores, els programes només podien realitzar processos per lots, de la manera següent:
- Obtenint les dades en un ordre determinat (des d’una o més cintes).
- Fent algun càlcul sobre les dades.
- Escrivint el resultat (en una nova cinta).
- Exemple de processament seqüencial
- Imaginem que una empresa necessita actualitzar els preus dels productes que ofereix: en primer lloc, caldria gravar els increments dels preus en targetes perforades.
- A continuació, s’aniria llegint el paquet de les cintes perforades anteriors, sincronitzadament amb la cinta mestra que contingués totes les dades relatives als productes. Les targetes perforades haurien de respectar l’ordre dels registres del fitxer de productes contingut en la cinta.
- Amb totes les dades relatives als productes contingudes en la cinta mestra, més els preus actualitzats en funció dels nous valors reflectits en les targetes perforades, es gravaria una nova cinta, que passaria a ser la nova cinta mestra dels productes de l’empresa.
Anys seixanta i setanta: sistemes centralitzats
Durant la major part de les dues dècades dels anys seixanta i setanta, els SGBD van tenir una estructura centralitzada, com corresponia als sistemes informàtics d’aleshores: un gran ordinador per a cada organització que se’l pogués costejar, i una xarxa de terminals no intel·ligents, sense capacitat pròpia per processar dades.
Inicialment, només es feien servir per gestionar processos per lots amb grans volums de dades. Posteriorment, amb l’aparició dels terminals, de vegades connectats mitjançant la línia telefònica, es van anar elaborant aplicacions transaccionals, per exemple per reservar i comprar bitllets en línies de transports, o per realitzar operacions financeres.
Els programes encara estaven molt lligats al nivell físic, i s’havien de modificar sempre que es feien canvis en el disseny de la BD, ja que aquests canvis implicaven, al seu torn, modificacions en l’estructura física de la BD. El personal que realitzava aquestes tasques havia d’estar altament qualificat.
