M11 - Seguretat i alta disponibilitat

De wikiserver
Dreceres ràpides: navegació, cerca

UF1 Seguretat física, lògica i legislació

Introducció a la seguretat informàtica

La seguretat informàtica és un procés que té com a objectiu impedir l'accés als sistemes d'informació a persones, màquines o processos no autoritzats. Es troba en constant evolució i no es pot donar mai per acabada. Podem avaluar la seguretat del sistema, però no és quantificable. És impossible que un sistema informàtic sigui 100% segur.

Seguretat física

Consisteix en protegir el sistema d'amenaces físiques, tals com podrien ser:

  • Accés físic al sistema
  • Incendis
  • Inundacions
  • Talls de subministrament elèctric

L'accés físic al sistema proporciona vectors d'atac dificilment mitigables. Habitualment en cas que es produeixi un accés físic a la màquina, els sistemes informàtics proporcionen modes de recuperació no segurs, com ara login com a usuari únic amb permisos de root.

Seguretat lògica

Consisteix en protegir el sistema d'amenaces no-físiques, utilitzant mètodes tals com:

  • Gestió d'usuaris i permisos
  • Xifratge de l'informació
  • Restricció de connexions externes

Per tal de xifrar la informació, parlem de criptografia. La criptografia és l'art d'escriure de manera oculta, és a dir, que no tothom sigui capaç d'obtenir el missatge original.

Criptografia simètrica

S'hi utilitza una clau compartida (una mateixa clau) per tal de xifrar i desxifrar la informació, per tant la clau ha de ser coneguda tant per l'emissor com el receptor. Un exemple senzill de criptografia simètrica el trobem en el "vesre", que consisteix en invertir l'ordre de les síl·labes (ves-re -> re-ves):

Laho! Questa es el dulmo de tatreguse i taal tatbilinipodis

Seria equivalent a:

Hola! Aquest és el mòdul de seguretat i alta disponibilitat

Per poder entendre el "vesre", tant l'emissor com el receptor han de conèixer una clau compartida, que en aquest cas és la inversió de l'ordre de les síl·labes.

Un altre exemple de criptografia simètrica el podem trobar en l'època romana, on Juli Cèsar fa més de 2000 anys ja xifrava els seus missatges d'estratègies militars. Utilitzava un algorisme de substitució alfabètica, en el qual desplaçava l'alfabet 3 posicions:

A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T V X Y Z
D E F G H I K L M N O P Q R S T V X Y Z A B C

Així, el missatge xifrat:

IDEMDH XDYZVQMQDH ZARVM RSYMPDH F EDHEMZX PBVMXPZX XHZMV DZKZXY

Es desxifraria com a:

FABIAE SATVRNINAE VXORI OPTIMAE C BAEBIVS MYRISMVS SEVIR AVGVST

La criptografia simètrica té un avantatge significatiu, i és que la longitud del resultat xifrat és similar o poc més gran que la longitud de l'original.

Criptografia asimètrica

S'hi utilitza un parell de claus. Una servirà per xifrar el missatge, i l'altra per desxifrar-lo. Si anomenem les claus "A" i "B", un missatge xifrat amb "A" només es podrà desxifrar amb "B" i no amb "A". El mateix passa a l'inrevés, si xifrem amb "B" només podrem desxifrar amb "A", i no amb "B".

Podem inventar-nos un petit exemple de xifrat asimètric. Imaginem que volem xifrar nombres entre el 0 i el 9. L'algorisme que utilitzarem consistirà en sumar la clau, i quedar-nos només amb l'últim digit del resultat. Així, si el resultat de la suma és 15, el digit xifrat serà 5. La nostra clau A serà 7. A partir de la seqüència:

7 1 5 8 4

Obtenim la seqüència:

4 8 2 5 1

Ara, per obtenir el missatge original, la nostra clau B serà 3. Observem que si repetim l'algorisme, tornem a obtenir la seqüència original:

7 1 5 8 4

Potser aquest exemple és massa senzill, ja que és molt fàcil de trobar la clau original veient les operacions que fem. Anem a complicar-ho una mica més. Ara en comptes de sumar, multiplicarem i ens quedarem només amb l'últim digit. La nostra clau A serà 3. Operem:

7 1 5 8 4

I obtenim:

21 3 15 24 12

I quedant-nos només amb el darrer digit:

1 3 5 4 2

Ara utilitzarem la clau B, que serà 37. Multiplicant obtenim:

37 111 185 148 74 

I si ens quedem només amb l'últim digit veiem que obtenim com a resultat la seqüència original:

7 1 5 8 4

També podem verificar que si xifrem fent servir la clau B, podem desxifrar utilitzant la clau A:

7 1 5 8 4
259 37 185 296 148 <- multipliquem per 37 cada nombre
9 7 5 6 8 <- Agafem l'últim digit de cada

Desxifrem:

9 7 5 6 8
27 21 15 48 24 <- multipliquem per 3 cada nombre
7 1 5 8 4 <- Agafem l'últim digit de cada

Legislació

La Llei Orgànica de Protecció de Dades i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD) és la normativa vigent a Espanya en matèria de protecció de dades i seguretat de la informació. Aquesta llei substitueix la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD), que va ser derogada en 2018.

La LOPDGDD s'adapta al Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea, que regula la protecció de dades personals a tota la UE. Aquesta llei incorpora una sèrie de drets digitals que aborden aspectes com l'oblit digital, la neutralitat de la xarxa, la seguretat i l'educació digital, entre d'altres.

El RGPD estableix normes més estrictes sobre el consentiment per al tractament de dades, dóna als individus més control sobre les seves dades personals i estableix sancions més severes per a les organitzacions que no compleixin amb la llei.

A més de la LOPDGDD i el RGPD, altres normatives rellevants en matèria de ciberseguretat a Espanya inclouen la Llei 34/2002, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (LSSI), que regula les transaccions econòmiques realitzades per mitjans electrònics, i la Llei 8/2001, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, que estableix les obligacions de les empreses en relació amb la recollida, tractament i conservació de dades personals.

També és important conèixer la Llei 1/2000, de Enjudiciament Civil, que regula els procediments judicials en matèria civil, incloent els relacionats amb la protecció de dades i la ciberseguretat.

Finalment, la Llei 3/2018, de Mesures Urgents per a l'Adaptació del Dret Espanyol a la Normativa de la Unió Europea en matèria de Protecció de Dades, estableix les bases per a l'adaptació de la legislació espanyola al RGPD.