NF2 - Framework PHP (15h)

Introducció a Symfony

Un framework simplifica el desenvolupament de les aplicacions, ja que automatitza molts dels patrons utilitzats per resoldre les tasques comunes. A més, un framework proporciona estructura al codi font, forçant al desenvolupador a crear codi més llegible i més fàcil de mantenir. Finalment, un framework facilita la programació d'aplicacions, ja que encapsula operacions complexes en instruccions senzilles.

Symfony és un complet framework dissenyat per optimitzar, gràcies a les seves característiques, el desenvolupament de les aplicacions web. Per començar, separa la lògica de negoci, la lògica de servidor i la presentació de l'aplicació web. Proporciona diverses eines i classes encaminades a reduir el temps de desenvolupament d'una aplicació web complexa. A més, automatitza les tasques més comunes, permetent al desenvolupador dedicar-se per complet als aspectes específics de cada aplicació. El resultat de tots aquests avantatges és que no s'ha de reinventar la roda cada vegada que es crea una nova aplicació web.

Symfony està desenvolupat completament amb PHP i ha estat provat amb èxit en llocs com Yahoo! Answers, delicious, DailyMotion i molts altres llocs web de primer nivell. Symfony és compatible amb la majoria de gestors de bases de dades, com MySQL, PostgreSQL, Oracle i SQL Server de Microsoft. Es pot executar tant en plataformes Unix (Unix, Linux, etc.) com en plataformes Windows. A continuació es mostren algunes de les seves característiques.

 

Característiques

Symfony es va dissenyar perquè s'ajustés als següents requisits:

• Fàcil d'instal·lar i configurar en la majoria de plataformes (i amb la garantia que funciona correctament en els sistemes Windows i *nix estàndards)
• Independent del sistema gestor de bases de dades
• Senzill d'usar en la majoria de casos, però prou flexible com per adaptar-se als casos més complexos
• Basat en la premissa de "convenir en comptes de configurar", en la qual el desenvolupador solament ha de configurar allò que no és convencional
• Segueix la majoria de millors pràctiques i patrons de disseny per a la web
• Preparat per a aplicacions empresarials i adaptable a les polítiques i arquitectures pròpies de cada empresa, a més de ser prou estable com per desenvolupar aplicacions a llarg termini
• Codi fàcil de llegir que inclou comentaris de phpDocumentor i que permet un manteniment molt senzill
• Fàcil d'estendre, la qual cosa permet la seva integració amb llibreries desenvolupades per tercers

Symfony pot ser completament personalitzat per complir amb els requisits de les empreses que disposen de les seves pròpies polítiques i regles per a la gestió de projectes i la programació d'aplicacions. Per defecte incorpora diversos entorns de desenvolupament diferents i inclou diverses eines que permeten automatitzar les tasques més comunes de l'enginyeria del programari:

Les eines que generen automàticament codi han estat dissenyades per fer prototips d'aplicacions i per crear fàcilment la part de gestió de les aplicacions.

• El framework de desenvolupament de proves unitàries i funcionals proporciona les eines ideals per al desenvolupament basat en proves "test-driven development").
• La barra de depuració web simplifica la depuració de les aplicacions, ja que mostra tota la informació que els programadors necessiten sobre la pàgina en la qual estan treballant.
• La interfície de línia de comandos automatitza la instal·lació de les aplicacions entre servidors.
• És possible realitzar canvis "en calent" de la configuració (sense necessitat de reiniciar el servidor).
• El complet sistema de log permet als administradors accedir fins a l'últim detall de les activitats que realitza l'aplicació.

Desenvolupament ràpid d'aplicacions (RAD)

Durant molt temps, la programació d'aplicacions web va ser un tasca tediosa i molt lenta. Seguint els cicles habituals de l'enginyeria del programari (com els proposats pel Procés Racional Unificat o Rational Unified Process) el desenvolupament d'una aplicació web no pot començar fins que s'han establert per escrit una sèrie de requisits, s'han creat els diagrames UML Unified Modeling Language) i s'ha produït abundant documentació sobre el projecte. Aquest model es veia afavorit per la baixa velocitat de desenvolupament, la falta de versatilitat dels llenguatges de programació (abans d'executar el programa s'ha de construir, compilar i reiniciar) i sobretot pel fet que els clients no estaven disposats a adaptar-se a altres metodologies.

Avui dia, les empreses reaccionen més ràpidament i els clients canvien d'opinió constantment durant el desenvolupament dels projectes. D'aquesta manera, els equips de desenvolupament han d'adaptar-se a aquestes necessitats i han de poder canviar l'estructura d'una aplicació de forma ràpida. Afortunadament, l'ús de llenguatges de script com Python, Ruby i PHP permeten seguir altres estratègies de programació, com RAD (desenvolupament ràpid d'aplicacions) i el desenvolupament àgil de programari.

Una de les idees centrals d'aquesta metodologia és que el desenvolupament comença al més aviat possible perquè el client pugui revisar un prototip que funciona i pugui indicar el camí a seguir. A partir d'aquí, l'aplicació es desenvolupa de forma iterativa, en la qual cada nova versió incorpora noves funcionalitats i es desenvolupa en un breu espai de temps.

Les conseqüències d'aquestes metodologies per al desenvolupador són nombroses. El programador no ha de pensar sobre les versions futures en incloure una nova funcionalitat. Els mètodes utilitzats han de ser el més senzills i directes possibles. Aquestes idees es resumeixen en el principi denominat KISS: Fes-ho senzill, idiota!Keep It Simple, Stupid

Quan es modifiquen els requisits o quan s'afegeix una nova funcionalitat, normalment s'ha de reescriure part del codi existent. Aquest procés es diu refactorización i succeeix sovint durant el desenvolupament d'una aplicació web. El codi sol moure's a altres llocs en funció de la seva naturalesa. Els blocs de codi repetits es refactorizan en un únic lloc, aplicant el principi DRY: No et repeteixis Don't Repeat Yourself.

Per assegurar que l'aplicació segueix funcionant correctament malgrat els canvis constants, es necessita una sèrie de proves unitàries que puguin ser automatitzades. Si estan ben escrites, les proves unitàries permeten assegurar que gens ha deixat de funcionar després d'haver-hi refactorizado part del codi de l'aplicació. Algunes metodologies de desenvolupament d'aplicacions obliguen a escriure les proves abans que el propi codi, la qual cosa es coneix com TDD: desenvolupament basat en proves test-driven development.

Symfony és l'eina ideal pel RAD. De fet, el framework ha estat desenvolupat per una empresa que aplica el RAD als seus propis projectes. Per aquest motiu, aprendre a utilitzar Symfony no és com aprendre un nou llenguatge de programació, sinó que consite a aprendre a prendre les decisions correctes per desenvolupar les aplicacions de forma més efectiva.

La implementació del MVC que realitza Symfony

• La capa del Modelo
  • Abstracció de la base de dades
  • Accés a les dades
• La capa de la Vista
  • Vista
  • Plantilla
  • Layout
• La capa del Controlador
  • Controlador frontal
  • Acció

En total són set scripts, la qual cosa semblen molts arxius per obrir i modificar cada vegada que es crea una pàgina. Afortunadament, Symfony simplifica aquest procés. Symfony pren el millor de l'arquitectura MVC i la implementa de manera que el desenvolupament d'aplicacions sigui ràpid i senzill.

En primer lloc, el controlador frontal i el layout són comuns per a totes les accions de l'aplicació. Es poden tenir diversos controladors i diversos layouts, però solament és obligatori tenir un de cada. El controlador frontal és un component que només té codi relatiu al MVC, per la qual cosa no és necessari crear un, ja que Symfony ho genera de forma automàtica.

L'altra bona notícia és que les classes de la capa del model també es generen automàticament, en funció de l'estructura de dades de l'aplicació. El ORM s'encarrega de crear l'esquelet o estructura bàsica de les classes i genera automàticament tot el codi necessari. Quan el ORM troba restriccions de claus foranes (o externes) o quan troba dades de tipus data, crea mètodes especials per accedir i modificar aquestes dades, per la qual cosa la manipulació de dades es converteix en un joc de nens. L'abstracció de la base de dades és completament transparent per al programador, ja que es realitza de forma nativa mitjançant PDO PHP Data Objects). Així, si es canvia el sistema gestor de bases de dades a qualsevol moment, no s'ha de reescriure ni una línia de codi, ja que tan sols és necessari modificar un paràmetre en un arxiu de configuració.

Finalment, la lògica de la vista es pot transformar en un arxiu de configuració senzill, sense necessitat de programar-la.