Pràctiques de seguretat activa: alarmes i incidències de seguretat

Plans de contingència

El pla de contingències sorgeix d'una anàlisi dels riscos que podem patir i que poden impedir que puguen seguir oferint els serveis que ofereix la nostra empresa amb normalitat. Aquest pla serà revisat de forma periòdica, generalment com a conseqüència d'una nova anàlisi de riscos. El pla de contingències comprèn tres sub-plans. Cadascun d'aquests determina les contramesures necessàries que hem de dur a terme en cada moment (abans, durant i després) de la materialització de qualsevol amenaça:

• Pla de recolzament (es:Plan de respaldo): contemplen les mesures preventives abans de que es materialitzi l'amenaça. La seva finalitat és evitar que aquesta amenaça es produeixi. ABANS
• Pla d'emergència: contemplen el que hem de fer immediatament després de que es produeix l'amenaça. La seva finalitat és la de pal·liar els efectes adverses d'aquesta. DURANT
• Pla de recuperació: Mesures necessàries que hem de prendre un cop ja s'ha produït l'amenaça i aquesta ha estat controlada. Es tracte de restaurar l'estat de les coses tal i com les teníem abans de que es produís l'incident. DESPRÉS

A més d'aquestes mesures organitzatives preventives el pla de contingències ha d'expressar clarament:

• Els recursos materials necessaris.
• Quines persones estan implicades.
• Quines responsabilitats concretes tenen cadascuna d'aquestes persones i el seu paper dins del pla.
• Quins protocols d'actuació han de seguir i com són aquests protocols.

Podeu trobar més informació a : pla de contingència

Exercici Pla de contingència

Disposeu d'una aula amb vint-i-cinc ordinadors i un servidor. Aquest servidor treballarà com a servidor d'arxius i disposarà d'un servidor intermediari (proxy), que la resta de màquines utilitzarà per connectar-se a Internet. Les màquines tenen un sistema operatiu Windows i les aplicacions següents: un paquet d'ofimàtica, un navegador, un paquet d'aplicacions multimèdia, diversos editors de programació i una aplicació d'edició d'audio i video.

• 1. Fes un llistat de possibles amenaces, sobre unes 6. (per exemple: virus/malware, robatoris...)
• 2. Per a cada amenaça determina alguna o algunes accions que podem dur a terme dins del pla de recolzament, emergència o recuperació. Useu la taula següent.

Exemple:

Amenaça	Pla de recolzament	Pla d'emergència	Pla de recuperació
Inundació	1.Backups fora de l'aula, 2.Còpies periòdiques del servidor	1.Tallar l'electricitat, 2.Trucar als bombers, 3.Aturar el servidor i posar-lo en un lloc segur, 4.Posar els Pcs sobre les taules	1.Treure l'aigua. Assecar-ho tot. 2.Comprovar que no s'ha espatllat res. 3.Pujar automàtics, 4.Reinici del servidor

Recuperació de dades

Importa dos MV (Windows i Linux) i fes...

Exercici Software de Recuperació

• Crea tres carpetes a diferents lloc del disc dur, a la primera carpeta crea 3 fitxer tipo text i posa informació dins, a la segona carpeta guarda quatre imatges i a l'última carpeta guarda un parell de videos. Esborra un a un les diferents carpetes i buida la paperera de reciclatge

Utilitza 2 programes per a linux i altres dos per a Windows:

• RECUVA, MiniTools Power, Getdataback, tesdisk, Foremost, Gotdfs , ddrescue, Wondershare Recoverit, etc

Exercici

Es vol eliminar un fitxer amb shred i després tractar de recuperar-lo i recupera les carpetes i arxius esborrats anteriorment. Si volem borrar de forma definitiva un arxiu o disc

shred -n nombre_pasades -vz nombre_fitxer
//Nota: opció -u elimina el fitxer tras sobreescriure-lo

$ shred -n nombre_pasades -vz /dev/nom_del_disc
//Eliminar particions de forma segura

https://www.welivesecurity.com/la-es/2014/11/24/como-hacer-borrado-seguro-shred-linux/

Enllaços: https://geekland.eu/recuperar-archivos-borrados/ http://foremost.sourceforge.net/ https://www.minitool.com/download-center/ http://lamiradadelreplicante.com/2014/10/08/ddrescue-gui-un-interesante-programa-de-recuperacion-de-datos/ https://maslinux.es/6-herramientas-de-gnu-linux-para-ayudar-a-recuperar-datos-de-unidades-danadas/

Polítiques de Contrasenyes Segures

Polítiques a Linux

El control sobre la complexitat i xifratge de contrasenyes es fa mitjançant el servei PAM (Pluggable Authentication Module). Gràcies a PAM podem comunicar-nos amb les aplicacions a través dels mètodes d'autenticació que vulguem de forma transparent. Això ens permet integrar les utilitats d'un sistema Unix clàssic (login, ftp, telnet...) amb esquemes diferents del típic password com per exemple: claus d'un sol ús, lectors biomètrics, targetes inteligents... PAM ens ofereix una sèrie de mòduls instal·lables i configurables per a diferents finalitats, per exemple pam_cracklib, que serveix per determinar si una contrasenya creada o modificada amb la comanda passwd és suficientment forta. Per instalar-lo executarem:

sudo apt-get install libpam-cracklib

Una de les comandes d'assignació de contrasenyes a usuaris en sistemes GNU/Linux sol ser passwd. El seu arxiu de configuració es troba a /etc/pam.d/passwd. Aquest sòl fer referència a aquest altra /etc/pam.d/common-password. En aquest arxiu li podem indicar les característiques dels mòduls a utilitzar. En el nostre cas el pam_cracklib.so (per controlar la complexitat de les contrasenyes d'usuari) i pam_unix.so (preinstalat i el més usat per defecte)

Exemple de dues línies de configuració convencionals:

password requisite pam_cracklib.so dcredit=-1 ucredit=-1 lcredit=-1 minlen=12
password     [success=1 default=ignore]    pam_unix.so obscure sha512 remember=5

• La primera línia inclou el mòdul de verificació cracklib, indica que la longitud mínima sigui 12 (minlen), i que ha de contenir dígits (dcredit), majúscules (ucredit), minúscules (lcredit) i alphanumèrics (ocredit).

       minlen Especifica la longitud mínima en caracteres de una contraseña. 

       dcredit =-1 vol dir com a mínim un dígit a la contrassenya. Si posem 1 vol dir exactament 1 dígit, ni més ni menys.
        

       ucredit =-1 vol dir com a mínim una majúscula a la contrassenya. Si posem 1 vol dir exactament 1 majúscula, ni més ni menys.
           

       lcredit =-1 vol dir com a mínim una minúscula a la contrassenya. Si posem 1 vol dir exactament 1 minúscula, ni més ni menys.
       

       ocredit =-1 vol dir com a mínim un caràcter alfanumeric a la contrassenya. Si posem 1 vol dir exactament 1 caràcter alfanuméric, ni més ni menys.
       
          difok 
         Establece el número de caracteres que deben ser diferentes de los de la contraseña anterior

• La segona línia l'argument Obscure realitza una mínima comprovació de la complexitat de la contrasenya: si aquesta és massa simple o una modificació fàcilment reproduïble a partir de l'anterior, mentre que sha512 defineix l'algoritme que es farà servir per guardar el hash en el fitxer shadow . Altres arguments interessants que podem afegir són remember un valor de 5, no permetrà la reutilització de les últimes cinc contrasenyes emmagatzemades en/etc/security/opasswd

Exercici PAM-cracklib

• Instaleu pam-cracklib i afegiu aquestes dues línies anteriors a l'arxiu common-password. Utilitzant la comanda passwd canvieu la contrasenya d'un usuari i comproveu que es compleixen les regles descrites.

• Per visualitzar els accessos al sistema i altres successos del sistema o logs, aquests es guarden en arxius dins el directori /var/log. No obstant hi ha programes que utilitzen o generen els seus propis logs i els guarden a /var/log/<programa>.

Pel què fa a l'accés i identificació dels usuaris els trobarem a: /var/log/auth.log on s'enregistren els login del sistema i els intents erronis.

Pàgina d'ajuda per realitzar l'exercici. més ajuda

https://cadascu.wordpress.com/2014/02/06/configuracion-de-contrasenas-seguras/

Exercici John The Ripper

Per a comprovar la fortalesa de les polítiques de seguretat a Linux utilitzarem aquest programa. Provarem a utilitzar sense diccionaris i amb ells i veurem els resultats

Agafar una màquina virtual, creeu un nou usuari amb el vostre nom i com a password el vostre cognom i intenteu traure les diferents contrasenyes dins de /etc/shadow. Després poseu una més complexa utilitzar un diccionari .lsc

Ajuda: https://www.redeszone.net/seguridad-informatica/john-the-ripper-crackear-contrasenas/ Podeu també revisar l'activitat 00 de la UF1 on ja vau treballar amb aquest software.

Directives de seguretat a Windows

Les directives dels comptes ens permeten controlar de forma més eficient la forma d'accedir al nostre ordinador. Primer cal accedir a la finestra de "Directivas de seguridad de cuentas" executant la comanda gpedit.msc, una vegada dins anar a Configuració del equip / Configuració de Windows / Configuració de seguridad / Directivas de cuentas. També una altra forma és secpol.msc o també és possible des del Panel de control /Herramientas administrativas/ Directivas de seguridad local.

Dins de la carpeta Directivas de cuentas hi trobem dos carpetes: Directiva de contraseñas i Directiva de bloqueo de cuentas.

Exercici

Crea una politica de seguretat amb les següents característiques:

• Recordi les 4 últimes contrasenyes utilitzades
• La longitud de les contrasenyes han de ser de 8 caràctes o més
• S'ha de canviar la contrasenya cada 5 dies
• Al segon intent d'inici erroni es bloquegi el compte
• Després de 30 minuts es pugui tornar a iniciar un compte bloquejat

Exercici

Cerca en la ayuda como actúan (que hacen) cada una de estas directivas:

• Almacenar contraseña usando cifrado reversible para todos los usuarios del dominio
• Forzar el historial de contraseñas
• Las contraseñas deben cumplir los requerimientos de complejidad
• Longitud mínima de la contraseña
• Vigencia máxima de la contraseña
• Vigencia mínima de la contraseña
• Duración del bloqueo de cuenta
• Restablecer la cuenta de bloqueos después de 1 minuto
• Umbral de bloqueos de la cuenta

https://www.redeszone.net/2016/09/06/configura-la-directiva-contrasenas-usuario-windows-10-proteger-mas-equipo/