M8 - Aplicacions web / Activitats UF1: Exercicis
Contingut
- 1 Eines web
- 2 *NOTA: Es proporcionen les versions de software que funcionen correctament però es poden utilitzar altres versions més actualitzades (per ex: Windows 10, Wiki actualitzada, XAMPP actualitzat...). Si es logra que funcioni correctament es valorarà més positivament.
Eines web
RA: 1. Instal·la, si s’escau, aplicacions web, descrivint-ne les característiques i entorns d’ús. C: 1. Instal·lació, si escau, d’aplicacions web
Instal·lació d'un sistema wiki
CA: 1.2 Instal·la, si s’escau, diferents aplicacions web, descrivint-ne les característiques i entorns d’ús.
1.5 Reconeix les prestacions específiques de les aplicacions instal·lades (cites, tasques, entre d’altres).
1.6 Configura les aplicacions web per integrar-les amb el servei de correu.
1.7 Cerca i interpreta documentació tècnica en les llengües oficials i en les de més ús en el sector.
1.8 Documenta adequadament la configuració de les aplicacions web d’escriptori, les
incidències aparegudes i les solucions aportades.
C: 1.2 Instal·lació, si escau, d’aplicacions web. Característiques i entorn d’ús.
1.5 Eines específiques web: cites, tasques, entre d’altres.
1.6 Configuració de les diferents aplicacions per integrar-les en un servidor de correu.
1.7 Documentació tècnica.
1.8 Elaboració de documentacions.
Requisits - Màquina: windows7_professional_N_sp1_neta_vbox4.1.ova Mode NAT - XAMPP: xampp-win32-5.6.14-4-VC11-installer.exe (o similar) - Mediawiki: mediawiki-1.25.3.tar.gz (o similar) - 7Zip: 7z1604.exe Per descomprimir arxius tar.gz en Windows 7 (o similar) - Descarregueu versió google chrome per accedir a phpmyadmin. - Cal posar un password a root des de phpmyadmin i en xampp/phpMyAdmin/config.inc.php
*NOTA: Es proporcionen les versions de software que funcionen correctament però es poden utilitzar altres versions més actualitzades (per ex: Windows 10, Wiki actualitzada, XAMPP actualitzat...). Si es logra que funcioni correctament es valorarà més positivament.
AJUDA: Per solucionar el problema de pèrdua de Password del PHPMyAdmin podeu seguir les passes del link següent: Solució error PHPMyAdmin
Exemple de documentació per a la instal·lació i configuració d'una wiki
Abans d’arrencar amb el procés d’instal·lació de MediaWiki, hem d’instal·lar un servidor web Apache amb suport PHP i una base de dades SQL. En el nostre cas, considerarem que volem instal·lar la wiki en una xarxa local, i per tant descarregarem des de l’adreça http://www.apachefriends.org/es/index.html i instal·larem el servidor XAMPP que treballi sobre el sistema operatiu del nostre ordinador. Un cop haguem descarregat el servidor XAMPP l’instal·larem i, un cop fet, procedirem a activar-ne els serveis necessaris pel correcte funcionament del programari MediaWiki. En aquest cas, haurem de posar en funcionament els serveis d’Apache i de MySQL.
Un cop iniciats els serveis del servidor XAMPP, ja podem adreçar-nos a http://www.mediawiki.org/wiki/Download per descarregar el programari MediaWiki. Un cop descarregat l’arxiu comprimit (no un executable), haurem de descomprimir-lo dins del directori arrel del nostre lloc web (mai en un subdirectori). A continuació, haurem de reanomenar el directori descomprimit (MediaWiki-X.X.X) amb el nom que vulguem que aparegui en l’adreça web (en el nostre cas, “wiki-ioc”). En conseqüència, l’adreça web resultant serà http://exemple.com/wiki-ioc/).
En el cas que no estiguem fent la instal·lació del MediaWiki sobre Linux,
hauríem de canviar els permisos d’accés del subdirectori “config” a 770
perquè el servidor tingui permisos d’escriptura.
Tot seguit, introduirem l’adreça web del nostre directori en la barra de navegació del nostre navegador web. Com que treballem a nivell local (sobre la pròpia màquina), haurem de posar “localhost”, sent l’adreça resultant http://localhost/wiki-ioc.
Per començar a configurar els principals paràmetres de la nostra wiki, haurem de clicar sobre l’enllaç situat en la cadena de caràcters set up the wiki. En el procés de configuració del programari MediaWiki ens aniran apareixent pàgines amb continguts informatius fins que arribem a la pàgina on hem de configurar tot allò referent a la base de dades.
Dins dels paràmetres de configuració de la base de dades amb la qual treballarà MediaWiki, haurem de definir el nom de la base de dades i amb quin usuari s’hi accedirà. En aquest cas, el nom que assignem a la base de dades amb la qual treballarà és “wiki-ioc” i l’usuari amb el qual s’hi accedirà serà “root”. Un cop definits aquests paràmetres, ens pot aparèixer un missatge d’error ja que, si bé estem configurant els paràmetres de la base de dades amb la qual treballarà MediaWiki, això no implica ni que s’hagi creat la base de dades ni que l’usuari existeixi o que la contrasenya introduïda sigui la correcta.
Per tant, davant d’aquest error amb la base de dades del qual ens informa MediaWiki, haurem de corregir-lo treballant directament dins del gestor de bases de dades del servidor XAMPP. Per fer-ho, tant podem accedir des del tauler de control del servidor XAMPP com mitjançant el navegador web, adreçant-nos a http://localhost/phpmyadmin.
Un cop dins del gestor de bases de dades del servidor XAMPP, ens trobarem que la base de dades amb la qual treballarà el programari MediaWiki s’ha de crear.
Un cop creada la base de dades, haurem de clicar sobre l’enllaç Comprova els permisos de la base de dades que acabem de crear ja que és recomanable modificar la contrasenya de l’usuari “root” amb el qual es realitzaran tasques d’administració dins del programari MediaWiki.
Quan haguem realitzat els canvis en la base de dades amb la qual treballarà el programari MediWiki, ja podrem reprendre el procés de configuració de la nostra wiki i actualitzar els valors que en l’anterior ocasió ens havien donat problemes (nom de la base de dades i contrasenya de l’usuari “root”). Si tot està ben escrit, el missatge d’error ja no apareixerà i podrem continuar amb el procés de configuració de la wiki.
Arribats a aquest punt haurem de definir el nostre usuari per a MediaWiki amb el qual podrem fer el log in i accedir a crear noves pàgines, o bé a moderar-les.
Un cop finalitzada la instal·lació de MediaWiki, el programari generarà un arxiu anomenat “LocalSettings.php” que conté tota la configuració que acabem de definir pel programari MediaWiki i que haurem de guardar dins del directori arrel de la nostra wiki (en el nostre cas, la carpeta wiki-ioc).
Arribats a aquest punt, ja podem començar a treballar amb la nostra wiki. En primer lloc, hi accedirem mitjançant el navegador web i hi farem log in amb l’usuari que hem creat.
Un cop dins, ja podrem començar a treballar amb la wiki creant una nova pàgina. Si introduïm una paraula en el cercador, aquest ens retornarà que no l’ha trobat i ens oferirà que la creem.
Com en tota wiki, un cop creada la pàgina, aquesta podrà ser modificada de forma col·lectiva (per tots aquells usuaris registrats a la wiki que ho desitgin).
Podem concloure que, a partir d’un procés d’instal·lació i configuració molt senzill, podem arribar a disposar d’una eina de propòsit general tan potent com és una wiki i que ens pot ajudar a construir una excel·lent base de coneixement propi (o grupal) a base d’anar-hi ingressant i relacionant tota aquella informació que considerem important o d’utilitat.
Gmail
Primers passos
Per començar a utilitzar el correu web de Gmail hem d’anar a la pàgina d’inici http://www.gmail.com, escriure un identificador de compte a la casella Nom d’usuari i la Contrasenya corresponent, i clicar el botó Inicieu la sessió.
Si deixem activa la casella No tanquis la sessió el navegador guardarà la informació de l’usuari i la contrasenya, de manera que la propera vegada que se’ns mostri aquest formulari o introduïm l’adreça web del correu electrònic (http://www.gmail.com) no haurem de tornar-les a introduir. Val a dir que aquesta opció és bona per l’ordinador en el qual treballem sovint, però no pel cas d’un ordinador públic o que utilitzi altra gent: pot resultar insegur ja que algú altre podria accedir al nostre correu electrònic sense el nostre consentiment.
La finestra principal del correu Gmail és semblant a la que es mostra en la següent imatge:
Abans de passar a definir cadascuna de les zones de la interfície web del correu electrònic de Google, és important destacar la possibilitat que ens ofereix de gestionar i classificar els correus electrònics que anem rebent en base a cinc categories predefinides (Principal, Social, Promocions, Notificacions i Fòrums) entre les quals, tal com es mostra a la imatge següent, podem seleccionar quines volem que es mostrin en la nostra safata d’entrada de correu electrònic (quan es crea un correu electrònic de Gmail apareixen definides, inicialment, les categories Principal, Social i Promocions). Per exemple, si arrosseguem un correu electrònic de promoció d’una cadena de menjar congelat a la categoria Promocions, els futurs correus electrònics que rebem d’aquest mateix remitent entrarà automàticament dins d’aquesta categoria.
Per últim, és important destacar que, després de crear el compte de correu electrònic, podem accedir a dos apartats força rellevants com són Compte i la Privadesa.
Dins de l’apartat Compte accedim a la configuració del compte de Google. Aquest apartat de configuració és molt ampli ja que integra, en primer lloc, un apartat per comprovar la configuració de seguretat del compte (des de la informació de recuperació del compte passant per un registre dels dispositius mòbils i ordinadors des d’on ens hi hem connectat fins a la comprovació dels permisos del compte). Després d’aquest apartat hi ha els apartats corresponents a la informació personal i d’inici de sessió. A partir d’aquí trobem els apartats relacionats amb les aplicacions i serveis connectats (des del punt de vista de dispositius mòbils) i de la gestió del compte ja que, al ser de Google, l’acostuma a relacionar amb els altres serveis que ofereix (Youtube, Google+…).
És dins de l’enllaç Privadesa que podrem accedir a tota la documentació de Google relacionada amb la Política de Privadesa i amb les Condicions del servei, entre d’altres, que hem acceptat en el moment de crear el compte. És aquí on Google exposa quines dades recull, com les utilitza i en quin grau les comparteix. Val a dir que la informació recollida dins d’aquests apartats es va actualitzant tant a criteri de Google com a propietari del servei ofert, com obligats per possibles canvis en la legislació sobre protecció de dades del país on Google ofereix els seus serveis.
Característiques i configuració
Per facilitar una gestió del compte de correu electrònic de Google, hi ha la possibilitat d’afegir i agrupar els missatges mitjançant etiquetes. Serà així com tindrem una safata d’entrada ben organitzada perquè les cerques siguin ràpides i senzilles.
Les etiquetes a Gmail s’utilitzen per classificar els missatges i, per tant, agrupar els que tenen una temàtica, un destinatari o un remitent comú. Afegir una etiqueta, tant des d’un dispositiu mòbil com des del client web, és quelcom molt senzill, principalment, pels missatges que hi ha en la nostra safata d’entrada.
Per començar a definir quines etiquetes predefinides volem tenir disponibles per assignar, o bé, definir-ne de noves, haurem d’adreçar-nos a l’apartat Configuració en la nostra safata d’entrada i, un cop dins, ens adreçarem a la pestanya Etiquetes. En el nostre cas, crearem l’etiqueta IOC per assignar-la a tots aquells correus electrònics que hi estiguin relacionats.
Un cop creada la nova etiqueta IOC, ja podem assignar als correus electrònics aquesta etiqueta que acabem de crear (se’n pot assignar més d’una). A més, tal com mostra la imatge següent, totes les etiquetes que anem creant, apareixeran en la banda lateral esquerra de la safata d’entrada perquè, en el cas que hi cliquem, ens apareguin tots els missatges que tinguin assignada aquesta etiqueta.
A més, també podem assignar colors a les diferents etiquetes per, així, poder gestionar els nostres correus electrònics fàcilment disposant d’una safata d’entrada estructurada per etiquetes amb una cerca fàcil i senzilla per l’organització dels correus electrònics.
Si bé el correu electrònic de Google no ofereix la possibilitat d’organitzar els missatges en carpetes, podem emular-ne aquesta tipologia d’organització mitjançant les etiquetes. Per exemple, els correus electrònics entrants se’ls assigna l’etiqueta Rebuts, als eliminats se’ls assigna l’etiqueta Paperera i als correus sortints l’etiqueta Enviats. En conseqüència, podem moure els correus electrònics a les diferents etiquetes/carpetes que tinguem creades. Un cop mogut el correu electrònic a la carpeta escollida, aquest desapareixerà de la safata d’entrada principal i el podrem recuperar mitjançant l’enllaç de la barra lateral de la safata d’entrada.
També podem crear un ventall de filtres perquè els diferents correus electrònics que ens arribin s’organitzin i etiquetin automàticament en funció de l’origen del missatge, per a qui és, l’assumpte, les paraules que conté, etc. Per crear aquests filtres haurem d’adreçar-nos a la Configuració del correu electrònic de Google i, un cop dins, ens adreçarem a l’apartat Filtres. A l’hora de crear un filtre, triarem una o diverses opcions segons el que vulguem filtrar. Un exemple de filtre útil és fer-ne un per als correus electrònics que vinguin de xarxes socials com ara Facebook o Twitter.
Un cop definit els filtres, quan arribi un correu electrònic que compleixi amb algun dels paràmetres que hi haguem definit, quedarà marcat seguint les premisses indicades.
És important destacar la idoneïtat d’aplicar automàticament als filtres una etiqueta. Només hem de seleccionar l’opció i anar al desplegable, triar-ne una de les existents o crear-ne una de nova.
Per altra banda, el correu electrònic de Google, Gmail, permet el readreçament d’altres comptes al seu servei de correu. És a dir, podem gestionar des del nostre compte de Gmail tots els correus electrònics que rebem en la resta de correus electrònics registrats en d’altres proveïdors de serveis de correu web. Per fer-ho, haurem d’adreçar-nos a la Configuració de Gmail i, un cop dins, accedirem a la pestanya Comptes i Importació i d’allí a la secció Importa el correu i els contactes.
Un cop haguem definit de quin compte volem rebre els correus electrònics, haurem de clicar a Afegir compte i es completarà el desviament del correu electrònic al nostre compte de correu electrònic de Google.
També podem utilitzar diversos comptes de correu electrònic i redireccionar l’un a l’altre per no perdre cap correu. Per redireccionar diversos comptes de Google a un de sol, haurem d’adreçar-nos a l’apartat Configuració i, un cop dins, a la pestanya Reenviament i POP/IMAP i clicarem a sobre del botó Afegeix una adreça de reenviament. A continuació, s’obrirà una finestra on introduir el correu electrònic al que volem reenviar els correus electrònics d’aquest compte. A continuació, Gmail enviarà un missatge amb un codi de confirmació a aquesta adreça de correu electrònic. Haurem de clicar en l’enllaç inclòs en el correu electrònic de confirmació, o bé, haurem de copiar el codi i enganxar-lo en la casella que apareixerà en el menú de reenviament.
Tant si cliquem en l’enllaç com si copiem el codi proporcionat, el reenviament estarà actiu tan aviat com guardem les opcions de configuració. A més podrem escollir entre diverses opcions respecte què fer amb els missatges entrants (vegeu la figura.28).
Cal destacar, per últim, que aquesta funció també es pot utilitzar amb qualsevol altra adreça de correu electrònic, ja sigui de Gmail o no. Si disposem de diverses adreces de correu electrònic, aquesta és l’opció més ràpida i còmode per consultar-les totes des d’una única safata d’entrada.
Contactes i tasques
Els contactes són les adreces de correu electrònic dels nostres coneguts. Últimament, les funcionalitats dels contactes són tan completes (no només a Gmail, sinó també a Yahoo! o Hotmail, per exemple), que funcionen com la millor de les agendes.
Cada vegada que responem un missatge, automàticament es crea un contacte nou a la llista. Aquesta és la manera més senzilla de crear un contacte, però la més completa i que ens permet gestionar altres dades a part de l’adreça de correu, és fer-ho a través de l’enllaç Contactes.
L’agenda de contactes de Google és utilitzada per molta gent, des dels usuaris del correu electrònic de Gmail fins aquells que tenen un dispositiu mòbil amb el sistema operatiu Android, ja que la gran majoria dels dispositius mòbils que funcionen amb aquest sistema operatiu porten instal·lades, per defecte, aplicacions creades per Google que ens ofereixen diversos tipus de serveis. En conseqüència, tots els contactes que tinguem emmagatzemats dins del nostre compte de correu electrònic de Google s’emmagatzemen i actualitzen en el nostre dispositiu mòbil amb sistema operatiu Android, i a l’inrevés.
Tot i que els Contactes eren inicialment una funcionalitat del servei de Gmail, l’augment en l’abast de les seves característiques i l’extensió del seu ús van portar a Google a permetre’n la gestió independentment del servei de correu, mitjançant l’adreça web http://contacts.google.com havent iniciat sessió a Google prèviament.
Per la seva part, els Cercles de Google són una potent eina de segmentació de contactes vinculada a la xarxa social pròpia de Google, Google+. És a dir, els diferents contactes amb els quals estiguem connectats els podem agrupar en petits grups i/o segments. Aquesta segmentació en petits grups facilita que, per exemple, puguem compartir amb un grup de contactes (o cercle) en concret uns continguts perquè, per exemple, considerem que podem resultar de l’interès dels contactes membres. Per exemple, podem definir un cercle amb els contactes de la feina, un altre cercle amb els contactes amb qui tenim un lligam familiar o un cercle amb contactes amb qui ens comuniquem en anglès.
Apart del correu electrònic i de l’agenda de contactes, mitjançant la safata d’entrada de correu electrònic de Google també podem accedir a un gestor de tasques. Amb aquest servei podrem escriure un llistat de tasques a realitzar i afegir, per exemple, la data límit per la seva realització i, tal com mostra la imatge següent, enviar el llistat de tasques per correu electrònic, ordenar-les per la data límit (venciment) o mostrar aquelles que ja hem realitzat.
Inbox
L’impacte actual dels dispositius mòbils no sols ha motivat la necessitat d’adaptar les aplicacions web a aquest segment sinó que, a més, els usuaris han modificat els seus hàbits d’ús ampliant l’ús inicial del correu electrònic. De fet, si bé inicialment el correu electrònic era una via àgil de comunicació entre usuaris, el món empresarial el va adquirir per comunicar-se amb els seus clients fins al punt que, actualment, podem rebre per correu electrònic factures i rebuts dels diferents proveïdors de serveis que teníem contractats.
Aquesta evolució del correu electrònic des d’una plataforma de comunicació fins a un gestor i assistent personal en el nostre dia a dia ha motivat Google a proposar un replantejament de la safata de correu electrònic en la forma de l’Inbox (http://inbox.google.com).
Inbox (safata d’entrada, en anglès) no és una safata de correu electrònic ordinari (vegeu la figura.32), sinó una safata d’entrada on cada correu es converteix en un assumpte que requereix d’una decisió. L’Inbox és, per tant, un assistent que ens proveeix dels recursos per gestionar el flux de les comunicacions i no oblidar res que requereixi de la nostra atenció. Per exemple, si detecta que el correu que hem rebut inclou una factura, automàticament l’emmagatzema en una carpeta anomenada finances. L’Inbox mostra, a més, la informació més important de cada correu directament a la vista prèvia. Si ens envien unes fotos, les mostrarà sense que calgui llegir el missatge sencer.
Així doncs, la proposta de nova safata d’entrada de correu electrònic de Google es planteja com un gestor de tasques pel dia a dia dels seus usuaris, com ho il·lustra la icona de la xinxeta que apareix tant en la zona superior de la safata com dins del correu electrònic. La icona de la xinxeta substitueix la marca destacats, sovint amb forma d’estrella.
En aquest cas, els missatges que tinguin activada la xinxeta sempre es mantindran en la part superior de la safata d’entrada —tot i que es rebin més correus electrònics—. En el cas que cliquem la icona de la xinxeta de la safata d’entrada situada prop del cercador, es visualitzaran tot els correus electrònics marcats amb aquesta xinxeta. Amb aquesta acció es desplegarà una nova secció d’elements fixats. Per tornar a la safata d’entrada, s’haurà de clicar de nou sobre la icona de la xinxeta.
Tant en l’aplicació web com en la aplicació per a dispositius mòbils d’Inbox, els correus electrònics es poden postposar clicant sobre el petit rellotge que apareix en la zona superior dreta de la pantalla. Quan postposem un correu electrònic en el seu rol de tasca (per exemple, una factura que requereix ser pagada), aquest desapareix de la nostra safata d’entrada i, arribat el moment, hi tornarà a aparèixer a l’hora definida.
Thunderbird
Instal·lació i configuració d'un client de correu electrònic
Mozilla Thunderbird és un client de correu lliure gratuït d’execució ràpida i multiplataforma que consumeix menys recursos que d’altres alternatives, basat en el codi desenvolupat dins el projecte Mozilla.
Per descarregar-lo haurem d’adreçar-nos a la pàgina de Filezilla dins del Projecte Mozilla en català (http://www.mozilla.org/ca/thunderbird), des d’on n’obtindrem l’aplicació en català. Un cop descarregada i havent executat la seva instal·lació, se’ns obrirà la finestra principal per començar a utilitzar-la. Abans de fer-ho, haurem de configurar un compte de correu electrònic, és a dir, haurem de definir els paràmetres corresponents al servidor de correu electrònic amb què treballem i els protocols corresponents (POP3 o IMAP).
Abans de configurar el client de correu electrònic Thunderbird, haurem de definir els seus paràmetres principals (el compte de correu electrònic que vincularem i amb quins protocols, POP3 o IMAP). En el nostre cas, treballarem amb un compte de correu electrònic web creat en el proveïdor Gmail i treballarem sobre el protocol POP3. Per tant, abans d’arrencar la configuració del Thunderbird, haurem de definir aquests paràmetres en el compte de Gmail amb el qual treballarem. Per fer-ho, haurem d’accedir al compte de correu electrònic i adreçar-nos a l’opció Configuració.
Un cop dins de l’apartat Configuració del compte de correu electrònic Gmail, haurem d’adreçar-nos a la pestanya Reenviament i POP/IMAP i, un cop dins, ens adreçarem a la pestanya Baixada POP per activar aquest protocol, ja sigui per a tots els missatges, ja sigui per començar a rebre-hi els missatges que arribin a partir del moment en què el client de correu electrònic estigui configurat.
Un cop desats els canvis relacionats amb la configuració del correu electrònic web de Gmail per sincronitzar-lo amb el client de correu electrònic, haurem de realitzar un últim pas. Es tracta de rebaixar el nivell de seguretat que estableix Google per accés o vinculacions amb les aplicacions externes. En aquest cas, haurem d’adreçar-nos a l’apartat de seguretat de Google (https://www.google.com/settings/security/lesssecureapps) i activar l’accés per a aplicacions menys segures, tal com mostra la següent imatge.
Un cop ja hem definit els paràmetres essencials del compte de correu electrònic de Gmail perquè treballi amb una aplicació externa com és Thunderbird, ja podem instal·lar i configurar el client de correu electrònic Thunderbird en el nostre ordinador.
Un cop Thunderbird ja estigui instal·lat, en obrir l’aplicació accedirem a la finestra principal de l’aplicació on haurem d’adreçar-nos a l’apartat Crea un compte nou i clicarem sobre l’opció Correu electrònic.
Val a dir que, més que un correu electrònic, el que farem serà definir un client de correu electrònic vinculat a un compte ja existent (ja sigui web o definit en un servidor de correu electrònic). En el nostre cas, clicarem sobre el botó Salta aquest pas i utilitza l’adreça electrònica que ja tinc.
Se’ns obrirà una finestra on podrem definir el compte de correu electrònic que vulguem vincular amb el nostre client de correu electrònic i, alhora, amb quin protocol de correu treballarem. En aquest cas, introduirem el correu electrònic de Gmail i la contrasenya i POP3 com a protocol. A més, haurem de definir les adreces web del servidor de correu electrònic des d’on descarregarem els correus al programari Thunderbird i el servidor al qual es connectarà el client de correu per enviar els correus electrònics (SMTP), tal com mostra la imatge següent.
El protocol SMTP (Protocol senzill de transferència de correus)
és el protocol estàndard que permet la transferència de correus
d’un servidor a un altre mitjançant una connexió punt a punt.
Un cop Thunderbird hagi certificat la correcta connectivitat amb el servidor de correu electrònic tant per rebre correus electrònics com per enviar-los, el correu electrònic apareixerà configurat dins del client de correu i ja podrem comprovar el correcte funcionament del correu que acabem de configurar a Thunderbird accedint-hi i enviant un correu electrònic de prova.
Si hem configurat correctament el client de correu electrònic, el correu s’haurà enviat correctament i també se’n podran rebre.
Documentació tècnica
A l’hora de configurar un servei, ja sigui a Google com en un altre proveïdor, és recomanable consultar i, en la majoria dels casos, seguir la documentació tècnica on queden contemplades totes les possibles consultes que poden sorgir durant un procés d’instal·lació o configuració.
Si prenem com exemple la instal·lació i configuració d’un client de correu electrònic a partir d’un compte de correu electrònic web de Google, Gmail, ens trobem que Google proporciona informació força detallada contemplant totes les opcions a les quals podem haver de fer front. Per exemple, si ens adrecem a l’apartat Configuració del correu electrònic web de Google i, a continuació, a la pestanya Reenviament i POP/IMAP on podrem configurar el protocol per la recepció de correus electrònics per part del client de correu electrònic.
Un cop dins de l’apartat podrem accedir a un enllaç que, sota el nom de Instruccions de configuració, podrem accedir a la documentació tècnica de Google en relació amb la configuració d’un client de correu electrònic. Per exemple, tal com mostra la imatge següent, se’ns desplegarà un seguit d’instruccions en funció del protocol i se’ns demanarà quin programari de client de correu electrònic volem configurar.
A continuació, haurem de triar amb quin programari de client de correu electrònic volem configurar-lo. Un cop seleccionat, es desplegarà tots els passos a realitzar per la correcta configuració del programari.
La documentació tècnica busca deixar cobertes totes les possibles qüestions que poden sorgir al llarg d’un procés de configuració i, alhora, proporcionar el major ventall de pautes i informació amb el llenguatge més senzill i comprensible possible.
Calendaris en línia
Ús del Google Calendar
Més enllà del calendari que hi ha per defecte a Google Calendar, és possible crear tants calendaris personalitzats com desitgem. La manera més senzilla de fer-ho és clicar al botó que hi ha en la zona lateral esquerra a sota del calendari del mes en curs (vegeu la imatge següent). Automàticament, l’espai de treball canvia a una finestra nova on podem crear i definir els principals paràmetres del nou calendari.
Un cop dins de la nova finestra, podrem escriure un nom pel nou calendari (per exemple, “Vacunes Blai”), definir una descripció més àmplia per aquest calendari (per exemple, “Calendari de vacunes pel Blai (gat) d’acord amb les indicacions del veterinari Andreu”. A més, també podem especificar una ubicació i escollir un país i un fus horari.
A continuació tenim l’opció de definir com a públic aquest calendari i compartir-lo amb les condicions que definim dins de l’apartat Configuració del permís. Per últim, clicarem en el botó situat en la zona superior de la finestra i, així, apareixerà un nou calendari a sota del que ja tinguem (o ens hagin compartit) i del propi per defecte (vegeu la imatge següent, en color verd).
Crear esdeveniments és tan fàcil com clicar a qualsevol casella del calendari. Ens apareixerà una finestra on podrem posar títol a aquest esdeveniment, indicar en quin dels nostres calendaris volem que es guardi i clicar el botó Crea un esdeveniment (vegeu la imatge següent).
També hi ha la possibilitat de canviar els detalls d’aquest esdeveniment clicant a l’enllaç Edita l’esdeveniment. Un cop haguem clicat en l’enllaç entrarem en una pàgina on podrem redefinir la informació de l’esdeveniment o la seva durada, per exemple (vegeu la imatge següent).
Dins de l’edició, també podem definir canvis en la data, com ara que hi hagi una periodicitat en l’esdeveniment (per exemple, que un esdeveniment aparegui un cop per setmana). Si marquem l’apartat Repeteix se’ns obrirà una finestra on podrem definir la periodicitat de repetició que desitgem per l’esdeveniment (vegeu la imatge següent).
Configuració i gestió de Google Calendar
La configuració general de Google Calendar es pot canviar clicant en la icona que acompanya el nom del calendari escollit (vegeu la imatge següent). Un cop haguem triat aquesta opció, podrem configurar l’idioma del calendari, el país, el fus horari, el format de la data (en la cultura anglosaxona posen primer el mes i després el dia, per exemple), el format de l’hora (rang de 24 h o de 12 h), el dia en què comença la setmana (dissabte, diumenge o bé dilluns, com nosaltres), la visualització dels dies del calendari (per dia, setmana, mes o llista general), etc. (vegeu la imatge següent).
Google Calendar tant permet crear múltiples calendaris i mostrar-los en una mateixa vista com compartir-los, ja sigui en la modalitat de ‘solament lectura’ com ‘amb control complet’ ja sigui per usuaris específics o per tothom.
Compartició de calendaris
Un cop haguem creat un calendari, podem fer que la seva informació (o els esdeveniments continguts) pugui ser compartida amb d’altres usuaris. Per fer-ho, haurem de clicar sobre la icona del nom del calendari escollit, i clicar sobre Comparteix aquest calendari. Dins de la finestra que se’ns obrirà per la compartició del calendari podem comprovar que es distingeixen quatre tipus d’usuaris dels calendaris de Google que són:
- Usuaris administradors, que poden fer canvis i administrar l’ús compartit.
- Usuaris que poden fer canvis a esdeveniments.
- Usuaris que només poden veure la informació dels esdeveniments.
- Usuaris que només veuen els dies ocupats o lliures.
Per compartir el calendari amb un usuari, haurem d’escriure el seu correu electrònic dins de l’apartat Comparteix amb persones concretes. La segona columna del formulari permet escollir el tipus d’usuari o els permisos que volem atorgar-li en relació amb aquest calendari. A més, en qualsevol moment podem esborrar la compartició amb l’usuari clicant a sobre del símbol de la paperera que apareix a la seva dreta (vegeu la imatge següent).
En el cas que alguns dels usuaris amb els quals volem compartir el calendari no tinguin un compte de Google, després d’afegir-los dins de l’apartat d’usuaris amb els quals compartim el calendari, ens apareixerà una finestra emergent demanant-nos si volem enviar una invitació a aquest usuari (vegeu la imatge següent).
Tal com mostra la imatge següent, el receptor de la invitació rebrà un missatge a la seva bústia de correu electrònic informant-lo que ha estat convidat a compartir aquest calendari i, a més, aconsellant-li que es creï un compte de correu electrònic.
Per últim, des del punt de vista de les notificacions dels esdeveniments, podem definir un avís per aquells usuaris que creiem que poden estar-hi interessats. En aquests casos, Google Calendar permet notificar l’esdeveniment a molta gent d’una manera fàcil. Si ja tenim creat l’esdeveniment, podem afegir-hi convidats accedint a l’edició de l’esdeveniment. Un cop dins, ens haurem d’adreçar a l’apartat Afegeix convidats i hi afegirem les adreces de correu electrònic dels usuaris a qui vulguem avisar de l’esdeveniment (vegeu la imatge següent).
Google Calendar també porta control dels contactes que han confirmat la seva assistència a l’esdeveniment i dels que no. També podem afegir missatges de notificació als contactes (vegeu la imatge següent) informant-los del motiu de la notificació o compartint més informació en relació amb l’esdeveniment.
Des del punt de vista de les notificacions o recordatoris, també hi ha la possibilitat de programar l’enviament d’un recordatori amb un període de temps d’antelació des de la finestra d’edició dels esdeveniments. Per defecte, cada esdeveniment es pot recordar per correu electrònic o per finestra emergent en el nostre dispositiu mòbil (vegeu la imatge següent).
Abans de que existissin els telèfons intel·ligents, el Google Calendar
oferia la possibilitat d’enviar notificacions per missatges curts de text
(SMS, Short Message Service). Amb l’aparició dels telèfons intel·ligents
i les notificacions, com que tenen unes funcions més completes i fiables,
fins i tot quan no es disposa de connexió, es va descartar aquesta modalitat
de notificació.
Tal com mostra la imatge següent, en el dia i hora definits dins de l’esdeveniment del calendari, se’ns obrirà una notificació (i un recordatori, en el cas que ho haguem seleccionat) en el nostre telèfon intel·ligent mitjançant l’aplicació de calendari que vingui instal·lada per defecte, o bé, amb l’aplicació Google Calendar.
