Pràctiques de seguretat activa: alarmes i incidències de seguretat

Plans de contingència

El pla de contingències sorgeix d'una anàlisi dels riscos que podem patir i que poden impedir que puguen seguir oferint els serveis que ofereix la nostra empresa amb normalitat. Aquest pla serà revisat de forma periòdica, generalment com a conseqüència d'una nova anàlisi de riscos. El pla de contingències comprèn tres sub-plans. Cadascun d'aquests determina les contramesures necessàries que hem de dur a terme en cada moment (abans, durant i després) de la materialització de qualsevol amenaça:

• Pla de recolzament (es:Plan de respaldo): contemplen les mesures preventives abans de que es materialitzi l'amenaça. La seva finalitat és evitar que aquesta amenaça es produeixi. ABANS
• Pla d'emergència: contemplen el que hem de fer immediatament després de que es produeix l'amenaça. La seva finalitat és la de pal·liar els efectes adverses d'aquesta. DURANT
• Pla de recuperació: Mesures necessàries que hem de prendre un cop ja s'ha produït l'amenaça i aquesta ha estat controlada. Es tracte de restaurar l'estat de les coses tal i com les teníem abans de que es produís l'incident. DESPRÉS

A més d'aquestes mesures organitzatives preventives el pla de contingències ha d'expressar clarament:

• Els recursos materials necessaris.
• Quines persones estan implicades.
• Quines responsabilitats concretes tenen cadascuna d'aquestes persones i el seu paper dins del pla.
• Quins protocols d'actuació han de seguir i com són aquests protocols.

Podeu trobar més informació a : pla de contingència

Exercici

Disposeu d'una aula amb vint-i-cinc ordinadors i un servidor. Aquest servidor treballarà com a servidor d'arxius i disposarà d'un servidor intermediari (proxy), que la resta de màquines utilitzarà per connectar-se a Internet. Les màquines tenen un sistema operatiu Windows i les aplicacions següents: un paquet d'ofimàtica, un navegador, un paquet d'aplicacions multimèdia, diversos editors de programació i una aplicació per gravar CD i DVD.

• 1. Fes un llistat de possibles amenaces, sobre unes 15. (per exemple: virus/malware, robatoris...)
• 2. Per a cada amenaça determina alguna o algunes accions que podem dur a terme dins del pla de recolzament, emergència o recuperació. Useu la taula següent.

Exemple:

Amenaça	Pla de recolzament	Pla d'emergència	Pla de recuperació
Inundació	1.Backups fora de l'aula, 2.Còpies periòdiques del servidor	1.Tallar l'electricitat, 2.Trucar als bombers, 3.Aturar el servidor i posar-lo en un lloc segur, 4.Posar els Pcs sobre les taules	1.Treure l'aigua. Assecar-ho tot. 2.Comprovar que no s'ha espatllat res. 3.Pujar automàtics, 4.Reinici del servidor

• 3. Cerca a Internet un pla de contingència d'alguna empresa o organització i identifiquen les parts.

Termes informàtics

A- Teniu una llista de diferents tipus d'intrusos en el sistema i diferents tipus de virus i programari maliciós. Busqueu a Internet què fa cada atac i quins efectes tindria en el vostre sistema informàtic.

• Hackers
• Pirates (crackers)
• Pirates telefònics (phreakers wannabes)
• Virus (virus)
• Cavalls de Troia (Trojans)
• Cucs (worms)
• Programes espia (spyware)
• Pesca (phising)
• Correu brossa (spam)
• Kluggers
• Viddbers
• Bomba lògica (logic bomb)
• SYN Flood (Unundació de peticions)
• Zombie
• Rootkit
• Ransomware
• Rogueware

Afegeix algun terme de delicte hacking que hagis trobat nou. Pàgina amb informació wiki-security : http://www.wiki-security.com/wiki/Computer_Security/

B- Llegeix les següents notícies relacionades amb seguretat i fes un breu comentari

• 1. http://www.elconfidencial.com/tecnologia/2015-04-15/seguridad-internet-pymes-malware_759154/
• 2. http://www.elconfidencial.com/tecnologia/2015-12-14/como-el-ransomware-se-esta-convirtiendo-en-la-mayor-amenaza-en-internet_1119003/
• 3. http://www.elconfidencial.com/tecnologia/2015-05-23/la-industria-espanola-pasa-del-cibercrimen_852636/
• 4. http://www.elconfidencial.com/tecnologia/2015-03-11/descubren-el-primer-troyano-que-se-hace-pasar-por-humano-para-enganar-al-captcha_726096/

Incidències de Seguretat

L’objectiu d’aquesta activitat és simular la resolució d’un problema que podria ser el vostre, i per fer-ho utilitzareu documentació tècnica. Utilitzant Internet, busqueu informació tècnica en fòrums, pàgines web… que han escrit altres persones que també han tingut el mateix problema que es mostra a continuació o bé que saben com solucionar-lo.

http://www.forospyware.com/t264340.html

“Hola, no tinc antivirus. El meu sistema operatiu és el Windows XP Professional. 
Fa uns quants dies que noto que l’ordinador va més lent. A més, de tant en tant 
em diu que s’ha hagut de tancar un script per problemes de memòria. El que m’empipa 
més és que en l’administrador de tasques apareixen i desapareixen ràpidament processos 
com 428.exe, 828.exe, 651.exe i molts més com aquests.”
(Missatge escrit copiat d’un fòrum.)

Un cop hàgiu trobat la informació, feu un copia i enganxa en un document de text. D’aquesta manera aneu creant la documentació de les incidències de seguretat. Si realment tinguéssiu aquest problema, hauríeu de seguir curosament les instruccions que es detallen en aquesta informació per solucionar-lo.

Contrasenyes Segures

Linux

El control sobre la complexitat i xifratge de contrasenyes es fa mitjançant el servei PAM (Pluggable Authentication Module). Gràcies a PAM podem comunicar-nos amb les aplicacions a través dels mètodes d'autenticació que vulguem de forma transparent. Això ens permet integrar les utilitats d'un sistema Unix clàssic (login, ftp, telnet...) amb esquemes diferents del típic password com per exemple: claus d'un sol ús, lectors biomètrics, targetes inteligents... PAM ens ofereix una sèrie de mòduls instal·lables i configurables per a diferents finalitats, per exemple pam_cracklib, que serveix per determinar si una contrasenya creada o modificada amb la comanda passwd és suficientment forta. Per instalar-lo executarem:

sudo apt-get install libpam-cracklib

Una de les comandes d'assignació de contrasenyes a usuaris en sistemes GNU/Linux sol ser passwd. El seu arxiu de configuració es troba a /etc/pam.d/passwd. Aquest sòl fer referència a aquest altra /etc/pam.d/common-password. En aquest arxiu li podem indicar les característiques dels mòduls a utilitzar. En el nostre cas el pam_cracklib.so (per controlar la complexitat de les contrasenyes d'usuari) i pam_unix.so (preinstalat i el més usat per defecte) Exemple de dues línies de configuració convencionals:

password requisite pam_cracklib.so dcredit=-1 ucredit=-1 lcredit=-1 minlen=12
password     [success=1 default=ignore]    pam_unix.so obscure sha512 remember=5

• La primera línia inclou el mòdul de verificació cracklib, indica que la longitud mínima sigui 12 (minlen), i que ha de contenir dígits (dcredit), majúscules (ucredit) i minúscules (lcredit).

       minlen
          Especifica la longitud mínima en caracteres (después de deducir los créditos) de una contraseña. El valor predeterminado es el           valor mínimo de 6, es decir, incluso con créditos, no podrá especificar una contraseña que tenga menos de seis caracteres. Si especifica 10, por ejemplo, el usuario deberá especificar como mínimo nueve caracteres en minúscula (con el crédito predeterminado de letras en minúscula de 1) para cumplir con los criterios de longitud mínima.

        dcredit
           Especifica el crédito máximo para incluir dígitos en la contraseña. El valor predeterminado es un crédito; si especifica un crédito de 3, por ejemplo, el usuario recibirá un crédito por dígito hasta un máximo de tres créditos para reducir el requisito de minlen. Si especifica un valor negativo, como -2, los usuarios deberán especificar como mínimo dos dígitos en su contraseña.

        ucredit
           Especifica el crédito máximo para incluir letras en mayúscula en la contraseña. El valor predeterminado es un crédito; si especifica un crédito de 2, por ejemplo, el usuario recibirá un crédito por letra en mayúscula hasta un máximo de dos créditos para reducir el requisito de minlen. Si especifica un valor negativo, como -1, los usuarios deberán especificar como mínimo una letra en mayúscula en su contraseña.

         lcredit
         Especifica el crédito máximo para incluir letras en minúscula en la contraseña. El valor predeterminado es un crédito; si especifica un crédito de 2, por ejemplo, el usuario recibirá un crédito por letra en minúscula hasta un máximo de dos créditos para reducir el requisito de minlen. Si especifica un valor negativo, como -1, los usuarios deberán especificar como mínimo una letra en minúscula en su contraseña.

         ocredit
         Especifica el crédito máximo para incluir caracteres no alfanuméricos (a menudos, referidos com símbolos, como #, & o *) en la contraseña. El valor predeterminado es un crédito; si especifica un crédito de 1, por ejemplo, el usuario recibirá un crédito por carácter no alfanumérico hasta un máximo de un crédito para reducir el requisito de minlen. Si especifica un valor negativo, como -2, los usuarios deberán especificar como mínimo dos caracteres alfanuméricos en su contraseña.

          difok 
         Establece el número de caracteres que deben ser diferentes de los de la contraseña anterior

• La segona línia l'argument Obscure realitza una mínima comprovació de la complexitat de la contrasenya: si aquesta és massa simple o una modificació fàcilment reproduïble a partir de l'anterior, mentre que sha512 defineix l'algoritme que es farà servir per guardar el hash en el fitxer shadow . Altres arguments interessants que podem afegir són remember un valor de 5, no permetrà la reutilització de les últimes cinc contrasenyes emmagatzemades en/etc/security/opasswd

Per visualitzar els accessos al sistema i altres successos del sistema o logs, aquests es guarden en arxius dins el directori /var/log. No obstant hi ha programes que utilitzen o generen els seus propis logs i els guarden a /var/log/<programa>. Pel què fa a l'accés i identificació dels usuaris els trobarem a: /var/log/auth.log on s'enregistren els login del sistema i els intents erronis.

Exercici

Instaleu pam-cracklib i afegiu aquestes dues línies anteriors a l'arxiu common-password. Utilitzant la comanda passwd canvieu la contrasenya d'un usuari i comproveu que es compleixen les regles descrites.

Pàgina d'ajuda per realitzar l'exercici. més ajuda

https://cadascu.wordpress.com/2014/02/06/configuracion-de-contrasenas-seguras/

Windows

Les directives dels comptes ens permeten controlar de forma més eficient la forma d'accedir al nostre ordinador. Primer cal accedir a la finestra de "Directivas de seguridad de cuentas" executant la comanda gpedit.msc o també des del Panel de control /Herramientas administrativas/ Directivas de seguridad local. Dins de la carpeta Directivas de cuentas hi trobem dos carpetes: Directiva de contraseñas i Directiva de bloqueo de cuentas.

Exercici

Crea una politica de seguretat amb les següents característiques:

• Recordi les 4 últimes contrasenyes utilitzades
• La longitud de les contrasenyes han de ser de 8 caràctes o més
• S'ha de canviar la contrasenya cada 5 dies
• Al segon intent d'inici erroni es bloquegi el compte
• Després de 30 minuts es pugui tornar a iniciar un compte bloquejat

Exercici

Cerca en la ayuda como actúan (que hacen) cada una de estas directivas:

• Almacenar contraseña usando cifrado reversible para todos los usuarios del dominio
• Forzar el historial de contraseñas
• Las contraseñas deben cumplir los requerimientos de complejidad
• Longitud mínima de la contraseña
• Vigencia máxima de la contraseña
• Vigencia mínima de la contraseña
• Duración del bloqueo de cuenta
• Restablecer la cuenta de bloqueos después de 1 minuto
• Umbral de bloqueos de la cuenta

John Ripper

https://www.redeszone.net/seguridad-informatica/john-the-ripper-crackear-contrasenas/

Recuperació de dades

Heu de saber que les dades guardades a l’ordinador realment no desapareixen fins que la unitat es crema o es destrueix completament. Independentment de com es guarden les dades en el disc dur, és a dir, de quin sistema d’arxius esteu utilitzant, heu de saber que quan s’esborra un arxiu o es llença a la paperera, el sistema operatiu realment no l’elimina del tot. En comptes d’esborrar-lo, trasllada l’entrada del directori de l’arxiu i la informació sobre la ubicació original a una carpeta oculta especial, que representa la Paperera de reciclatge. Per tant, els clústers (Terme que correspon aproximadament als sectors aprofitables per guardar informació d’un disc dur) de dades del disc dur no s’eliminen, ni tan sols es mouen de lloc, sinó que només es modifica la ubicació de l’entrada del directori.

Si ja hem buidat la paperera de reciclatge i aquesta paperera no tenia incorporada cap aplicació per oferir més protecció, l’arxiu encara no ha desaparegut del disc dur i hi ha eines per localitzar i, després, tornar a ajuntar tots els clústers del disc dur que guardaven les dades de l’arxiu.

Només podreu reconstruir els arxius que no hagin estat sobreescrits, de manera que és molt important no fer operacions d’escriptura mentre intenteu recuperar un arxiu eliminat.

En el cas de Windows, la millor eina de recuperació és Undelete. Amb aquesta eina, els arxius eliminats no s’eliminen realment, sinó que el programa intercepta les peticions d’eliminació i els arxius eliminats s’emmagatzemen en una altra ubicació anomenada Paperera de recuperació. L’eina també ofereix la possibilitat de recuperar un arxiu que s’ha eliminat realment. Hi ha altres eines de programari lliure que fan aquesta funció, com Recuva, o Softperfect.

Exercici

Importa una MV amb Windows 7 i fes el següent exercici:

• Crea tres carpetes a diferents lloc del disc dur, A la primera carpeta crea 3 fitxer tipo text i posa informació dins. A la segona carpeta guarda quatre imatges i a l'última carpeta guarda un parell de videos.
• Esborra un a un les diferents carpetes i buida la paperera de reciclatge
• Utilitza el programa RECUVA o MiniTools Power (o algun altre enllaç1 enllaç2) i recupera les carpetes i arxius esborrats anteriorment. També podeu provar per al mòbil una aplicació anomenada DiskDigger.

• Heu esborrat dos arxius accidentalment, un d'una pràctica en Word o en libreoffice que teníeu en l'escriptori, l'altra amb un arxiu TXT amb una llista de 10000 números en una altra ubicació (al final hi heu de posar que ja no n'hi ha més).
• Utilitza el programa RECUVA (o algun altre) i recupera el disc dur espatllat que hi ha al final del moodle UF4. Captura pantalles de la recuperació.

Instal·lació certificats digitals amb LET'S ENCRYPT

https://www.usemoslinux.net/index.php/lets-encrypt-en-ubuntu-14-04-con-servidor-web-apache/

https://enekoamieva.com/instalar-certificado-lets-encrypt-ubuntu-server/

https://www.desarrolloweb.com/articulos/instalar-certificado-ssl-lets-encrypt.html

https://ayudawp.com/lets-encrypt-certificado-ssl-libre-y-gratuito-para-asegurar-tu-web-con-https/

test la teva pàgina https://www.ssllabs.com/ssltest

https://www.youtube.com/watch?v=gMMjPeSKzLY https://www.sslforfree.com/

Instal·lació certificats digitals al servidor web IIS

WINDOWS

---

• En un servidor 2008 heu d'instal·lar el servei IIS i cercar com configurar la connexió https.

ajuda

• En un servidor 2012 heu d'instal·lar el servei IIS i cercar com configurar la connexió https.

ajuda

https://www.youtube.com/watch?v=WrHTJQovDoY

UBUNTU

---

• Explica els pasos següents per crear un certificat digital:

Generación del certificado

 Generaremos un certificado con ubuntu para darselo a windows 2008

1.Primero instalar openssl:

sudo apt-get install openssl

2.Ahora generaremos una contraseña para nuestro certificado:

openssl genrsa -des3 -out server.key 1024

3.Ahora crearemos un certificado, tendremos que dar nuestra contraseña, y completar los parametros que nos pregunta:

openssl req -new -key server.key -out server.csr

4.Ahora lo importaremos el certificado, con el comando:

openssl x509 -req -days 365 -in server.csr -signkey server.key -out certificat-digital-servidor-iis.crt

5.Ahora para que nos acepte el windows server 2008 la extension crt(por que no la acepta),lo convertimos a la extensión(pfx), pero antes cojeremos de el Ubuntu server, en la maquina real y cojeremos el certificado, cojeremos el certificado, lo pondremos en una carpeta (que después compartiremos con windows server.

6.Para pasarlo al formato (pfx) utilizaremos el terminal de la maquina real, con el siguiente comando:(accedemos a la carpeta donde esta)

openssl pkcs12 -export -in certificat-digital-servidor-iis.crt -inkey server.key -out iis.pfx

7.A continuacion lo meteremos en el windows server

• Instal·la/importa el certificat digital creat anteriorment a la MV Ubuntu, al IIS i prova-ho.
• Captureu una demostració de la connexió https en el vostre servidor web.

INSTALAR CERTIFICAT A UBUNTU https://www.nanotutoriales.com/como-crear-un-certificado-ssl-de-firma-propia-con-openssl-y-apache-http-server

ALTRA FORMA DE GENERAR CERTIFICATS SSL EN APACHE https://openwebinars.net/blog/configurar-certificados-ssl-gratis-en-ubuntu-con-apache/

Detecció d'intrusions

Per tal de mantenir un sistema informàtic al màxim nivell de seguretat, cal disposar d’una sèrie d’eines i, a més, mantenir-les en bon estat de funcionament, cosa que inclou tenir-les al dia, actualitzades. Algunes d’aquestes eines més comunes són els antivirus, els tallafocs i les actualitzacions del sistema, sobretot pel que fa a la part dels pedaços de seguretat. També n’hi ha d’altres que no són tan conegudes, però que us poden ser de molta utilitat en cas de detectar una incidència de seguretat en el vostre sistema informàtic.

Busca el significat dels següents termes:

• IDS
• IPS
• HIDS
• NIDS

Detecció de host

Utilitza el programa nmap de Ubuntu per descobrir els ports oberts dels ordinadors de l'aula així com el S.O. que tenen instal·lats. Quin programa podries utilitzar en Windows per fer els mateix? fes la instal·lació amb la interfície gràfica zenmap

nmap

nmap

interfaz gráfica

netdiscover

Netdiscover és una eina de Linux que permet detectar les màquines que estan connectades o de les que arriba informació en la màquina que l’executa

Feu servir netdiscover per detectar les màquines que hi ha en la vostra xarxa local (si ho feu amb una màquina virtual poseu l’adaptador de xarxa en ‘bridget’)

Nessus Nessus és el programa d'escaneig de vulnerabilitats en sistemes operatius més popular.

Nessus

Funciona en una arquitectura client/servidor i es pot programar per escanejar periòdicament les màquines d'una xarxa. Funciona a partir de plugins que es poden programar fent servir el llenguatge NASL (NessusAttack Scripting Language)

Després de detectar els ports oberts de les màquines intenta executar diversos exploits per veure si tenen èxit en les màquines que analitza. Si no es va amb compte (i s'activa la opció de desactivar les proves “no segures”) Nessus pot provocar que algunes de les proves facin caure alguns dels serveis o sistemes operatius

A més de les versions de pagament (on ofereixen uns dies de prova) tenen una versió per usar en xarxes domèstiques anomenat Nessus Home (web) que és totalment gratuïta per usar a casa.

Activitat Fer servir Nessus per detectar vulnerabilitats

Instal·leu l'escànner de vulnerabilitats Nessus. Proveu la seguretat de dues màquines virtuals que tingueu (Windows i Linux) fent servir Nessus i documenteu els errors més importants que us ha donat Busqueu a una base de dades d'exploits online si és possible trobar algun exploit per atacar alguna d’aquestes màquines

Cerca un IDS

Cerca un IDS o IDDS per Linux. Instal·la i configura'l (grup A, fes un ppt del document Snort Manual penjat al moodle). Explica els tres modes de funcionament (IDS, IPS i mode de logger de paquets offline). Com funciona un programa de detecció d'intrusions?

• Amb quina aplicació podrem veure els arxius de log a Windows?
• Quins tipus de registre ens interessa?
• Digues un IDS de codi lliure.