NF1 - Llenguatge PHP

De wikiserver
La revisió el 16:43, 18 set 2018 per Jnoguera (Discussió | contribucions) (→‎Exercici: Escacs)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

Introducció llenguatges de programació del costat Servidor

Existeix una multitud de llenguatges concebuts o no per a Internet. Cadascun d'ells explota més a fons certes característiques que ho fan més o menys útils per desenvolupar diferents aplicacions. Un llenguatge del costat del servidor és aquell que s'executa en el servidor web, just abans que s'enviï la pàgina a través d'Internet al client. Les pàgines que s'executen en el servidor poden realitzar accessos a bases de dades, connexions en xarxa, i altres tasques per crear la pàgina final que veurà el client. D'altra banda, els llenguatges de costat client (entre els quals no només es troba l'HTML sinó també el Java i el Javascript els quals són simplement inclosos en el codi HTML) són aquells que poden ser directament executats pel navegador i no necessiten un pretractament.

Serverside.jpg

Els llenguatges de costat servidor més àmpliament utilitzats per al desenvolupament de pàgines dinàmiques són l'ASP, JSP, PERL i PHP.

ASP.NET

Llenguatge comercialitzat per Microsoft, i usat per programadors per desenvolupar entre altres funcions, llocs web. ASP.NET és el successor de la tecnologia ASP, va ser llançada al mercat mitjançant una estratègia de mercat denominada .NET. Es desenvolupat per resoldre les limitants que brindava el teu antecessor ASP. Per al desenvolupament d'ASP.NET es pot utilitzar C#, VB.NET o J#. Els arxius compten amb l'extensió (aspx). Per al seu funcionament de les pàgines es necessita tenir instal·lat IIS amb el Framework .Net. Microsft Windows 2003 inclou aquest framework, solament es necessitarà instal·lar-ho en versions anteriors. El llenguatge ASP consisteix en una sèrie de classes .NET utilitzades per crear aplicacions Web, tant del costat client (Web Form) com del costat servidor (Web Service). La integració de nadiva .NET Framework amb el sistema operatiu Windows Server 2003 fa que la seva execució sigui més estable i ràpida que altres llenguatges de programació.

Avantatges:

  • Completament orientat a objectes.
  • Controls d'usuari i personalitzats.
  • Divisió entre la capa d'aplicació o disseny i el codi.
  • Facilita el manteniment de grans aplicacions.
  • Increment de velocitat de resposta del servidor.
  • Major velocitat.
  • Major seguretat.

Desavantatges:

  • Major consum de recursos.
  • Tecnologia propietària.
  • Hostalatge de llocs web costosos.

JSP: Java Server Pages

És un llenguatge per a la creació de llocs web dinàmics, acrònim de Java Server Pages. Està orientat a desenvolupar pàgines web en Java. JSP és un llenguatge multiplataforma. JSP va ser desenvolupat per Sun Microsystems. Comparteix avantatges similars a les d'ASP.NET, desenvolupat per a la creació d'aplicacions web potents. Posseeix un motor de pàgines basat en els servlets de Java. Per al seu funcionament es necessita tenir instal·lat un servidor Tomcat.

Característiques

  • Codi separat de la lògica del programa.
  • Les pàgines són compilades en la primera petició.
  • Permet separar la part dinàmica de l'estàtica a les pàgines web.
  • Els arxius es troben amb l'extensió (jsp).
  • El codi JSP pot ser incrustat en codi HTML.

Avantatges:

  • Execució ràpida del servlets.
  • Crear pàgines del costat del servidor.
  • Multiplataforma.
  • Codi ben estructurat.
  • Integritat amb els mòduls de Java.
  • La part dinàmica està escrita en Java.

PERL (Practical Extraction and Report Language)

És un llenguatge de programació desenvolupat per Larry Wall (lwall at netlabs.com) inspirat en altres eines d'UNIX com són: sigueu, grep, awk, c-shell, per a l'administració de tasques pròpies de sistemes UNIX. No estableix cap filosofia de programació concreta. No es pot dir que sigui orientat a objectes, modular o estructurat encara que suporta directament tots aquests paradigmes; el seu punt fort són les labors de processament de textos i arxius. Llenguatge de programació basat en scripts portable a gairebé qualsevol plataforma. És molt utilitzat per escriure CGIs. Un dels seus elements més potents són les expressions regulars, que a partir de la seva versió en Perl han estat adoptades per altres llenguatges i plataformes com .NET o Javascript.

Avantatges

  • Es poden ajuntar diversos programes d'una forma senzilla per aconseguir una meta determinada. Els usuaris de Windows agrairan aquesta propietat ja que normalment emmalalteixen d'un bon llenguatge tipus “script”.
  • És relativament ràpid per a un llenguatge tipus “script”.
  • Està disponible en múltiples plataformes i sistemes operatius (UNIX, Linux i Windows). Un programa que s'escrigui tenint en compte la compatibilitat pot ser escrit en una plataforma i executat en una altra.
  • Hi ha una col·lecció enorme de mòduls que poden ser incorporats a qualsevol “script” de Perl. Estan disponibles en el CPAN (“Comprehensive Perl Arxivi Network”). En particular existeix una extensió per a càlcul numèric denominada PDL.
  • Perl és gratuït. Molt més que això, és “Programari Lliure”. Això vol dir que el codi font està disponible perquè qualsevol el pugui veure o modificar, i el que és més important, sempre ho estarà. Encara que mai pretenguis canviar el codi, és important disposar de la possibilitat de fer-ho, ja que sempre es podrà contractar a una tercera persona perquè ho modifiqui en el cas que hi hagi un error, i hauria de ser possible solucionar-ho.
  • Li atorga al programador molta llibertat perquè faci el programa com vulgui. Tal com diu l'eslògan de Perl “Hi ha més d'una forma de fer-ho”

PHP

PHP és l'acrònim de Hipertext Preprocesor. És un llenguatge de programació del costat del servidor gratuït i independent de plataforma, ràpid, amb una gran llibreria de funcions i molta documentació. Va ser creat originalment en 1994 per Rasmus Lerdorf, però com PHP està desenvolupat en política de codi obert, al llarg de la seva història ha tingut moltes contribucions d'altres desenvolupadors. El client solament rep una pàgina amb el codi HTML resultant de l'execució de la PHP. Com la pàgina resultant conté únicament codi HTML, és compatible amb tots els navegadors.

Avantatges

  • Molt fàcil d'aprendre.
  • Es caracteritza per ser un llenguatge molt ràpid.
  • Suporta en certa mesura l'orientació a objecte. Classes i herència.
  • És un llenguatge multiplataforma: Linux, Windows, entre uns altres.
  • Capacitat de connexió amb la majoria dels manejadores de base de dades: MysSQL, PostgreSQL, Oracle, MS SQL Server, entre unes altres.
  • Capacitat d'expandir el seu potencial utilitzant mòduls.
  • Posseeix documentació a la seva pàgina oficial la qual inclou descripció i exemples de cadascuna de les seves funcions.
  • És lliure, per la qual cosa es presenta com una alternativa de fàcil accés per a tots.
  • Inclou gran quantitat de funcions.
  • No requereix definició de tipus de variables ni maneig detallat del baix nivell.

Preparació de l'entorn

Instal·lació de servidors d'aplicacions Web

Internet s’ha convertit en la principal eina d’intercanvi d’informació a la societat actual. La connexió dels ordinadors a les xarxes locals i aquestes xarxes a d’altres de grans dimensions ha possibilitat la comunicació global d’informació entre els ordinadors arreu del món. Per poder oferir serveis web, els servidors han de tenir instal·lats una sèrie de serveis. El servidor web permet l’enviament de continguts a altres ordinadors a través de la xarxa. Els preprocessadors d’hipertext (com PHP) permeten crear continguts web de forma dinàmica. Els servidors de bases de dades permeten emmagatzemar informació de forma estructurada que es pot fer servir per generar contingut web. Aquests serveis han de ser instal·lats i configurats correctament abans de començar a crear el contingut web dinàmic del nostre web.

Un servidor web és una peça de programari que respon a les peticions dels navegadors i lliura la pàgina per al navegador a través d’Internet. Quan es crida a una pàgina web per l’adreça –l’URL (uniform resource locator), per exemple, www.infomerce.es/index.html-, la comunicació entre el navegador i el servidor és possible gràcies a tres protocols:

  • TCP(Transmission Control Protocol, protocol de control de transmissió): és el responsable de fer que el missatge arribi a la destinació sense errors.
  • IP(Internet Protocol): és el responsable de fer que el missatge trobi el camí fins al servidor.
  • HTTP(Hypertext Transfer Protocol, protocol de transferència d’hipertext): és el protocol que ha indicat l’usuari a l’hora de demanar el recurs al servidor. La primera part d’un recurs URL correspon al protocol que utilitzaran client i servidor per intercanviar dades.

HTTP: comunicació entre servidor i client

Un cop establerta la connexió entra en joc el protocol HTTP: el navegador envia una petició al servidor en què sol·licita el recurs index.html. El servidor processa aquesta petició i retorna la pàgina sol·licitada al navegador, que interpreta les etiquetes HTML i la presenta a l’usuari.

Peticiohttp.jpg

La informació que el client envia al servidor en la petició és la següent:

  • El mètode HTTP: l’acció que s’ha de fer.
  • El recurs a què s’ha d’accedir (una part de l’URL).
  • La informació que l’usuari envia al servidor.

La informació que el servidor envia en la resposta té dues parts ben diferenciades:

  • La capçalera: conté el codi que indica si la petició s’ha complert. També conté el tipus de contingut que enviarà al client.
  • El contingut: (text, codi HTML, imatges, etc.) del recurs demanat.

Exercici: Preparació M.V. amb Ubuntu i PHP

Es tracta d'importar una M.V. amb Ubuntu Server. Aquesta màquina virtual la utilitzarem al llarg del curs per desenvolupar programes amb el llenguatge PHP. LA M.V. ha de tenir les següents característiques:

  • 512 MB de Ram
  • Targeta mode Pont (Has de reinicialitzar la @MAC i esborrar el fitxer: /etc/udev/rules.d/70-persistent-net.rules)
  • Configura la @IP.

Instal·la el següent programari:

  • openssh-server (per permetre comunicacions remotes)
  • Servidor Web apache2
  • Servidor PHP

Exercici: Primer projecte amb NetBeans

Crea un projecte PHP amb NetBeans. Fes que automàticament guardi tots els fitxers a la màquina virtual creada al apartat anterior. Crea una pàgina d'exemple i comprova que funciona. La pàgina d'exemple pot ser la següent: 

<!DOCTYPE html>
<html>
     	<head>
	</head>
	<body>
        <p>
          <?php
            echo "Primera Pàgina amb PHP"; 
          ?>
        </p>
	</body>
</html>

El Llenguatge PHP

Introducció

PHP és un llenguatge de programació obert que s’integra directament en pàgines HTML. El seu ús ha esdevingut gairebé imprescindible en les pàgines que han d’utilitzar bases de dades o formularis. Rasmus Lerdorf és el creador del llenguatge PHP. El 1995 presenta la primera edició d’aquest llenguatge amb el nom de Personal Home Page tools amb llicència pública GNU. Per crear el PHP, Rasmus utilitza el codi de programació C.

El codi PHP que escriviu, l’haureu d’incrustar dins de codi HTML, concretament dins les etiquetes \<body\> del document. Mitjançant unes marques l’HTML no interpretarà el codi PHP, el qual, i mitjançant les mateixes marques, s’executarà en el servidor.

El codi PHP s’executa en un servidor i mostra el resultat en un client. Visualitzareu els resultats amb un navegador web.

Quan arrenca el PHP es fa la lectura del fitxer php.ini. Aquest fitxer conté la configuració del PHP i es crea durant la instal·lació del PHP. És possible que necessiteu fer canvis en el fitxer de configuració, preneu la precaució de fer-ne una còpia de seguretat abans de fer aquestes modificacions. Una inspecció visual del fitxer php.ini us servirà per comprendre’n el funcionament. Depenent del valor de les variables que conté aquest fitxer, el comportament del PHP variarà en la vostra màquina. Podeu comprovar que cada variable que forma part del fitxer està àmpliament comentada, amb comentaris que es marquen amb un punt i coma.

Mostrar Errors

Per mostrar els errors que fem al escriure programes en php s'ha d'especificar als fitxers que els vols veure per pantalla amb les següents sentències:

http://www.anerbarrena.com/mostrar-errores-php-608/ 

/* * ******************Errores******************* */
ini_set('display_errors', true);
error_reporting(E_ALL);
/* * ********************Usuarios****************** */

Sintaxi

Generalitats

La sintaxi d'un llenguatge de programació es defineix com el conjunt de regles que han de seguir-se en escriure el codi font dels programes per considerar-se com a correctes per a aquest llenguatge de programació. Les normes bàsiques que defineixen la sintaxi de PHP són les següents:

  • Si voleu que s’interpreti el vostre codi és imprescindible que encabiu el codi escrit en PHP entre dos delimitadors. Aquestes marques són <?php , que la fareu servir per indicar l’inici de codi en llenguatge PHP, i ?> , que utilitzareu per marcar el final del vostre codi PHP.
  • Indicareu el final d’una instrucció amb punt i coma. Cada vegada que es detecti un punt i coma s’interpretarà el codi inserit fins a aquell punt.
  • Els comentaris en PHP els podreu incloure mitjançant:
    • Dues barres (//) o un coixinet (#) si voleu comentar una línia
    • Una barra i un asterisc (/*) per indicar l’inici de comentari, i un asterisc i una barra per indicar el final de comentari si voleu comentar més d’una línia(/*).
  • No es defineix el tipus de les variables: PHP és un llenguatge de programació que no obliga a declarar prèviament el nom de les variables que s’utilitzaran ni el seu tipus (és diu que és un llenguatge sense tipus o no tipat). Ara bé, tot i que existeixen els tipus de dades en PHP aquests no es comproven.
  • No es distingeixen les majúscules i minúscules.

Exemples: 

<?php
echo "Aquí teniu una instrucció.";
echo "<br>i aquí una altra instrucció.";

//Si voleu comentar una línia ho podeu fer d’aquesta manera...
#...o bé d’aquesta altra.
/* Però si necessiteu comentar
més línies aquesta és la millor
manera de fer − ho! */
?>

Variables

Per representar una variable caldrà escriure el símbol del dòlar seguit pel nom que vulgueu posar. En el moment de donar nom a una variable heu de tenir en compte que es diferencien majúscules i minúscules i que haurà de començar amb una lletra o caràcter de subratllat. En PHP, a diferència de molts altres llenguatges, no cal declarar una variable abans d’utilitzar-la. El símbol del dòlar és el que marca que es tracta d’una variable. 

<?php
$Nom='whovian';
$Familia='Informàtica';
$Cicle="CFGS Desenvolupament d'aplicacions Web";
$Modul = "DAW en entorn servidor";
$Durada= 165;
echo "Hola $nom!<br>
Benvingut als estudis d’$Familia!!!<br>
Cicle: $Cicle<br>
Mòdul: $Modul<br>
Durada: $Durada hores";
?>

Com podeu veure, les variables poden adquirir qualsevol dels tipus suportats, i la variable $Durada emmagatzema l’enter 180, mentre que la resta de variables emmagatzemaran cadenes. Les variables s’assignen per valor per defecte, però si voleu assignar un valor per referència ho haureu d’indicar fent servir el símbol & tot just davant de la variable

Àmbit de les variables

Les variables tenen una vida determinada depenent d’on les declareu i com ho feu. És molt important conèixer l’àmbit de les variables per controlar els vostres codis. No comprendre aquesta part pot provocar fallades inesperades en les vostres creacions. L’àmbit d’una variable és el context en què és definida.

En l’exemple següent es mostra com es pot declarar una variable nombroses vegades en àmbits diferents: 

$nom=’Nyoman’;
echo ’De moment $nom val ’.$nom."<br>";
function canvi()
{
	$nom=’Ketut’;
	echo ’Però ara $nom val ’.$nom."<br>";
}
canvi();
echo ’I de nou $nom torna a tenir el valor de ’.$nom."<br>";

Operadors

Permetran fer accions dins el codi. Podreu canviar i assignar valors, canviar l’adreça del codi, condicionar l’execució de blocs de codi i, en definitiva, dotar de la complexitat necessària els vostres programes per aconseguir un objectiu. Els operadors es poden agrupar en tres blocs segons el nombre de valors sobre els quals s’actua.

  • L’operador unari opera sobre un valor i el que pot fer en aquest valor és negar-lo, incrementar-lo o decrementar-lo, entre altres coses.
  • L’operador binari opera sobre dos valors i permet sumar-los, restar-los o comparar-los.
  • L’operador ternari permet escollir entre dues expressions en funció d’una altra.

Operadors Aritmètics Teniu en compte que la divisió retornarà un valor en coma flotant si el resultat de la divisió no és exacte.

Operador Nom Acció
$valor + $valorB Addició Suma de $valor i $valorB
$valor - $valorB Subtracció Diferència entre $valor i $valorB
$valor * $valorB Multiplicació Producte de $valor i $valorB
$valor / $ valorB Divisió Quocient de $valor i $valorB
$valor % $valorB Mòdul Resta de $valor dividit per $valorB

Operadors d'assignació L’operador bàsic d’assignació és l’igual. Amb l’operador igual la variable de l’esquerra rep el valor de l’expressió de la dreta.

Operador Nom Acció
$valor = $valorB Assignació Assignar el contingut de $valorB a $valor
$valor += $valorB Addició i Assignació Suma de $valor i $valorB i ho emmagatzemar a $valor
$valor -= $valorB Subtracció Diferència entre $valor i $valorB
$valor.= “text” Concatenació i Assignació Concatenar la cadena de la dreta a la de l’esquerra

Operadors de bit

Operador Nom Acció
$valor & $valorB i Assignar el contingut de $valorB a $valor
$valor I $valorB o i Assignació Suma de $valor i $valorB i ho emmagatzemar a $valor
$valor ˆ $valorB xor Diferència entre $valor i $valorB
̃ $valor Negació Concatenar la cadena de la dreta a la de l’esquerra
$valor <<$valorB Desplaçament a l’esquerra Concatenar la cadena de la dreta a la de l’esquerra
$valor >>$valorB Desplaçament a la dreta Concatenar la cadena de la dreta a la de l’esquerra

Operadors de comparació

Operador Nom Acció
$valor == $valorB Igual TRUE si $valor és igual a $valorB.
$valor === $valorB Idèntic TRUE si $valor és igual a $valorB i són del mateix tipus.
$valor != $valorB Diferent TRUE si $valor no és igual a $valorB.
$valor <> $ valorB Diferent TRUE si $valor no és igual a $valorB.
$valor !== $valorB No idèntic TRUE si $valor no és igual a $valorB o no són del mateix tipus
$valor < $valorB Més petit que TRUE si $valor és més petit que $valorB.
$valor > $valorB Més gran que TRUE si $valor és més gran que $valorB.
$valor <= $valorB Més petit o igual que TRUE si $valor és més petit o igual que $valorB.
$valor >= $valorB Més gran o igual que TRUE si $valor és més gran o igual que $valorB.


Operadors d’increment i decrement

Operador Nom Acció
++$valor Preincrement Incrementa $valor una unitat, i després retorna $valor.
$valor++ Postincrement Retorna $valor i incrementa $valor una unitat.
–$valor Predecrement Decrementa $valor una unitat i retorna $valor
$valor– Postdecrement Retorna $valor i decrementa $valor una unitat.

Operadors de lògica

Operador Nom Acció
$valor and valorB i TRUE si $valor i $valorB són TRUE
$valor or $valorB o TRUE si $valor o $valorB són TRUE.
$valor xor $valorB xor TRUE si $valor o $valorB són TRUE, però no tots dos alhora.
 !$valor No Inverteix el contingut de $valor
$valor && $valorB i TRUE si $valor i $valorB són TRUE.
$valor II $valorB o TRUE si $valor o $valorB són TRUE.

Els Vectors i les Matrius (Arrays)

Les matrius i els vectors són conjunts de dades que poden estar definides en un Guió de PHP. Les matrius poden contenir altres matrius dintre d'ells sense restricció (multidimensionals).

Els vectors es poden crear de dues maneres. La primera consisteix en l'ús de la funció array(). La segona implica l'ús de claudàtors. Exemple de declaracions d'arrays: 

$elmeuarray = array($valor1, $valor2);
//Aquesta declaració genera un array a la variable '$elmeuarray' que te la següent informació:
$elmeuarray[0] = $valor1;
$elmeuarray[1] = $valor2;

//També es pot declarar de la següent manera:
$elmeuarray = array('mes1' => $valor1, 'mes2' => $valor2);
//Aquesta declaració genera un array a la variable '$elmeuarray' que te la següent informació:
$elmeuarray['mes1'] = $valor1;
$elmeuarray['mes2'] = $valor2;

//Però tambés es pot declarar directament amb claudàtors:
$elmeuarray[0] = $valor1;
//o amb la següent notació
$elmeuarray['mes1'] = $valor1;

Exemples d'arrays: 

$array = array("name"=>"Toyota","type"=>"Celica","colour"=>"black","manufactured"=>"1991");
print_r("<br>");
$array2 = array("Toyota","Celica","black","1991");
print_r("<br>");
$array3 = array("name"=>"Toyota","Celica","colour"=>"black","1991");
print_r("<br>");
print_r($array);
print_r($array2);
print_r($array3);
print_r("<br>");
$array['name']="BMW";
$array['type']="SERIE 1";
$array['colour']="BLANCO";
$array['manufactured']="2035";
print_r("<br>");
$array2[]="AUDI";
$array2[]="A5";
$array2[]="ROJO";
$array2[]="2038";
print_r("<br>");
$array3['name']="FERRARI";
$array3[]="SPIDER";
$array3['colour']="VERDE";
$array3[]="2013";
print_r("<br>");
print_r($array);
print_r("<br>");
print_r($array2);
print_r("<br>");
print_r($array3);

Les matrius son vectors multidimensionals. Els elements d'un vector a la seva vegada poden ser un altre vector. Un exemple és el següent: 

<?php
$cars = array(
   "car1" => array("make" => "Toyota","colour" => "Green","year" => 1999,"engine_cc" => 1998),
   "car2" => array("make" => "BMW","colour" => "RED","year" => 2005,"engine_cc" => 2400),
   "car3" => array("make" => "Renault","colour" => "White","year" => 1993,"engine_cc" => 1395),
);
?>

<?php
echo "$cars['car1']['make']<br>";
echo "$cars['car3']['engine_cc']";

/* El resultat de l'execució de les intruccions anteriors és:
Toyota
1395
*/
?>

Més informació sobre arrays aquí. Existeixen MOLTES funcions per manipular els arrays. Dona una ullada a aquesta pàgina abans que comencis a implementar funcions que ja existeixen a la llibreria de php.

Estructures de control

La sentència IF i l'Operador Ternari

Les estructures condicionals s'utilitzen per controlar quines instruccions s'executen. Els condicionals en PHP estan estructurats de manera similar als trobats en C ++ i Java . Exemple d'estructures condicionals: 

<?php
//Exemple 1
$foo = 1;
$bar = 2;
if($foo == $bar) {
    echo "$foo is equal to $bar.";
} elseif ($foo > $bar) {
    echo "$foo is greater than $bar.";
} else {
    echo "$foo is less than $bar.";
}

//Exemple 2
$lower = 10;
$upper = 100;
$needle = 25;
if(($needle >= $lower) && ($needle <= $upper)) {
    echo "The needle is in the haystack.";
} elseif (($needle <= $lower) || ($needle >= $upper)) {
    echo "The needle is outside of the haystack.";
}

//Exemple Operador Ternari

$missatge =  (date('G') < 12) ? 'Buenos días' : 'Buenas tardes';

//equival a la següent estructura:
if (date('G') < 12) {
$missatge = 'Buenos días';
} else {
$missatge = 'Buenas tardes';
}
?>

La sentència SWITCH

Quan es necessita utilitzar un IF amb molts Else pot resultar que es vegi un codi molt redundant. Exemple: 

if($user_command == "n")
{
  go_north();
}
else if($user_command == "e")
{
  go_east();
}
else if($user_command == "s")
{
  go_south();
}
else if($user_command == "w")
{
  go_west();
}
else
{
  do_something_else();
}

Per millorar la llegibilitat del codi utilitzarem l'estructura 'Switch' de la següent manera: 

switch($user_command)
 {
   case 'n':
     go_north();
     break;
   case 'e':
     go_east();
     break;
   case 's':
     go_south();
     break;
   case 'w':
     go_west();
     break;
   default:
     do_something_else();
     break;
 }

Un altre exemple 

if($firstvariable == 'comparison1' 
         || $firstvariable == 'comparison2')
 {
      doSomething();
      doSomethingElse();
 }
 else if ($firstvariable == 'comparison3')
 {
      doAThirdThing();
 }
 else
 {
      launchMissiles();
 }

//amb l'estructura switch :
 switch($firstvariable)
 {
  case 'comparison1':
  case 'comparison2':
      doSomething();
      doSomethingElse();
      break;
 
  case 'comparison3':
      doAThirdThing();
      break;
 
  default: 
      launchMissiles();
      break;
 }

La sentència WHILE

Aquesta sentència s'utilitzarà per repetir una serie d'instruccions tantes vegades com el condicional sigui evaluat a True. Exemple: 

<?php
$c = 0;
while ($c < 5) {
   echo $c++;
} ?>

Mira el següent codi i enraona si serà un bucle infinit o no: 

$c = 1;
$myName="Fred";
while ($myName != "Rumplestilskin") 
{
   if ($myName=="Fred") 
   {
      $myName="Leslie";
   }
   else 
   {
      $myName="Marc";
   }
 
   $c++;
 
   if ($c==3) 
   {
      break;
   }
};
echo "You lose and I get your baby!\n";

La sentència do ... WHILE

És semblan al bucle anterior però les intruccions sempre s'execulten almenys 1 vegada. Exemple: 

$c = 6;
  do {
    echo 'Hi';
  } while ($c < 5);

La sentència FOR

La sintaxi bàsica d'aquesta sentencia és la següent: 

 for([initialization]; [condition]; [step])

Exemple d'ús: 

for($i = 0; $i < 5; $i++)
 {
  echo($i . "<br />");
 }

Exemple d'utilització amb arrays: 

$menu = array("Toast and Jam", "Bacon and Eggs", "Homefries", "Skillet", "Milk and Cereal");
 // note to self: get breakfast after writing this article
 $count = count($menu);
 for($i = 0; $i < $count; $i++)
 {
  echo($i + 1 . ". " . $menu[$i] . "<br />");
 }

La sentència FOREACH

Aquesta sentència és molt utilitzada per recòrrer arrays. Com el parell array[key]=value pot ser string en ambdós casos, aquesta estructura ens permet obternir-los: Exemple: 

foreach ($array as $someVar) {
  echo ($someVar . "<br />");
}

//un altre exemple:
foreach ($array as $key => $value) {
  echo ($key."holds the value ".$value."<br />");
}


La sentència break

La sentència break provoca la sortida de qualsevol estructura de control, trencant així un bucle. Penseu per exemple un bucle que cerca un element d’un array. Una vegada trobat, és ineficient acabar de recórrer la resta de l’array. Podeu indicar a aquesta sentència quantes estructures de control voleu saltar. En l’exemple següent el break provoca la sortida de dos blocs de codi: 

<?php
while($edat<20)
{
	for( ; ; $edat=$edat+1)
	{
		if($edat==18)
		{
			echo "Ara ja tens $edat anys!<br>";
			break 2;
		}
		echo "Encara ets menor d’edat, ja que tens $edat anys!<br>";
	}
	echo "Aquesta línia no sortirà per pantalla!";

}
echo "Ja no ets menor d’edat! Tens $edat anys!";
?>

Exercicis

Exercici: Recòrrer array

Donat el següent array: 

$eu = array( "Italy"=>"Rome", "Luxembourg"=>"Luxembourg", "Belgium"=> "Brussels", 
"Denmark"=>"Copenhagen", "Finland"=>"Helsinki", "France" => "Paris", "Slovakia"=>"Bratislava", 
"Slovenia"=>"Ljubljana", "Germany" => "Berlin", "Greece" => "Athens", "Ireland"=>"Dublin", 
"Netherlands"=>"Amsterdam", "Portugal"=>"Lisbon", "Spain"=>"Madrid", "Sweden"=>"Stockholm",
 "United Kingdom"=>"London", "Cyprus"=>"Nicosia", "Lithuania"=>"Vilnius", 
"Czech Republic"=>"Prague", "Estonia"=>"Tallin", "Hungary"=>"Budapest", "Latvia"=>"Riga", 
"Malta"=>"Valetta", "Austria" => "Vienna", "Poland"=>"Warsaw") ;

Crea un script amb PHP que mostri un llistat amb el noms de les capitals i els seus corresponents països. El llistat ha de ser semblant a: 

La capital de Netherlands és Amsterdam
La capital de Greece és Athens
La capital de Germany és Berlin
....


Exercici: Afegir un element a un array

Escriu un programa que afegeixi un nou element a un array en una posició determinada. Exemple: 

//abans:
12345

//després d'afegir $ l'array és:
123$45


Exercici: Curta i llarga

Escriu un programa en PHP que retorni la longitud màxima i mínima dels strings que conté un array. Exemple:

array: ("abcd","abc","de","hjjj","g","wer")

La longitud més curta és 1 i la més llarga és 4.


Solució: 

<?php  

/* 
array: ("abcd","abc","de","hjjj","g","wer")

La longitud més curta és 1 i la més llarga és 4.

 */


$ar = array("abcd","abc","de","hjjj","g","wer");

$max=0;
$min = PHP_INT_MAX;

foreach($ar as $valor){
    if( strlen($valor) < $min){
        $min = strlen($valor);
    }
    if (strlen($valor) > $max){
        $max = strlen($valor);
    }
}

echo "La longitud mes curta es $min i la mes llarga es $max.";

//Otra solucion:

$my_array = array("abcd","abc","de","hjjj","g","wer");

$otroarray = array_map('strlen', $my_array);

echo "<br>La longitud mes curta es ". min($otroarray) ." i la mes llarga es ". max($otroarray)."<br>";

print_r($otroarray);
?>

Exercici: Dibuixa asteriscs

Dibuixa amb PHP utilitzant asteriscs el següent dibuix: 

* 
* * 
* * * 
* * * * 
* * * * * 
* * * * * 
* * * * 
* * * 
* * 
*

Exercici: Escacs

Dibuixa una taula d'escacs com la que pots veure a continuació. Table width="270px" i cada cel·la ocupa 30px d'amplada i d'altura. Escacs.png


Funcions

Les funcions son grup d'instruccions que poden ser cridades en qualsevol moment. Les funcions són útils per re-utilitzar codi de manera sencilla dintre de la nostra aplicació.

Funcions definides per l’usuari

L’usuari pot definir totes les funcions que necessiti. És imprescindible que el nom donat a la funció no estigui prohibit, és a dir, no es poden fer servir:

  • paraules reservades (per exemple, echo),
  • començar amb un nombre o un caràcter especial
  • repetir el nom d’una funció dins un mateix àmbit.

Tot i que el PHP no farà cap distinció entre majúscules i minúscules, es recomana utilitzar el nom de la funció idèntic a l’utilitzat en la declaració. Les funcions poden rebre paràmetres. El pas de paràmetres d’entrada es fa escrivint entre parèntesis i a continuació del nom de la funció. En l’exemple següent podeu veure com es declara la funció missatge i com, posteriorment, es crida passant-hi un paràmetre. 

<?php
function missatge($argument)
{
	echo "$argument<br>";
}
missatge("Aquest és l’argument que es passa en aquest exemple.");
?>

Les funcions també podran retornar valors. Per fer-ho caldrà utilitzar la sentència return. En l’exemple següent comprovareu com la funció suma, la qual rep dos paràmetres, retorna el resultat de sumar dos nombres: 

<?php
function suma ($valor1,$valor2)
{
	return($valor1+$valor2);
}
echo suma(4,6);
?>
</php>

Funcions Internes

El llenguatge PHP té funcions definides internament. Aquestes funcions són de gran utilitat per al programador i resulta imprescindible estudiarles i conèixer-ne les més importants.

És possible que diverses funcions no es reconeguin en el vostre entorn de treball del PHP; el motiu d’això és que algunes funcions internes no s’han inclòs en la compilació, la qual cosa ha fet necessària una compilació dels mòduls que les contenen. Amb phpinfo() es poden veure les extensions carregades en la vostra configuració del PHP.

Són funcions internes molt usuals echo, fprintf, print, printf i sprintf, en què queda demostrat que el llenguatge PHP ja té definides funcions específiques que poden ser de gran utilitat per a l’usuari.

Podeu mirar l’ajuda de PHP a la pàgina oficial. Funcions de Strings: pàgina oficial.

En l’exemple següent es mostra com es pot codificar amb codificació md5 el contingut d’una variable: 

<?php
$nom = 'Blanca';
echo("La codificació md5 de $nom és:<br>");
echo md5($nom);
?>


Exercici

El código de encriptación md5 y sha están comprometido ya que son fáciles de desencriptar. ¿Qué algoritmo se debería utilizar?

Algoritmes d'ordenació

Segons el següent array 

$fruits = array("lemon", "orange", "banana", "apple");


SORT Esta función ordena una matriz. Los elementos se organizarán de menor a mayor cuando se haya completado esta función. 

$cars=array("Volvo","BMW","Toyota");
sort($cars);

BMW
Toyota
Volvo

RSORT Esta función ordena una matriz en orden inverso (de mayor a menor). Nota: Esta función asigna nuevas claves para los elementos en la matriz. Eliminará todas las claves existentes que haya asignado, en lugar de simplemente reordenar las claves. 

$cars=array("Volvo","BMW","Toyota");
rsort($cars);


Volvo
Toyota
BMW

asort() Esta función ordena una matriz de modo que los índices de la matriz mantengan su correlación con los elementos de la matriz a los que están asociados. Esto se usa principalmente al ordenar matrices asociativas donde el orden de los elementos reales es significativo. 

array("Peter"=>"35","Ben"=>"37","Joe"=>"43");
asort($age)


Key=Peter, Value=35
Key=Ben, Value=37
Key=Joe, Value=43

arsort () Esta función ordena una matriz de modo que los índices de la matriz mantengan su correlación con los elementos de la matriz a los que están asociados. Esto se usa principalmente al ordenar matrices asociativas donde el orden de los elementos reales es significativo. 

$age=array("Peter"=>"35","Ben"=>"37","Joe"=>"43");
arsort($age);

Key=Joe, Value=43
Key=Ben, Value=37
Key=Peter, Value=35


ksort () Ordena una matriz por clave, manteniendo la clave de las correlaciones de datos. Esto es útil principalmente para matrices asociativas. 

$age=array("Peter"=>"200","Ben"=>"99","Joe"=>"43");
ksort($age);

Key=Ben, Value=99
Key=Joe, Value=43
Key=Peter, Value=200


krsort() Sorts an array by key in reverse order, maintaining key to data correlations. This is useful mainly for associative arrays. 

$age=array("Peter"=>"35","Ben"=>"37","Joe"=>"43");
krsort($age);

Key=Peter, Value=35
Key=Joe, Value=43
Key=Ben, Value=37


natsort () Esta función implementa un algoritmo de ordenamiento que ordena cadenas alfanuméricas en la forma en que lo haría un ser humano mientras mantiene asociaciones de clave / valor. Esto se describe como un "orden natural". 

<?php
$array1 = $array2 = array("img12.png", "img10.png", "img2.png", "img1.png");
sort($array1);
echo "Standard sorting\n";print_r($array1);
natsort($array2);
echo "\nNatural order sorting\n";print_r($array2);?>  

The above example will output:
Standard sorting
Array
(
    [0] => img1.png
    [1] => img10.png
    [2] => img12.png
    [3] => img2.png
)

Natural order sorting
Array
(
    [3] => img1.png
    [2] => img2.png
    [1] => img10.png
    [0] => img12.png
)

Exercicis

Exercici: Ordenació

Crea una funció que ordeni un array.

  • Per claus de menor a major i de major a menor
  • Per valors de menor a major i de major a menor

Exercici: Comprova minúscules

Crea una funció que comprovi si tots els caràcters d'un string son minúscules.

Solució: 

<?php  
function is_str_lowercase($str1)  
   {  
    for ($sc = 0; $sc < strlen($str1); $sc++) {  
          if (ord($str1[$sc]) >= ord('A') &&  
          ord($str1[$sc]) <= ord('Z')) {  
      return false;  
         }  
         }  
      return true;  
       }  
var_dump(is_str_lowercase('abc def ghi'));  
var_dump(is_str_lowercase('abc dEf ghi'));  
?>

Exercici: Primers

Crea una funció que indiqui si un número és primer.

Tipus de Dades en PHP

  • Boolean

És un tipus de dades molt simple que pot representar un valor cert (TRUE) o fals (FALSE). Aquest tipus de dades s’utilitza molt en estructures de control. Si feu conversió de dades és molt important que tingueu en compte que es considerarà fals el nombre enter, la cadena 0 o una cadena buida, una matriu buida, un objecte sense variables, el tipus NULL i els objectes SimpleXML que s’hagin creat d’etiquetes buides.

  • Integer

Aquest tipus representa nombres no fraccionables per sota de la unitat. Poden ser positius i negatius. Aquests nombres enters els podeu representar en notació decimal, hexadecimal o octal. La plataforma sobre la qual treballeu determinarà la mida de les variables enteres. El PHP forçarà un canvi de tipus a flotant si es produeix un desbordament, tant si és positiu com negatiu. A continuació, es mostren dos exemples de variables enteres.

  • float

Aquest tipus fa referència als nombres de coma flotant, i normalment treballa amb una precisió aproximada de catorze dígits decimals. A continuació, es mostra un exemple d’una variable amb coma flotant.

  • String

Es tracta d’una cadena de caràcters. El llenguatge del PHP no imposa un límit a la mida d’aquestes cadenes; ara bé, no oblideu que el límit el marcarà la memòria del maquinari en què estigui funcionant el PHP. Aquí teniu diversos exemples de cadenes.

  • array

un array és una matriu, d’una dimensió o més, que conté dades que s’associen segons unes claus. És un tipus molt útil, i comprovareu que el seu ús té una gran potència. Per crear una matriu podeu utilitzar la paraula reservada array() o bé acompanyar el nom de la variable amb [ ].

  • object

aquest tipus d’objecte està previst en el llenguatge PHP perquè suporta el llenguatge orientat a objectes. Un objecte és un ítem amb unes característiques i funcionalitats marcades per la classe a la qual pertany. Per crear un objecte cal utilitzar la partícula new. 

//tipus boolean:
$sortir=FALSE;
$entrar=TRUE;

//tipus integer:
$positiu=3451;
$negatiu= − 4345

//tipus float:
$amb_coma=34.5;

//tipus string:
$nom=’Wayan’;
$salutacio="Hola $nom!";
echo $salutacio." Benvingut";

//tipus array:
$grau_cicles=array("superior","mitja");
$families[]="Informàtica";
$families[]="Electrònica";

//tipus objecte:
class Alumne {
public function matricular($nom)
{
	echo "Ja estàs matriculat $nom";
}
$alumne1=new Alumne();
$alumne1−>matricular(’Made’);

Les dades especials

  • resource

La variable que pertany a aquest tipus farà referència a un recurs extern. Determinades funcions faran ús d’aquest recurs. Per exemple, la funció mysql_db_query, que té la funció d’enviar una petició mySQL, retorna un tipus resource. En l’exemple següent la variable $resultat és de tipus resource: 

$query="SELECT * FROM alumnes";
$resultat=mysql_query($query);
  • NULL

Quan necessiteu una variable que no tingui cap valor haureu d’utilitzar aquest tipus.

Els pseudotipus

  • mixed: aquest pseudotipus indica que la variable en questió pot emmagatzemar múltiples tipus.
  • number: indica que la variable pot contenir un valor enter o de coma flotant.
  • callback: utilitzareu aquest pseudotipus per emmagatzemar crides de retorn generades per funcions de l’usuari.

Conversions de tipus

Per forçar un canvi de tipus haureu d’especificar entre parèntesis el tipus al qual voleu fer la conversió i col·locar-lo davant la variable.


Senténcia Modelat a
(integer), (int) integer.
(boolean) boolean
(float), (double), (real) float
(string) string
(binary) string
(array) array
(object) object 
echo "Sense modelar 27/5: ".(27/5)."<br>";
echo "I ara ja modelat: ".(integer)(27/5);

Constants

Una constant és un identificador (nom) per expressar un valor simple. Com el nom suggereix, aquest valor no pot variar durant l'execució del script. (A excepció de les [constants màgiques], que en realitat no són constants). Una constant és sensible a majúscules per defecte. Per convenció, els identificadors de constants sempre solen declarar-se en majúscules.

El nom d'una constant segueix les mateixes regles que qualsevol altra etiqueta de PHP. Un nom de constant vàlid comença per una lletra o subguió, seguit per qualsevol nombre o lletres, nombres o subguions. Usant una expressió regular, es representaria de la següent manera: [a-zA-Z_\x7f-\xff][a-zA-Z0-9_\x7f-\xff]* 

define('MIN_VALUE', '0.0');   // OK - Funciona FORA d'una definició de classe
define('MAX_VALUE', '1.0');   // OK - Funciona FORA d'una definició de classe

echo MIN_VALUE;
//const MIN_VALUE = 0.0;         Aquí Malament - Però funciona DINTRE d'una definició de classe
//const MAX_VALUE = 1.0;         Aquí Malament - Però funciona DINTRE d'una definició de classe

class Exemple1
{
  //define('MIN_VALUE', '0.0');  Malament - Funciona FORA d'una definició de classe
  //define('MAX_VALUE', '1.0');  Malament - Funciona FORA d'una definició de classe

  const MIN_VALUE = 0.0;      // OK - Funciona DINTRE d'una definició de classe
  const MAX_VALUE = 1.0;      // OK - Funciona DINTRE d'una definició de classe

  public static function getMinValue()
  {
    return self::MIN_VALUE;
  }

  public static function getMaxValue()
  {
    return self::MAX_VALUE;
  }
}

¿Cuál es la diferencia entre $this y self:: ?

Uno usa $this para referenciar al objeto actual, y se utiliza self:: para referenciar la clase actual. Se utiliza $this->nombre para nombres no estáticos y se utiliza self::nombres para nombres estáticos.

Variables predefinides

En PHP hi ha una sèrie de variables predefinides que resulten de gran ajuda per al programador. Dins d’aquestes variables predefinides cal destacar un gran grup, el grup de les anomenades superglobals.

Les variables superglobals són variables que sempre estan disponibles en tots els àmbits.

  • $GLOBALS:fa referència a totes les variables disponibles en l’àmbit global. Es tracta d’una variable de tipus matriu associativa.

En l’exemple següent es recorre la variable superglobal $GLOBALS: 

$una_variable="Hola";
$una_altra_variable="Com va?";
foreach ($GLOBALS as $key => $valor)
   echo "GLOBALS[$key] = $valor<br>";
  • $_SERVER:ofereix informació molt últil sobre el servidor i l’entorn d’execució. Els valors que emmagatzema són generats pel navegador web.
/*Executeu-lo i veureu un seguit de dades
referents a la màquina que fa de servidor del PHP. Entre altres coses, identificareu
el nom de la màquina, la versió del navegador, la versió del servidor web, la
ubicació de fitxers importants i un llarg etcètera.*/

foreach ($_SERVER as $key => $valor)
   echo "SERVER[$key] = $valor<br>";
  • $_GET: correspon a la variable GET del protocol HTTP. Emmagatzema els valors de les variables que es trasmeten per mitjà del protocol HTTP mitjançant el mètode GET. El seu ús és molt normal en formularis.
  • $_POST: correspon a la variable POST del protocol HTTP. Emmagatzema els valors de les variables que es transmeten per mitjà del protocol HTTP mitjançant el mètode POST. El seu ús és, generalment, més adequat que el mètode GET per a temes de seguretat.
  • $_COOKIE: és una variable de tipus matriu associativa que emmagatzemarà les variables passades a l’script per mitjà de les galetes de l’HTML.
  • $_REQUEST: és una matriu associativa que conté les dades de $_GET ,$_POST i $_COOKIE.
  • $_FILES: aquesta variable s’utilitza en la càrrega de fitxers per mitjà del protocol HTTP. El mètode utilitzat és el POST.
  • $_SESSION: conté les variables de sessió disponibles en l’script actual.
  • $_ENV: conté les variables d’entorn.

Exercici: Detecció del Navegador

Escriu un script en PHP que detecti el navegador que està utilitzant el client que ha demanat la pàgina.

solució_detecció_navegador_php

Variables estàtiques

Les variables estàtiques sempre mantenen el valor encara que el programa abandoni l’àmbit de la variable, i existeixen només en l’àmbit local de les funcions. No s’hi pot accedir fora d’aquest àmbit. 

function comptador()
{
   $a = 0;
   echo "Al comptador: ".$a."<br>";
   $a++;
}

function comptadorEstatic()
{
   static $b = 0;
   echo "Al comptador estàtic: ".$b."<br>";
   $b++;
}


for($i=0;$i<3;$i++)
{
   comptador();
   comptadorEstatic();
}

Integració PHP

Normalment trobareu el llenguatge de programació PHP dins d’altres llenguatges. El més usual és escriure codi en PHP dins de codi HTML.

Heu de recordar que el codi PHP és interpretat pel servidor, i els resultats es mostren en el navegador que utilitzeu. La simbiosi que es crea entre el PHP i l’HTML permet al PHP generar HTML i a l’HTML passar dades al PHP.

PHP dintre de PHP

Include vs Require

És possible inserir el contingut d'un fitxer PHP en un altre arxiu PHP (abans que el servidor l'executi), amb la declaració d'incloure o requerir. Les sentències d'inclusió i requereixen són idèntics , excepte en cas de fallada :

  • requerir (require) produirà un error fatal ( E_COMPILE_ERROR ) i aturar la seqüència de comandaments
  • inclou (include) només produirà una advertència ( E_WARNING ) i el guió seguirà

Per tant, si voleu que l'execució continuï mostrant als usuaris la sortida, fins i tot si el fitxer d'inclusió falta, utilitzeu la instrucció d'inclusió. Altrament, en cas de FrameWork, CMS, o amb aplicacions PHP complexes, sempre utilitzeu la instrucció que requereix el fitxer per a poder continuar l'execució. Això ajudarà a evitar posar en perill la seguretat i la integritat de l'aplicació, per si de cas un arxiu clau falta accidentalment.

Inclusió d'arxius estalvia molta feina. Això significa que pots crear una capçalera, peu de pàgina o arxiu de menú estàndard per a totes les pàgines web. Llavors, quan la capçalera ha de ser actualitzada, només s'ha d'actualitzar la capçalera inclouen l'arxiu.

Sintaxi 

include 'filename.php';

//or

require 'Otherfilename.php';

Include_once vs Require_once

Require_once() es pot utilitzar per incloure un arxiu PHP en un altre, quan potser s'hagi de incloure el fitxer anomenat més d'una vegada. Si es comprova que l'arxiu ja ha estat inclòs, ignorarà altres inclusions. El seu funcionament és identic a require. 

<?php  
require_once('x.php');  
require_once('x.php');  
?>

Include_once() es pot utilitzar per incloure un arxiu PHP en un altre, quan potser s'hagi de incloure el fitxer anomenat més d'una vegada. Si es comprova que l'arxiu ja ha estat inclòs, ignorarà altres inclusions. El seu funcionament és identic a include. 

<?php  
include_once('x.php');  
include_once('x.php');  
?>

Redireccions

  • Son sentencies on s'envia al navegador una nova pàgina. La pàgina que tenia el navegador desapareix i apareix una nova pàgina, la que està definida al location: 
header("location: novapàgina.php")

Exercici PHP amb cap i peus

L’objectiu d’aquesta activitat és mostrar el funcionament de la inclusió d’arxius a PHP. Fer servir includes us permet simplificar el codi de les pàgines. Per exemple, podeu afegir un fitxer de capçalera (cap.php) i un de peu (peu.php) amb els continguts comuns de totes les pàgines del vostre lloc (el bàner, el menú, la informació general). Senzillament incloent aquests fitxers a totes les pàgines, podeu aconseguir una estètica comú. Si heu de canviar en algun moment la capçalera, modificant l’arxiu cap.php ho tindreu modificat a totes les pàgines del web. Feu una pàgina web amb continguts estructurats amb dos fitxers: cap.php i peu.php


solucio_cap_peus_php

solucio_cap_peus_php2

PHP i Formularis HTML

El formulari electrònic és una eina molt potent fortament establida a Internet. Permet l’intercanvi o la introducció de dades entre usuaris d’una manera ràpida i senzilla. Un formulari permet la interactivitat i és el detonant que converteix Internet en l’eina més poderosa per enviar informació a un destinatari.

El llenguatge PHP representa un salt qualitatiu enorme en l’ús de formularis. L’HTML no és un llenguatge creat pensant a utilitzar formularis, sinó que es va crear amb altres objectius. El llenguatge PHP té un gran potencial en la gestió de dades; per tant, quan HTML i PHP treballen juntament amb formularis ens trobem amb un binomi ideal.

Preparació de l’HTML

El llenguatge HTML mostrarà la façana que l’usuari veurà a la pantalla del navegador. El PHP serà darrere d’aquesta primera pantalla i treballarà amb les dades. El primer que cal programar per fer servir un formulari dissenyat en PHP és crear el codi HTML. Un formulari en HTML s’emmarca entre les etiquetes <FORM> i </FORM>. Per manipular aquest formulari s’utilitza l’atribut ACTION. L’atribut ACTION indica el programa que s’encarrega de manipular les dades, tasca que encomanareu a un codi dissenyat en llenguatge PHP. L’etiqueta <form> us permet fer servir dos mètodes per enviar informació: GET i POST. El mètode GET és molt útil en motors de cerca, però no ofereix gaire seguretat, ja que les dades que envia es poden veure en l’URL del navegador. El mètode POST és molt més segur, ja que quan el servidor detecta que el mètode de transacció d’informació és POST espera rebre dades immediatament sense fer servir l’URL, la qual cosa implica que aquestes dades no seran visibles en l’URL. Exemple de Formulari: 

<HTML>
<head>
<title>El nostre primer exemple amb formularis</title>
</head>
<body>
<H1>Introdueix el teu nom i prem el botó!</H1>
<FORM ACTION="contesta.php" METHOD="POST">
Si us plau, escriu el teu nom:<INPUT TYPE="text" NAME="nom"><BR>
<INPUT TYPE="submit" VALUE="Enviar">
</FORM>
</body>
</HTML>

Com valora el PHP un formulari

En el moment d’enviar les dades des del formulari d’una pàgina HTML a un fitxer escrit en PHP s’ha de tenir en compte que l’atribut NAME emmagatzema el valor. 

<HTML>
<head>
<title>Resposta a la petició de dades</title>
</head>
<body>
<H1>...Continuem amb l’exemple!</H1>
El teu nom és:
<?php
echo $_POST[nom];
?>
</body>
</HTML>

En el moment en què s’envien dades del formulari HTML cap a un fitxer PHP, aquestes dades apareixeran dins d’un array superglobal amb tots els seus valors.

Les matrius associatives i els formularis

Podeu utilitzar les matrius associatives $_POST i $_GET ; el seu ús, però, serà condicionat pel mètode utilitzat en el pas de dades en el codi HTML. Així, si en el codi HTMLel mètode és POST haureu de fer servir la matriu associativa $_POST; en canvi, si heu fet servir el mètode GET en el codi HTML, haureu de fer servir la matriu associativa $_GET.

Per accedir als valors emmagatzemats en les matrius associatives fareu servir l’atribut corresponent NAME de l’HTML com a índex de la matriu associativa.

No heu d’oblidar que el PHP és un llenguatge de programació que, entre altres coses, us permet utilitzar bucles. En el formulari següent es defineix una selecció múltiple, en què podreu marcar els navegadors que coneixeu. 

<HTML>
<head>
<title>Un exemple amb un formulari</title>
</head>
<body>
<form action="seleccioMultiple.php" method="POST">
Nom: <input type="text" name="nom"><br>
Correu electrònic: <input type="text" name="email"> <br>
Navegadors que coneixes: <br>
<select name="navegadors[]" multiple>
<option value="Chrome">Chrome</option>
<option value="MozillaFirefox">Mozilla Firefox</option>
<option value="Safari">Safari</option>
<option value="Opera">Opera</option>
<option value="Lynx">Lynx</option>
</select><br>
<input type="submit" value="Envia" >
</form>
</body>
</HTML>

Aquí us trobareu amb un petit problema. Per recuperar els valors introduïts com a nom i correu electrònic no hi ha cap problema, la matriu $_POST us permetrà un recorregut buscant els valors emmagatzemats a nom iemail. Amb la selecció múltiple, però, sorgeix un petit problema. A diferència dels casos anteriors, ara navegadors pot contenir més d’un valor, com ho fareu per mostrar tots els valors per pantalla? La solució és utilitzar un bucle: 

<?php
foreach ($_POST['navegadors'] as $opcio)
echo $opcio."\n";
?>

Un altre exemple: 

<?php
if ($_POST) {
    echo '<pre>';
    echo htmlspecialchars(print_r($_POST, true));
    echo '</pre>';
}
?>
<form action="" method="post">
    Nombre:  <input type="text" name="personal[nombre]" /><br />
    Email:   <input type="text" name="personal[email]" /><br />
    Cerveza: <br />
    <select multiple name="cerveza[]">
        <option value="warthog">Warthog</option>
        <option value="guinness">Guinness</option>
        <option value="stuttgarter">Stuttgarter Schwabenbräu</option>
    </select><br />
    <input type="submit" value="¡enviarme!" />
</form>

El mètode GET

  • El mètode GET produeix una cadena llarga que apareix en els logs del servidor i a la URL del navegador.
  • El mètode GET es limita a enviar fins a només 1.024 caràcters .
  • Mai utilitzeu el mètode GET, si voleu enviar la contrasenya o una altra informació confidencial al servidor .
  • GET no pot ser utilitzat per enviar dades binàries, com imatges o documents de text, al servidor .
  • Les dades enviades pel mètode GET es pot accedir mitjançant la variable d'entorn QUERY_STRING.
  • PHP proveeix la matriu associativa $_GET per accedeix a tota la informació que s'enviï mitjançant el mètode GET
<?php

$PHP_SELF = $_SERVER['PHP_SELF'];
echo $PHP_SELF ;


  if( $_GET["name"] || $_GET["age"] )
  {
     echo "Welcome ". $_GET['name']. "<br />";
     echo "You are ". $_GET['age']. " years old.";
     exit();
  }
?>
<html>
<body>
  <form action=<?php echo $_SERVER['PHP_SELF']?> method="GET">
  Name: <input type="text" name="name" />
  Age: <input type="text" name="age" />
  <input type="submit" />
  </form>
</body>
</html>

El mètode POST

  • El mètode POST no té cap restricció en la mida de les dades a enviar.
  • El mètode POST es pot utilitzar per enviar ASCII, així com dades binàries.
  • Les dades enviades pel mètode POST passa per la capçalera HTTP. La seguretat depèn de protocol HTTP. Mitjançant l'ús d'HTTP segur pots assegurar-te que la seva informació està segura .
  • El PHP proveeix de la matriu associativa $ _POST per accedeix a tota la informació enviada pel mètode POST.
<?php
  if( $_POST["name"] || $_POST["age"] )
  {
     echo "Welcome ". $_POST['name']. "<br />";
     echo "You are ". $_POST['age']. " years old.";
     exit();
  }
?>
<html>
<body>
  <form action="<?php echo $_SERVER['PHP_SELF']?>" method="POST">   <!--<?php $_PHP_SELF ?>-->

  Name: <input type="text" name="name" />
  Age: <input type="text" name="age" />

  <input type="submit" />
  </form>
</body>
</html>

$_PHP_SELF

La variable $_PHP_SELF conté el nom del script PHP (pàgina php) el qual està executant. ESTÁ DESFASADO USAR $_SERVER['PHP_SELF'] 

<?php
  if( $_REQUEST["name"] || $_REQUEST["age"] )
  {
     echo "Welcome ". $_REQUEST['name']. "<br />";
     echo "You are ". $_REQUEST['age']. " years old.";
     exit();
  }
?>
<html>
<body>
  <form action="<?php $_PHP_SELF ?>" method="POST">

  Name: <input type="text" name="name" />
  Age: <input type="text" name="age" />

  <input type="submit" />
  </form>
</body>
</html>

Exercici: Login

Crea un formulari HTML com el del [proxy] del institut que utilitzi el mètode GET i un altre que utilitzi el mètode POST. Imprimeix per pantalla el nom d'usuari i la contrasenya codificada en MD5 i en SAH1.

css_login
sol_login_php

Exercici: Calculadora PHP

Crea un formulari amb un únic TextBox on s'indiqui les operacions matemàtiques a realitzar. Envia el contingut del TextBox amb el mètode POST i realitza les operacions. Imprimeix per pantalla el resultat.

Exercici enviament de dades

És popular el disseny d’un document web, en què el mateix document conté la part del formulari HTML i el codi PHP que agafa les dades i les processa. Aquest procediment pot resultar estrany en principi, ja que esteu esperant dos documents ben diferenciats. Així i tot val la pena que veieu aquesta forma de treballar i decidiu si us resulta útil o no. Per fer-ho, simplement heu de fusionar els dos documents (el que envia les dades i el que les rep) en un document únic HTML+PHP de dues parts amb la següent estructura: 

if(primera vegada que s'entra al document)
{
crear formulari HTML i enviar-ho al propi document
}
else
{
rebre les dades a través de POST o GET
}

Feu un document amb aquestes característiques que enviï les següents dades:

  • nom
  • cognom
  • contrasenya
  • si l’usuari és alumne o professor
  • si l’usuari és actiu o no
  • foto (únicament el nom del fitxer)
  • edat (entre 18 i 99)
  • comentaris
  • un camp ocult amb el nom ocult i valor prova

solucio_enviament_dades_php

Galetes

Les galetes són uns fitxers de text que emmagatzemen informació a l’ordinador client referent a la visita d’un usuari a una pàgina web. Les galetes no són un acte d’intromissió per part de la pàgina web visitada; simplement, són una font d’informació molt útil per augmentar l’eficiència en l’accés. Les galetes tenen una mida màxima d’1K i caduquen, la qual cosa fa molt difícil que s’utilitzin amb fins malintencionats. A més, únicament pot consultar la galeta el web que l’ha dipositada, la informació que conté no és visible per a la resta de pàgines web.

Un ús molt freqüent de les galetes és emmagatzemar un perfil d’usuari. Així s’aconsegueix que cada vegada que el mateix usuari accedeix a un web, aquest en conegui les preferències i li mostri directament els continguts més adequats.

Les galetes ajuden els programadors a crear un entorn més adequat per a l’usuari visitant. Moltes pàgines web permeten canviar la mida del text, els colors de la pàgina, la disposició d’alguns continguts, etc. Una vegada l’usuari ha modificat al seu gust l’aspecte de la pàgina web, aquestes dades s’emmagatzemen per a la propera visita.

Funcions del PHP per treballar amb galetes

La funció que s’utilitza en PHP per crear galetes és setcookie. 

bool setcookie(string $nom [, string $valor [, int $caduca= 0[, string $ruta [, string $domini [, bool $seguretat= false [, bool $nomeshttp=false]]]]]])
  • $nom: és obligatori i indica el nom que donareu a la galeta, la resta de paràmetres són opcionals.
  • $valor: és el valor que tindrà la galeta.
  • $caduca: indica els segons que té de vida la galeta; si no s’indica res la galeta deixarà d’existir quan finalitzi la sessió de l’usuari.
  • $ruta: indica on podeu trobar la galeta dins el servidor.
  • $domini: marca el domini en què la galeta està disponible.
  • $seguretat: tindrà el valor TRUE si voleu que la galeta només s’utilitzi en una connexió segura, i FALSE (que és el valor per defecte), si no és necessari un cert grau de seguretat.
  • $nomeshttp: si té per valor TRUE marcarà que la galeta solament és accessible si s’utilitza el protocol HTTP.

Exemple: 

setcookie("nom", "Maadiva", 3600, "/");

El segon fitxer s’encarregarà de consultar a la matriu associativa $_COOKIE el valor de la galeta indicada, que en aquest cas seria nom: 

<?php
echo $_COOKIE["nom"];
?>
<?php
 setcookie('valor', 1, time() + 60); 
 print_r($_COOKIE);
 print_r($_COOKIE["valor"]);
 $_COOKIE["valor"]=5;
 print_r($_COOKIE);
unset($_COOKIE["valor"]);
 print_r($_COOKIE);

Exercici galetes

Se desea que cuente el número de visitas que realiza un usuario al visitar la página; este contador conserva su valor durante un año aún a pesar de que un usuario cierre el navegador y tarde días en volver a visitar la página.

sol_contador_galletas

Exercici galetes

Les cookies us permeten desar informació al navegador que estarà disponible més endavant pel vostre web. Per exemple, podeu desar la configuració personal de l’usuari o la llengua en què ha escollit visitar el web. La propera vegada que l’usuari visiti el web, el vostre codi PHP podrà obtenir aquesta informació desada i presentar a l’usuari el web amb la seva configuració personal o la llengua escollida. És important destacar que les cookies queden desades al navegador de l’usuari i no al servidor web.

Feu un web amb dos fitxers. El primer, index.php, s’encarregarà d’obtenir el nom de l’usuari i la llengua que vol fer servir per defecte entre una llista desplegable mitjançant un formulari. Enviarà aquestes dades a un altre fitxer, cookie.php, que desarà la informació a les cookies. La propera vegada que l’usuari accedeixi a index.php el formulari estarà emplenat amb la informació desada la vegada anterior que va accedir-hi.

solucio_galetes_php

Sessió

Les variables de sessió són variables que estan disponibles en múltiples pàgines sense haver de fer servir pas de paràmetres. Les variables de sessió tenen un temps de vida limitat i s’emmagatzemen en el servidor.

Podeu fer servir les variables de sessió per mantenir informació (l’anomenada informació de sessió) entre diferents pàgines. Per exemple, el nom d’usuari o una selecció de productes que ja s’hagi fet.

A continuació, estudiareu un exemple format per tres fitxers. El primer fitxer és un formulari senzill que demana a l’usuari un identificador i una contrasenya. Aquestes dades s’envien a un segon fitxer, anomenat exempleAutenticar.php, que crea les variables de sessió. Finalment, trobareu un tercer fitxer anomenat continuem.php, que recupera la informació emmagatzemada en les variables de sessió.

Just a sota d’aquest text hi ha el fitxer del qual partireu. L’hem anomena exempleSessions.php, però el podeu anomenar d’una altra manera: 

<HTML>
<head>
<title>Exemple amb variables de sessió</title>
</head>
<body> 
<form action="exempleAutenticar.php" method="post">
Escriu el teu nom:
<input type="text" name="usuari"><br>
Escriu la teva contrasenya:
<input type="password" name="contrasenya"><br><br>
<input type="submit" value="Envia!">
</form>
</body>

Tot seguit apareix el codi del fitxer exempleAutenticar.php. En aquest fitxer creareu i inicialitzareu les dues variables de sessió que utilitzareu. 

<?php
session_start();
$_SESSION['id_usuari']=$_REQUEST['usuari'];
$_SESSION['clau_acces']=$_REQUEST['contrasenya'];
?>
<HTML>
<head>
<title>...continueu amb l’exemple de variables de sessió...</title>
</head>
<body>
Ja s’han emmagatzemat les variables de sessió.<br><br>
<a href="continuem.php">Vinga! Cap al final de l’exemple!</a>
</body>
</HTML>

Fixeu-vos que el primer que es fa és cridar la funció session_start(). És obligatori que inicieu la sessió abans de cap etiqueta HTML perquè tot funcioni correctament. Amb $_REQUEST es recuperen els dos valors que s’han passat des del fitxer inicial, és a dir, usuari i contrasenya, i els heu d’emmagatzemar en dues variables de sessió creades a $_SESSION, que rebran el nom d’id_usuari i clau_acces. $_REQUEST és un array associatiu global que per defecte té els continguts de $_GET, $_POST i $_COOKIE. A part de crear les variables de sessió i donar-los valors trobareu un enllaç cap al tercer fitxer. El codi del tercer fitxer, continuem.php, el teniu a continuació: 

<?php
session_start();
?>
<html>
<head>
<title>...i acabem l’exemple de variables de sessió!</title>
</head>
<body>
<?php
echo "L’usuari que havíeu escrit era: ".$_SESSION[’id_usuari’];echo "<br>";
echo "La contrasenya que havíeu escrit era: ".$_SESSION[’clau_acces’];
?>
</body>
</HTML>

Com que esteu treballant amb sessions, el primer que hauríeu de fer és llançar la sessió amb session_start(). A continuació, es recuperen els valors emmagatzemats en les dues variables de sessió.


Eliminar sesión 

<?php
session_start();
unset($_SESSION['id_usuari']); // will delete just the name data

//session_destroy(); // will delete ALL data associated with that user.
?>
<html>
<head>
<title>...i acabem l’exemple de variables de sessió!</title>
</head>
<body>
<?php
echo "L’usuari que havíeu escrit era: ".$_SESSION['id_usuari'];echo "<br>";
echo "La contrasenya que havíeu escrit era: ".$_SESSION['clau_acces'];
?>
<a href="index3.php">Destruir Variables de sesion</a>
</body>
</HTML>

Les sessions us permeten emmagatzemar dades que podran ser compartides entre les diferents pàgines del web. Aquestes dades, a diferència de les cookies, estan emmagatzemades al servidor i estan disponibles durant tot el temps que l’usuari està interactuant amb la pàgina (temps de sessió). Alguns exemples de dades que solen guardar-se a les sessions és si l’usuari ha accedit al web mitjançant els valors usuari/contrasenya, o un carret de la compra.


Exercici Sessions

1. Feu una pàgina web que passi entre les seves pàgines el nom de l’usuari i una variable (cost) que s’anirà incrementant en 10 cada vegada que l’usuari passa entre les pàgines (podem pensar que aquesta variable representa el cost de les compres que ha fet fins ara l’usuari al web). La sessió es tancarà quan l’usuari torni a la pàgina de login.


2.Se trata de la hacer un moodle, tenemos un formulario y almacenaremos una base de datos (simulada) en la que guardaremos en un archivo el usuario, contraseña y rol de un profe y un alumno. Deberá de comprobar si está registrado, en caso de estarlo se crearán las cookies y variables de sesión(5 minutos para el alumnado y 10 para el profe), en caso de no acceder deberán redireccionarse al login. Si se validan correctamente, deberá acceder al menu y mostrar la información si tiene rol de alumno (ROLE_ALUMNO) y otra diferente si es profesor(ROLE_ALUMNO). También deberá existir un logout en caso de querer terminar la sesión. $_SESSION['caduca']=time()+60;

sol_moodle


Serializar

http://www.cucuza.com/como-serializar-datos-en-php/

isset(), is_null() y empty(): Diferencias y ejemplos de uso

https://cybmeta.com/isset-is_null-y-empty-diferencias-y-ejemplos-de-uso

Ejercicio Carrito

Exercici Complert

Exercici que engloba Galetes, Idioma, Login, Intranet amb Cap, Peus, Menu i contingut i Sessions.


XML

En aquest apartat es veurà com utilitzar XML per guardar dades des de un servidor PHP. Exemple de XML: 

Fitxer aules.xml:
<aules>   
    <aula>
        <nom>205</nom>
        <subxarxa>172.16.205.0</subxarxa>
        <mascara>24</mascara>
        <estatinicial>denega</estatinicial>
        <estatactual>filtra</estatactual>
    </aula>
    <aula>
        <nom>206</nom>
        <subxarxa>172.16.206.0</subxarxa>
        <mascara>24</mascara>
        <estatinicial>denega</estatinicial>
        <estatactual>denega</estatactual>
    </aula>
</aules>

Per representar aquest fitxer com a un arbre i poder-lo recòrrer s'utilitza la llibreria DOMDocument de PHP.

Creació del Arbre XML

Per crear una representació del fitxer anterior, primer s'ha de crear l'objecte DOMDocument i a continuació llegir el fitxer: 

$file = "files/aules.xml";
$xmldom = new DOMDocument();
$xmldom->load($file);

Obtenir un element del arbre

Es pot utilitzar la funció getElementsByTagName. Exemple: 

$aules = $xmldom->getElementsByTagName("aula");

Recòrrer tots els elemens

Podem recòrrer tots els element amb un foreach: 

$aules = $xmldom->getElementsByTagName("aula");
foreach ($aules as $aula) {
    $name = $aula->getElementsByTagName("nom")->item(0)->nodeValue;
    $net = $aula->getElementsByTagName("subxarxa")->item(0)->nodeValue;
    $mask = $aula->getElementsByTagName("mascara")->item(0)->nodeValue;
}

Afegir un nou element

Per afegir un nou elment s'ha de crear un node nou i afegir tos els fills que es necessiti per crear el XML correcte. Exemple: 

$auladom = $xmldom->createElement("aula");
//creamos el nodo NOM con su valor $classroomname
$aulanomdom = $xmldom->createElement("nom");
$domnode = $xmldom->createTextNode(strtolower($classroomName));
$aulanomdom->appendChild($domnode);
$auladom->appendChild($aulanomdom);

//creamos el nodo NETWORK con su valor $network
$aulanetwork = $xmldom->createElement(XARXA_AULA_XML);
$domnode = $xmldom->createTextNode(strtolower($network));
$aulanetwork->appendChild($domnode);
$auladom->appendChild($aulanetwork);

//creamos el nodo MASK con su valor $mask
$aulamask = $xmldom->createElement(MASK_AULA_XML);
$domnode = $xmldom->createTextNode(strtolower($mask));
$aulamask->appendChild($domnode);
$auladom->appendChild($aulamask);

//creamos el nodo initial status con su valor $initialstatus
$aulastatus = $xmldom->createElement(INIT_AULA_XML);
$domnode = $xmldom->createTextNode(strtolower($initialstatus));
$aulastatus->appendChild($domnode);
$auladom->appendChild($aulastatus);

//creamos el nodo current status con su valor $initialstatus
$aulacurrentstatus = $xmldom->createElement(CURRENT_AULA_XML);
$domnode = $xmldom->createTextNode(strtolower($initialstatus));
$aulacurrentstatus->appendChild($domnode);
$auladom->appendChild($aulacurrentstatus);

//afegim el node aula a la llista de nodes
$root = $xmldom->documentElement;
$root->appendChild($auladom);

//guardem        
$xmldom->save($filename);

Finalment, s'ha de guardar el dom resultant al fitxer per mantenir correctament els canvis. Es fa amb la funció save.

Esborrar un element

Per esborrar un element, primer s'ha de cercar, després dir-li al pare que ens volem eliminar. Però també hem d'esborrar els fills!. 

//funció que esborra un node i els seus fills
    function deleteNode($node) {
        deleteChildren($node);
        $parent = $node->parentNode;
        $oldnode = $parent->removeChild($node);
    }

//funció que esborra els fills d'un node
    function deleteChildren($node) {
        while (isset($node->firstChild)) {
            deleteChildren($node->firstChild);
            $node->removeChild($node->firstChild);
        }
    } 
    
//funció que cerca al XML un node amb el nom=$classroomname    
    function delete($classroomName){
         $aules = $xmldom->getElementsByTagName("aula");
          foreach ($aules as $aula) {
            $name = $aula->getElementsByTagName("nom")->item(0)->nodeValue;
            if (strcmp(strtolower($name), strtolower($classroomName)) == 0){
                deleteNode($aula);
                $xmldom->save($this->filename);   
            }
        }
    }

Finalment, s'ha de guardar el dom resultant al fitxer per mantenir correctament els canvis. Es fa amb la funció save.

Modificar un valor

Per modificar un valor, primer es cerca i després es mira quin dels atributs es vol modificar: 

    function setNewClassroomAttr($classroomName, $attr, $value)
    {
        $aules = $xmldom->getElementsByTagName("aula");
        foreach ($aules as $aula) {
            $name = $aula->getElementsByTagName("nom")->item(0)->nodeValue;
            if (strcmp(strtolower($name), strtolower($classroomName)) == 0){
                $aula->getElementsByTagName($attr)->item(0)->nodeValue = strtolower($value);
                $this->xmldom->save($this->filename);   
            }
        }
        
    }

Finalment, s'ha de guardar el dom resultant al fitxer per mantenir correctament els canvis. Es fa amb la funció save.

Podeu trobar més informació a http://www.php.net/manual/en/class.domdocument.php

Bibliografia / Webgrafia


SERIALIZACIÓN

En PHP existe una forma muy sencilla de almacenar o transmitir cualquier tipo de valor (excepto el tipo resource) en forma de una cadena seriada: la serialización.

La serialización te permite, por ejemplo, guardar un objeto o array en una base de datos o transmitirlo entre aplicaciones remotas, para luego volver a convertirlo a su tipo y estructura original.

Supongamos que tienes el siguiente array: 

$arr = array(
  "fruta" => "manzana", 
  "objeto" => "bicicleta", 
  "animales" => array(
             "perro", 
             "gato", 
             "caballo") 
);

Si lo deseas guardar en una tabla de una base de datos, lo puedes serializar de esta forma:

$string = serialize($arr);

La función serialize devolverá un valor fácilmente almacenable o transmitible:

a:3:{s:5:"fruta";s:7:"manzana";s:6:"objeto";s:9:"bicicleta";s:8:"animales";a:3: i:0;s:5:"perro";i:1;s:4:"gato";i:2;s:7:"caballo";}}

Para recuperar el valor original en PHP a partir de la cadena seriada:

$arr = unserialize($string);

Un ejemplo del uso de la serialización la tenemos en la forma en que WordPress almacena información variada en algunas de sus tablas.


Crear un JSON desde PHP (json_encode)

Creem un objecte Json a partir de un array en PHP 

$miArray = array("manzana"=>"verde", "uva"=>"Morada", "fresa"=>"roja");
print_r(json_encode($miArray));

//resultat que mostrar  {"manzana":"verde","uva":"Morada","fresa":"roja"}


Crear un objeto en PHP con JSON (json_decode)

Tenim un objecte Json y el transformen a un array de PHP exemple 1 un json simple. 

<?php
$jsonData = '{ "usuario":"Julio", "edad":30, "comunidad":"catalunya" }';

$phpArray = json_decode($jsonData);

//print_r($phpArray);
//stdClass Object ( [usuario] => Julio [edad] => 30 [comunidad] => catalunya ) 

//en el cas de volver recorrer l'array mostraría la clau i el valor
foreach ($phpArray as $key => $value) { 
    echo "<p>$key | $value</p>";
}
?>

<php>

Altre exemple 

$jsonData = '[{ "usuario":"Julio", "edad":30, "comunidad":"catalunya" },{ "usuario":"pepe", "edad":28, "comunidad":"valencia" },{ "usuario":"pep", "edad":23, "comunidad":"murcia" }]';
$phpArray = json_decode($jsonData);

//print_r($phpArray);
/*Array ( [0] => stdClass Object ( [usuario] => Julio [edad] => 30 [comunidad] => catalunya ) [1] => stdClass Object ( [usuario] => pepe [edad] => 28 [comunidad] => valencia ) [2] => stdClass Object ( [usuario] => pep [edad] => 23 [comunidad] => murcia ) ) Julio 30 catalunya pepe 28 valencia pep 23 murcia */

//recorrer un array i mostrar les dades.
foreach($phpArray as $obj){
        $id_usuario = $obj->usuario;
        $edad = $obj->edad;
        $comunidad = $obj->comunidad;
        echo $id_usuario." ".$edad." ".$comunidad;
        echo "";
}


//també podem accedir al contingut de la seguüent manera echo "$phparray[0]->usuario";

EMMAGATZEMAR I LLEGIR FITXERS

A PHP s'utilitzen dos funcions per manipular JSON: json_encode i json_decode. A la següent Web trobareu com utilitzar-les: http://www.php.net/manual/es/function.json-decode.php

LLegir i escriure Fitxer desde PHP

Si volem llegir un fitxer .json haurem d'utilitzar la instrucció "file_get_contents". Les dades que obtinguis d'aquesta funció, els hauràs de guardar en una variable qualsevol 

$ json = file_get_contents ("./datos.json");

Guarda información dentro de un fichero, en este caso un JSON 

$json_string1 = {"posicionX":250,"posicionY":100}
file_put_contents('./datos.json', $json_string1)

EXEMPLE CLASSE SERIALIZACIÓN

<?php

class Serializer {

    private static $path = "./database/";

    public static function save($obj, $id) {  //$obj es un JSON , $id es el nombre del archivo 

        $arr = serialize($obj);
        
        return file_put_contents(self::$path . $id, $arr);
    }

    public static function restore($id) {
        
        if  (file_exists ( self::$path . $id ) ){
            
            $xmlString = file_get_contents(self::$path . $id);
            
            return unserialize($xmlString);  
            
        }
        
        return -1;
    }
    
    public static function showIds(){
        
        return array_slice(scandir(self::$path),2);
        
    }
}


//al ser una classe estàtica es pot invocar els mètodes de la següent forma, per exemple:

Serializer::save(json,nom_arxiu);

CONFIGURACIÓ PHPSTORM

Captura1.png

Captura2.png

Captura3.png

Obtingut de «http://wikiserver.infomerce.es/index.php?title=NF1_-_Llenguatge_PHP&oldid=10479»