Diferència entre revisions de la pàgina «Pràctiques de Seguretat activa en xarxes»
De wikiserver
(→Espies) |
(→Exercici 3: IDS/IPS amb Suricata) |
||
| (64 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | =Exercici de | + | |
| + | = Exercici 1: Nmap = | ||
| + | |||
| + | Consulta l'enunciat de l'exercici en aquest fitxer compartit al [https://docs.google.com/document/d/1NWvG29RTsImPQTqZnChMYnUPq0pnFinke0BsET-_czM/edit?usp=sharing drive]. Per poder accedir has de fer-ho a través del teu compte de l'Institut La Mercè. | ||
| + | |||
| + | = Exercici 2: Tcpdump i Wireshark = | ||
| + | |||
| + | Consulta l'enunciat de l'exercici en aquest fitxer compartit al [https://docs.google.com/document/d/1HnyoIPFGl6dFI3Khg6IFV7HZWcTaBB9vJLcwwyNVLq8/edit?usp=sharing drive]. Per poder accedir has de fer-ho a través del teu compte de l'Institut La Mercè. | ||
| + | |||
| + | = Exercici 3: IDS/IPS amb Suricata = | ||
| + | |||
| + | Consulta l'enunciat de l'exercici en aquest fitxer compartit al [https://docs.google.com/document/d/1m9Ps48G-TxigFWZ9CgpPVlv-s88HvmTHGvvBwzh1PYE/edit?usp=sharing drive]. Per poder accedir has de fer-ho a través del teu compte de l'Institut La Mercè. '''L'apartat IPS és opcional.''' | ||
| + | <!-- | ||
| + | |||
==Exercici d'investigació== | ==Exercici d'investigació== | ||
Visiteu el web [http://sectools.org/ Eines de Seguretat] Eines de Seguretat que disposa d'un catàleg d'eines de seguretat (utilitzeu el google traductor per traduir la pàgina si teniu problemes amb l'anglès). Feu una classificació en forma de taula de les eines més populars, classificades per categories, per a què serveixen, si es poden utilitzar per realitzar atacs i les plataformes on es poden utilitzar. Per exemple: | Visiteu el web [http://sectools.org/ Eines de Seguretat] Eines de Seguretat que disposa d'un catàleg d'eines de seguretat (utilitzeu el google traductor per traduir la pàgina si teniu problemes amb l'anglès). Feu una classificació en forma de taula de les eines més populars, classificades per categories, per a què serveixen, si es poden utilitzar per realitzar atacs i les plataformes on es poden utilitzar. Per exemple: | ||
| Línia 12: | Línia 25: | ||
| Scanners de vulnerabilitats || ... || ... || ... | | Scanners de vulnerabilitats || ... || ... || ... | ||
|} | |} | ||
| + | |||
== SPAM == | == SPAM == | ||
| Línia 27: | Línia 41: | ||
**Expliqueu quin mecanisme fan servir per enganyar els motors de cerca dels spammers. | **Expliqueu quin mecanisme fan servir per enganyar els motors de cerca dels spammers. | ||
*Identitats falses de remitents de correu | *Identitats falses de remitents de correu | ||
| − | * | + | *¿Per a què serveix la llista Robinson? |
| − | + | ||
| − | |||
| − | |||
:[[Solució SPAM]] | :[[Solució SPAM]] | ||
| − | |||
== Espies == | == Espies == | ||
| − | + | Necessitareu 2 màquines: | |
| + | |||
| + | *la màquina real de l'aula (per a fer les peticions) | ||
| + | *altra màquina MV Windows 10 amb l'analitzador de paquets Wireshark. Configurarem l'adaptador de xarxa de la MV sigui tipus "adaptador pont" i activarem el mode promiscu "permetre tot". Assignarem una IP estàtica, per exemple "IP: 172.16.104.3 mascara:255.255.0.0, passarel·la: 172.16.55.35, DNS:172.16.200.1, dominis cerca: 172.16.200.2" | ||
| + | |||
| + | |||
| + | #Instal·la i configura el programari [https://old.delanover.com/2011/04/11/filtros-de-wireshark-mas-comunes-e-interesantes/ WireShark] per rebre tots els paquets possibles que circulen per la xarxa | ||
| + | #Estableix una connexió HTTP a Google. | ||
| + | #Cerca cadascun dels paquets enviats per fer el <code>ping</code> i mira les trames generades. | ||
| + | #Cerca les trames enviades per la connexió HTTP. Fíxat en el protocol TCP que envia 3 paquets per realitzar la connexió. Quins són? Per exemple, podeu agafar la IP del campus i utilitzar "ip.adress ==" com a filtre. | ||
| + | #Realitzeu una connexió SSH, Telnet o FTP. Podeu crear-vos el vostre propi servidor FTP a Windows Server 2008 [https://serviciosderednoona.wordpress.com/web/manual-instalacion-y-configuracion-de-un-servidor-web-en-windows-server-2008/ enllaç1] [http://cloud.acens.com/como-crear-una-cuenta-ftp-windows-server-2008/ enllaç2] o connectar-vos mitjançant comandes a un servidor públic "ftp://ubuntu.lagis.at/ubuntu/" també es possible fer-ho amb un client. [https://www.mmnt.ru/ftp-sites més servidors] [http://www.ftp-sites.org/anonymous_ftp_sites_list_es_1.html i més]. Intenteu capturar la contrasenya amb el sniffer. L'heu pogut capturar? | ||
| + | #Intenta fer login a la wikiserver.infomerce.es o aquesta [http://login.ebiquity.com altra] o [http://www.geonames.org/login altra] SENSE REGISTRAR-VOS i captura amb el wireshark. Ens mostra alguna cosa? influeix el certificat SSL? | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | + | https://noticiasseguridad.com/tutoriales/una-lista-de-todos-los-servidores-ftp-abiertos-en-el-mundo/ | |
| − | == Seguretat WIFI == | + | == Seguretat WIFI (optatiu) == |
*Explica les maneres d'assegurar una xarxa WIFI. Explica els differents protocols de seguretat i fes una comparativa (+segurs, -segurs) | *Explica les maneres d'assegurar una xarxa WIFI. Explica els differents protocols de seguretat i fes una comparativa (+segurs, -segurs) | ||
Quins protocols de seguretat WIFI son febles i podem obtenir la contrasenya. Com s'anomena aquest atac i amb quin programa es pot realitzar? | Quins protocols de seguretat WIFI son febles i podem obtenir la contrasenya. Com s'anomena aquest atac i amb quin programa es pot realitzar? | ||
| Línia 55: | Línia 70: | ||
**Busqueu informació sobre què és el WarDrive. | **Busqueu informació sobre què és el WarDrive. | ||
**en què consisteix el WarDrive i quines mesures es poden aplicar per evitar-lo. Instal·lar l'aplicació '''NetStumbler''' | **en què consisteix el WarDrive i quines mesures es poden aplicar per evitar-lo. Instal·lar l'aplicació '''NetStumbler''' | ||
| + | |||
== Monitorització == | == Monitorització == | ||
| − | *Cerqueu informació de les eines Nagios, Ntop | + | *Cerqueu informació de les eines Nagios, Ntop, Munin, CHECK MK. |
*Expliqueu quina informació de xarxa monitora cadascuna de les eines mencionades. | *Expliqueu quina informació de xarxa monitora cadascuna de les eines mencionades. | ||
| − | |||
| − | |||
== Monitorització de Xarxes: Munin == | == Monitorització de Xarxes: Munin == | ||
| Línia 106: | Línia 120: | ||
| − | |||
| − | + | == Detecció de host== | |
| + | |||
| + | '''NMAP''' | ||
| + | |||
| + | *Utilitza el programa '''nmap''' de Ubuntu per descobrir els ports oberts dels ordinadors de l'aula així com el S.O. que tenen instal·lats. | ||
| + | Quin programa podries utilitzar en Windows per fer els mateix? | ||
| + | fes la instal·lació amb la interfície gràfica zenmap. | ||
| + | |||
| + | Utilizar una Maquina virtual 172.16.104.250 por ejemplo, e instalar en la máquina el openssh y el vsftp para ver qué puertos hay abiertos. | ||
| + | |||
| + | https://hacking-etico.com/2013/02/24/nmap-tutorial-descubriendo-el-terreno-de-juego-parte-1/ | ||
| + | |||
| + | https://hacking-etico.com/2013/03/23/nmap-tutorial-descubriendo-el-terreno-de-juego-parte-2/ | ||
| + | |||
| + | |||
| + | *Otro ejemplo: ejecuta el siguiente comando para ver por qué puertos está escuchando el equipo scanme.nmap.org. Realiza una captura de pantalla, observa la salida e intenta averiguar qué servicios y aplicaciones está ejecutando, así como el tipo de equipo del que se trata. | ||
| + | |||
| + | $ sudo nmap -sV -T4 -O -F --version-light scanme.nmap.org | ||
| + | |||
| + | |||
| + | *''¿Crees que los servidores (programas o servicios) que usa son seguros?'' | ||
| + | |||
| + | Accede a [https://cve.mitre.org/cve/search_cve_list.html CVE - Common Vulnerabilities and Exposures (CVE)] y busca las vulnerabilidades registradas de uno de los programas que están esperando conexiones que has obtenido en las pruebas de este ejercicio. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [http://www.linux-party.com/index.php/26-hackers/9118-29-practicos-ejemplos-de-nmap-para-administradores-de-sistemas-redes nmap] | ||
| + | |||
| + | [http://campus.infomerce.es/pluginfile.php/11675/mod_resource/content/0/Curso%20Nmap.pdf nmap] | ||
| + | [https://nmap.org/zenmap/ interfaz gráfica] | ||
| + | |||
| + | https://protegermipc.net/2018/11/07/tutorial-y-listado-de-comandos-mas-utiles-para-nmap/ | ||
| + | |||
| + | https://securityhacklabs.net/articulo/los-5-scripts-mas-intrusivos-y-avanzados-de-nmap-que-deberia-conocer | ||
| + | |||
| + | |||
| + | '''NETDISCOVER''' | ||
| + | |||
| + | Netdiscover és una eina de Linux que permet detectar les màquines que estan connectades o de les que arriba informació en la màquina que l’executa | ||
| + | |||
| + | Feu servir netdiscover per detectar les màquines que hi ha en la vostra xarxa local (si ho feu amb una màquina virtual poseu l’adaptador de xarxa en ‘bridget’) | ||
| + | |||
| + | per exemple: | ||
| + | |||
| + | <source lang="script"> | ||
| + | netdiscover -i eth0 -r 172.16.104.0/24 | ||
| + | </source> | ||
| + | |||
| + | http://www.reydes.com/d/?q=Sondeo_de_la_Red_con_Netdiscover | ||
| + | |||
| + | |||
| + | '''FOCA (optatiu)''' | ||
| + | |||
| + | FOCA (Fingerprinting Organizations with Collected Archives) és una eina de Windows que es fa servir entre altres coses per trobar metadades que està emmagatzemada en documents que les empreses publiquen a la web, és a dir, Informació dels documents | ||
| + | |||
| + | Pot analitzar documents de diferents tipus que van des de Office, OpenOffice, PDF, o fins i tot imatges. | ||
| + | |||
| + | Pot cercar els documents en diferents cercadors, Google, Bing, Exalead, de forma més o menys automàtica. Dels documents n’extreu tota una sèrie de dades que permet identificar informació de la xarxa. | ||
| + | |||
| + | També hi ha una extensió al [https://chrome.google.com/webstore/detail/foca-files-finder/mhobefinhafbleanihidiifaedcceoij?hl=en chrome] i firefox. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | '''NESSUS''' | ||
| + | |||
| + | Nessus és el programa d'escaneig de vulnerabilitats en sistemes operatius més popular. Funciona en una arquitectura client/servidor i es pot programar per escanejar periòdicament les màquines d'una xarxa. Funciona a partir de plugins que es poden programar fent servir el llenguatge NASL (NessusAttack Scripting Language) | ||
| + | |||
| + | Després de detectar els ports oberts de les màquines intenta executar diversos exploits per veure si tenen èxit en les màquines que analitza. Si no es va amb compte (i s'activa la opció de desactivar les proves “no segures”) Nessus pot provocar que algunes de les proves facin caure alguns dels serveis o sistemes operatius | ||
| + | |||
| + | A més de les versions de pagament (on ofereixen uns dies de prova) tenen una versió per usar en xarxes domèstiques anomenat Nessus Home (web) que és totalment gratuïta per usar a casa. | ||
| + | |||
| + | Activitat | ||
| + | Fer servir Nessus per detectar vulnerabilitats | ||
| + | |||
| + | Instal·leu l'escànner de vulnerabilitats Nessus. | ||
| + | Proveu la seguretat de dues màquines virtuals que tingueu (Windows i Linux) fent servir Nessus i documenteu els errors més importants que us ha donat | ||
| + | Busqueu a una base de dades d'exploits online si és possible trobar algun exploit per atacar alguna d’aquestes màquines | ||
| + | |||
| + | ==DETECCIÓN DE INTRUSOS== | ||
| + | Per tal de mantenir un sistema informàtic al màxim nivell de seguretat, cal disposar d’una sèrie d’eines i, a més, mantenir-les en bon estat de funcionament, cosa que inclou tenir-les al dia, actualitzades. Algunes d’aquestes eines més comunes són els antivirus, els tallafocs i les actualitzacions del sistema, sobretot pel que fa a la part dels pedaços de seguretat. També n’hi ha d’altres que no són tan conegudes, però que us poden ser de molta utilitat en cas de detectar una incidència de seguretat en el vostre sistema informàtic. | ||
| + | |||
| + | ==Cerca un IDS (optatiu) == | ||
| + | Cerca un IDS o IDDS per Linux. Instal·la i configura'l. | ||
| + | |||
| + | Explica els tres modes de funcionament (IDS, IPS i mode de logger de paquets offline). Com funciona un programa de detecció d'intrusions? | ||
| + | *Amb quina aplicació podrem veure els arxius de ''log'' a Windows? | ||
| + | *Quins tipus de registre ens interessa? | ||
| + | *Digues un IDS de codi lliure. | ||
| + | |||
| + | '''Busca el significat dels següents termes:''' | ||
| + | *IDS | ||
| + | *IPS | ||
| + | *HIDS | ||
| + | *NIDS | ||
| + | |||
| + | |||
| + | '''Solució SNORT''' | ||
| + | |||
| + | https://snorby.org interfaz gráfica | ||
| − | |||
https://www.youtube.com/watch?v=_snieZtj8fQ | https://www.youtube.com/watch?v=_snieZtj8fQ | ||
https://www.welivesecurity.com/la-es/2014/01/13/primeros-pasos-implementacion-ids-snort/ | https://www.welivesecurity.com/la-es/2014/01/13/primeros-pasos-implementacion-ids-snort/ | ||
| − | + | <source lang="script"> | |
sudo dpkg-reconfigure snort | sudo dpkg-reconfigure snort | ||
| − | Muestra estadisticas y visualiza el tráfico tcp/IP | + | //Muestra estadisticas y visualiza el tráfico tcp/IP |
snort -v | snort -v | ||
| − | Visualizar campos de datos | + | //Visualizar campos de datos |
snort -dev | snort -dev | ||
sudo snort -A console -q -u snort -g snort -c /etc/snort/snort.conf -i eth0 | sudo snort -A console -q -u snort -g snort -c /etc/snort/snort.conf -i eth0 | ||
| + | |||
| + | </source> | ||
| + | --> | ||
Revisió de 09:33, 20 abr 2022
Exercici 1: Nmap
Consulta l'enunciat de l'exercici en aquest fitxer compartit al drive. Per poder accedir has de fer-ho a través del teu compte de l'Institut La Mercè.
Exercici 2: Tcpdump i Wireshark
Consulta l'enunciat de l'exercici en aquest fitxer compartit al drive. Per poder accedir has de fer-ho a través del teu compte de l'Institut La Mercè.
Exercici 3: IDS/IPS amb Suricata
Consulta l'enunciat de l'exercici en aquest fitxer compartit al drive. Per poder accedir has de fer-ho a través del teu compte de l'Institut La Mercè. L'apartat IPS és opcional.
