Mostra la font per a NF1 - Llenguatge PHP (35h)

= Introducció llenguatges de programació del costat Servidor =

Existeix una multitud de llenguatges concebuts o no per a Internet. Cadascun d'ells explota més a fons certes característiques que ho fan més o menys útils per desenvolupar diferents aplicacions.
Un '''llenguatge del costat del servidor''' és aquell que '''s'executa en el servidor web, just abans que s'enviï la pàgina''' a través d'Internet al client. Les pàgines que s'executen en el servidor poden realitzar accessos a bases de dades, connexions en xarxa, i altres tasques per crear la pàgina final que veurà el client.
D'altra banda, els '''llenguatges de costat client''' (entre els quals no només es troba l'HTML sinó també el Java i el Javascript els quals són simplement inclosos en el codi HTML) són aquells que '''poden ser directament executats pel navegador i no necessiten un pretractament'''.
[[Fitxer:serverside.jpg|center]]
Els llenguatges de costat servidor més àmpliament utilitzats per al desenvolupament de pàgines dinàmiques són l'ASP, JSP, PERL i PHP.
== ASP.NET ==
Llenguatge comercialitzat per Microsoft, i usat per programadors per desenvolupar entre altres funcions, llocs web. ASP.NET és el successor de la tecnologia ASP, va ser llançada al mercat mitjançant una estratègia de mercat denominada .NET.
Es desenvolupat per resoldre les limitants que brindava el teu antecessor ASP. Per al desenvolupament d'ASP.NET es pot utilitzar C#, VB.NET o J#. Els arxius compten amb l'extensió (aspx). Per al seu funcionament de les pàgines es necessita tenir instal·lat IIS amb el Framework .Net. Microsft Windows 2003 inclou aquest framework, solament es necessitarà instal·lar-ho en versions anteriors.
El llenguatge ASP consisteix en una sèrie de classes .NET utilitzades per crear aplicacions Web, tant del costat client (Web Form) com del costat servidor (Web Service). La integració de nadiva .NET Framework amb el sistema operatiu Windows Server 2003 fa que la seva execució sigui més estable i ràpida que altres llenguatges de programació.

'''Avantatges:'''
*Completament orientat a objectes.
*Controls d'usuari i personalitzats.
*Divisió entre la capa d'aplicació o disseny i el codi.
*Facilita el manteniment de grans aplicacions.
*Increment de velocitat de resposta del servidor.
*Major velocitat.
*Major seguretat.

'''Desavantatges: '''
*Major consum de recursos.
*Tecnologia propietària.
*Hostalatge de llocs web costosos.

== JSP: Java Server Pages ==
És un llenguatge per a la creació de llocs web dinàmics, acrònim de Java Server Pages. Està orientat a desenvolupar pàgines web en Java. JSP és un llenguatge multiplataforma.
JSP va ser desenvolupat per Sun Microsystems. Comparteix avantatges similars a les d'ASP.NET, desenvolupat per a la creació d'aplicacions web potents. Posseeix un motor de pàgines basat en els servlets de Java. Per al seu funcionament es necessita tenir instal·lat un servidor Tomcat.

'''Característiques'''
*Codi separat de la lògica del programa.
*Les pàgines són compilades en la primera petició.
*Permet separar la part dinàmica de l'estàtica a les pàgines web.
*Els arxius es troben amb l'extensió (jsp).
*El codi JSP pot ser incrustat en codi HTML.

'''Avantatges:'''
*Execució ràpida del servlets.
*Crear pàgines del costat del servidor.
*Multiplataforma.
*Codi ben estructurat.
*Integritat amb els mòduls de Java.
*La part dinàmica està escrita en Java.
== PERL (Practical Extraction and Report Language) ==
És un llenguatge de programació desenvolupat per Larry Wall (lwall at netlabs.com) inspirat en altres eines d'UNIX com són: sigueu, grep, awk, c-shell, per a l'administració de tasques pròpies de sistemes UNIX. No estableix cap filosofia de programació concreta. No es pot dir que sigui orientat a objectes, modular o estructurat encara que suporta directament tots aquests paradigmes; el seu punt fort són les labors de processament de textos i arxius. Llenguatge de programació basat en scripts portable a gairebé qualsevol plataforma. És molt utilitzat per escriure CGIs. Un dels seus elements més potents són les expressions regulars, que a partir de la seva versió en Perl han estat adoptades per altres llenguatges i plataformes com .NET o Javascript.

'''Avantatges'''
*Es poden ajuntar diversos programes d'una forma senzilla per aconseguir una meta determinada. Els usuaris de Windows agrairan aquesta propietat ja que normalment emmalalteixen d'un bon llenguatge tipus “script”.
*És relativament ràpid per a un llenguatge tipus “script”.
*Està disponible en múltiples plataformes i sistemes operatius (UNIX, Linux i Windows). Un programa que s'escrigui tenint en compte la compatibilitat pot ser escrit en una plataforma i executat en una altra.
*Hi ha una col·lecció enorme de mòduls que poden ser incorporats a qualsevol “script” de Perl. Estan disponibles en el CPAN (“Comprehensive Perl Arxivi Network”). En particular existeix una extensió per a càlcul numèric denominada PDL.
*Perl és gratuït. Molt més que això, és “Programari Lliure”. Això vol dir que el codi font està disponible perquè qualsevol el pugui veure o modificar, i el que és més important, sempre ho estarà. Encara que mai pretenguis canviar el codi, és important disposar de la possibilitat de fer-ho, ja que sempre es podrà contractar a una tercera persona perquè ho modifiqui en el cas que hi hagi un error, i hauria de ser possible solucionar-ho.
*Li atorga al programador molta llibertat perquè faci el programa com vulgui. Tal com diu l'eslògan de Perl “Hi ha més d'una forma de fer-ho”

== PHP ==
PHP és l'acrònim de Hipertext Preprocesor. És un llenguatge de programació del costat del servidor gratuït i independent de plataforma, ràpid, amb una gran llibreria de funcions i molta documentació. Va ser creat originalment en 1994 per Rasmus Lerdorf, però com PHP està desenvolupat en política de codi obert, al llarg de la seva història ha tingut moltes contribucions d'altres desenvolupadors.
El client solament rep una pàgina amb el codi HTML resultant de l'execució de la PHP. Com la pàgina resultant conté únicament codi HTML, és compatible amb tots els navegadors.

'''Avantatges'''
*Molt fàcil d'aprendre.
*Es caracteritza per ser un llenguatge molt ràpid.
*Suporta en certa mesura l'orientació a objecte. Classes i herència.
*És un llenguatge multiplataforma: Linux, Windows, entre uns altres.
*Capacitat de connexió amb la majoria dels manejadores de base de dades: MysSQL, PostgreSQL, Oracle, MS SQL Server, entre unes altres.
*Capacitat d'expandir el seu potencial utilitzant mòduls.
*Posseeix documentació a la seva pàgina oficial la qual inclou descripció i exemples de cadascuna de les seves funcions.
*És lliure, per la qual cosa es presenta com una alternativa de fàcil accés per a tots.
*Inclou gran quantitat de funcions.
*No requereix definició de tipus de variables ni maneig detallat del baix nivell.

= Preparació de l'entorn =
== Instal·lació de servidors d'aplicacions Web ==
Internet s’ha convertit en la principal eina d’intercanvi d’informació a la societat actual. La connexió dels ordinadors a les xarxes locals i aquestes xarxes a d’altres de grans dimensions ha possibilitat la comunicació global d’informació entre els ordinadors arreu del món. Per poder oferir serveis web, els servidors han de tenir instal·lats una sèrie de serveis. El servidor web permet l’enviament de continguts a altres ordinadors a través de la xarxa. Els preprocessadors d’hipertext (com PHP) permeten crear continguts web de forma dinàmica. Els servidors de bases de dades permeten emmagatzemar informació de forma estructurada que es pot fer servir per generar contingut web. Aquests serveis han de ser instal·lats i configurats correctament abans de començar a crear el contingut web dinàmic del nostre web.

Un '''servidor web''' és una peça de programari que respon a les peticions dels navegadors i lliura la pàgina per al navegador a través d’Internet. Quan es crida a una pàgina web per l’adreça –l’URL (uniform resource locator), per exemple, www.infomerce.es/index.html-, la comunicació entre el navegador i el servidor és possible gràcies a tres protocols:
* TCP(Transmission Control Protocol, protocol de control de transmissió): és el responsable de fer que el missatge arribi a la destinació sense errors.
* IP(Internet Protocol): és el responsable de fer que el missatge trobi el camí fins al servidor.
* HTTP(Hypertext Transfer Protocol, protocol de transferència d’hipertext): és el protocol que ha indicat l’usuari a l’hora de demanar el recurs al servidor. La primera part d’un recurs URL correspon al protocol que utilitzaran client i servidor per intercanviar dades.
== HTTP: comunicació entre servidor i client ==
Un cop establerta la connexió entra en joc el protocol HTTP: el navegador envia una petició al servidor en què sol·licita el recurs index.html. El servidor processa aquesta petició i retorna la pàgina sol·licitada al navegador, que interpreta les etiquetes HTML i la presenta a l’usuari.
[[Fitxer:peticiohttp.jpg|center]]
La informació que el client envia al servidor en la petició és la següent:
* El mètode HTTP: l’acció que s’ha de fer.
* El recurs a què s’ha d’accedir (una part de l’URL).
* La informació que l’usuari envia al servidor.
La informació que el servidor envia en la resposta té dues parts ben diferenciades: 
* La capçalera: conté el codi que indica si la petició s’ha complert. També conté el tipus de contingut que enviarà al client.
* El contingut: (text, codi HTML, imatges, etc.) del recurs demanat.

=== Exercici: Preparació M.V. amb Ubuntu i PHP ===
Es tracta d'importar una M.V. amb Ubuntu Server. Aquesta màquina virtual la utilitzarem al llarg del curs per desenvolupar programes amb el llenguatge PHP. LA M.V. ha de tenir les següents característiques:
*512 MB de Ram
*Targeta mode Pont (Has de reinicialitzar la @MAC i esborrar el fitxer: /etc/udev/rules.d/70-persistent-net.rules)
*Configura la @IP. 
Instal·la el següent programari:
*openssh-server (per permetre comunicacions remotes)
*Servidor Web apache2
*Servidor PHP

=== Exercici: Primer projecte amb NetBeans ===
Crea un projecte PHP amb NetBeans. Fes que automàticament guardi tots els fitxers a la màquina virtual creada al apartat anterior. Crea una pàgina d'exemple i comprova que funciona.
La pàgina d'exemple pot ser la següent:
<source lang="html">
<!DOCTYPE html>
<html>
     	<head>
	</head>
	<body>
        <p>
          <?php
            echo "Primera Pàgina amb PHP"; 
          ?>
        </p>
	</body>
</html>
</source>

= El Llenguatge PHP =
== Introducció ==
'''PHP''' és un llenguatge de programació obert que s’integra directament en pàgines HTML. El seu ús ha esdevingut gairebé imprescindible en les pàgines que han d’utilitzar bases de dades o formularis.
Rasmus Lerdorf és el creador del llenguatge PHP. El 1995 presenta la primera edició d’aquest llenguatge amb el nom de Personal Home Page tools amb llicència pública GNU. Per crear el PHP, Rasmus utilitza el codi de programació C.

El '''codi PHP''' que escriviu, '''l’haureu d’incrustar dins de codi HTML''', concretament dins les etiquetes \<body\> del document. Mitjançant unes marques l’HTML no interpretarà el codi PHP, el qual, i mitjançant les mateixes marques, s’executarà en el servidor.

El codi PHP s’executa en un servidor i mostra el resultat en un client. Visualitzareu els resultats amb un navegador web.

Quan arrenca el PHP es fa la lectura del fitxer '''php.ini'''. Aquest fitxer conté la configuració del PHP i es crea durant la instal·lació del PHP. És possible que necessiteu fer canvis en el fitxer de configuració, preneu la precaució de fer-ne una còpia de seguretat abans de fer aquestes modificacions.
Una inspecció visual del fitxer php.ini us servirà per comprendre’n el funcionament. Depenent del valor de les variables que conté aquest fitxer, el comportament del PHP variarà en la vostra màquina. Podeu comprovar que cada variable que forma part del fitxer està àmpliament comentada, amb comentaris que es marquen amb un punt i coma.

== Mostrar Errors ==
Per mostrar els errors que fem al escriure programes en php s'ha d'especificar als fitxers que els vols veure per pantalla amb les següents sentències:

http://www.anerbarrena.com/mostrar-errores-php-608/
<source lang="php">
/* * ******************Errores******************* */
ini_set('display_errors', true);
error_reporting(E_ALL);
/* * ********************Usuarios****************** */
</source>

== Sintaxi ==
=== Generalitats ===
La sintaxi d'un llenguatge de programació es defineix com el conjunt de regles que han de seguir-se en escriure el codi font dels programes per considerar-se com a correctes per a aquest llenguatge de programació.
Les normes bàsiques que defineixen la sintaxi de PHP són les següents:
*Si voleu que s’interpreti el vostre codi és imprescindible que encabiu el codi escrit en PHP entre dos delimitadors. Aquestes marques són <?php , que la fareu servir per indicar l’inici de codi en llenguatge PHP, i ?> , que utilitzareu per marcar el final del vostre codi PHP.
*Indicareu el final d’una instrucció amb punt i coma. Cada vegada que es detecti un punt i coma s’interpretarà el codi inserit fins a aquell punt.
*Els comentaris en PHP els podreu incloure mitjançant:
** Dues barres (//) o un coixinet (#) si voleu comentar una línia
** Una barra i un asterisc (/*) per indicar l’inici de comentari, i un asterisc i una barra per indicar el final de comentari si voleu comentar més d’una línia(/*).
*No es defineix el tipus de les variables: PHP és un llenguatge de programació que no obliga a declarar prèviament el nom de les variables que s’utilitzaran ni el seu tipus (és diu que és un llenguatge sense tipus o no tipat). Ara bé, tot i que existeixen els tipus de dades en PHP aquests no es comproven.
*No es distingeixen les majúscules i minúscules.
Exemples:
<source lang="php">
<?php
echo "Aquí teniu una instrucció.";
echo "<br>i aquí una altra instrucció.";

//Si voleu comentar una línia ho podeu fer d’aquesta manera...
#...o bé d’aquesta altra.
/* Però si necessiteu comentar
més línies aquesta és la millor
manera de fer − ho! */
?>
</source>

=== Variables ===
Per representar una variable '''caldrà escriure el símbol del dòlar seguit pel nom que vulgueu posar'''. En el moment de donar nom a una variable heu de tenir en compte que es diferencien majúscules i minúscules i que haurà de començar amb una lletra o caràcter de subratllat.
En PHP, a diferència de molts altres llenguatges, no cal declarar una variable abans d’utilitzar-la. El símbol del dòlar és el que marca que es tracta d’una variable.
<source lang="php">
<?php
$Nom='whovian';
$Familia='Informàtica';
$Cicle="CFGS Desenvolupament d'aplicacions Web";
$Modul = "DAW en entorn servidor";
$Durada= 165;
echo "Hola $nom!<br>
Benvingut als estudis d’$Familia!!!<br>
Cicle: $Cicle<br>
Mòdul: $Modul<br>
Durada: $Durada hores";
?>
</source>
Com podeu veure, les variables poden adquirir qualsevol dels tipus suportats, i la variable $Durada emmagatzema l’enter 180, mentre que la resta de variables emmagatzemaran cadenes.
Les variables s’assignen per valor per defecte, però '''si voleu assignar un valor per referència''' ho haureu d’indicar fent servir el símbol''' & '''tot just davant de la variable
=== Àmbit de les variables ===

Les variables tenen una vida determinada depenent d’on les declareu i com ho feu. És molt important conèixer l’àmbit de les variables per controlar els vostres codis. No comprendre aquesta part pot provocar fallades inesperades en les vostres creacions.
L’àmbit d’una variable és el context en què és definida.

En l’exemple següent es mostra com es pot declarar una variable nombroses vegades en àmbits diferents:
<source lang="php">
$nom=’Nyoman’;
echo ’De moment $nom val ’.$nom."<br>";
function canvi()
{
	$nom=’Ketut’;
	echo ’Però ara $nom val ’.$nom."<br>";
}
canvi();
echo ’I de nou $nom torna a tenir el valor de ’.$nom."<br>";
</source>

=== Operadors ===
Permetran fer accions dins el codi. Podreu canviar i assignar valors, canviar l’adreça del codi, condicionar l’execució de blocs de codi i, en
definitiva, dotar de la complexitat necessària els vostres programes per aconseguir un objectiu.
Els operadors es poden agrupar en tres blocs segons el nombre de valors sobre els quals s’actua.
* L’operador '''unari''' opera sobre un valor i el que pot fer en aquest valor és negar-lo, incrementar-lo o decrementar-lo, entre altres coses.
* L’operador '''binari''' opera sobre dos valors i permet sumar-los, restar-los o comparar-los.
* L’operador '''ternari''' permet escollir entre dues expressions en funció d’una altra.

'''Operadors Aritmètics '''
Teniu en compte que la divisió retornarà un valor en coma flotant si el resultat de la divisió no és exacte.
{|border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
! align="left" width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Operador
! align="left" width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Nom
! align="left" width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Acció
|-
|-$valor||Negació||Oposat de $valor
|-
| $valor + $valorB ||Addició||Suma de $valor i $valorB
|-
| $valor - $valorB ||Subtracció||Diferència entre $valor i $valorB
|-
| $valor * $valorB||Multiplicació||Producte de $valor i $valorB
|-
| $valor / $ valorB||Divisió||Quocient de $valor i $valorB
|-
| $valor % $valorB||Mòdul||Resta de $valor dividit per $valorB
|}

'''Operadors d'assignació '''
L’operador bàsic d’assignació és l’igual. Amb l’operador igual la variable de l’esquerra rep el valor de l’expressió de la dreta.
{|border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
! align="left" width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Operador
! align="left" width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Nom
! align="left" width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Acció
|-
| $valor = $valorB||Assignació||Assignar el contingut de $valorB a $valor
|-
| $valor += $valorB||Addició i Assignació||Suma de $valor i $valorB i ho emmagatzemar a $valor
|-
| $valor -= $valorB ||Subtracció||Diferència entre $valor i $valorB
|-
| $valor.= “text”||Concatenació i Assignació||Concatenar la cadena de la dreta a la de l’esquerra
|}

'''Operadors de bit '''
{|border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
! align="left" width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Operador
! align="left" width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Nom
! align="left" width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Acció
|-
| $valor & $valorB||i||Assignar el contingut de $valorB a $valor
|-
| $valor I $valorB||o i Assignació||Suma de $valor i $valorB i ho emmagatzemar a $valor
|-
| $valor ˆ $valorB ||xor||Diferència entre $valor i $valorB
|-
|  ̃ $valor||Negació||Concatenar la cadena de la dreta a la de l’esquerra
|-
| $valor <<$valorB ||Desplaçament a l’esquerra||Concatenar la cadena de la dreta a la de l’esquerra
|-
| $valor >>$valorB||Desplaçament a la dreta||Concatenar la cadena de la dreta a la de l’esquerra
|}

'''Operadors de comparació '''
{|border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
! align="left" width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Operador
! align="left" width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Nom
! align="left" width="250 px" style="background:Lavender; color:Black"|Acció
|-
| $valor == $valorB||Igual||TRUE si $valor és igual a $valorB.
|-
| $valor === $valorB||Idèntic||TRUE si $valor és igual a $valorB i són del mateix tipus.
|-
| $valor != $valorB ||Diferent||TRUE si $valor no és igual a $valorB.
|-
| $valor <> $ valorB||Diferent||TRUE si $valor no és igual a $valorB.
|-
| $valor !== $valorB ||No idèntic||TRUE si $valor no és igual a $valorB o no són del mateix tipus
|-
| $valor < $valorB||Més petit que||TRUE si $valor és més petit que $valorB.
|-
| $valor > $valorB||Més gran que||TRUE si $valor és més gran que $valorB.
|-
| $valor <= $valorB||Més petit o igual que||TRUE si $valor és més petit o igual que $valorB.
|-
| $valor >= $valorB||Més gran o igual que||TRUE si $valor és més gran o igual que $valorB.
|}


'''Operadors d’increment i decrement '''
{|border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
! align="left" width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Operador
! align="left" width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Nom
! align="left" width="250 px" style="background:Lavender; color:Black"|Acció
|-
| ++$valor||Preincrement||Incrementa $valor una unitat, i després retorna $valor.
|-
| $valor++||Postincrement||Retorna $valor i incrementa $valor una unitat.
|-
| –$valor ||Predecrement||Decrementa $valor una unitat i retorna $valor
|-
| $valor–||Postdecrement||Retorna $valor i decrementa $valor una unitat.
|}

'''Operadors de lògica '''
{|border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
! align="left" width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Operador
! align="left" width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Nom
! align="left" width="250 px" style="background:Lavender; color:Black"|Acció
|-
| $valor and valorB||i||TRUE si $valor i $valorB són TRUE
|-
| $valor or $valorB||o||TRUE si $valor o $valorB són TRUE.
|-
| $valor xor $valorB ||xor||TRUE si $valor o $valorB són TRUE, però no tots dos alhora.
|-
| !$valor||No||Inverteix el contingut de $valor
|-
| $valor && $valorB ||i||TRUE si $valor i $valorB són TRUE.
|-
| $valor II $valorB||o||TRUE si $valor o $valorB són TRUE.
|}

=== Els Vectors i les Matrius (Arrays) ===
Les matrius i els vectors són conjunts de dades que poden estar definides en un Guió de PHP. Les matrius poden contenir altres matrius dintre d'ells sense restricció (multidimensionals). 

Els vectors es poden crear de dues maneres. La primera consisteix en l'ús de la funció '''array()'''. La segona implica l'ús de claudàtors.
Exemple de declaracions d'arrays:
<source lang="php">
$elmeuarray = array($valor1, $valor2);
//Aquesta declaració genera un array a la variable '$elmeuarray' que te la següent informació:
$elmeuarray[0] = $valor1;
$elmeuarray[1] = $valor2;

//També es pot declarar de la següent manera:
$elmeuarray = array('mes1' => $valor1, 'mes2' => $valor2);
//Aquesta declaració genera un array a la variable '$elmeuarray' que te la següent informació:
$elmeuarray['mes1'] = $valor1;
$elmeuarray['mes2'] = $valor2;

//Però tambés es pot declarar directament amb claudàtors:
$elmeuarray[0] = $valor1;
//o amb la següent notació
$elmeuarray['mes1'] = $valor1;
</source>
Exemples d'arrays:
<source lang="php">
$array = array("name"=>"Toyota","type"=>"Celica","colour"=>"black","manufactured"=>"1991");
print_r("<br>");
$array2 = array("Toyota","Celica","black","1991");
print_r("<br>");
$array3 = array("name"=>"Toyota","Celica","colour"=>"black","1991");
print_r("<br>");
print_r($array);
print_r($array2);
print_r($array3);
print_r("<br>");
$array['name']="BMW";
$array['type']="SERIE 1";
$array['colour']="BLANCO";
$array['manufactured']="2035";
print_r("<br>");
$array2[]="AUDI";
$array2[]="A5";
$array2[]="ROJO";
$array2[]="2038";
print_r("<br>");
$array3['name']="FERRARI";
$array3[]="SPIDER";
$array3['colour']="VERDE";
$array3[]="2013";
print_r("<br>");
print_r($array);
print_r("<br>");
print_r($array2);
print_r("<br>");
print_r($array3);
</source>

Les matrius son vectors multidimensionals. Els elements d'un vector a la seva vegada poden ser un altre vector. Un exemple és el següent:
<source lang="php">
<?php
$cars = array(
   "car1" => array("make" => "Toyota","colour" => "Green","year" => 1999,"engine_cc" => 1998),
   "car2" => array("make" => "BMW","colour" => "RED","year" => 2005,"engine_cc" => 2400),
   "car3" => array("make" => "Renault","colour" => "White","year" => 1993,"engine_cc" => 1395),
);
?>

<?php
echo "$cars['car1']['make']<br>";
echo "$cars['car3']['engine_cc']";

/* El resultat de l'execució de les intruccions anteriors és:
Toyota
1395
*/
?>

</source>

Més informació sobre arrays [http://php.net/manual/en/language.types.array.php aquí.]
Existeixen MOLTES funcions per manipular els arrays. Dona una ullada a [http://php.net/manual/en/ref.array.php aquesta pàgina] abans que comencis a implementar funcions que ja existeixen a la llibreria de php.

=== Estructures de control ===
==== La sentència '''IF''' i l'Operador Ternari ====
Les estructures condicionals s'utilitzen per controlar quines instruccions s'executen. Els condicionals en PHP estan estructurats de manera similar als trobats en C ++ i Java .
Exemple d'estructures condicionals:
<source lang="php">
<?php
//Exemple 1
$foo = 1;
$bar = 2;
if($foo == $bar) {
    echo "$foo is equal to $bar.";
} elseif ($foo > $bar) {
    echo "$foo is greater than $bar.";
} else {
    echo "$foo is less than $bar.";
}

//Exemple 2
$lower = 10;
$upper = 100;
$needle = 25;
if(($needle >= $lower) && ($needle <= $upper)) {
    echo "The needle is in the haystack.";
} elseif (($needle <= $lower) || ($needle >= $upper)) {
    echo "The needle is outside of the haystack.";
}

//Exemple Operador Ternari

$missatge =  (date('G') < 12) ? 'Buenos días' : 'Buenas tardes';

//equival a la següent estructura:
if (date('G') < 12) {
$missatge = 'Buenos días';
} else {
$missatge = 'Buenas tardes';
}
?>
</source>

==== La sentència '''SWITCH''' ====
Quan es necessita utilitzar un IF amb molts Else pot resultar que es vegi un codi molt redundant. Exemple:
<source lang="php">
if($user_command == "n")
{
  go_north();
}
else if($user_command == "e")
{
  go_east();
}
else if($user_command == "s")
{
  go_south();
}
else if($user_command == "w")
{
  go_west();
}
else
{
  do_something_else();
}
</source>

Per millorar la llegibilitat del codi utilitzarem l'estructura 'Switch' de la següent manera:
<source lang="php">
 switch($user_command)
 {
   case 'n':
     go_north();
     break;
   case 'e':
     go_east();
     break;
   case 's':
     go_south();
     break;
   case 'w':
     go_west();
     break;
   default:
     do_something_else();
     break;
 }
</source>
Un altre exemple
<source lang="php">
if($firstvariable == 'comparison1' 
         || $firstvariable == 'comparison2')
 {
      doSomething();
      doSomethingElse();
 }
 else if ($firstvariable == 'comparison3')
 {
      doAThirdThing();
 }
 else
 {
      launchMissiles();
 }

//amb l'estructura switch :
 switch($firstvariable)
 {
  case 'comparison1':
  case 'comparison2':
      doSomething();
      doSomethingElse();
      break;
 
  case 'comparison3':
      doAThirdThing();
      break;
 
  default: 
      launchMissiles();
      break;
 }
</source>

==== La sentència '''WHILE''' ====
Aquesta sentència s'utilitzarà per repetir una serie d'instruccions tantes vegades com el condicional sigui evaluat a True.
Exemple:
<source lang="php">
<?php
$c = 0;
while ($c < 5) {
   echo $c++;
} ?>
</source>

Mira el següent codi i enraona si serà un bucle infinit o no:
<source lang="php">
$c = 1;
$myName="Fred";
while ($myName != "Rumplestilskin") 
{
   if ($myName=="Fred") 
   {
      $myName="Leslie";
   }
   else 
   {
      $myName="Marc";
   }
 
   $c++;
 
   if ($c==3) 
   {
      break;
   }
};
echo "You lose and I get your baby!\n";
</source>

==== La sentència '''do ... WHILE''' ====
És semblan al bucle anterior però les intruccions sempre s'execulten almenys 1 vegada. Exemple:
<source lang="php">
  $c = 6;
  do {
    echo 'Hi';
  } while ($c < 5);
</source>

==== La sentència '''FOR''' ====
La sintaxi bàsica d'aquesta sentencia és la següent:
<pre>
 for([initialization]; [condition]; [step])
</pre>

Exemple d'ús:
<source lang="php">
 for($i = 0; $i < 5; $i++)
 {
  echo($i . "<br />");
 }
</source>

Exemple d'utilització amb arrays:
<source lang="php">
 $menu = array("Toast and Jam", "Bacon and Eggs", "Homefries", "Skillet", "Milk and Cereal");
 // note to self: get breakfast after writing this article
 $count = count($menu);
 for($i = 0; $i < $count; $i++)
 {
  echo($i + 1 . ". " . $menu[$i] . "<br />");
 }
</source>
==== La sentència '''FOREACH''' ====
Aquesta sentència és molt utilitzada per recòrrer arrays. Com el parell array[key]=value pot ser string en ambdós casos, aquesta estructura ens permet obternir-los:
Exemple:
<source lang="php">
foreach ($array as $someVar) {
  echo ($someVar . "<br />");
}

//un altre exemple:
foreach ($array as $key => $value) {
  echo ($key."holds the value ".$value."<br />");
}
</source>


==== La sentència '''break''' ====

La sentència break provoca la sortida de qualsevol estructura de control, trencant així un bucle. Penseu per exemple un bucle que cerca un element d’un array. Una vegada trobat, és ineficient acabar de recórrer la resta de l’array.
''Podeu indicar a aquesta sentència quantes estructures de control voleu saltar. ''
En l’exemple següent el break provoca la sortida de dos blocs de codi:
<source lang="php">
<?php
while($edat<20)
{
	for( ; ; $edat=$edat+1)
	{
		if($edat==18)
		{
			echo "Ara ja tens $edat anys!<br>";
			break 2;
		}
		echo "Encara ets menor d’edat, ja que tens $edat anys!<br>";
	}
	echo "Aquesta línia no sortirà per pantalla!";

}
echo "Ja no ets menor d’edat! Tens $edat anys!";
?>
</source>
=== Exercicis ===
==== Exercici: Recòrrer array ====
Donat el següent array:
<source lang="php">
$eu = array( "Italy"=>"Rome", "Luxembourg"=>"Luxembourg", "Belgium"=> "Brussels", 
"Denmark"=>"Copenhagen", "Finland"=>"Helsinki", "France" => "Paris", "Slovakia"=>"Bratislava", 
"Slovenia"=>"Ljubljana", "Germany" => "Berlin", "Greece" => "Athens", "Ireland"=>"Dublin", 
"Netherlands"=>"Amsterdam", "Portugal"=>"Lisbon", "Spain"=>"Madrid", "Sweden"=>"Stockholm",
 "United Kingdom"=>"London", "Cyprus"=>"Nicosia", "Lithuania"=>"Vilnius", 
"Czech Republic"=>"Prague", "Estonia"=>"Tallin", "Hungary"=>"Budapest", "Latvia"=>"Riga", 
"Malta"=>"Valetta", "Austria" => "Vienna", "Poland"=>"Warsaw") ;
</source>
Crea un script amb PHP que mostri un llistat amb el noms de les capitals i els seus corresponents països. El llistat ha de ser semblant a:
<pre>
La capital de Netherlands és Amsterdam
La capital de Greece és Athens
La capital de Germany és Berlin
....
</pre>

:[[solucio_php_recorrer_array]]

==== Exercici: Afegir un element a un array ====
Escriu un programa que afegeixi un nou element a un array en una posició determinada.
Exemple:
<pre>
//abans:
12345

//després d'afegir $ l'array és:
123$45
</pre>

:[[solucio_afegir_element_array_php]]

==== Exercici: Curta i llarga ====
Escriu un programa en PHP que retorni la longitud màxima i mínima dels strings que conté un array.
Exemple:

array: ("abcd","abc","de","hjjj","g","wer")

La longitud més curta és 1 i la més llarga és 4.



Solució:

<source lang="php">
<?php  

/* 
array: ("abcd","abc","de","hjjj","g","wer")

La longitud més curta és 1 i la més llarga és 4.

 */


$ar = array("abcd","abc","de","hjjj","g","wer");

$max=0;
$min = PHP_INT_MAX;

foreach($ar as $valor){
    if( strlen($valor) < $min){
        $min = strlen($valor);
    }
    if (strlen($valor) > $max){
        $max = strlen($valor);
    }
}

echo "La longitud mes curta es $min i la mes llarga es $max.";

//Otra solucion:

$my_array = array("abcd","abc","de","hjjj","g","wer");

$otroarray = array_map('strlen', $my_array);

echo "<br>La longitud mes curta es ". min($otroarray) ." i la mes llarga es ". max($otroarray)."<br>";

print_r($otroarray);
?>
</source>

==== Exercici: Dibuixa asteriscs ====
Dibuixa amb PHP utilitzant asteriscs el següent dibuix:
<pre>
* 
* * 
* * * 
* * * * 
* * * * * 
* * * * * 
* * * * 
* * * 
* * 
* 
</pre>
<!--
<source lang="php">
<?php  
$n=5;  

for($i=1; $i<=$n; $i++)  
{  
  for($j=1; $j<=$i; $j++)  
  {  
    echo ' * ';  
  }  
  echo '<br>';  
}  

for($i=$n; $i>=1; $i--)  
{  
  for($j=1; $j<=$i; $j++)  
  {  
    echo ' * ';  
  }  
  echo '<br>';  
}  
?>  
</source>
-->

==== Exercici: Escacs ====
Dibuixa una taula d'escacs com la que pots veure a continuació. 
Table width="270px" i cada cel·la ocupa 30px d'amplada i d'altura.
[[Fitxer:escacs.png]]

[[:solucio_escacs_php]]

=== Funcions ===

Les funcions son grup d'instruccions que poden ser cridades en qualsevol moment. Les funcions són útils per re-utilitzar codi de manera sencilla dintre de la nostra aplicació.
====Funcions definides per l’usuari====
L’usuari pot definir totes les funcions que necessiti. És imprescindible que el nom donat a la funció no estigui prohibit, és a dir, no es poden fer servir:
*paraules reservades (per exemple, echo), 
*començar amb un nombre o un caràcter especial
*repetir el nom d’una funció dins un mateix àmbit. 
Tot i que el PHP '''no farà cap distinció entre majúscules i minúscules''', es recomana utilitzar el nom de la funció idèntic a l’utilitzat en la declaració.
Les funcions poden rebre paràmetres. El pas de paràmetres d’entrada es fa escrivint entre parèntesis i a continuació del nom de la funció.
En l’exemple següent podeu veure com es declara la funció missatge i com, posteriorment, es crida passant-hi un paràmetre.
<source lang="php">
<?php
function missatge($argument)
{
	echo "$argument<br>";
}
missatge("Aquest és l’argument que es passa en aquest exemple.");
?>
</source>

Les funcions també podran retornar valors. Per fer-ho caldrà utilitzar la sentència '''return'''.
En l’exemple següent comprovareu com la funció suma, la qual rep dos paràmetres, retorna el resultat de sumar dos nombres:
<source lang="php">
<?php
function suma ($valor1,$valor2)
{
	return($valor1+$valor2);
}
echo suma(4,6);
?>
</php>
</source>

====Funcions Internes====
El llenguatge PHP té funcions definides internament. Aquestes funcions són de gran utilitat per al programador i resulta imprescindible estudiarles i conèixer-ne les més importants.

És possible que diverses funcions no es reconeguin en el vostre entorn de treball del PHP; el motiu d’això és que algunes funcions internes no s’han inclòs en la compilació, la qual cosa ha fet necessària una compilació dels mòduls que les contenen. Amb phpinfo() es poden veure les extensions carregades en la vostra configuració del PHP.

Són funcions internes molt usuals ''echo, fprintf, print, printf i sprintf'', en què queda demostrat que el llenguatge PHP ja té definides funcions específiques que poden ser de gran utilitat per a l’usuari. 

Podeu mirar l’ajuda de PHP a la [https://www.php.net/manual/es/funcref.php pàgina oficial].
Funcions de Strings: [http://php.net/manual/en/ref.strings.php pàgina oficial].

En l’exemple següent es mostra com es pot codificar amb codificació ''md5'' el contingut d’una variable:
<source lang="php">
<?php
$nom = 'Blanca';
echo("La codificació md5 de $nom és:<br>");
echo md5($nom);
?>
</source>


===Exercici===
El código de encriptación md5 y sha están comprometido ya que son fáciles de desencriptar. ¿Qué algoritmo se debería utilizar?

====Algoritmes d'ordenació====
Segons el següent array 

<source lang="php">
$fruits = array("lemon", "orange", "banana", "apple"); 
</source>


'''SORT''' Esta función ordena una matriz. Los elementos se organizarán de menor a mayor cuando se haya completado esta función.
<source lang="php">
$cars=array("Volvo","BMW","Toyota");
sort($cars);

BMW
Toyota
Volvo
</source>

'''RSORT''' Esta función ordena una matriz en orden inverso (de mayor a menor).
Nota: Esta función asigna nuevas claves para los elementos en la matriz. Eliminará todas las claves existentes que haya asignado, en lugar de simplemente reordenar las claves.
<source lang="php">

$cars=array("Volvo","BMW","Toyota");
rsort($cars);


Volvo
Toyota
BMW

</source>

'''asort'''()
Esta función ordena una matriz de modo que los índices de la matriz mantengan su correlación con los elementos de la matriz a los que están asociados. Esto se usa principalmente al ordenar matrices asociativas donde el orden de los elementos reales es significativo.
<source lang="php">


array("Peter"=>"35","Ben"=>"37","Joe"=>"43");
asort($age)


Key=Peter, Value=35
Key=Ben, Value=37
Key=Joe, Value=43

</source>

'''arsort''' ()
Esta función ordena una matriz de modo que los índices de la matriz mantengan su correlación con los elementos de la matriz a los que están asociados. Esto se usa principalmente al ordenar matrices asociativas donde el orden de los elementos reales es significativo.

<source lang="php">
$age=array("Peter"=>"35","Ben"=>"37","Joe"=>"43");
arsort($age);

Key=Joe, Value=43
Key=Ben, Value=37
Key=Peter, Value=35
</source>


'''ksort''' ()
Ordena una matriz por clave, manteniendo la clave de las correlaciones de datos. Esto es útil principalmente para matrices asociativas.

<source lang="php">
$age=array("Peter"=>"200","Ben"=>"99","Joe"=>"43");
ksort($age);

Key=Ben, Value=99
Key=Joe, Value=43
Key=Peter, Value=200
</source>


'''krsort'''()                
Sorts an array by key in reverse order, maintaining key to data correlations. This is useful mainly for associative arrays.

<source lang="php">
$age=array("Peter"=>"35","Ben"=>"37","Joe"=>"43");
krsort($age);

Key=Peter, Value=35
Key=Joe, Value=43
Key=Ben, Value=37
</source>


'''natsort''' ()
Esta función implementa un algoritmo de ordenamiento que ordena cadenas alfanuméricas en la forma en que lo haría un ser humano mientras mantiene asociaciones de clave / valor. Esto se describe como un "orden natural".
<source lang="php">
<?php
$array1 = $array2 = array("img12.png", "img10.png", "img2.png", "img1.png");
sort($array1);
echo "Standard sorting\n";print_r($array1);
natsort($array2);
echo "\nNatural order sorting\n";print_r($array2);?>  

The above example will output:
Standard sorting
Array
(
    [0] => img1.png
    [1] => img10.png
    [2] => img12.png
    [3] => img2.png
)

Natural order sorting
Array
(
    [3] => img1.png
    [2] => img2.png
    [1] => img10.png
    [0] => img12.png
)
</source>

=== Exercicis ===
====Exercici: Ordenació ====
Crea una funció que ordeni un array. 
*Per claus de menor a major i de major a menor
*Per valors de menor a major i de major a menor
<!--
[[:Solucio_ordenacio]]
-->

==== Exercici: Comprova minúscules ====
Crea una funció que comprovi si tots els caràcters d'un string son minúscules.

Solució:
<source lang="php">
<?php  
function is_str_lowercase($str1)  
   {  
    for ($sc = 0; $sc < strlen($str1); $sc++) {  
          if (ord($str1[$sc]) >= ord('A') &&  
          ord($str1[$sc]) <= ord('Z')) {  
      return false;  
         }  
         }  
      return true;  
       }  
var_dump(is_str_lowercase('abc def ghi'));  
var_dump(is_str_lowercase('abc dEf ghi'));  
?>  
</source>

====Exercici: Primers====
Crea una funció que indiqui si un número és primer.
<!--
Solució:
<source lang="php">
<?php  
function IsPrime($n)  
{  
 for($x=2; $x<$n; $x++)  
   {  
      if($n %$x ==0)  
          {  
           return 0;  
          }  
    }  
  return 1;  
   }  
$a = IsPrime(3);  
if ($a==0)  
echo 'No es Primo.....';  
else  
echo 'ES primo..';  
?> 
</source>
-->

== Tipus de Dades en PHP ==

*'''Boolean'''
És un tipus de dades molt simple que pot representar un valor cert (TRUE) o fals (FALSE). Aquest tipus de dades s’utilitza molt en estructures de control. Si feu conversió de dades és molt important que tingueu en
compte que es considerarà fals el nombre enter, la cadena 0 o una cadena buida, una matriu buida, un objecte sense variables, el tipus NULL i els objectes SimpleXML que s’hagin creat d’etiquetes buides.

*'''Integer'''
Aquest tipus representa nombres no fraccionables per sota de la unitat. Poden ser positius i negatius. Aquests nombres enters els podeu representar en notació decimal, hexadecimal o octal. La plataforma sobre la
qual treballeu determinarà la mida de les variables enteres. El PHP forçarà un canvi de tipus a flotant si es produeix un desbordament, tant si és positiu com negatiu. A continuació, es mostren dos exemples de variables enteres.

*'''float'''
Aquest tipus fa referència als nombres de coma flotant, i normalment treballa amb una precisió aproximada de catorze dígits decimals. A continuació, es mostra un exemple d’una variable amb coma flotant.

*'''String'''
Es tracta d’una cadena de caràcters. El llenguatge del PHP no imposa un límit a la mida d’aquestes cadenes; ara bé, no oblideu que el límit el marcarà la memòria del maquinari en què estigui funcionant el PHP. Aquí
teniu diversos exemples de cadenes.

*'''array'''
un array és una matriu, d’una dimensió o més, que conté dades que s’associen segons unes claus. És un tipus molt útil, i comprovareu que el seu ús té una gran potència. Per crear una matriu podeu utilitzar la paraula
reservada ''array()'' o bé acompanyar el nom de la variable amb ''[ ]''.

*'''object'''
aquest tipus d’objecte està previst en el llenguatge PHP perquè suporta el llenguatge orientat a objectes. Un objecte és un ítem amb unes característiques i funcionalitats marcades per la classe a la qual pertany. Per crear un objecte cal utilitzar la partícula ''new''.

<source lang="php">
//tipus boolean:
$sortir=FALSE;
$entrar=TRUE;

//tipus integer:
$positiu=3451;
$negatiu= − 4345

//tipus float:
$amb_coma=34.5;

//tipus string:
$nom=’Wayan’;
$salutacio="Hola $nom!";
echo $salutacio." Benvingut";

//tipus array:
$grau_cicles=array("superior","mitja");
$families[]="Informàtica";
$families[]="Electrònica";

//tipus objecte:
class Alumne {
public function matricular($nom)
{
	echo "Ja estàs matriculat $nom";
}
$alumne1=new Alumne();
$alumne1−>matricular(’Made’);
</source>

=== Les dades especials ===
*'''resource'''
La variable que pertany a aquest tipus farà referència a un recurs extern. Determinades funcions faran ús d’aquest recurs. Per exemple, la funció mysql_db_query, que té la funció d’enviar una petició mySQL, retorna un tipus resource. En l’exemple següent la variable $resultat és de tipus resource:

<source lang="php">
$query="SELECT * FROM alumnes";
$resultat=mysql_query($query);
</source>

*'''NULL'''
Quan necessiteu una variable que no tingui cap valor haureu d’utilitzar aquest tipus.

===Els pseudotipus===
* '''mixed''': aquest pseudotipus indica que la variable en questió pot emmagatzemar múltiples tipus.
* '''number''': indica que la variable pot contenir un valor enter o de coma flotant.
* '''callback''': utilitzareu aquest pseudotipus per emmagatzemar crides de retorn generades per funcions de l’usuari.

=== Conversions de tipus ===

Per forçar un canvi de tipus haureu d’especificar entre parèntesis el tipus al qual voleu fer la conversió i col·locar-lo davant la variable.


{|border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
! align="left" width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Senténcia
! align="left" width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Modelat a 
|-
| (integer), (int) ||integer.
|-
| (boolean)||boolean
|-
| (float), (double), (real) ||float
|-
| (string) ||string
|-
| (binary) ||string
|-
| (array)||array
|-
| (object)|| object
|}

<source lang="php">
echo "Sense modelar 27/5: ".(27/5)."<br>";
echo "I ara ja modelat: ".(integer)(27/5);
</source>

=== Constants===
Una constant és un identificador (nom) per expressar un valor simple. Com el nom suggereix, aquest valor no pot variar durant l'execució del script. (A excepció de les [[http://php.net/manual/es/language.constants.predefined.php constants màgiques]], que en realitat no són constants). Una constant és sensible a majúscules per defecte. Per convenció, els identificadors de constants sempre solen declarar-se en majúscules.

El nom d'una constant segueix les mateixes regles que qualsevol altra etiqueta de PHP. Un nom de constant vàlid comença per una lletra o subguió, seguit per qualsevol nombre o lletres, nombres o subguions. Usant una expressió regular, es representaria de la següent manera: [a-zA-Z_\x7f-\xff][a-zA-Z0-9_\x7f-\xff]*

<source lang="php">
define('MIN_VALUE', '0.0');   // OK - Funciona FORA d'una definició de classe
define('MAX_VALUE', '1.0');   // OK - Funciona FORA d'una definició de classe

echo MIN_VALUE;
//const MIN_VALUE = 0.0;         Aquí Malament - Però funciona DINTRE d'una definició de classe
//const MAX_VALUE = 1.0;         Aquí Malament - Però funciona DINTRE d'una definició de classe

class Exemple1
{
  //define('MIN_VALUE', '0.0');  Malament - Funciona FORA d'una definició de classe
  //define('MAX_VALUE', '1.0');  Malament - Funciona FORA d'una definició de classe

  const MIN_VALUE = 0.0;      // OK - Funciona DINTRE d'una definició de classe
  const MAX_VALUE = 1.0;      // OK - Funciona DINTRE d'una definició de classe

  public static function getMinValue()
  {
    return self::MIN_VALUE;
  }

  public static function getMaxValue()
  {
    return self::MAX_VALUE;
  }
}
</source>

'''¿Cuál es la diferencia entre $this y self:: ?'''

Uno usa $this para referenciar al objeto actual, y se utiliza self:: para referenciar la clase actual. Se utiliza $this->nombre para nombres no estáticos y se utiliza self::nombres para nombres estáticos.

=== Variables predefinides ===

En PHP hi ha una sèrie de variables predefinides que resulten de gran ajuda per al programador. Dins d’aquestes variables predefinides cal destacar un gran grup, el grup de les anomenades superglobals.

Les variables '''superglobals''' són variables que sempre estan disponibles en tots els àmbits.

*'''$GLOBALS''':fa referència a totes les variables disponibles en l’àmbit global. Es tracta d’una variable de tipus matriu associativa.
En l’exemple següent es recorre la variable superglobal $GLOBALS:
<source lang="php">
$una_variable="Hola";
$una_altra_variable="Com va?";
foreach ($GLOBALS as $key => $valor)
   echo "GLOBALS[$key] = $valor<br>";
</source>

*'''$_SERVER''':ofereix informació molt últil sobre el servidor i l’entorn d’execució. Els valors que emmagatzema són generats pel navegador web.
<source lang="php">
/*Executeu-lo i veureu un seguit de dades
referents a la màquina que fa de servidor del PHP. Entre altres coses, identificareu
el nom de la màquina, la versió del navegador, la versió del servidor web, la
ubicació de fitxers importants i un llarg etcètera.*/

foreach ($_SERVER as $key => $valor)
   echo "SERVER[$key] = $valor<br>";
</source>

*'''$_GET''': correspon a la variable GET del protocol HTTP. Emmagatzema els valors de les variables que es trasmeten per mitjà del protocol HTTP mitjançant el mètode GET. El seu ús és molt normal en formularis.

*'''$_POST''': correspon a la variable POST del protocol HTTP. Emmagatzema els valors de les variables que es transmeten per mitjà del protocol HTTP mitjançant el mètode POST. El seu ús és, generalment, més adequat que el mètode GET per a temes de seguretat.

*'''$_COOKIE''': és una variable de tipus matriu associativa que emmagatzemarà les variables passades a l’script per mitjà de les galetes de l’HTML.

*'''$_REQUEST''': és una matriu associativa que conté les dades de $_GET ,$_POST i $_COOKIE.

*'''$_FILES''': aquesta variable s’utilitza en la càrrega de fitxers per mitjà del protocol HTTP. El mètode utilitzat és el POST.

*'''$_SESSION''': conté les variables de sessió disponibles en l’script actual.

*'''$_ENV''': conté les variables d’entorn.

=== Exercici: Detecció del Navegador ===
Escriu un script en PHP que detecti el navegador que està utilitzant el client que ha demanat la pàgina.

[[:solució_detecció_navegador_php]]

=== Variables estàtiques ===
Les variables estàtiques sempre mantenen el valor encara que el programa abandoni l’àmbit de la variable, i existeixen només en l’àmbit local de les funcions. No s’hi pot accedir fora d’aquest àmbit.
<source lang="php">
function comptador()
{
   $a = 0;
   echo "Al comptador: ".$a."<br>";
   $a++;
}

function comptadorEstatic()
{
   static $b = 0;
   echo "Al comptador estàtic: ".$b."<br>";
   $b++;
}


for($i=0;$i<3;$i++)
{
   comptador();
   comptadorEstatic();
}
</source>

== Integració PHP ==

Normalment trobareu el llenguatge de programació PHP dins d’altres llenguatges.
El més usual és escriure codi en PHP dins de codi HTML.

Heu de recordar que el codi PHP és interpretat pel servidor, i els resultats es mostren en el navegador que utilitzeu. La simbiosi que es crea entre el PHP i l’HTML permet al PHP generar HTML i a l’HTML passar dades al PHP.

=== PHP dintre de PHP ===

==== Include vs Require ====
És possible inserir el contingut d'un fitxer PHP en un altre arxiu PHP (abans que el servidor l'executi), amb la declaració d'incloure o requerir. Les sentències d'inclusió i requereixen són idèntics , excepte en cas de fallada :

*'''requerir''' (require) produirà un error fatal ( E_COMPILE_ERROR ) i aturar la seqüència de comandaments
*'''inclou''' (include) només produirà una advertència ( E_WARNING ) i el guió seguirà

Per tant, si voleu que l'execució continuï mostrant als usuaris la sortida, fins i tot si el fitxer d'inclusió falta, utilitzeu la instrucció d'inclusió. Altrament, en cas de FrameWork, CMS, o amb aplicacions PHP complexes, sempre utilitzeu la instrucció que requereix el fitxer per a poder continuar l'execució. Això ajudarà a evitar posar en perill la seguretat i la integritat de l'aplicació, per si de cas un arxiu clau falta accidentalment.

Inclusió d'arxius estalvia molta feina. Això significa que pots crear una capçalera, peu de pàgina o arxiu de menú estàndard per a totes les pàgines web. Llavors, quan la capçalera ha de ser actualitzada, només s'ha d'actualitzar la capçalera inclouen l'arxiu.

'''Sintaxi'''
<source lang="php">
include 'filename.php';

//or

require 'Otherfilename.php';
</source>

==== Include_once vs Require_once ====
Require_once() es pot utilitzar per incloure un arxiu PHP en un altre, quan potser s'hagi de incloure el fitxer anomenat més d'una vegada. Si es comprova que l'arxiu ja ha estat inclòs, ignorarà altres inclusions. El seu funcionament és identic a require.
<source lang="php">
<?php  
require_once('x.php');  
require_once('x.php');  
?>
</source>

Include_once() es pot utilitzar per incloure un arxiu PHP en un altre, quan potser s'hagi de incloure el fitxer anomenat més d'una vegada. Si es comprova que l'arxiu ja ha estat inclòs, ignorarà altres inclusions. El seu funcionament és identic a include.

<source lang="php">
<?php  
include_once('x.php');  
include_once('x.php');  
?> 
</source>

==== Redireccions ====
* Son sentencies on s'envia al navegador una nova pàgina. La pàgina que tenia el navegador desapareix i apareix una nova pàgina, la que està definida al location: 

<source lang="php">
header(location: novapàgina.php)
</source>

=== Exercici PHP amb cap i peus ===

L’objectiu d’aquesta activitat és mostrar el funcionament de la inclusió d’arxius a PHP. Fer servir includes us permet simplificar el codi de les pàgines. Per exemple, podeu afegir un fitxer de capçalera (cap.php) i un de peu (peu.php) amb els continguts comuns de totes les pàgines del vostre lloc (el bàner, el menú, la informació general). Senzillament incloent aquests fitxers a totes les pàgines, podeu aconseguir una estètica comú. Si heu de canviar en algun moment la capçalera, modificant l’arxiu cap.php ho tindreu modificat a totes les pàgines del web.
Feu una pàgina web amb continguts estructurats amb dos fitxers: cap.php i peu.php


[[:solucio_cap_peus_php]]

[[:solucio_cap_peus_php2]]

=== PHP i Formularis HTML ===
El formulari electrònic és una eina molt potent fortament establida a Internet. Permet l’intercanvi o la introducció de dades entre usuaris d’una manera ràpida i senzilla. Un formulari permet la interactivitat i és el detonant que converteix Internet en l’eina més poderosa per enviar informació a un destinatari.

El llenguatge PHP representa un salt qualitatiu enorme en l’ús de formularis. L’HTML no és un llenguatge creat pensant a utilitzar formularis, sinó que es va crear amb altres objectius. El llenguatge PHP té un gran potencial en la gestió de dades; per tant, quan HTML i PHP treballen juntament amb formularis ens trobem amb un binomi ideal.

====Preparació de l’HTML====
El llenguatge HTML mostrarà la façana que l’usuari veurà a la pantalla del navegador. El PHP serà darrere d’aquesta primera pantalla i treballarà amb les dades.
El primer que cal programar per fer servir un formulari dissenyat en PHP és crear
el codi HTML. Un formulari en HTML s’emmarca entre les etiquetes <FORM> i </FORM>. Per manipular aquest formulari s’utilitza l’atribut ''ACTION''.
L’atribut ''ACTION'' indica el programa que s’encarrega de manipular les dades, tasca que encomanareu a un codi dissenyat en llenguatge PHP.
L’etiqueta <form> us permet fer servir dos mètodes per enviar informació: '''GET''' i '''POST'''.
El mètode '''GET''' és molt útil en motors de cerca, però no ofereix gaire seguretat, ja que les dades que envia es poden veure en l’URL del navegador.
El mètode '''POST''' és molt més segur, ja que quan el servidor detecta que el mètode de transacció d’informació és '''POST''' espera rebre dades immediatament sense fer servir l’URL, la qual cosa implica que aquestes dades no seran visibles en l’URL.
Exemple de Formulari:
<source lang="html">
<HTML>
<head>
<title>El nostre primer exemple amb formularis</title>
</head>
<body>
<H1>Introdueix el teu nom i prem el botó!</H1>
<FORM ACTION="contesta.php" METHOD="POST">
Si us plau, escriu el teu nom:<INPUT TYPE="text" NAME="nom"><BR>
<INPUT TYPE="submit" VALUE="Enviar">
</FORM>
</body>
</HTML>
</source>

====Com valora el PHP un formulari ====
En el moment d’enviar les dades des del formulari d’una pàgina HTML a un fitxer escrit en PHP s’ha de tenir en compte que l’atribut ''NAME'' emmagatzema el valor.
<source lang="html">
<HTML>
<head>
<title>Resposta a la petició de dades</title>
</head>
<body>
<H1>...Continuem amb l’exemple!</H1>
El teu nom és:
<?php
echo $_POST[nom];
?>
</body>
</HTML>
</source>
En el moment en què s’envien dades del formulari HTML cap a un fitxer PHP, aquestes dades apareixeran dins d’un array superglobal amb tots els seus valors.

====Les matrius associatives i els formularis====
Podeu utilitzar les matrius associatives $_POST i $_GET ; el seu ús, però, serà condicionat pel mètode utilitzat en el pas de dades en el codi HTML. Així, si en el codi HTMLel mètode és '''POST''' haureu de fer servir la matriu associativa '''$_POST'''; en canvi, si heu fet servir el mètode '''GET''' en el codi HTML, haureu de fer servir la matriu associativa '''$_GET'''.

Per accedir als valors emmagatzemats en les matrius associatives fareu servir l’atribut corresponent '''NAME''' de l’HTML com a índex de la matriu associativa. 

No heu d’oblidar que el PHP és un llenguatge de programació que, entre altres coses, us permet utilitzar bucles. En el formulari següent es defineix una selecció múltiple, en què podreu marcar els navegadors que coneixeu.
<source lang="html">
<HTML>
<head>
<title>Un exemple amb un formulari</title>
</head>
<body>
<form action="seleccioMultiple.php" method="POST">
Nom: <input type="text" name="nom"><br>
Correu electrònic: <input type="text" name="email"> <br>
Navegadors que coneixes: <br>
<select name="navegadors[]" multiple>
<option value="Chrome">Chrome</option>
<option value="MozillaFirefox">Mozilla Firefox</option>
<option value="Safari">Safari</option>
<option value="Opera">Opera</option>
<option value="Lynx">Lynx</option>
</select><br>
<input type="submit" value="Envia" >
</form>
</body>
</HTML>
</source>
Aquí us trobareu amb un petit problema. Per recuperar els valors introduïts com a nom i correu electrònic no hi ha cap problema, la matriu $_POST us permetrà un recorregut buscant els valors emmagatzemats a nom iemail. Amb la selecció múltiple, però, sorgeix un petit problema. A diferència dels casos anteriors, ara navegadors pot contenir més d’un valor, com ho fareu per mostrar tots els valors per pantalla? La solució és utilitzar un bucle:

<source lang="php">
<?php
foreach ($_POST['navegadors'] as $opcio)
echo $opcio."\n";
?>
</source>

Un altre exemple:
<source lang="php">
<?php
if ($_POST) {
    echo '<pre>';
    echo htmlspecialchars(print_r($_POST, true));
    echo '</pre>';
}
?>
<form action="" method="post">
    Nombre:  <input type="text" name="personal[nombre]" /><br />
    Email:   <input type="text" name="personal[email]" /><br />
    Cerveza: <br />
    <select multiple name="cerveza[]">
        <option value="warthog">Warthog</option>
        <option value="guinness">Guinness</option>
        <option value="stuttgarter">Stuttgarter Schwabenbräu</option>
    </select><br />
    <input type="submit" value="¡enviarme!" />
</form>
</source>

=== El mètode GET ===
*El mètode GET produeix una cadena llarga que apareix en els logs del servidor i a la URL del navegador.

*El mètode GET es limita a enviar fins a només 1.024 caràcters .

*Mai utilitzeu el mètode GET, si voleu enviar la contrasenya o una altra informació confidencial al servidor .

*GET no pot ser utilitzat per enviar dades binàries, com imatges o documents de text, al servidor .

*Les dades enviades pel mètode GET es pot accedir mitjançant la variable d'entorn QUERY_STRING.

*PHP proveeix la matriu associativa $_GET per accedeix a tota la informació que s'enviï mitjançant el mètode GET

<source lang="php">

<?php

$PHP_SELF = $_SERVER['PHP_SELF'];
echo $PHP_SELF ;


  if( $_GET["name"] || $_GET["age"] )
  {
     echo "Welcome ". $_GET['name']. "<br />";
     echo "You are ". $_GET['age']. " years old.";
     exit();
  }
?>
<html>
<body>
  <form action=<?php echo $_SERVER['PHP_SELF']?> method="GET">
  Name: <input type="text" name="name" />
  Age: <input type="text" name="age" />
  <input type="submit" />
  </form>
</body>
</html>
</source>

=== El mètode POST ===
*El mètode POST no té cap restricció en la mida de les dades a enviar.

*El mètode POST es pot utilitzar per enviar ASCII, així com dades binàries.

*Les dades enviades pel mètode POST passa per la capçalera HTTP. La seguretat depèn de protocol HTTP. Mitjançant l'ús d'HTTP segur pots assegurar-te que la seva informació està segura .

*El PHP proveeix de la matriu associativa $ _POST per accedeix a tota la informació enviada pel mètode POST.

<source lang="php">

<?php
  if( $_POST["name"] || $_POST["age"] )
  {
     echo "Welcome ". $_POST['name']. "<br />";
     echo "You are ". $_POST['age']. " years old.";
     exit();
  }
?>
<html>
<body>
  <form action="<?php echo $_SERVER['PHP_SELF']?>" method="POST">   <!--<?php $_PHP_SELF ?>-->

  Name: <input type="text" name="name" />
  Age: <input type="text" name="age" />

  <input type="submit" />
  </form>
</body>
</html>
</source>

=== $_PHP_SELF ===
La variable $_PHP_SELF conté el nom del script PHP (pàgina php) el qual està executant.  ESTÁ DESFASADO USAR $_SERVER['PHP_SELF']
<source lang="php">
<?php
  if( $_REQUEST["name"] || $_REQUEST["age"] )
  {
     echo "Welcome ". $_REQUEST['name']. "<br />";
     echo "You are ". $_REQUEST['age']. " years old.";
     exit();
  }
?>
<html>
<body>
  <form action="<?php $_PHP_SELF ?>" method="POST">

  Name: <input type="text" name="name" />
  Age: <input type="text" name="age" />

  <input type="submit" />
  </form>
</body>
</html>
</source>

=== Exercici: Login ===
Crea un formulari HTML com el del [[https://proxy proxy]] del institut que utilitzi el mètode GET i un altre que utilitzi el mètode POST. Imprimeix per pantalla el nom d'usuari i la contrasenya codificada en MD5 i en SAH1.
::[[css_login]]
<!--::[[sol_login_php]]-->

=== Exercici: Calculadora PHP ===
Crea un formulari amb un únic TextBox on s'indiqui les operacions matemàtiques a realitzar. Envia el contingut del TextBox amb el mètode POST i realitza les operacions. Imprimeix per pantalla el resultat.
<!--
[[Solucio_calculadora_m6]]
-->

=== Exercici enviament de dades ===
És popular el disseny d’un document web, en què el mateix document conté la part del formulari HTML i el codi PHP que agafa les dades i les processa. Aquest procediment pot resultar estrany en principi, ja que esteu esperant dos documents ben diferenciats. Així i tot val la pena que veieu aquesta forma de treballar i decidiu si us resulta útil o no. Per fer-ho, simplement heu de fusionar els dos documents (el que envia les dades i el que les rep) en un document únic HTML+PHP de dues parts amb la següent estructura:
<source lang="php">
if(primera vegada que s'entra al document)
{
crear formulari HTML i enviar-ho al propi document
}
else
{
rebre les dades a través de POST o GET
}
</source>
Feu un document amb aquestes característiques que enviï les següents dades:
*nom
*cognom
*contrasenya
*si l’usuari és alumne o professor
*si l’usuari és actiu o no
*foto (únicament el nom del fitxer)
*edat (entre 18 i 99)
*comentaris
*un camp ocult amb el nom ocult i valor prova

[[:solucio_enviament_dades_php]]

=== Galetes ===
Les galetes són uns fitxers de text que emmagatzemen informació a l’ordinador client referent a la visita d’un usuari a una pàgina web.
Les galetes no són un acte d’intromissió per part de la pàgina web visitada; simplement, són una font d’informació molt útil per augmentar l’eficiència en l’accés.
Les galetes tenen una mida màxima d’1K i caduquen, la qual cosa fa molt difícil que s’utilitzin amb fins malintencionats. A més, únicament pot consultar la galeta el web que l’ha dipositada, la informació que conté no és visible per a la resta de pàgines web.

Un ús molt freqüent de les galetes és emmagatzemar un perfil d’usuari. Així s’aconsegueix que cada vegada que el mateix usuari accedeix a un web, aquest en conegui les preferències i li mostri directament els continguts més adequats.

Les galetes ajuden els programadors a crear un entorn més adequat per a l’usuari visitant. Moltes pàgines web permeten canviar la mida del text, els colors de la pàgina, la disposició d’alguns continguts, etc. Una vegada l’usuari ha modificat al seu gust l’aspecte de la pàgina web, aquestes dades s’emmagatzemen per a la propera visita.

'''Funcions del PHP per treballar amb galetes'''

La funció que s’utilitza en PHP per crear galetes és setcookie.

<source lang="php">
bool setcookie(string $nom [, string $valor [, int $caduca= 0[, string $ruta [, string $domini [, bool $seguretat= false [, bool $nomeshttp=false]]]]]])
</source>

* $nom: és obligatori i indica el nom que donareu a la galeta, la resta de paràmetres són opcionals.
* $valor: és el valor que tindrà la galeta.
* $caduca: indica els segons que té de vida la galeta; si no s’indica res la galeta deixarà d’existir quan finalitzi la sessió de l’usuari.
* $ruta: indica on podeu trobar la galeta dins el servidor.
* $domini: marca el domini en què la galeta està disponible.
* $seguretat: tindrà el valor TRUE si voleu que la galeta només s’utilitzi en una connexió segura, i FALSE (que és el valor per defecte), si no és necessari un cert grau de seguretat.
* $nomeshttp: si té per valor TRUE marcarà que la galeta solament és accessible si s’utilitza el protocol HTTP.

Exemple:
<source lang="php">
setcookie("nom", "Maadiva", 3600, "/");
</source>
El segon fitxer s’encarregarà de consultar a la matriu associativa '''$_COOKIE''' el valor de la galeta indicada, que en aquest cas seria nom:

<source lang="php">
<?php
echo $_COOKIE["nom"];
?>
</source>

<source lang="php">
<?php
 setcookie('valor', 1, time() + 60); 
 print_r($_COOKIE);
 print_r($_COOKIE["valor"]);
 $_COOKIE["valor"]=5;
 print_r($_COOKIE);
unset($_COOKIE["valor"]);
 print_r($_COOKIE);
</source>
==== Exercici galetes ====
Se desea que cuente el número de visitas que realiza un usuario al visitar la página; este contador conserva su valor durante un año aún a pesar de que un usuario cierre el navegador y tarde días en volver a visitar la página.
:[[sol_contador_galletas]]

==== Exercici galetes ====
Les cookies us permeten desar informació al navegador que estarà disponible més endavant pel vostre web. Per exemple, podeu desar la configuració personal de l’usuari o la llengua en què ha escollit visitar el web. La propera vegada que l’usuari visiti el web, el vostre codi PHP podrà obtenir aquesta informació desada i presentar a l’usuari el web amb la seva configuració personal o la llengua escollida. És important destacar que les cookies queden desades al navegador de l’usuari i no al servidor web.

Feu un web amb dos fitxers. El primer, index.php, s’encarregarà d’obtenir el nom de l’usuari i la llengua que vol fer servir per defecte entre una llista desplegable mitjançant un formulari. Enviarà aquestes dades a un altre fitxer, cookie.php, que desarà la informació a les cookies.
La propera vegada que l’usuari accedeixi a index.php el formulari estarà emplenat amb la informació desada la vegada anterior que va accedir-hi.

[[:solucio_galetes_php]]

=== Sessió ===
<!--
https://codigosdeprogramacion.com/2016/12/20/sistema-de-usuarios-y-sesiones-en-php-y-mysql-1-login-sesiones-y-logout/

http://velozityweb.com/blog/php/login-de-usuarios-y-creacion-de-sesiones-con-php-y-mysql/#sthash.XbMcrnTA.PSO2jYQ9.dpbs

http://www.formacionwebonline.com/crear-sesiones-php-en-intranet/-->

Les variables de sessió són variables que estan disponibles en múltiples pàgines sense haver de fer servir pas de paràmetres. Les variables de sessió tenen un temps de vida limitat i s’emmagatzemen en el servidor.

Podeu fer servir les variables de sessió per mantenir informació (l’anomenada informació de sessió) entre diferents pàgines. Per exemple,
el nom d’usuari o una selecció de productes que ja s’hagi fet.

A continuació, estudiareu un exemple format per tres fitxers. El primer fitxer és un formulari senzill que demana a l’usuari un identificador i una contrasenya. Aquestes dades s’envien a un segon fitxer, anomenat exempleAutenticar.php, que crea les variables de sessió. Finalment, trobareu un tercer fitxer anomenat continuem.php, que recupera la informació emmagatzemada en les variables de sessió.

Just a sota d’aquest text hi ha el fitxer del qual partireu. L’hem anomena exempleSessions.php, però el podeu anomenar d’una altra manera:

<source lang="html">
<HTML>
<head>
<title>Exemple amb variables de sessió</title>
</head>
<body> 
<form action="exempleAutenticar.php" method="post">
Escriu el teu nom:
<input type="text" name="usuari"><br>
Escriu la teva contrasenya:
<input type="password" name="contrasenya"><br><br>
<input type="submit" value="Envia!">
</form>
</body>
</source>

Tot seguit apareix el codi del fitxer exempleAutenticar.php. En aquest fitxer creareu i inicialitzareu les dues variables de sessió que utilitzareu.

<source lang="php">
<?php
session_start();
$_SESSION[’id_usuari’]=$_REQUEST[’usuari’];
$_SESSION[’clau_acces’]=$_REQUEST[’contrasenya’];
?>
<HTML>
<head>
<title>...continueu amb l’exemple de variables de sessió...</title>
</head>
<body>
Ja s’han emmagatzemat les variables de sessió.<br><br>
<a href="continuem.php">Vinga! Cap al final de l’exemple!</a>
</body>
</HTML>
</source>

Fixeu-vos que el primer que es fa és cridar la funció '''session_start()'''. És obligatori que inicieu la sessió abans de cap etiqueta HTML perquè tot funcioni correctament.
Amb $_REQUEST es recuperen els dos valors que s’han passat des del fitxer inicial, és a dir, usuari i contrasenya, i els heu d’emmagatzemar en dues variables de sessió creades a $_SESSION, que rebran el nom d’id_usuari i clau_acces.
$_REQUEST és un array associatiu global que per defecte té els continguts de $_GET, $_POST i $_COOKIE.
A part de crear les variables de sessió i donar-los valors trobareu un enllaç cap al tercer fitxer.
El codi del tercer fitxer, continuem.php, el teniu a continuació:

<source lang="php">
<?php
session_start();
?>
<html>
<head>
<title>...i acabem l’exemple de variables de sessió!</title>
</head>
<body>
<?php
echo "L’usuari que havíeu escrit era: ".$_SESSION[’id_usuari’];echo "<br>";
echo "La contrasenya que havíeu escrit era: ".$_SESSION[’clau_acces’];
?>
</body>
</HTML>

</source>
Com que esteu treballant amb sessions, el primer que hauríeu de fer és llançar la sessió amb session_start(). A continuació, es recuperen els valors emmagatzemats en les dues variables de sessió.


Les sessions us permeten emmagatzemar dades que podran ser compartides entre les diferents pàgines del web. Aquestes dades, a diferència de les cookies, estan emmagatzemades al servidor i estan disponibles durant tot el temps que l’usuari està interactuant amb la pàgina (temps de sessió).
Alguns exemples de dades que solen guardar-se a les sessions és si l’usuari ha accedit al web mitjançant els valors usuari/contrasenya, o un carret de la compra.


==== Exercici Sessions ====
1. Feu una pàgina web que passi entre les seves pàgines el nom de l’usuari i una variable (cost) que s’anirà incrementant en 10 cada vegada que l’usuari passa entre les pàgines (podem pensar que aquesta variable representa el cost de les compres que ha fet fins ara l’usuari al web).
La sessió es tancarà quan l’usuari torni a la pàgina de login.


2. Se trata de hacer la gestión de un instituto por tanto, en nuestra base de datos tendremos una tabla en la cual almacenaremos usuario, password, role (introduciremos un usuario de cada). Deberemos poner un formulario de acceso en función del usuario accederá a su página de sesión, deberá mostrar un mensaje  si es alumno, profesor o directora.

<!--:[[sol_gestion_instituto]]-->


'''isset(), is_null() y empty(): Diferencias y ejemplos de uso'''

https://cybmeta.com/isset-is_null-y-empty-diferencias-y-ejemplos-de-uso

=== Ejercicio Carrito ===

<!--http://evilnapsis.com/2016/10/30/ejemplo-de-carrito-de-compras-sencillo-con-php-y-mysql/-->

==== Exercici Complert ====
Exercici que engloba Galetes, Idioma, Login, Intranet amb Cap, Peus, Menu i contingut i Sessions.
<!--
[http://www.infomerce.es/moodle/mod/resource/view.php?id=11136 Exercici de Classe]
-->


===  Conexiones a BD ===

Connexió de PHP amb el MySQL
L'estructura per accedir a una base de dades és molt semblant al protocol per accedir a
un fitxer:
* Obrir la base de dades.
* Trametre la comanda SQL a la base de dades.
* Retornar el resultat de la consulta.
*  Tancar la connexió de la base de dades.
Presentarem ara algunes de les seqüències utilitzades per atacar una base de dades MySQL

=== Fer un CRUD ===
Tenemos una base de datos llamada 'crud' que contiene Nombre, email y datos, se desea crear una web que muestre los datos de esa tabla, los edite, elimine y cree.
::[[sol_crud]]

'''FUNCIONS BÀSIQUES'''

'''mysqli_connect ( $host, $usuari, $contrasenya,$baseDeDades)'''
Fa una connexió amb el servidor del MySQL.
Per exemple :
 $conn = mysqli_connect("localhost", "jnoguera","jnoguera","BD_prueba");


'''mysqli_query ($conn,$sql)'''
Envia una sentència SQL a la base de dades.
Per exemple:
 $sql1 = "select * from usuaris";
 $resul = mysqli_query($conn,$sql1);


'''mysqli_close ($conn)'''
Tanca la connexió amb el servidor de BD.
Per exemple :
 mysqli_close($conn);


'''Funcions relacionades amb les consultes'''

'''mysqli_fecth_row ( $resul)'''
S'accedeix a la següent fila activa del resultat de la seqüència SQL generada. Retorna un
array numèric i mou l’apuntador de dades cap endavant.
Per exemple :
 $resul = mysqli_query($conn,$sql1);
 $arr_resul = mysqli_fetch_row($resul);


'''mysqli_fetch_assoc ($resul)'''
Com l’anterior però amb un array associatiu


'''mysqli_fetch_array ($ resul, $tipus)'''
Retorna el resultat de la consulta realitzada dins un array associatiu, numèric o ambdós
a l’hora. En $tipus es poden definir tres constants: MYSQL_ASSOC, MYSQL_NUM,
MYSQL_BOTH (predeterminat).
Per exemple:
 $resul = mysqli_query($conn,$sql1);
 $arr_resul = mysqli_fetch_array($resul);


'''mysqli_num_rows ($resul)'''
Retorna la quantitat de files o seqüències que ha retornat la consulta SQL.
Per exemple:
 $resul = mysqli_query($conn,$sql1);
 echo mysqli_num_rows ($resul);


'''mysqli_field_count ($resul)'''
Informa de la quantitat de camps que s'han retornat en el resultat d'una consulta


'''ALTRES FUNCIONS ÚTILS'''


'''mysqli_affected_rows ($conex)'''
Retorna la quantitat de registres afectats per l'última sentència SQL d'actualització o
eliminació.


'''mysqli_error ($conex)'''
Retorna un missatge de text amb l'error produït a l’anterior operació MySql.


'''mysqli_connect_errno( )'''
Retorna l'últim codi d'error de la última crida a mysqli_connect().


'''mysqli_connect_error()'''
Retorna l'últim missatge d'error de la última crida a mysqli_connect().

Normalment es fa un codi semblant a:
 if (mysqli_connect_errno()) {
  printf("La connexió ha fallat: %s\n", mysqli_connect_error());
  exit();
 }


'''mysqli_free_result ($resul)'''
Allibera l'espai on ha emmagatzemat el resutat de la sentència SQL. És convenient
utilitzar-la quan ja no necessitem els resultats.

EXEMPLE 
<source lang="php">

<html>
 <head>
 <title> <?php echo utf8_decode("EJEMPLO"); ?></title>
 </head>
 <body>
 <?php

 $conn = mysqli_connect("localhost", USUARI, PASS,"basedatos");

 /* Establim la comanda SQL que volem executar */
 $sql1 = "select * from usuaris";

 /* A $resul ens guardem el resultat de la consulta */
 if (!$resul = mysqli_query($conn, $sql1)) {
   echo "No s'ha pogut realitzar la consulta";
   echo mysqli_error($conn);
   exit;
 }
 /* Recorrem l'array de resultat per mostrar valors en pantalla. */
 echo "<h3>";
 while ($arr_resul = mysqli_fetch_row($resul)) {
   foreach ($arr_resul as $valor) {
     echo $valor . " ";
  }
 echo "<br>";
 }

 echo "</h3>";

 /* Alliberem l'espai de memòria ocupat pel resultat de la consulta */
mysqli_free_result($resul);

 /* Tanquem connexió amb el servidor de BD*/
mysqli_close($conn);
 ?>
 </body>
</html>
</source>

== XML ==
En aquest apartat es veurà com utilitzar XML per guardar dades des de un servidor PHP.
Exemple de XML:
<pre>
Fitxer aules.xml:
<aules>   
    <aula>
        <nom>205</nom>
        <subxarxa>172.16.205.0</subxarxa>
        <mascara>24</mascara>
        <estatinicial>denega</estatinicial>
        <estatactual>filtra</estatactual>
    </aula>
    <aula>
        <nom>206</nom>
        <subxarxa>172.16.206.0</subxarxa>
        <mascara>24</mascara>
        <estatinicial>denega</estatinicial>
        <estatactual>denega</estatactual>
    </aula>
</aules>
</pre>
Per representar aquest fitxer com a un arbre i poder-lo recòrrer s'utilitza la llibreria DOMDocument de PHP.
=== Creació del Arbre XML ===
Per crear una representació del fitxer anterior, primer s'ha de crear l'objecte DOMDocument i a continuació llegir el fitxer:
<pre>
$file = "files/aules.xml";
$xmldom = new DOMDocument();
$xmldom->load($file);
</pre>

=== Obtenir un element del arbre ===
Es pot utilitzar la funció ''getElementsByTagName''. Exemple:
<pre>
$aules = $xmldom->getElementsByTagName("aula");
</pre>

=== Recòrrer tots els elemens ===
Podem recòrrer tots els element amb un foreach:
<pre>
$aules = $xmldom->getElementsByTagName("aula");
foreach ($aules as $aula) {
    $name = $aula->getElementsByTagName("nom")->item(0)->nodeValue;
    $net = $aula->getElementsByTagName("subxarxa")->item(0)->nodeValue;
    $mask = $aula->getElementsByTagName("mascara")->item(0)->nodeValue;
}
</PRE>

=== Afegir un nou element ===
Per afegir un nou elment s'ha de crear un node nou i afegir tos els fills que es necessiti per crear el XML correcte.
Exemple:
<pre>
$auladom = $xmldom->createElement("aula");
//creamos el nodo NOM con su valor $classroomname
$aulanomdom = $xmldom->createElement("nom");
$domnode = $xmldom->createTextNode(strtolower($classroomName));
$aulanomdom->appendChild($domnode);
$auladom->appendChild($aulanomdom);

//creamos el nodo NETWORK con su valor $network
$aulanetwork = $xmldom->createElement(XARXA_AULA_XML);
$domnode = $xmldom->createTextNode(strtolower($network));
$aulanetwork->appendChild($domnode);
$auladom->appendChild($aulanetwork);

//creamos el nodo MASK con su valor $mask
$aulamask = $xmldom->createElement(MASK_AULA_XML);
$domnode = $xmldom->createTextNode(strtolower($mask));
$aulamask->appendChild($domnode);
$auladom->appendChild($aulamask);

//creamos el nodo initial status con su valor $initialstatus
$aulastatus = $xmldom->createElement(INIT_AULA_XML);
$domnode = $xmldom->createTextNode(strtolower($initialstatus));
$aulastatus->appendChild($domnode);
$auladom->appendChild($aulastatus);

//creamos el nodo current status con su valor $initialstatus
$aulacurrentstatus = $xmldom->createElement(CURRENT_AULA_XML);
$domnode = $xmldom->createTextNode(strtolower($initialstatus));
$aulacurrentstatus->appendChild($domnode);
$auladom->appendChild($aulacurrentstatus);

//afegim el node aula a la llista de nodes
$root = $xmldom->documentElement;
$root->appendChild($auladom);

//guardem        
$xmldom->save($filename);  
</pre>
Finalment, s'ha de guardar el dom resultant al fitxer per mantenir correctament els canvis. Es fa amb la funció ''save''.

=== Esborrar un element ===
Per esborrar un element, primer s'ha de cercar, després dir-li al pare que ens volem eliminar. Però també hem d'esborrar els fills!.
<pre>
//funció que esborra un node i els seus fills
    function deleteNode($node) {
        deleteChildren($node);
        $parent = $node->parentNode;
        $oldnode = $parent->removeChild($node);
    }

//funció que esborra els fills d'un node
    function deleteChildren($node) {
        while (isset($node->firstChild)) {
            deleteChildren($node->firstChild);
            $node->removeChild($node->firstChild);
        }
    } 
    
//funció que cerca al XML un node amb el nom=$classroomname    
    function delete($classroomName){
         $aules = $xmldom->getElementsByTagName("aula");
          foreach ($aules as $aula) {
            $name = $aula->getElementsByTagName("nom")->item(0)->nodeValue;
            if (strcmp(strtolower($name), strtolower($classroomName)) == 0){
                deleteNode($aula);
                $xmldom->save($this->filename);   
            }
        }
    }
</pre>
Finalment, s'ha de guardar el dom resultant al fitxer per mantenir correctament els canvis. Es fa amb la funció ''save''.

=== Modificar un valor ===
Per modificar un valor, primer es cerca i després es mira quin dels atributs es vol modificar:
<pre>
    function setNewClassroomAttr($classroomName, $attr, $value)
    {
        $aules = $xmldom->getElementsByTagName("aula");
        foreach ($aules as $aula) {
            $name = $aula->getElementsByTagName("nom")->item(0)->nodeValue;
            if (strcmp(strtolower($name), strtolower($classroomName)) == 0){
                $aula->getElementsByTagName($attr)->item(0)->nodeValue = strtolower($value);
                $this->xmldom->save($this->filename);   
            }
        }
        
    }
</pre>
Finalment, s'ha de guardar el dom resultant al fitxer per mantenir correctament els canvis. Es fa amb la funció ''save''.

Podeu trobar més informació a http://www.php.net/manual/en/class.domdocument.php

= Bibliografia / Webgrafia =
*[http://php.net/manual/es/ Manual oficial de PHP]
*[http://www.codeacademy.com Introducció a PHP]
*David Sklar, Adam Trachtenberg, "PHP Cookbook, Third Edition", O’Reilly Media Inc., 2014. ISBN 978-1-449-36375-8
*Eduard García Sacristán, Eduard Latorre Jarque, Montserrat Madridejos Mora, Raúl Velaz Mayo, "Llenguatges de guions de servidor", IOC, 2014 
*[https://docs.google.com/presentation/d/1ZQgIsW4KCyIfH8NyiqH9ueanM83Ym7bjitaxyQKS0hs/edit#slide=id.i14 Llenguatges de programació del costat del servidor]
*[http://www.adelat.org/media/docum/nuke_publico/lenguajes_del_lado_servidor_o_cliente.html www.Adelat.org]

= CONFIGURACIÓ PHPSTORM =

[[Fitxer:captura1.png]]

[[Fitxer:captura2.png]]

[[Fitxer:captura3.png]]