Diferència entre revisions de la pàgina «M3 - Programació estructurada / Continguts UF1: Declaració, inicialització i ús de variables»

De wikiserver
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Constants)
(Enters: byte, short, int i long)
 
(Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 99: Línia 99:
 
|8 bits||byte||De -2<SUP>7</SUP> a 2<SUP>7</SUP> -1
 
|8 bits||byte||De -2<SUP>7</SUP> a 2<SUP>7</SUP> -1
 
|-
 
|-
|8 bits||short||De -2<SUP>15</SUP> a 2<SUP>15</SUP> -1
+
|16 bits||short||De -2<SUP>15</SUP> a 2<SUP>15</SUP> -1
 
|-
 
|-
|8 bits||int||De -2<SUP>31</SUP> a 2<SUP>31</SUP> -1
+
|32 bits||int||De -2<SUP>31</SUP> a 2<SUP>31</SUP> -1
 
|-
 
|-
|8 bits||long||De -2<SUP>63</SUP> a 2<SUP>63</SUP> -1
+
|64 bits||long||De -2<SUP>63</SUP> a 2<SUP>63</SUP> -1
 
|}
 
|}
  
Línia 121: Línia 121:
 
|}
 
|}
  
&radic; Quan especifiquis un valor literal per a un tipus '''float''', agrega una '''F''' ('''float''') a la dreta del nombre per indicar que es tracta d'un tipus '''float''' i no '''double'''. Els valors literals dels tipus en coma flotant es consideren automàticament de tipus '''double''', tret que s'especifiqui el contrari mitjançant l'ús de la '''F''' per indicar el tipus '''float'''.
+
::&radic; Quan especifiquis un valor literal per a un tipus '''float''', agrega una '''F''' ('''float''') a la dreta del nombre per indicar que es tracta d'un tipus '''float''' i no '''double'''. Els valors literals dels tipus en coma flotant es consideren automàticament de tipus '''double''', tret que s'especifiqui el contrari mitjançant l'ús de la '''F''' per indicar el tipus '''float'''.
  
 
====Lògics: boolean====
 
====Lògics: boolean====
Línia 161: Línia 161:
  
 
==Comentaris==
 
==Comentaris==
 +
 +
Hi ha dues formes vàlides d’introduir comentaris:
 +
<pre>
 +
// comentari en una línea
 +
 +
/* comentari en una
 +
* o més línies
 +
*/
 +
</pre>
 +
 
==Signes de punt i coma, blocs i espai en blanc==
 
==Signes de punt i coma, blocs i espai en blanc==
 +
 +
En el llenguatge Java, una sentència es composa d’una o més línies de codi que es tanquen amb un punt i coma (;).
 +
 +
Per exemple:
 +
<pre>
 +
totals = a + b + c + d + e + f;
 +
</pre>
 +
 +
Equival a:
 +
<pre>
 +
totals = a + b + c
 +
+ d + e + f;
 +
</pre>
 +
 +
Un bloc, de vegades denominat sentència composta, és un conjunt de sentències delimitades per claus d'obertura i tancament ({ }). Els blocs proporcionen alguns avantatges que veurem més endavant. Ara com ara, pensa en els blocs com en conjunts de sentències agrupades.
 +
<pre>
 +
{
 +
  x = y + 1;
 +
  y = x + 1;
 +
}
 +
</pre>
 +
 +
És possible incloure espais en blanc entre els elements del codi. S'admet qualsevol quantitat d'espai. Normalment s'inclou en forma de tabuladors, espais i salts de línia per millorar la qualitat i l'organització del codi font. Compara:
 +
<pre>
 +
{int x;x=23*54;}
 +
</pre>
 +
 +
Amb:
 +
<pre>
 +
{
 +
  int x;
 +
  x = 23 * 54;
 +
}
 +
</pre>

Revisió de 09:13, 29 set 2020

Identificadors i ús de les variables

En el llenguatge Java, un identificador és un nom assignat a una variable, una classe o un mètode. Els identificadors comencen per una lletra, el signe de subratllat (_) o el símbol del dòlar ($). Els caràcters posteriors poden ser dígits. No tenen longitud màxima i existeix diferència entre majúscules i minúscules.

Un identificador no pot ser una paraula clau, però pot contenir una paraula clau com a part del seu nom.

Cal fer servir noms “amb sentit lògic” pels identificadors. Si un identificador guarda informació d’un alumne té més sentit anomenar-lo Alumne que no pas Xvmwedfjglazxxzca.

Variables

Les variables s'utilitzen per emmagatzemar i recuperar dades utilitzades pels programes.

Declaració i inicialització de variables

Les variables poden declarar-se i inicialitzar-se per separat (en línies de codi diferents) o en una mateixa línia de codi. La sintaxi per declarar una variable a l'interior d'un mètode és:

identificador tipus;

La sintaxi per inicialitzar una variable és:

identificador = valor;

La sintaxi per declarar i inicialitzar una variable mètode és:

identificador tipus = valor;

on :

  • tipus representa la classe d’informació que conté la variable. Algunes poden contenir números, altres caràcters, etc. És necessari assignar un tipus a cada variable per a indicar la classe d’informació que guardaran.
  • identificador es el nom assignat a la variable que conté aquest tipus. Per convenció comencen per minúscula i fan servir la notació “camell”.
  • valor és el valor que es vol assignar a la variable. És un element opcional perquè no és necessari assignar cap valor a una variable en el moment de declarar-la.

Exemples:

int edat = 21;
float notaFinal;
notaFinal =9.4;
char tecla=’A’;

Paraules clau en programació Java

Les paraules clau són paraules reservades que tenen un significat especial per al compilador de Java.

Són les següents:

abstract continue for new switch
assert default goto package synchronized
boolean do if private this
break double implements protected throw
byte else import public throws
case enum instanceof return transient
catch extends int short try
char final interface static void
class finally long strictfp volatile
const float native super while

Tipus bàsics del llenguatge Java

El llenguatge Java incorpora nombrosos tipus de dades. Aquests es classifiquen en dues grans categories: tipus de classe i tipus primitius. Els tipus primitius són simples valors, no objectes. Els tipus de classe s'utilitzen per a tipus més complexos, inclosos tots els que declara el propi programador. Els tipus de classe s'utilitzen per crear objectes.

Tipus primitius

El llenguatge Java defineix vuit tipus de dades primitives que s'emmarquen en quatre categories:

  • Enters: byte, short, int i long
  • Reals en coma flotant: double i float
  • Lògics: boolean
  • Textuals: char

Enters: byte, short, int i long

Les variables d'aquest tipus emmagatzemen números que no tenen separador decimal

Longitud Nom Rang
8 bits byte De -27 a 27 -1
16 bits short De -215 a 215 -1
32 bits int De -231 a 231 -1
64 bits long De -263 a 263 -1

√ L'única raó per utilitzar tipus byte i short als programes és estalviar memòria. Atès que la majoria dels equips de sobretaula moderns contenen gran quantitat de memòria, hi ha molts programadors d'aplicacions d'escriptori que no utilitzen ni tipus byte ni short. En els exemples d'aquest curs s'utilitzen fonamentalment tipus int i long.

Reals en coma flotant: double i float

Hi ha dos tipus per expressar nombres en coma flotant, float i double. Aquests tipus s'utilitzen per emmagatzemar nombres que contenen valors a la dreta del separador decimal (en aquest cas, el punt), com 12.24 o 3.14159.

Longitud Nom
32 bits float
64 bits double
√ Quan especifiquis un valor literal per a un tipus float, agrega una F (float) a la dreta del nombre per indicar que es tracta d'un tipus float i no double. Els valors literals dels tipus en coma flotant es consideren automàticament de tipus double, tret que s'especifiqui el contrari mitjançant l'ús de la F per indicar el tipus float.

Lògics: boolean

Els programes informàtics sovint han de prendre decisions. El resultat d'una decisió, per exemple, l'avaluació d'una sentència d'un programa com a veritable o falsa, pot guardar-se en variables boolean (booleanes). Les variables de tipus boolean només poden emmagatzemar:

  • Els literals true o false del llenguatge Java.
  • El resultat d'una expressió que només s'avalua com true o false.
boolean veritat = true;

Textuals: char

Un altre tipus de dades que s'utilitza per emmagatzemar i manipular la informació és el que s'expressa a través d'un sol caràcter. El tipus primitiu utilitzat per emmagatzemar caràcters aïllats diu char i té una grandària de 16 bits.

√ Només es pot emmagatzemar un caràcter en les variables de tipus char. Per emmagatzemar paraules o frases completes, cal usar un tipus d'objecte (no un tipus primitiu) anomenat String. El tipus String s'explica més endavant.

char lletra =’v’;

Assignació de valors a les variables

A una variable se li pot assignar el seu valor en el moment de declarar-la o més endavant. Per assignar-li el valor durant la seva declaració, agrega el signe igual (=) després de declarar-la i escriu el valor que li vulguis assignar. Per exemple, a la variable preu li podem donar el valor 12.99 com a preu d'un determinat objecte.

double preu = 12.99;

L'operador = assigna el valor del terme dret de la igualtat a l'element del terme esquerre. El signe = hauria de llegir-se com “està assignat a”. Per exemple, l'exemple anterior podria entendre's com: el valor “12.99 està assignat a preu”.

Constants

Fins ara hem parlat de variables els valors dels quals pot canviar el programador. Podem fer servir també constants per representar valors que no poden canviar.

Utilitza la paraula clau final per convertir el valor en una constant, és a dir, dir-li al compilador que no vol que el valor de la variable canviï una vegada que hagi estat inicialitzada. Així mateix, per convenció, anomena els identificadors de les constants amb paraules en majúscules separades per signes de subratllat. D'aquesta forma, és més fàcil saber que es tracta d'una constant.

final double PI = 3.1415;

Comentaris

Hi ha dues formes vàlides d’introduir comentaris:

// comentari en una línea

/* comentari en una
* o més línies
*/

Signes de punt i coma, blocs i espai en blanc

En el llenguatge Java, una sentència es composa d’una o més línies de codi que es tanquen amb un punt i coma (;).

Per exemple:

totals = a + b + c + d + e + f;

Equival a:

totals = a + b + c
+ d + e + f;

Un bloc, de vegades denominat sentència composta, és un conjunt de sentències delimitades per claus d'obertura i tancament ({ }). Els blocs proporcionen alguns avantatges que veurem més endavant. Ara com ara, pensa en els blocs com en conjunts de sentències agrupades.

{
   x = y + 1;
   y = x + 1;
}

És possible incloure espais en blanc entre els elements del codi. S'admet qualsevol quantitat d'espai. Normalment s'inclou en forma de tabuladors, espais i salts de línia per millorar la qualitat i l'organització del codi font. Compara:

{int x;x=23*54;}

Amb:

{
   int x;
   x = 23 * 54;
}