NF2 - Configuració i administració de routers - Historial de revisió

Asalinas a 15:12, 17 nov 2015

2015-11-17T15:12:29Z

Asalinas: /* Configuració de l'encaminador com a servidor DHCP */

2015-11-16T12:32:07Z

‎Configuració de l'encaminador com a servidor DHCP

Asalinas: /* Inici de l'encaminador: ROMMON */

2015-11-16T12:31:29Z

‎Inici de l'encaminador: ROMMON

Asalinas a 12:26, 16 nov 2015

2015-11-16T12:26:31Z

Asalinas a 12:21, 16 nov 2015

2015-11-16T12:21:46Z

Asalinas a 12:18, 16 nov 2015

2015-11-16T12:18:06Z

Asalinas: Es crea la pàgina amb «Routers La comunicació entre xarxes no seria possible sense un router que determini la millor ruta cap a la destinació i que reexpedeixi el tràfic al router següent …».

2015-11-16T12:17:57Z

Es crea la pàgina amb «Routers La comunicació entre xarxes no seria possible sense un router que determini la millor ruta cap a la destinació i que reexpedeixi el tràfic al router següent …».

Mostra els canvis

← Versió més antiga		Revisió del 15:12, 17 nov 2015
Línia 3:		Línia 3:
	[[Fitxer:routing1.png\|400px\|center]]		[[Fitxer:routing1.png\|400px\|center]]

−	Quan un paquet arriba a una interfície del router~~, est~~ utilitza la taula de routing per determinar com arribar a la xarxa de destinació. La destinació d'un paquet IP pot ser un servidor web a un altre país o un servidor de correu electrònic a la xarxa d'àrea local. És responsabilitat dels routers lliurar aquests paquets de forma eficaç. L'efectivitat de les comunicacions de internetwork depèn, en gran manera, de la capacitat dels routers de reexpedir paquets de la manera més eficient possible.	+	Quan un paquet arriba a una interfície del router utilitza la taula de routing per determinar com arribar a la xarxa de destinació. La destinació d'un paquet IP pot ser un servidor web a un altre país o un servidor de correu electrònic a la xarxa d'àrea local. És responsabilitat dels routers lliurar aquests paquets de forma eficaç. L'efectivitat de les comunicacions de internetwork depèn, en gran manera, de la capacitat dels routers de reexpedir paquets de la manera més eficient possible.

@@ Línia 488: / Línia 488: @@
 En executar aquesta ordre s’entra en el mode de configuració de DHCP , '''Router(dhcp-config)#''', que permet executar tota una sèrie d’ordres que configuren els paràmetres del servei.
-[[Fitxer:routing17.png|400px|center]]
+[[Fitxer:routing17.png|center]]
 Pot ser que hi hagi adreces que no es poden oferir, ja que hi ha dispositius que han de tenir una IP fixa.

@@ Línia 267: / Línia 267: @@
 Des del ROMMON es pot modificar el registre de configuració amb l’ordre '''confreg valor'''. El registre és un valor que s’emmagatzema en la NVRAM, té una grandària de 16 bits i es representa en format hexadecimal. La funció '''confreg''' principal del registre és indicar l’ordre de càrrega de l’IOS, aquesta ordre depèn del valor que tingueu emmagatzemat, per modificar la seqüència només cal variar els darrers quatre bits del registre de configuració. El valor per defecte sempre és '''0x2102'''.
-[[Fitxer:routing15.png|400px|center]]
+[[Fitxer:routing15.png|center]]
 ===Recuperació de contrasenyes===

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 La comunicació entre xarxes no seria possible sense un router que determini la millor ruta cap a la destinació i que reexpedeixi el tràfic al router següent en aquesta ruta. El router és responsable del encaminament del tràfic entre xarxes.
-[[Fitxer:routing1.png|center]]
+[[Fitxer:routing1.png|400px|center]]
 Quan un paquet arriba a una interfície del router, est utilitza la taula de routing per determinar com arribar a la xarxa de destinació. La destinació d'un paquet IP pot ser un servidor web a un altre país o un servidor de correu electrònic a la xarxa d'àrea local. És responsabilitat dels routers lliurar aquests paquets de forma eficaç. L'efectivitat de les comunicacions de internetwork depèn, en gran manera, de la capacitat dels routers de reexpedir paquets de la manera més eficient possible.
@@ Línia 11: / Línia 11: @@
 Per interconnectar els dispositius d’una LAN utilitzeu repetidors o commutadors mentre que en una WAN utilitzeu habitualment els encaminadors.
-[[Fitxer:routing2.png|center]]
+[[Fitxer:routing2.png|400px|center]]
 Un encaminador, també conegut com router, és un dispositiu que permet connectar diferents xarxes, té una estructura interna semblant a un ordinador: disposa de memòria, interfícies d’entrada i sortida, CPU (Central Processing Unit, unitat central de procés) i un sistema operatiu.
@@ Línia 18: / Línia 18: @@
 Bàsicament, els routers són computadores especialitzades. Aquests requereixen una CPU i una memòria per emmagatzemar dades de forma temporal i permanent a fi d'executar les instruccions del sistema operatiu, com la inicialització del sistema, les funcions de routing i de switching.
-[[Fitxer:routing3.png|center]]
+[[Fitxer:routing3.png|400px|center]]
 *'''Memòria d'accés aleatori (RAM)''': proporciona emmagatzematge temporal per a una varietat d'aplicacions i processos, entre ells, el IOS en execució, l'arxiu de configuració en execució, les diverses taules (és a dir, la taula de routing IP, la taula ARP de Ethernet) i els búferes per al processament de paquets. Es diu que la RAM és volàtil perquè perd el seu contingut quan s'apaga el dispositiu.
@@ Línia 27: / Línia 27: @@
 A diferència de les computadores, els routers no tenen adaptadors de video o de targeta de so. En canvi, els routers compten amb targetes d'interfície de xarxa i ports especialitzats per interconnectar els dispositius a altres xarxes.
-[[Fitxer:routing4.png|center]]
+[[Fitxer:routing4.png|400px|center]]
 =Components de l’encaminador=
@@ Línia 58: / Línia 58: @@
 Podeu observar els diferents dispositius interns d’un encaminador:
-[[Fitxer:routing5.png|center]]
+[[Fitxer:routing5.png|400px|center]]
 ==Classificació de les interfícies d'un encaminador==
@@ Línia 77: / Línia 77: @@
 La majoria de les interfícies de xarxa tenen un o dos indicadors LED d'enllaç al costat de la interfície. Generalment, un LED verd indica una connexió correcta, mentre que un LED verd que parpelleja indica activitat de xarxa.
-[[Fitxer:routing6.png|center]]
+[[Fitxer:routing6.png|400px|center]]
 Si la llum d'enllaç no està encesa, pot existir un problema amb el cable de xarxa o amb la xarxa pròpiament aquesta. En el port del switch on acaba la connexió també hi ha un indicador LED encès. Si un extrem no s'encén o cap ho fa, intenti amb un altre cable de xarxa.
@@ Línia 107: / Línia 107: @@
 Un router pot rebre un paquet encapsulat en un tipus de trama d'enllaç de dades i reexpedir-ho per una interfície que usa un altre tipus de trama d'enllaç de dades. Per exemple, un router pot rebre un paquet en una interfície Ethernet, però ha de reexpedir-ho per una interfície configurada amb el protocol punt a punt (PPP). L'encapsulació d'enllaç de dades depèn del tipus d'interfície en el router i del tipus de mitjà al que es connecta. Les diferents tecnologies d'enllaç de dades a les quals es pot connectar un router inclouen Ethernet, PPP, Frame Relay, DSL, tecnologia de cable i tecnologia sense fil (802.11, Bluetooth).
-[[Fitxer:routing7.png|center]]
+[[Fitxer:routing7.png|400px|center]]
 En aquest exemple, el router R1 rep el paquet encapsulat en una trama de Ethernet. Després de desencapsular el paquet, el R1 usa l'adreça IP de destinació del paquet per buscar una adreça de xarxa que coincideixi en la seva taula de routing. Després de trobar una adreça de xarxa de destinació en la taula de enrutamiento, R1 encapsula el paquet dins d'una trama PPP i reenvía el paquet a R2. El R2 realitza un procés similar.
-[[Fitxer:routing8.png|center]]
+[[Fitxer:routing8.png|400px|center]]
 =Formes de connexió a l’encaminador per a la seva configuració inicial=
@@ Línia 118: / Línia 118: @@
 En general, els dispositius de xarxa i els usuaris finals es connecten a una xarxa mitjançant una connexió Ethernet per cable o una connexió sense fil.
-[[Fitxer:routing10.png|center]]
+[[Fitxer:routing10.png|400px|center]]
 Els dispositius de Sucursal es connecten de la següent manera:
@@ Línia 164: / Línia 164: @@
 *'''Configurar un avís''': per proporcionar notificacions legals d'accés no autoritzat.
-[[Fitxer:routing11.png|center]]
+[[Fitxer:routing11.png|400px|center]]
 Els routers admeten xarxes LAN i WAN, i poden interconnectar diferents tipus de xarxes; per tant, admeten molts tipus d'interfícies. Per exemple, els ISR G2 tenen una o dues interfícies Gigabit Ethernet integrades i ranures per a targetes d'interfície WAN d'alta velocitat ('''HWIC''') per admetre altres tipus d'interfícies de xarxa, incloses les interfícies serials, DSL i de cable.
@@ Línia 173: / Línia 173: @@
 *Activar la interfície: les interfícies LAN i WAN no estan activades ('''shutdown''') de manera predeterminada. Per habilitar una interfície, aquesta s'ha d'activar mitjançant el comando '''no shutdown'''. (Això és similar a l'encès de la interfície). La interfície també ha d'estar connectada a un altre dispositiu (un hub, un switch o un altre router) perquè la capa física estigui activa.
-[[Fitxer:routing12.png|center]]
+[[Fitxer:routing12.png|400px|center]]
 Segons el tipus d'interfície, és possible que es requereixin paràmetres addicionals. Per exemple, a l'entorn del laboratori, la interfície serial que es connecta a l'extrem del cable serial retolat DCE s'ha de configurar amb el comando '''clock rate'''.
-[[Fitxer:routing13.png|center]]
+[[Fitxer:routing13.png|400px|center]]
@@ Línia 192: / Línia 192: @@
 Una interfície pot generar la seva pròpia adreça link-local de IPv6 sense tenir una adreça de unidifusión global mitjançant el comando de configuració d'interfície '''ipv6 enable'''.
-[[Fitxer:routing14.png|center]]
+[[Fitxer:routing14.png|400px|center]]
 Les interfícies IPv6 generalment tenen més d'una adreça IPv6. Com a mínim, els dispositius IPv6 han de tenir una adreça link-local de IPv6, però també és molt probable que tinguin una adreça de unidifusión global de IPv6. IPv6 també admet la capacitat que una interfície tingui diverses adreces de unidifusión global de IPv6 de la mateixa subxarxa. Els següents comandos es poden usar per crear, de forma estàtica, una adreça de unidifusión global o link-local de IPv6:
@@ Línia 267: / Línia 267: @@
 Des del ROMMON es pot modificar el registre de configuració amb l’ordre '''confreg valor'''. El registre és un valor que s’emmagatzema en la NVRAM, té una grandària de 16 bits i es representa en format hexadecimal. La funció '''confreg''' principal del registre és indicar l’ordre de càrrega de l’IOS, aquesta ordre depèn del valor que tingueu emmagatzemat, per modificar la seqüència només cal variar els darrers quatre bits del registre de configuració. El valor per defecte sempre és '''0x2102'''.
-[[Fitxer:routing15.png|center]]
+[[Fitxer:routing15.png|400px|center]]
 ===Recuperació de contrasenyes===
@@ Línia 474: / Línia 474: @@
 Per configurar una ruta per defecte s’utilitza l’ordre '''ip route''' amb l’identificador de xarxa amb el valor '''0.0.0.0''' i la màscara amb el valor '''0.0.0.0''', aquests valors indiquen qualsevol destinació amb qualsevol màscara.
-[[Fitxer:routing16.png|center]]
+[[Fitxer:routing16.png|400px|center]]
 Podem observar que en l’encaminador Mad, en lloc de crear una ruta estàtica per a cada xarxa, afegeix una única ruta per defecte per a qualsevol trànsit. L’accés a les xarxes 10.0.0.0 i 11.0.0.0 es fa amb aquesta ruta i qualsevol paquet de dades s’envia a l’encaminador 192.168.1.2.
@@ Línia 488: / Línia 488: @@
 En executar aquesta ordre s’entra en el mode de configuració de DHCP , '''Router(dhcp-config)#''', que permet executar tota una sèrie d’ordres que configuren els paràmetres del servei.
-[[Fitxer:routing17.png|center]]
+[[Fitxer:routing17.png|400px|center]]
 Pot ser que hi hagi adreces que no es poden oferir, ja que hi ha dispositius que han de tenir una IP fixa.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 La comunicació entre xarxes no seria possible sense un router que determini la millor ruta cap a la destinació i que reexpedeixi el tràfic al router següent en aquesta ruta. El router és responsable del encaminament del tràfic entre xarxes.
-fitxer:routing1.png|center
+[[Fitxer:routing1.png|center]]
 Quan un paquet arriba a una interfície del router, est utilitza la taula de routing per determinar com arribar a la xarxa de destinació. La destinació d'un paquet IP pot ser un servidor web a un altre país o un servidor de correu electrònic a la xarxa d'àrea local. És responsabilitat dels routers lliurar aquests paquets de forma eficaç. L'efectivitat de les comunicacions de internetwork depèn, en gran manera, de la capacitat dels routers de reexpedir paquets de la manera més eficient possible.
@@ Línia 11: / Línia 11: @@
 Per interconnectar els dispositius d’una LAN utilitzeu repetidors o commutadors mentre que en una WAN utilitzeu habitualment els encaminadors.
-fitxer:routing2.png|center
+[[Fitxer:routing2.png|center]]
 Un encaminador, també conegut com router, és un dispositiu que permet connectar diferents xarxes, té una estructura interna semblant a un ordinador: disposa de memòria, interfícies d’entrada i sortida, CPU (Central Processing Unit, unitat central de procés) i un sistema operatiu.
@@ Línia 18: / Línia 18: @@
 Bàsicament, els routers són computadores especialitzades. Aquests requereixen una CPU i una memòria per emmagatzemar dades de forma temporal i permanent a fi d'executar les instruccions del sistema operatiu, com la inicialització del sistema, les funcions de routing i de switching.
-fitxer:routing3.png|center
+[[Fitxer:routing3.png|center]]
 *'''Memòria d'accés aleatori (RAM)''': proporciona emmagatzematge temporal per a una varietat d'aplicacions i processos, entre ells, el IOS en execució, l'arxiu de configuració en execució, les diverses taules (és a dir, la taula de routing IP, la taula ARP de Ethernet) i els búferes per al processament de paquets. Es diu que la RAM és volàtil perquè perd el seu contingut quan s'apaga el dispositiu.
@@ Línia 27: / Línia 27: @@
 A diferència de les computadores, els routers no tenen adaptadors de video o de targeta de so. En canvi, els routers compten amb targetes d'interfície de xarxa i ports especialitzats per interconnectar els dispositius a altres xarxes.
-fitxer:routing4.png|center
+[[Fitxer:routing4.png|center]]
 =Components de l’encaminador=
@@ Línia 58: / Línia 58: @@
 Podeu observar els diferents dispositius interns d’un encaminador:
-fitxer:routing5.png|center
+[[Fitxer:routing5.png|center]]
 ==Classificació de les interfícies d'un encaminador==
@@ Línia 77: / Línia 77: @@
 La majoria de les interfícies de xarxa tenen un o dos indicadors LED d'enllaç al costat de la interfície. Generalment, un LED verd indica una connexió correcta, mentre que un LED verd que parpelleja indica activitat de xarxa.
-fitxer:routing6.png|center
+[[Fitxer:routing6.png|center]]
 Si la llum d'enllaç no està encesa, pot existir un problema amb el cable de xarxa o amb la xarxa pròpiament aquesta. En el port del switch on acaba la connexió també hi ha un indicador LED encès. Si un extrem no s'encén o cap ho fa, intenti amb un altre cable de xarxa.
@@ Línia 107: / Línia 107: @@
 Un router pot rebre un paquet encapsulat en un tipus de trama d'enllaç de dades i reexpedir-ho per una interfície que usa un altre tipus de trama d'enllaç de dades. Per exemple, un router pot rebre un paquet en una interfície Ethernet, però ha de reexpedir-ho per una interfície configurada amb el protocol punt a punt (PPP). L'encapsulació d'enllaç de dades depèn del tipus d'interfície en el router i del tipus de mitjà al que es connecta. Les diferents tecnologies d'enllaç de dades a les quals es pot connectar un router inclouen Ethernet, PPP, Frame Relay, DSL, tecnologia de cable i tecnologia sense fil (802.11, Bluetooth).
-fitxer:routing7.png|center
+[[Fitxer:routing7.png|center]]
 En aquest exemple, el router R1 rep el paquet encapsulat en una trama de Ethernet. Després de desencapsular el paquet, el R1 usa l'adreça IP de destinació del paquet per buscar una adreça de xarxa que coincideixi en la seva taula de routing. Després de trobar una adreça de xarxa de destinació en la taula de enrutamiento, R1 encapsula el paquet dins d'una trama PPP i reenvía el paquet a R2. El R2 realitza un procés similar.
-fitxer:routing8.png|center
+[[Fitxer:routing8.png|center]]
 =Formes de connexió a l’encaminador per a la seva configuració inicial=
@@ Línia 118: / Línia 118: @@
 En general, els dispositius de xarxa i els usuaris finals es connecten a una xarxa mitjançant una connexió Ethernet per cable o una connexió sense fil.
-fitxer:routing10.png|center
+[[Fitxer:routing10.png|center]]
 Els dispositius de Sucursal es connecten de la següent manera:
@@ Línia 164: / Línia 164: @@
 *'''Configurar un avís''': per proporcionar notificacions legals d'accés no autoritzat.
-fitxer:routing11.png|center
+[[Fitxer:routing11.png|center]]
 Els routers admeten xarxes LAN i WAN, i poden interconnectar diferents tipus de xarxes; per tant, admeten molts tipus d'interfícies. Per exemple, els ISR G2 tenen una o dues interfícies Gigabit Ethernet integrades i ranures per a targetes d'interfície WAN d'alta velocitat ('''HWIC''') per admetre altres tipus d'interfícies de xarxa, incloses les interfícies serials, DSL i de cable.
@@ Línia 173: / Línia 173: @@
 *Activar la interfície: les interfícies LAN i WAN no estan activades ('''shutdown''') de manera predeterminada. Per habilitar una interfície, aquesta s'ha d'activar mitjançant el comando '''no shutdown'''. (Això és similar a l'encès de la interfície). La interfície també ha d'estar connectada a un altre dispositiu (un hub, un switch o un altre router) perquè la capa física estigui activa.
-fitxer:routing12.png|center
+[[Fitxer:routing12.png|center]]
 Segons el tipus d'interfície, és possible que es requereixin paràmetres addicionals. Per exemple, a l'entorn del laboratori, la interfície serial que es connecta a l'extrem del cable serial retolat DCE s'ha de configurar amb el comando '''clock rate'''.
-fitxer:routing13.png|center
+[[Fitxer:routing13.png|center]]
@@ Línia 192: / Línia 192: @@
 Una interfície pot generar la seva pròpia adreça link-local de IPv6 sense tenir una adreça de unidifusión global mitjançant el comando de configuració d'interfície '''ipv6 enable'''.
-fitxer:routing14.png|center
+[[Fitxer:routing14.png|center]]
 Les interfícies IPv6 generalment tenen més d'una adreça IPv6. Com a mínim, els dispositius IPv6 han de tenir una adreça link-local de IPv6, però també és molt probable que tinguin una adreça de unidifusión global de IPv6. IPv6 també admet la capacitat que una interfície tingui diverses adreces de unidifusión global de IPv6 de la mateixa subxarxa. Els següents comandos es poden usar per crear, de forma estàtica, una adreça de unidifusión global o link-local de IPv6:
@@ Línia 267: / Línia 267: @@
 Des del ROMMON es pot modificar el registre de configuració amb l’ordre '''confreg valor'''. El registre és un valor que s’emmagatzema en la NVRAM, té una grandària de 16 bits i es representa en format hexadecimal. La funció '''confreg''' principal del registre és indicar l’ordre de càrrega de l’IOS, aquesta ordre depèn del valor que tingueu emmagatzemat, per modificar la seqüència només cal variar els darrers quatre bits del registre de configuració. El valor per defecte sempre és '''0x2102'''.
-fitxer:routing15.png|center
+[[Fitxer:routing15.png|center]]
 ===Recuperació de contrasenyes===
@@ Línia 474: / Línia 474: @@
 Per configurar una ruta per defecte s’utilitza l’ordre '''ip route''' amb l’identificador de xarxa amb el valor '''0.0.0.0''' i la màscara amb el valor '''0.0.0.0''', aquests valors indiquen qualsevol destinació amb qualsevol màscara.
-fitxer:routing16.png|center
+[[Fitxer:routing16.png|center]]
 Podem observar que en l’encaminador Mad, en lloc de crear una ruta estàtica per a cada xarxa, afegeix una única ruta per defecte per a qualsevol trànsit. L’accés a les xarxes 10.0.0.0 i 11.0.0.0 es fa amb aquesta ruta i qualsevol paquet de dades s’envia a l’encaminador 192.168.1.2.
@@ Línia 488: / Línia 488: @@
 En executar aquesta ordre s’entra en el mode de configuració de DHCP , '''Router(dhcp-config)#''', que permet executar tota una sèrie d’ordres que configuren els paràmetres del servei.
-fitxer:routing17.png|center
+[[Fitxer:routing17.png|center]]
 Pot ser que hi hagi adreces que no es poden oferir, ja que hi ha dispositius que han de tenir una IP fixa.

← Versió més antiga		Revisió del 12:18, 16 nov 2015
Línia 1:		Línia 1:
−	~~Routers~~
−
	La comunicació entre xarxes no seria possible sense un router que determini la millor ruta cap a la destinació i que reexpedeixi el tràfic al router següent en aquesta ruta. El router és responsable del encaminament del tràfic entre xarxes.		La comunicació entre xarxes no seria possible sense un router que determini la millor ruta cap a la destinació i que reexpedeixi el tràfic al router següent en aquesta ruta. El router és responsable del encaminament del tràfic entre xarxes.