wikiserver - Contribucions de l’usuari [ca]

0370 - Planificació i administració de Xarxes

2025-02-16T11:56:58Z

Lostiz: Es crea la pàgina amb «  == AEA2: routing estàtic i VLANS == === RA4 - Configuració i administració de routers === === RA5 - Configuraci...».

== AEA2: routing estàtic i VLANS ==
=== [[RA4 - Configuració i administració de routers ]] ===
=== [[RA5 - Configuració de Xarxes Virtuals ]] ===

== AEA3: routing dinàmic i WAN ==
=== [[RA6 - Routing dinàmic ]] ===
=== [[RA6 - VLSM ]] ===
=== [[RA7 - WAN i NAT]] ===

Departament d'Informàtica

2025-02-16T11:56:43Z

Lostiz:

== Cicles Formatius==

'''Sistemes Microinformàtics i Xarxes'''

:*[[M6 - Seguretat Informàtica]]

:*[[M8 - Aplicacions web]]

'''Desenvolupament d'Aplicacions Web'''

:*[[M2 - Bases de dades|M0484 Base de dades]]

:*[[M3 - Programació|M0485 Programació]]

:*[[M6 - Desenvolupament web en entorn client]]

:*[[M7 - Desenvolupament web en entorn servidor]]

:*[[MPO - Pensament computacional|MOPT Lògica i programació]]


'''Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa'''

:*[[M2 - Gestor de Bases de dades]]

:*[[M3 - Programació bàsica]]

:*[[M7 - Planificació i administració de Xarxes]]

:*[[0370 - Planificació i administració de Xarxes]]

:*[[M9 - Implantació d'aplicacions web]]

:*[[M10 - Administració de Bases de dades]]

:*[[M11 - Seguretat i alta disponibilitat]]

Departament d'Informàtica

2025-02-16T11:56:29Z

Lostiz:

== Cicles Formatius==

'''Sistemes Microinformàtics i Xarxes'''

:*[[M6 - Seguretat Informàtica]]

:*[[M8 - Aplicacions web]]

'''Desenvolupament d'Aplicacions Web'''

:*[[M2 - Bases de dades|M0484 Base de dades]]

:*[[M3 - Programació|M0485 Programació]]

:*[[M6 - Desenvolupament web en entorn client]]

:*[[M7 - Desenvolupament web en entorn servidor]]

:*[[MPO - Pensament computacional|MOPT Lògica i programació]]


'''Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa'''

:*[[M2 - Gestor de Bases de dades]]

:*[[M3 - Programació bàsica]]

:*[[M7 - Planificació i administració de Xarxes]]

:*[[0370- Planificació i administració de Xarxes]]

:*[[M9 - Implantació d'aplicacions web]]

:*[[M10 - Administració de Bases de dades]]

:*[[M11 - Seguretat i alta disponibilitat]]

MP0370 - Planificació i administració de Xarxes

2025-02-16T11:55:55Z

Lostiz: Es crea la pàgina amb « == AEA2: routing estàtic i VLANS == === RA4 - Configuració i administració de routers === === RA5 - Configuració...».

Departament d'Informàtica

2025-02-16T11:54:54Z

Lostiz: /* Cicles Formatius */

== Cicles Formatius==

'''Sistemes Microinformàtics i Xarxes'''

:*[[M6 - Seguretat Informàtica]]

:*[[M8 - Aplicacions web]]

'''Desenvolupament d'Aplicacions Web'''

:*[[M2 - Bases de dades|M0484 Base de dades]]

:*[[M3 - Programació|M0485 Programació]]

:*[[M6 - Desenvolupament web en entorn client]]

:*[[M7 - Desenvolupament web en entorn servidor]]

:*[[MPO - Pensament computacional|MOPT Lògica i programació]]


'''Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa'''

:*[[M2 - Gestor de Bases de dades]]

:*[[M3 - Programació bàsica]]

:*[[M7 - Planificació i administració de Xarxes]]

:*[[MP0370 - Planificació i administració de Xarxes]]

:*[[M9 - Implantació d'aplicacions web]]

:*[[M10 - Administració de Bases de dades]]

:*[[M11 - Seguretat i alta disponibilitat]]

RA4 - Configuració i administració de routers

2025-02-16T10:19:28Z

Lostiz:

=Introducció.=

La comunicació entre xarxes no seria possible sense un router que determini la millor ruta cap a la destinació i que reexpedeixi el tràfic al router següent en aquesta ruta. El router és responsable del encaminament del tràfic entre xarxes.

[[Fitxer:routing1.png|400px|center]]

Quan un paquet arriba a una interfície del router utilitza la taula de routing per determinar com arribar a la xarxa de destinació. La destinació d'un paquet IP pot ser un servidor web a un altre país o un servidor de correu electrònic a la xarxa d'àrea local. És responsabilitat dels routers lliurar aquests paquets de forma eficaç. L'efectivitat de les comunicacions de internetwork depèn, en gran manera, de la capacitat dels routers de reexpedir paquets de la manera més eficient possible.

=Els encaminadors a les LAN i a les WAN.=

Una WAN (Wide Area Network, xarxa d’àrea estesa) és una xarxa de comunicació de dades que permet transportar informació entre diferents àrees geogràfiques mitjançant l’ús de dispositius intermedis, els quals proporcionaran la tecnologia i els medis necessaris. La diferència principal respecte d’una xarxa d’àrea local, LAN (Local Area Network) és que aquesta xarxa connecta dispositius dins una àrea geogràfica delimitada (per exemple, un edifici).
Per interconnectar els dispositius d’una LAN utilitzeu repetidors o commutadors mentre que en una WAN utilitzeu habitualment els encaminadors.

[[Fitxer:routing2.png|400px|center]]

Un encaminador, també conegut com router, és un dispositiu que permet connectar diferents xarxes, té una estructura interna semblant a un ordinador: disposa de memòria, interfícies d’entrada i sortida, CPU (Central Processing Unit, unitat central de procés) i un sistema operatiu.

Bàsicament, els routers són computadores especialitzades. Aquests requereixen una CPU i una memòria per emmagatzemar dades de forma temporal i permanent a fi d'executar les instruccions del sistema operatiu, com la inicialització del sistema, les funcions de routing i de switching.

[[Fitxer:routing3.png|400px|center]]

*'''Memòria d'accés aleatori (RAM)''': proporciona emmagatzematge temporal per a una varietat d'aplicacions i processos, entre ells, el IOS en execució, l'arxiu de configuració en execució, les diverses taules (és a dir, la taula de routing IP, la taula ARP de Ethernet) i els búferes per al processament de paquets. Es diu que la RAM és volàtil perquè perd el seu contingut quan s'apaga el dispositiu.
*'''Memòria de solament lectura (ROM)''': proporciona emmagatzematge permanent per a les instruccions d'arrencada, el programari de diagnòstic bàsic i un IOS limitat en cas que el router no pugui carregar el IOS amb totes les funcions. La ROM consisteix en un firmware i es diu que és no volàtil, a causa que no perd el contingut quan s'apaga el dispositiu.
*'''Memòria d'accés aleatori no volàtil (NVRAM)''': proporciona emmagatzematge permanent per a l'arxiu de configuració d'inici (startup-config). La NVRAM és no volàtil i no perd el contingut quan s'apaga el dispositiu.
*'''Flash''': proporciona emmagatzematge permanent pel IOS i altres arxius relacionats amb el sistema. El IOS es copia de la memòria flaix a la RAM durant el procés d'arrencada. La memòria flash és no volàtil i no perd el contingut quan s'apaga el dispositiu.

A diferència de les computadores, els routers no tenen adaptadors de video o de targeta de so. En canvi, els routers compten amb targetes d'interfície de xarxa i ports especialitzats per interconnectar els dispositius a altres xarxes.

[[Fitxer:routing4.png|400px|center]]

=Components de l’encaminador=

El coneixement dels components de l’encaminador permet determinar com es configura i com es fa la càrrega del sistema operatiu, com treballa internament i on es carreguen les taules d’adreces i els arxius de configuració.

*'''CPU'''. La unitat central de procés és un microprocessador, executa les instruccions del sistema operatiu, s’encarrega de la gestió de les diferents taules d’encaminament i controla totes les comunicacions de les interfícies.
*'''Memòria RAM (Random Access Memory, memòria d’accés aleatori)'''. La memòria RAM emmagatzema l’arxiu de configuració actiu denominat running-config, les taules de resolució d’adreces ARP i les taules d’encaminament. A més, fa les funcions d’emmagatzematge dels paquets de dades mentre es decideix la millor ruta d’encaminament. Quan apagueu l’encaminador es perd tot el contingut de l’arxiu running-config. No requereixen una mida tan gran com els del PC, normalment solen tenir una mida de 256 MB, 512 MB, 1 GB o 2 GB, depen del model i la versió del IOS, hi ha versions que la limiten a un màxim de 2 GB.
*'''Memòria NVRAM (Non Volatil Random Access Memory, memòria d’accés aleatori no volàtil)'''. Aquesta memòria emmagatzema l’arxiu de configuració d’inici anomenat startup-config, encara que apagueu l’encaminador aquesta informació es manté intacte. És una memòria molt petita, que pot tenir mides depenent del model habitualment està entre 256 Mb i 8 GB.
*'''Memòria Flash'''. És un tipus de memòria que permet emmagatzemar el sistema operatiu i actualitzar-lo, podeu tenir més d’una imatge del sistema operatiu. Aquestes memòries es poden comparar amb els discs durs dels PC, la informació no desapareix quan desconnecteu l’encaminador.
*'''Memòria ROM (Read Only Memory, memòria només de lectura)'''. Conté el gestor d’inici de l’encaminador anomenat POST i el programa Bootstrap, i a més, una versió mínima del sistema operatiu de l’encaminador anomenada monitor de ROM o ROMMON.
*'''Interfície'''. Les interfícies són els mòduls que connecten l’encaminador amb els diferents tipus de medis i tecnologies que hi ha. Poden estar integrades a la placa o ser independents, les interfícies més habituals són les sèrie, les de consola o les Ethernet.
*'''Bus de dades'''. Disposen d’una sèrie de busos per unir la CPU amb les diferents interfícies, aquests busos tenen la funció de transferir dades.
*'''Indicadors LED (light-emitting diode o díode emissor de llum)'''. Els encaminadors disposen d’una sèrie d’indicadors lluminosos (LED) que pel color permeten saber l’estat de l’encaminador; per exemple, poden alertar d’un possible funcionament incorrecte. L’encaminador té LED a la part frontal (per facilitar-ne la visió i així indicar-ne l’estat en cada moment) i també a cada interfície (així es coneix al detall l’estat de cada interfície i si en una hi ha un problema concret es pot avisar). El nombre d’indicadors lluminosos i el seu significat pot variar depenent del model, per tant, sempre s’ha de revisar el manual del model amb què es treballa.

L’encaminador té uns quants indicadors i cadascun n’indica un aspecte. Hi ha indicadors per als aspectes següents:

*'''Color'''. Si el color del LED és verd indica que el funcionament d’aquest indicador és correcte, però si és taronja indica que hi ha un error.
*'''Potència (PWR)'''. Indica l’estat general de l’encaminador, si funciona bé o no. Per exemple, si està encès o rep correctament el corrent elèctric.
*'''Activitat'''. Mostra si l’encaminador està rebent o enviant dades. Hi ha models que ho tenen separat amb dos indicadors diferents.
*'''Memòria flash'''. Si l’encaminador disposa de memòria flaix i hi està treballant aquest indicador està encès, i alerta que en aquest moment no podríeu extreure la memòria flaix.
*'''Xarxa sense fils'''. Senyal que indica si l’encaminador està funcionant correctament com a punt d’accés a una xarxa sense fils. Lògicament aquest indicador tan sols és present en els encaminadors que estan habilitats com a punts d’accés.
*'''Interfícies'''. Per a cada una hi ha una sèrie d’indicadors per a les informacions següents:
**'''Estat'''. Indica si la interfície està connectada i està treballant.
**'''Velocitat de transmissió'''. Mostra la velocitat a què treballa la interfície.
**'''Mode de transmissió'''. Indica si la transmissió és dúplex o no.

Aquests són els indicadors (o LED) que habitualment hi ha en tots els encaminadors, però, com ja hem dit abans, segons el model d’encaminador poden variar.

Podeu observar els diferents dispositius interns d’un encaminador:

[[Fitxer:routing5.png|400px|center]]

==Classificació de les interfícies d'un encaminador==

Les interfícies més comuns en els encaminadors es poden classificar en tres grans blocs, d’acord amb el tipus de connexió i la funció que realitzen, són els següents:

*'''Interfícies LAN'''. Aquest tipus d’interfície permet connectar el vostre dispositiu a una xarxa LAN. Habitualment les connexions són FastEthernet, els connectors que utilitza són RJ-45 (registered jack).
*'''Consola/AUX'''. Aquests tipus d’interfície doten l’encaminador de ports serials asíncrons. Aquests ports s’utilitzen per configurar l’encaminador. Per fer-ho, cal connectar amb un emulador de terminal el cable que s’utilitza per a aquesta connexió: per un extrem és RJ45, i per l’altra, '''DB9''' ; el connector DB9 es connecta al port '''COM''' de l’ordinador, mentre que l’RJ45 es connecta a l’encaminador.

*'''Interfícies WAN'''. Les interfícies WAN permeten connectar-vos a xarxes d’àrea extensa, treballen en la capa 1 i 2 del model OSI, això vol dir que per configurar-les i fer-les servir heu de conèixer les diferents tecnologies i protocols amb què treballen. Les tecnologies WAN més comuns són:
**'''XDSI''' (Xarxa digital de serveis integrats),
**'''DSL''' (Digital Subscriber Line, línia digital d’abonat),
**'''Frame Relay o ATM''' (Asynchronous Transfer Mode, mode de transferència assíncron).
Quan un encaminador fa les seves funcions i és el punt de sortida de la xarxa connectat a una WAN, diem que actua com a '''DTE''' (Data terminal equipment, equip terminal de dades). Mentre que el proveïdor de serveis d’Internet proporciona un dispositiu mòdem o '''CSU/DSU''' (Channel Service Unit / Data service unit, Unitat de servei de canal / Dades de la unitat de servei) que fa les funcions d’accés i sincronització, s’anomena '''DCE''' (data circuit-terminating equipment, equip de terminació del circuit de dades).

En els simuladors o els entorns de proves quan es connecten dos encaminadors punt a punt amb connexions serials, un fa les funcions de DTE (normalment interfície serial 0) i l’altre actua com a punt de connexió del proveïdor de serveis d’Internet o DCE (habitualment interfície serial 1), i llavors ha de sincronitzar les comunicacions.

La majoria de les interfícies de xarxa tenen un o dos indicadors LED d'enllaç al costat de la interfície. Generalment, un LED verd indica una connexió correcta, mentre que un LED verd que parpelleja indica activitat de xarxa.

[[Fitxer:routing6.png|400px|center]]

Si la llum d'enllaç no està encesa, pot existir un problema amb el cable de xarxa o amb la xarxa pròpiament aquesta. En el port del switch on acaba la connexió també hi ha un indicador LED encès. Si un extrem no s'encén o cap ho fa, intenti amb un altre cable de xarxa.

==Funcions de l'encaminador==

Les funcions principals dels encaminadors que heu de tenir en compte són:
*Segmentació
*Commutació
*Determinació de ruta

La '''segmentació''' és una característica dels encaminadors que permet segmentar el trànsit d’una xarxa gran en diverses xarxes més petites. Això representa una gran millora del rendiment, ja que els paquets de difusió o broadcast no poden travessar l’encaminador, és a dir, es creen múltiples dominis de difusió broadcast. S’evita, així, l’arribada constant de paquets de difusió que s’envien des de qualsevol altre punt de la xarxa.

La '''commutació''' permet als encaminadors enviar els paquets de dades que reben a la interfície de sortida correcta. Per saber quina és la interfície on ha d’enviar les dades, l’encaminador es basa en la informació emmagatzemada en les taules d’encaminament. El paquet de dades, arriba a l’encaminador i s’hi atura el temps necessari perquè l’encaminador pugui llegir l’adreça de destinació i determinar quina és la ruta que ha de segui

'''Determinar per quina ruta''' s’ha d’enviar un paquet de dades depèn de molts factors. Si pensem en les xarxes de transports públics, quan volem anar a una zona geogràfica determinada ens cal escollir quina és la millor ruta de totes les possibles, això depèn de molts paràmetres que hem de tenir en compte, com poden ser el trànsit o la quantitat de transbords que hem de fer.

Els encaminadors tenen el mateix funcionament, determinen la ruta basant-se en paràmetres com l’amplada de banda de la línia, el nombre de salts que ha de fer un paquet de dades i els paràmetres de rendiment.

L’encaminament es pot fer de dues maneres, mitjançant '''rutes estàtiques''' que introdueix l’administrador o mitjançant '''rutes dinàmiques'''.

'''Procediment''':

El router usa la seva taula de routing per trobar la millor ruta per reexpedir un paquet. Quan el router rep un paquet, analitza l'adreça de destinació del paquet i usa la taula de routing per buscar la millor ruta cap a aquesta xarxa. La taula de routing també inclou la interfície que s'ha d'usar per reexpedir els paquets a cada xarxa coneguda. Quan es troba una coincidència, el router encapsula el paquet en la trama d'enllaç de dades de la interfície de sortida, i el paquet es reenvía cap a la destinació.

Un router pot rebre un paquet encapsulat en un tipus de trama d'enllaç de dades i reexpedir-ho per una interfície que usa un altre tipus de trama d'enllaç de dades. Per exemple, un router pot rebre un paquet en una interfície Ethernet, però ha de reexpedir-ho per una interfície configurada amb el protocol punt a punt (PPP). L'encapsulació d'enllaç de dades depèn del tipus d'interfície en el router i del tipus de mitjà al que es connecta. Les diferents tecnologies d'enllaç de dades a les quals es pot connectar un router inclouen Ethernet, PPP, Frame Relay, DSL, tecnologia de cable i tecnologia sense fil (802.11, Bluetooth).

[[Fitxer:routing7.png|400px|center]]

En aquest exemple, el router R1 rep el paquet encapsulat en una trama de Ethernet. Després de desencapsular el paquet, el R1 usa l'adreça IP de destinació del paquet per buscar una adreça de xarxa que coincideixi en la seva taula de routing. Després de trobar una adreça de xarxa de destinació en la taula de enrutamiento, R1 encapsula el paquet dins d'una trama PPP i reenvía el paquet a R2. El R2 realitza un procés similar.

[[Fitxer:routing8.png|400px|center]]

=Formes de connexió a l’encaminador per a la seva configuració inicial=

En general, els dispositius de xarxa i els usuaris finals es connecten a una xarxa mitjançant una connexió Ethernet per cable o una connexió sense fil.

[[Fitxer:routing10.png|400px|center]]

Els dispositius de Sucursal es connecten de la següent manera:

*Els recursos corporatius (és a dir, els servidors d'arxius i les impressores) es connecten als switches de capa 2 mitjançant cables Ethernet.
*Les computadores d'escriptori i els telèfons de veu sobre IP (VoIP) es connecten als switches de capa 2 mitjançant cables Ethernet.
*Les computadores portàtils i els smartphones es connecten de forma sense fil als punts d'accés sense fil (WAP).
*Els WAP es connecten als switches mitjançant cables Ethernet.
*Els switches de capa 2 es connecten a una interfície Ethernet en el router perimetral mitjançant cables Ethernet. Un router perimetral és un dispositiu que es troba en el perímetre o el límit d'una xarxa i crea rutes entre aquesta xarxa i una altra xarxa, per exemple, entre una LAN i una WAN.
*El router perimetral es connecta al proveïdor de serveis (SP) d'una WAN.
*El router perimetral també es connecta a un ISP per a propòsits de respatller.

Els dispositius del situat Central es connecten de la següent manera:

*Les computadores d'escriptori i els telèfons VoIP es connecten als switches de capa 2 mitjançant cables Ethernet.
*Els switches de capa 2 es connecten de forma redundant als switches multicapa de capa 3 amb cables Ethernet de fibra òptica (connexions ataronjades).
*Els switches multicapa de capa 3 es connecten a una interfície Ethernet en el router perimetral mitjançant cables Ethernet.
*El servidor del lloc web corporatiu es connecta a la interfície del router perimetral mitjançant un cable Ethernet.
*El router perimetral es connecta al SP d'una WAN.
*El router perimetral també es connecta a un ISP per a propòsits de backup.

== Procés d'inici d'un router ==

Quan s’inicia un encaminador arrenca un procés de comprovació dels seus dispositius físics interns i una càrrega de dades per tal que el sistema comenci a fer les funcions que té assignades. Heu de ser capaços d’identificar les diferents fases en l’arrencada d’un encaminador i les seves funcions.

*'''Fase post'''. Es fa un diagnòstic d’engegada, s’executen programes de comprovació per als diferents dispositius interns de l’encaminador.
*'''Fase d’arrencada (bootstrap)'''. El bootstrap s’encarrega d’executar instruccions per tal d’inicialitzar l’IOS.
*'''Fase de càrrega de l’IOS''' (internetwork operating system, sistema operatiu d’interconnexió). El sistema operatiu pot residir en diverses ubicacions, normalment està en la memòria Flash o també pot estar disponible en un servidor TFTP (trivial file transfer protocol, protocol de transferència d’arxius trivial) en xarxa. Un cop se’n determina la ubicació es fa la càrrega del sistema operatiu en la memòria RAM. Un cop finalitzada la instal·lació del sistema operatiu, aquest mostra pel terminal de consola un llistat dels dispositius maquinari i programari disponibles.
*'''Fase de càrrega de l’arxiu configuració'''. Els arxius de configuració d’inici resideixen en la NVRAM, aquests s’encarreguen de configurar totes les interfícies i les taules d’encaminament i/o resolució de noms. Un cop carregat l’IOS es carrega en memòria l’arxiu de configuració. Si l’arxiu no està disponible es carrega des d’un servidor TFTP o mitjançant la connexió de consola.

Quan l’encaminador ha acabat la seqüència d’inici, permet modificar la configuració resident de diferents maneres:
*podeu connectar-vos pel port de consola mitjançant un emulador de terminal,
*per una interfície Ethernet amb l’ús de qualsevol navegador d’Internet
*amb aplicacions d’administració com Telnet.

=Comandaments de l’encaminador.=

En configurar un switch o un router Cisco, primer s'han de realitzar les següents tasques bàsiques:

*'''Assignar un nom''' al dispositiu: per distingir-ho d'altres routers.
*'''Protegir l'accés''' d'administració: per protegir l'accés a EXEC privilegiat, a EXEC d'usuari i l'accés per Telnet, i xifrar les contrasenyes amb el màxim nivell.
*'''Configurar un avís''': per proporcionar notificacions legals d'accés no autoritzat.

[[Fitxer:routing11.png|400px|center]]

Els routers admeten xarxes LAN i WAN, i poden interconnectar diferents tipus de xarxes; per tant, admeten molts tipus d'interfícies. Per exemple, els ISR G2 tenen una o dues interfícies Gigabit Ethernet integrades i ranures per a targetes d'interfície WAN d'alta velocitat ('''HWIC''') per admetre altres tipus d'interfícies de xarxa, incloses les interfícies serials, DSL i de cable.

Perquè una interfície estigui disponible, ha de complir els següents requisits:

*Si s'utilitza IPv4, s'ha de configurar la interfície amb una adreça i una màscara de subxarxa: usa el comando de configuració d'interfície ''' ip address ''adreça-ip màscara-de-subxarxa''.'''
*Activar la interfície: les interfícies LAN i WAN no estan activades ('''shutdown''') de manera predeterminada. Per habilitar una interfície, aquesta s'ha d'activar mitjançant el comando '''no shutdown'''. (Això és similar a l'encès de la interfície). La interfície també ha d'estar connectada a un altre dispositiu (un hub, un switch o un altre router) perquè la capa física estigui activa.

[[Fitxer:routing12.png|400px|center]]

Segons el tipus d'interfície, és possible que es requereixin paràmetres addicionals. Per exemple, a l'entorn del laboratori, la interfície serial que es connecta a l'extrem del cable serial retolat DCE s'ha de configurar amb el comando '''clock rate'''.

[[Fitxer:routing13.png|400px|center]]

== Configuració IPv6 ==

La configuració d'una interfície IPv6 és similar a la configuració d'una interfície per IPv4. La majoria dels comandos de configuració i verificació de IPv6 del IOS de Cisco són molt similars als seus equivalents de IPv4. En molts casos, l'única diferència és l'ús de '''ipv6''' en lloc de '''ip''' en els comandos.

S'ha de realitzar el següent amb la interfície IPv6:

*'''Configurar la interfície''' amb una màscara de subxarxa i una adreça IPv6: usa el comando de configuració d'interfície '''ipv6 address adreça-ipv6/longitud-prefixo [link-local | eui-64]'''.
*'''Activar la interfície''': la interfície s'ha d'activar mitjançant el comando '''no shutdown'''.

Una interfície pot generar la seva pròpia adreça link-local de IPv6 sense tenir una adreça de unidifusión global mitjançant el comando de configuració d'interfície '''ipv6 enable'''.

[[Fitxer:routing14.png|400px|center]]

Les interfícies IPv6 generalment tenen més d'una adreça IPv6. Com a mínim, els dispositius IPv6 han de tenir una adreça link-local de IPv6, però també és molt probable que tinguin una adreça de unidifusión global de IPv6. IPv6 també admet la capacitat que una interfície tingui diverses adreces de unidifusión global de IPv6 de la mateixa subxarxa. Els següents comandos es poden usar per crear, de forma estàtica, una adreça de unidifusión global o link-local de IPv6:

*'''ipv6 address dirección-ipv6 / longitud-prefijo''': crea una adreça de unidifusión global de IPv6 segons l'especificat.
*'''ipv6 address dirección-ipv6 / longitud-prefijo eui-64''': configura una adreça de unidifusión global de IPv6 amb un identificador d'interfície (ANEU) en els 64 bits de baix ordre de l'adreça IPv6 mitjançant el procés EUI-64.
*'''ipv6 address dirección-ipv6 / longitud-prefijo Link-local''': configura una dirección link-local estática en la interfaz que se usa en lugar de la dirección link-local que se configura automáticamente cuando se asigna la dirección de unidifusión global de IPv6 a la interfaz, o cuando se habilita con el comando de interfaz '''ipv6 enable'''. Recuerda que el comando de interfaz '''ipv6 enable''' se usa para crear de forma automática una dirección link-local de IPv6, así se haya asignado una dirección de unidifusión global de IPv6 o no.

Un exemple de configuració de les interfícies d’un encaminador amb aquesta versió seria un encaminador amb les interfícies FastEhternet 0/0 i FastEthernet 0/1, en què per a la interfície FastEthernet 0/0 es vol assignar una configuració automàtica, i a la FastEthernet1/1 s’assigna l’adreça 1001:db8:ff:10::1. Es fa:
<pre>
Router(config)#interface FastEhternet 0/0
Router(config-if)#ipv6 enable
Router(config-if)#ipv6 address autoconfig
Router(config-if)# no shutdown
Router(config-if)#interface FastEthernet 0/1
Router(config-if)# ipv6 address 1001:db8:ff:10::1/112
Router(config-if)# no shutdown
</pre>

==Configuració de interfícies en sèrie==

La connexió d’un encaminador a un altre encaminador en els simuladors o en els laboratoris es fa mitjançant les interfícies en sèrie connectant un cable anomenat '''DTE-DCE'''. Un dels encaminadors fa les funcions de DTE (interfície en sèrie 0) o equip terminal de dades, i l’altre fa les funcions de DCE (interfície en sèrie 1) o equip terminal del circuit de dades, emulant el dispositiu que us proporciona el proveïdor d’Internet.

Els encaminadors han de sincronitzar la transferència de dades a la mateixa velocitat, per això un s’encarrega de gestionar aquesta transferència establint la velocitat de transmissió. Per configurar quina serà la velocitat de transmissió que marcarà es fa servir l’ordre '''clock rate velocitat'''. L’encaminador que gestiona la transferència i determina la velocitat de transmissió s’anomena '''DCE'''.

Per configurar la interfície en sèrie heu de seguir els passos següents:
*Accedir a la interfície: Router(config)#interface serial 0.
*Configurar la IP i la màscara de xarxa per a la interfície: Router(config-if)# ip address 80.1.1.1 255.0.0.0.
*Configurar la velocitat de transmissió (en cas que l’encaminador faci les funcions de DCE): Router(config-if)# clock rate 56000.
*Activar la interfície: Router(config-if)# No shutdown.
*Sortir de la interfície: Router(config-if)# exit.
<pre>
Router>enable
Router#configure terminal
Enter configuration commands, one per line. End with CNTL/Z.
Router(config)#interface serial 2/0
Router(config-if)#ip address 80.1.1.1 255.0.0.0
Router(config-if)#clock rate 56000
Router(config-if)#no shutdown
</pre>

==Configuració de interfícies sense fils==

Hi ha encaminadors que també estan dotats d’una antena, interfície, per poder-se comunicar sense fils. Aleshores també s’ha de configurar aquesta antena, la seva adreça IP i també les dades corresponents a una xarxa sense fil (WLAN), com el nom de la xarxa, la contrasenya d’accés, etc.

Per configurar-ho els passos a seguir són les següents:

*Crear la xarxa WLAN, mitjançant l’ordre '''dot11 ssid'''. Usant '''dot11 ssid nom_xarxa''', en què el nom_xarxa identifica la xarxa sense fil. S’executa des del mode de configuració global. En crear-la també s’accedeix al mode de configuració ssid. En aquest mode podreu configurar les dades generals d’aquesta xarxa.

*Un cop sou dins del mode de configuració ssid s’ha de definir '''el mètode d’autenticació'''. Del mètode d’autenticació s’ha de definir quin algoritme de seguretat usa i les característiques de l’algoritme. Per exemple, per configurar l’algoritme de seguretat WPA, primer es defineix què usa aquest algoritme amb l’ordre '''authentication key-management wpa '''i després l’assignació d’una contrasenya amb l’ordre '''wpa-psk'''. El seu ús és: .
<pre>
wpa - pskascii|hexcontrasenya
</pre>

*Configurar l’adreça IP d’aquest punt d’accés. Això es fa des del mode de configuració d’interfície. Per accedir-hi també s’ha d’executar l’ordre '''interface''', però en aquest cas la interfície és identificada per '''dot11Radio'''. Per tant, l’ordre és '''interface dot11Radio 0/1/0'''. Un cop situats en el mode interfície s’assigna l’adreça IP de la mateixa manera que en les xarxes amb fils, mitjançant l’ordre '''ip address'''.

*Després de configurar l’adreça IP, s’assigna aquesta interfície a la xarxa sense fil que s’ha creat abans. Això es fa amb l’ordre '''ssid nom_xarxa'''.

==Inici de l'encaminador: ROMMON==

El monitor de ROM permet restaurar l’IOS, és un sistema operatiu amb un conjunt d’ordres mínim. S’ubica en la memòria ROM, per accedir a aquest mode disposem de la combinació de tecles, que cal pitjar quan està arrencant l’encaminador.

El monitor de ROM o '''ROMMON''' és una versió mínima del sistema operatiu amb un conjunt de funcions limitades, està ubicat en la memòria ROM i no es pot modificar o actualitzar, per fer-ho caldria incorporar un altre ROM diferent a la placa base de l’encaminador. Aquest mode de treball us permet, bàsicament, fer les funcions següents:
*Restaurar la contrasenya.
*Modificar el registre de configuració.
*Gestionar la seqüència d’inici de l’encaminador.
*Restaurar còpies de seguretat de l’IOS amb TFTP.
*Restaurar còpies de seguretat de l’IOS amb Xmodem.

El ROMMON s’executa automàticament quan l’encaminador no troba cap configuració correcta en la memòria Flash. També podeu interrompre el procés d’arrencada de l’encaminador per accedir al ROMMON amb la combinació de tecles '''ctrl+pause'''.

En el cas de voler-ho fer des del simulador''' Packet Tracer '''la combinació de tecles és '''ctrl+c'''.

Des del ROMMON es pot modificar el registre de configuració amb l’ordre '''confreg valor'''. El registre és un valor que s’emmagatzema en la NVRAM, té una grandària de 16 bits i es representa en format hexadecimal. La funció '''confreg''' principal del registre és indicar l’ordre de càrrega de l’IOS, aquesta ordre depèn del valor que tingueu emmagatzemat, per modificar la seqüència només cal variar els darrers quatre bits del registre de configuració. El valor per defecte sempre és '''0x2102'''.

[[Fitxer:routing15.png|center]]

===Recuperació de contrasenyes===
Una vegada observeu que no teniu la contrasenya del mode privilegiat, executeu l’ordre '''show version''' per poder recuperar el valor del registre. L’obteniu en la darrera línia que mostra l’ordre, concretament '''Configuration register is 0x2102'''.

Reinicieu l’encaminador, i amb la combinació de tecles '''control+pause''' accediu al ROMMON.
<pre>
Router>reset
Self decompressing the image :
############
monitor: command "boot" aborted due to user interrupt
rommon 1 > confreg 0x2142
rommon 2 > reset
</pre>
Amb l’ordre '''confreg 0x2142''' s’inicia l’encaminador sense carregar l’arxiu de configuració.
Us apareix l’assistent de configuració del sistema, el podeu cancel·lar i tornar a fer una configuració. Llavors podeu consultar una còpia del fitxer startup-config per veure la contrasenya sense xifrar i canviar-la per posar-ne una de nova que coneixeu vosaltres.
<pre>
Router>
Router>enable
Router#copy startup-config running-config
Destination filename [running-config]?

%SYS-5-CONFIG_I: Configured from console by console
</pre>
Ja podeu donar els nous valors de les contrasenyes des del '''mode privilegiat''' i l’ordre '''enable'''.
Podeu també fixar una nova contrasenya per l’accés per consola mitjançant l’ordre '''password''' des del mode consola.

Configureu que a l’iniciar l’encaminador carregueu el regitre actual, mitjançant l’ordre '''config-register 0×2102''' i feu una còpia de la configuració actual com a configuració d’inici de l’encaminador. Tan sols us queda reiniciar l’encaminador.
<pre>
Router(config)#config-register 0x2102
Router(config)#exit
Router#copy running-config startup-config
Destination filename [startup-config]?
Building configuration...
[OK]
Router#reload
</pre>

==Servidor TFTP==

El servei de TFTP ens permet disposar de còpies de seguretat per tal de recuperar una imatge de l’IOS o d’un arxiu de configuració.
Un cop l’encaminador s’ha iniciat i heu realitzat les configuracions necessàries, heu de ser capaços de poder fer còpies de seguretat, per això necessiteu un equip de la xarxa que tingui instal·lat el servei de TFTP
En el cas de l’Ubuntu, podem trobar el paquet '''tftpd-hpa'''.

<pre>
sudo apt-get install tftpd-hpa
</pre>

Un cop instal·lat només mancaria configurar-lo, per fer-ho heu d’editar el fitxer '''/etc/default/tftpd-hpa''' i podeu donar els valors als paràmetres de configuració. Els més importants són:
*'''tftp_directory''', que correspon al directori en què posarem o rebrem els fitxers a intercanviar amb l’encaminador.
*'''run_daemon''', que pot tenir els valors “yes” o “no”. Indiquem si s’ha d’executar com a procés dimoni i, per tant, sempre en execució.

<pre>
# cat /etc/default/tftpd-hpa

TFTP_USERNAME="tftp"
TFTP_DIRECTORY="/var/lib/tftpboot"
TFTP_ADDRESS="0.0.0.0:69"
TFTP_OPTIONS="–secure"
RUN_DAEMON="yes"

</pre>

Exemple d'una còpia de l'IOS:
<pre>
barcelona#sh flash

System flash directory:
File Length Name/status
3 33591768 c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin
2 28282 sigdef-category.xml
1 227537 sigdef-default.xml
[33847587 bytes used, 30168797 available, 64016384 total]
63488K bytes of processor board System flash (Read/Write)

barcelona#copy flash tftp
Source filename []? c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin
Address or name of remote host []? 192.168.0.99
Destination filename [c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin]? c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin-copia

Writing c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin...!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
[OK - 33591768 bytes]

33591768 bytes copied in 2.047 secs (16410000 bytes/sec)
barcelona#
</pre>

Exemple d'actualització d'un IOS:
<pre>
barcelona>enable
barcelona#copy tftp flash
Address or name of remote host []? 192.168.0.99
Source filename []? c2600-i-mz.121-14.bin
Destination filename []? c2600-i-mz.121-14.bin
Accessing tftp://192.168.0.99/c2600-i-mz.121-14.bin...

Erase flash: before copying? [confirm] y

Erasing the flash filesystem will remove all files! Continue? [confirm] y

Erasing device... eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee

Erase of flash: complete
Loading c2600-i-mz.121-14.bin from 192.168.0.199 : !!!!!
!!!
[OK - 3802992/7605248 bytes]

Verifying checksum... OK (0x1ABC)
3802992 bytes copied in 58.236 secs (65568 bytes/sec)
</pre>

Exemple de restauració amb RONMON via TFTP:
<pre>
Self decompressing the image :
#########
monitor: command "boot" aborted due to user interrupt
rommon 1 > IP_ADDRESS=192.168.0.1
rommon 3 > IP_SUBNET_MASK=255.255.255.0
rommon 4 > DEFAULT_GATEWAY=192.168.0.1
rommon 5 > TFTP_SERVER=192.168.0.99
rommon 6 > TFTP_FILE=c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin
rommon 7 > set
DEFAULT_GATEWAY=192.168.0.1
IP_ADDRESS=192.168.0.1
IP_SUBNET_MASK=255.255.255.0
PS1=rommon ! >
TFTP_FILE=c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin
TFTP_SERVER=192.168.0.99
rommon 8 > tftpdnld

IP_ADDRESS: 192.168.0.1
IP_SUBNET_MASK: 255.255.255.0
DEFAULT_GATEWAY: 192.168.0.1
TFTP_SERVER: 192.168.0.99
TFTP_FILE: c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin
Invoke this command for disaster recovery only.
WARNING: all existing data in all partitions on flash will be lost!

Do you wish to continue? y/n: [n]: y
Receiving c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin from 192.168.0.99 !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

File reception completed.
Copying file c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin to flash.
</pre>

=Configuració de l’encaminament estàtic.=
L’encaminament IP és una de les funcions fonamentals que els dispositius encaminadors han de fer. Consisteix fonamentalment a determinar quina és la ruta que ha de seguir un paquet de dades d’un host d’origen fins a un host de destinació basant-se en factors com poden ser els següents:
*Nombre de salts de l’origen a la destinació
*Amplada de banda de la línia
*Nombre d’usuaris connectats
*Prioritats
Aquests factors o paràmetres són la base per seleccionar quina és la millor mètrica per arribar a una xarxa determinada. La mètrica normalment és un valor numèric que es genera de diferents maneres depenent dels protocols d’encaminament dinàmic que s’utilitzen. Basant-se en aquest paràmetre s’actualitza la taula d’encaminament.
L’encaminament es pot fer de dues maneres, amb rutes estàtiques o dinàmiques.

Les '''rutes estàtiques''' són aquelles que l’administrador introdueix en els encaminadors manualment, això comporta que s’hagi de tenir un profund coneixement de la xarxa que s’esta configurant, a més és un sistema que no varia amb el temps i no s’actualitzen les taules d’encaminament d’una manera automàtica quan hi ha modificacions en la xarxa.
Es pot definir una ruta estàtica quan es vol que els clients accedeixin a una xarxa que no està directament connectada a l’encaminador, també permet definir una ruta concreta, de totes les possibles, a una destinació.

Per poder veure la taula d’encaminament d’un encaminador tenim l’ordre '''show ip route''', aquesta ordre mostra les xarxes que estan directament connectades a l’encaminador mitjançant les seves interfícies, les podem identificar per la lletra C. També mostra com s’han generat la resta de rutes. A continuació veieu un exemple de l’ús d’aquesta ordre.

<pre>
barcelona>enable
barcelona#configure terminal
Enter configuration commands, one per line. End with CNTL/Z.
barcelona(config)#interface FastEthernet 0/0
barcelona(config-if)#ip address 192.168.0.1 255.255.255.0
barcelona(config-if)#no shutdown
barcelona(config-if)#exit
barcelona(config)#exit
barcelona#
%SYS-5-CONFIG_I: Configured from console by console

barcelona#show ip route
Codes: C - connected, S - static, I - IGRP, R - RIP, M - mobile, B - BGP
D - EIGRP, EX - EIGRP external, O - OSPF, IA - OSPF inter area
N1 - OSPF NSSA external type 1, N2 - OSPF NSSA external type 2
E1 - OSPF external type 1, E2 - OSPF external type 2, E - EGP
i - IS-IS, L1 - IS-IS level-1, L2 - IS-IS level-2, ia - IS-IS inter area
* - candidate default, U - per-user static route, o - ODR
P - periodic downloaded static route

Gateway of last resort is not set

C 192.168.0.0/24 is directly connected, FastEthernet0/0
barcelona#
</pre>
Les rutes estàtiques s’introdueixen en el sistema amb l’ordre '''ip route''' des del mode de configuració global, l’estructura de l’ordre és:
<pre>
ip route identificador_de_xarxa màscara porta_d'enllaç distància_administrativa
</pre>

*'''Identificador de xarxa'''. Identifica una xarxa que no tenim directament connectada a l’encaminador.
*'''Màscara'''. S’ha d’especificar la màscara de la xarxa de destinació.
*'''Porta d’enllaç o interfície local'''. Aquest paràmetre pot tenir dos valors diferents, pot ser l’adreça de la interfície de l’encaminador següent que dóna accés a la xarxa o la interfície local de l’encaminador per on surt el paquet de dades. En general és millor indicar l’adreça de la interfície del següent encaminador.
*'''Distància administrativa'''. Aquest és un valor opcional, es pot representar amb un nombre comprès entre 0 i 255. En cas de tenir més d’una ruta per accedir a la mateixa xarxa els paquets de dades utilitzen la que té una distància administrativa més baixa. Aquest valor indica la fiabilitat de la ruta, no vol indicar el mateix que la mètrica, recordeu que la mètrica permet únicament generar la ruta en la taula.

'''La distància administrativa indica la fiabilitat de la ruta i la seva prioritat'''. Com més petita millor. Per exemple, les xarxes directament connectades tenen una distància administrativa 0, mentre que les rutes estàtiques tenen com a valor 1, si en una taula hi ha dues rutes que apunten la mateixa destinació se seleccionà la que tingui la distància administrativa més petita.

Quan l’accés a múltiples xarxes es fa per una mateixa porta d’enllaç es pot:
*Introduir una ruta estàtica per a cada xarxa.
*Configurar una ruta per defecte per a tota la resta de destinacions amb un camí comú. Quan s’examina la taula d’encaminament si la xarxa de destinació té una ruta estàtica pròpia s’utilitza la ruta estàtica. Sinó, farà servir la ruta per defecte.

==Rutes per defecte==
Les rutes per defecte permeten substituir totes les rutes estàtiques que tenen una mateixa porta d’enllaç (però únicament es pot especificar una vegada), això implica una tasca administrativa inferior que si s’han d’especificar cadascuna de les rutes.

Per configurar una ruta per defecte s’utilitza l’ordre '''ip route''' amb l’identificador de xarxa amb el valor '''0.0.0.0''' i la màscara amb el valor '''0.0.0.0''', aquests valors indiquen qualsevol destinació amb qualsevol màscara.

[[Fitxer:routing16.png|400px|center]]

Podem observar que en l’encaminador Mad, en lloc de crear una ruta estàtica per a cada xarxa, afegeix una única ruta per defecte per a qualsevol trànsit. L’accés a les xarxes 10.0.0.0 i 11.0.0.0 es fa amb aquesta ruta i qualsevol paquet de dades s’envia a l’encaminador 192.168.1.2.

<h2>Routing Flotant en Cisco</h2>

<h3>Què és el Routing Flotant?</h3>
<p>El <strong>routing flotant</strong> és una tècnica utilitzada per gestionar les rutes d’un router en cas de fallada d'una ruta primària. Aquesta tècnica es basa en l'assignació de mètriques més altes a les rutes alternatives, de manera que aquestes només s’utilitzin quan la ruta principal no estigui disponible. És una forma de proporcionar redundància i alta disponibilitat a la xarxa.</p>

<h3>Configuració del Routing Flotant en un dispositiu Cisco</h3>
<p>Per configurar el routing flotant, es fa servir el protocol de routing dinàmic (com OSPF o EIGRP) i es modifica la mètrica d'una ruta d'espera (backup) perquè sigui més alta que la ruta principal.</p>

<h4>Passos de configuració:</h4>
<ol>
<li>Accedeix al mode de configuració global del router.</li>
<li>Configura les rutes primàries amb una mètrica baixa per assegurar que siguin preferides.</li>
<li>Configura les rutes alternatives (flotants) amb una mètrica més alta per assegurar que només es facin servir en cas de fallada de la ruta primària.</li>
</ol>

<h4>Exemple de configuració:</h4>
<pre>Router> enable
Router# configure terminal

! Configurar la ruta primària (preferida) amb una mètrica baixa
Router(config)# ip route 10.0.0.0 255.255.255.0 192.168.1.1

! Configurar la ruta flotant amb una mètrica més alta
Router(config)# ip route 10.0.0.0 255.255.255.0 192.168.2.1 250

! Guardar la configuració
Router# write memory</pre>

<h4>Explicació de la comanda:</h4>
<ul>
<li><code>ip route 10.0.0.0 255.255.255.0 192.168.1.1</code>: Aquesta comanda configura la ruta primària per arribar a la xarxa <code>10.0.0.0/24</code> a través del gateway <code>192.168.1.1</code>.</li>
<li><code>ip route 10.0.0.0 255.255.255.0 192.168.2.1 250</code>: Aquesta comanda configura una ruta flotant cap a la mateixa xarxa, però amb una mètrica més alta (250), que només s'utilitzarà si la ruta principal falla.</li>
</ul>

<h4>Verificació:</h4>
<p>Un cop configurades les rutes, pots verificar que el routing flotant està funcionant correctament amb les següents comandes:</p>
<pre>Router# show ip route
Router# show ip route 10.0.0.0</pre>

=Configuració de l'encaminador com a servidor DHCP=

Un servidor DHCP serveix per poder assignar la configuració TCP/IP dinàmicament als ordinadors connectats a la seva xarxa.

Els encaminadors, alguns models d’aquests, també poden funcionar com a servidors DHCP i acaben fent dues funcions en la xarxa (encaminen i assignen la configuració TCP/IP).

Per fer-ho el primer pas és crear un magatzem d’adreces i posteriorment configurar els paràmetres del servei DHCP. Per crear el magatzem és fa servir l’ordre '''ip dhcp pool nom_magatzem''' des del mode de configuració global.

En executar aquesta ordre s’entra en el mode de configuració de DHCP , '''Router(dhcp-config)#''', que permet executar tota una sèrie d’ordres que configuren els paràmetres del servei.

[[Fitxer:routing17.png|center]]

Pot ser que hi hagi adreces que no es poden oferir, ja que hi ha dispositius que han de tenir una IP fixa.

Per fer-ho hi ha l’ordre '''ip dhcp excluded -address direccio_inicial [direccio_final]''', que s’executa des del mode de configuració global. Per exemple, es poden oferir adreces de la xarxa 192.168.15.0 però les vint primeres estan reservades per a impresores, servidors d’FTP i servidors web entre altres; per no fer servir aquestes adreces s’ha d’executar l’ordre següent:
<pre>
Router(config)#ip dhcp excluded-address 192.168.15.1 192.168.15.20
</pre>

Podeu fer la comprovació des del servidor DHCP de les IPs donades mitjançant l’ordre '''show ip dhcp binding''', que s’executa des del mode privilegiat. Vegeu l’execució de l’ordre:
<pre>
dhcpserver#show ip dhcp binding
IP address Client-ID/ Lease expiration Type
Hardware address
192.168.20.2 0090.0CE5.5511 -- Automatic
192.168.20.3 0000.0C15.6C72 -- Automatic
</pre>

<h1>DHCP Relay</h1>

<h2>Què és el DHCP Relay?</h2>
<p>El <strong>DHCP Relay</strong> és una funcionalitat que permet als clients d'una xarxa local obtenir configuracions d'un servidor DHCP que es troba en una xarxa diferent. Això s'aconsegueix reenviant els missatges DHCP entre el client i el servidor a través d'un dispositiu intermediari, com un router o un switch configurat per actuar com a agent de retransmissió (Relay Agent).</p>

<h2>Configuració de DHCP Relay en un dispositiu Cisco</h2>
<p>Per configurar el DHCP Relay en un router o switch Cisco, s'utilitza la comanda <code>ip helper-address</code> a la interfície que rep les sol·licituds DHCP dels clients.</p>

<h3>Passos de configuració:</h3>
<ol>
<li>Accedeix al mode de configuració global del dispositiu.</li>
<li>Entra a la interfície on es reben les sol·licituds DHCP dels clients.</li>
<li>Configura l'adreça del servidor DHCP amb la comanda <code>ip helper-address</code>.</li>
</ol>

<h3>Exemple de configuració:</h3>
<pre>Router> enable
Router# configure terminal

! Accedir a la interfície on es reben les sol·licituds DHCP
Router(config)# interface GigabitEthernet0/1

! Configurar l'adreça IP del servidor DHCP
Router(config-if)# ip helper-address 192.168.1.1

! Sortir del mode de configuració de la interfície
Router(config-if)# exit

! Guardar la configuració
Router# write memory</pre>

<h3>Explicació de la comanda:</h3>
<ul>
<li><code>ip helper-address 192.168.1.1</code>: Aquesta comanda indica al dispositiu que reenvii les sol·licituds DHCP cap al servidor amb l'adreça IP <code>192.168.1.1</code>.</li>
<li>El router converteix els missatges de broadcast enviats pels clients DHCP en missatges unicast dirigits al servidor DHCP especificat.</li>
</ul>

0370- Planificació i administració de Xarxes

2025-02-16T10:17:09Z

Lostiz: Es crea la pàgina amb «  == AEA2: routing estàtic i VLANS == === RA4 - Configuració i administració de routers === === RA5 - Configuraci...».

Departament d'Informàtica

2025-02-16T10:15:57Z

Lostiz:

== Cicles Formatius==

'''Sistemes Microinformàtics i Xarxes'''

:*[[M6 - Seguretat Informàtica]]

:*[[M8 - Aplicacions web]]

'''Desenvolupament d'Aplicacions Web'''

:*[[M2 - Bases de dades|M0484 Base de dades]]

:*[[M3 - Programació|M0485 Programació]]

:*[[M6 - Desenvolupament web en entorn client]]

:*[[M7 - Desenvolupament web en entorn servidor]]

:*[[MPO - Pensament computacional|MOPT Lògica i programació]]


'''Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa'''

:*[[M2 - Gestor de Bases de dades]]

:*[[M3 - Programació bàsica]]

:*[[M7 - Planificació i administració de Xarxes]]

:*[[0370- Planificació i administració de Xarxes]]

:*[[M9 - Implantació d'aplicacions web]]

:*[[M10 - Administració de Bases de dades]]

:*[[M11 - Seguretat i alta disponibilitat]]

RA7 - WAN i NAT

2025-02-16T09:18:22Z

Lostiz:

<h2>PROTOCOL NAT (Network Address Translation)</h2>

<h3>1. Introducció</h3>
<p>NAT és un protocol dissenyat per permetre que les xarxes utilitzin adreces IP privades a les xarxes internes. Això augmenta la privacitat de la xarxa i redueix la necessitat d'adreces IP públiques.</p>
<ul>
<li>Elimina la necessitat de reassignar una nova adreça IP en canviar d'ISP.</li>
<li>Permet compartir una sola adreça IP pública per a tota la comunicació externa.</li>
<li>Augmenta la seguretat en no publicar adreces internes.</li>
</ul>

<h3>2. Procés NAT</h3>
<p>El NAT modifica l'adreça IP d'origen en els paquets que surten d'una xarxa privada cap a Internet.</p>

<h3>3. NAT Dinàmic i PAT</h3>
<p>El NAT dinàmic assigna una IP pública temporal d'un pool disponible, mentre que el PAT (Port Address Translation) permet que diverses IP privades comparteixin una sola IP pública utilitzant ports diferents.</p>

<h3>4. Exemple Configuració NAT Dinàmic/PAT en un Router CISCO</h3>
[[Fitxer:Pat.jpg|400px|thumb|centre|pat]]
[[Fitxer:Pat2.jpg|400px|thumb|centre|pat]]
[[Fitxer:Pat3.jpg|400px|thumb|centre|pat]]

<pre>
Router(Config)# access-list 1 permit 192.168.0.0 0.0.0.255
Router(Config)# interface FastEthernet0
Router(Config-if)# ip address 192.168.0.1 255.255.255.0
Router(Config-if)# ip nat inside
Router(Config)# interface Serial0
Router(Config-if)# ip address 200.10.10.1 255.255.255.0
Router(Config-if)# ip nat outside
Router(Config)# ip nat inside source list 1 interface serial0 overload
</pre>

<h3>5. NAT Estàtic</h3>
<p>El NAT estàtic associa manualment una IP privada amb una IP pública.</p>
[[Fitxer:nat_estatico1.JPG|400px|thumb|centre|estatic1]]
[[Fitxer:nat_estatico2.JPG|400px|thumb|centre|estatic2]]

<h3>6. Exemple Configuració NAT Estàtic en un Router CISCO</h3>
<pre>
Router(Config)# interface FastEthernet0
Router(Config-if)# ip address 192.168.1.1 255.255.255.0
Router(Config-if)# ip nat inside
Router(Config)# interface Serial0
Router(Config-if)# ip address 200.20.20.12 255.255.255.0
Router(Config-if)# ip nat outside
Router(Config)# ip nat inside source static tcp 192.168.1.2 80 200.20.20.12 80
Router(Config)# ip nat inside source static tcp 192.168.1.3 21 200.20.20.12 21
</pre>

<h3>7. NAT Estàtic vs NAT Dinàmic/PAT</h3>
<p>El NAT estàtic i el dinàmic es poden utilitzar simultàniament. Normalment es configura NAT estàtic per a entrades i NAT dinàmic per a sortides.</p>

<h3>8. Verificació de la Configuració NAT i PAT</h3>
<ul>
<li><strong>Show ip nat translations</strong>: mostra les traduccions actives.</li>
[[Fitxer:Shownat1.JPG|400px|thumb|centre|show ip nat translations]]

<li><strong>Show ip nat statistics</strong>: mostra estadístiques de traduccions.</li>
[[Fitxer:Shownat2.JPG|400px|thumb|centre|show ip nat statistics]]

<li>Total active translations: Nombre de traduccions actives.</li>
<li>Hits: Vegades que una traducció ja existia a la taula.</li>
<li>Misses: Vegades que cal crear una nova entrada a la taula.</li>
<li>Expired translations: Nombre de traduccions expirades.</li>
</ul>

<h2>Tecnologies de Xarxa i Tendències Actuals</h2>

<h3>1. Tecnologies d’Accés</h3>

<p><strong>RDSI (Red Digital de Serveis Integrats)</strong></p>
<ul>
<li>Introducció a la RDSI.</li>
<li>Canals B i D: Funcionament i utilitat.</li>
<li>Aplicacions: Transmissió de veu i dades.</li>
<li>Avantatges i limitacions.</li>
</ul>

<p><strong>ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line)</strong></p>
<ul>
<li>Principis bàsics de l’ADSL.</li>
<li>Amplada de banda asimètrica: Descàrrega vs. pujada.</li>
<li>Factors que afecten el rendiment (distància a la central telefònica).</li>
<li>Comparació amb altres tecnologies d’accés.</li>
</ul>

<p><strong>Frame Relay</strong></p>
<ul>
<li>Commutació de paquets en xarxes WAN.</li>
<li>PVCs (Permanent Virtual Circuits) i la seva importància.</li>
<li>Qualitat de servei (QoS) en Frame Relay.</li>
<li>Ús actual i alternatives modernes.</li>
</ul>

<p><strong>MPLS (Multi-Protocol Label Switching)</strong></p>
<ul>
<li>Introducció a MPLS.</li>
<li>Funcionament: Etiquetatge de paquets i commutació per etiquetes.</li>
<li>Avantatges: Eficiència, escalabilitat i suport per a QoS.</li>
<li>Aplicacions en xarxes empresarials i proveïdors de serveis.</li>
</ul>

<h3>2. Xarxes Definides per Programari (SDN i SD-WAN)</h3>

<p><strong>SDN (Software-Defined Networking)</strong></p>
<ul>
<li>Conceptes bàsics: Separació del pla de control i el pla de dades.</li>
<li>Arquitectura SDN: Controlador, protocols (OpenFlow), i dispositius de xarxa.</li>
<li>Avantatges: Automatització, flexibilitat i gestió centralitzada.</li>
<li>Casos d’ús: Centres de dades, xarxes empresarials.</li>
</ul>

<p><strong>SD-WAN (Software-Defined Wide Area Network)</strong></p>
<ul>
<li>Introducció a SD-WAN.</li>
<li>Comparació amb les xarxes WAN tradicionals.</li>
<li>Avantatges: Optimització de costos, millora del rendiment i integració de múltiples connexions (MPLS, Internet, LTE).</li>
<li>Aplicacions: Connexió de sucursals, núvol híbrid.</li>
</ul>

<h3>3. Tecnologies Inalàmbriques</h3>

<p><strong>Wi-Fi (Wireless Fidelity)</strong></p>
<ul>
<li>Estàndards Wi-Fi: 802.11a/b/g/n/ac/ax (Wi-Fi 6).</li>
<li>Freqüències: 2.4 GHz vs. 5 GHz.</li>
<li>Abast i velocitat: Factors que afecten el rendiment.</li>
<li>Seguretat: Protocols WEP, WPA, WPA2, WPA3.</li>
</ul>

<p><strong>WiMax (Worldwide Interoperability for Microwave Access)</strong></p>
<ul>
<li>Introducció a WiMax.</li>
<li>Comparació amb Wi-Fi: Abast, velocitat i infraestructura.</li>
<li>Aplicacions: Connexió d’última milla i àrees rurals.</li>
<li>Estàndard IEEE 802.16.</li>
</ul>

<h3>4. Últimes Tendències en Mòbil i Wi-Fi</h3>

<p><strong>Tecnologies Mòbils</strong></p>
<ul>
<li>Evolució de les xarxes mòbils: 3G (UMTS), 4G (LTE), 5G.</li>
<li>Característiques de la 5G: Baixa latència, alta velocitat i connectivitat massiva.</li>
<li>Aplicacions de la 5G: IoT, ciutats intel·ligents, realitat augmentada.</li>
<li>Impacte de la 5G en les xarxes empresarials i consumidors.</li>
</ul>

<p><strong>Wi-Fi 6 i Wi-Fi 6E</strong></p>
<ul>
<li>Novetats del Wi-Fi 6 (802.11ax): OFDMA, MU-MIMO, TWT.</li>
<li>Wi-Fi 6E: Ampliació de l’espectre a la banda de 6 GHz.</li>
<li>Avantatges: Major capacitat, menor congestió i millor rendiment en entorns densos.</li>
<li>Casos d’ús: Empreses, entorns educatius i llars intel·ligents.</li>
</ul>

<p><strong>6G: La Propera Revolució de les Xarxes Mòbils</strong></p>
<ul>
<li>Introducció a la 6G: Què és i quan s’espera la seva implementació (dècada del 2030).</li>
<li>Objectius principals: Velocitats de terabits per segon, latència ultra-baixa (menys d’1 ms) i connectivitat global.</li>
<li>Tecnologies clau:</li>
<ul>
<li>Comunicacions terahertz (THz).</li>
<li>Intel·ligència artificial (IA) integrada en la xarxa.</li>
<li>Xarxes hologràfiques i comunicacions quàntiques.</li>
</ul>
<li>Aplicacions previstes:</li>
<ul>
<li>Realitat extendida (XR): Realitat virtual (VR), realitat augmentada (AR) i realitat mixta (MR).</li>
<li>Xarxes de sensors intel·ligents per a ciutats i indústries.</li>
<li>Comunicacions humans-màquines avançades.</li>
</ul>
<li>Desafiaments:</li>
<ul>
<li>Desenvolupament de nova infraestructura.</li>
<li>Consum energètic i sostenibilitat.</li>
<li>Seguretat i privadesa en xarxes ultraconnectades.</li>
</ul>
</ul>

<h3>Tendències Futures</h3>
<ul>
<li>Wi-Fi 7 (802.11be): Noves millores en velocitat i latència.</li>
<li>Integració de xarxes 5G, 6G i Wi-Fi 6/6E/7.</li>
<li>Xarxes privades 5G i 6G per a empreses.</li>
<li>IoT i la necessitat de connectivitat avançada.</li>
</ul>

Fitxer:Shownat2.JPG

2025-02-16T09:16:29Z

Lostiz:

Fitxer:Shownat1.JPG

2025-02-16T09:16:08Z

Lostiz:

Fitxer:Pat3.jpg

2025-02-16T08:00:08Z

Lostiz:

Fitxer:Pat2.jpg

2025-02-16T07:59:44Z

Lostiz:

Fitxer:Pat.jpg

2025-02-16T07:59:26Z

Lostiz:

Fitxer:Estatico2.JPG

2025-02-16T07:29:36Z

Lostiz:

Fitxer:Nat estatico1.JPG

2025-02-16T07:29:18Z

Lostiz:

RA7 - WAN i NAT

2025-02-15T21:09:48Z

Lostiz: Es crea la pàgina amb «<h2>Tecnologies de Xarxes de Comunicació</h2> <h3>1. Tecnologies de Xarxa</h3> <h4>Frame Relay</h4> <ul> <li>Commutació de paquets en una xarxa WAN.</li> <l...».

<h2>Tecnologies de Xarxes de Comunicació</h2>

<h3>1. Tecnologies de Xarxa</h3>
<h4>Frame Relay</h4>
<ul>
<li>Commutació de paquets en una xarxa WAN.</li>
<li>Baixa latència i alt rendiment.</li>
<li>Utilitza PVCs (Permanent Virtual Circuits).</li>
<li>Requereix configuració específica per garantir qualitat de servei (QoS).</li>
</ul>
<h4>RDSI (Red Digital de Serveis Integrats)</h4>
<ul>
<li>Transmissió digital de veu i dades.</li>
<li>Canals B (64 Kbps) i canal D per a senyalització.</li>
<li>Possibilitat de trucades múltiples simultànies.</li>
</ul>
<h4>ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line)</h4>
<ul>
<li>Accés a Internet d’alta velocitat sobre línies telefòniques.</li>
<li>Amplada de banda asimètrica.</li>
<li>Dependència de la distància a la central telefònica.</li>
</ul>

<h3>2. Diferències entre Wifi i Wimax</h3>
<table border="1">
<tr>
<th>Característica</th>
<th>WiFi</th>
<th>WiMax</th>
</tr>
<tr>
<td>Abast</td>
<td>Centenars de metres</td>
<td>Quilòmetres</td>
</tr>
<tr>
<td>Velocitat</td>
<td>Fins a 600 Mbps</td>
<td>Fins a 1 Gbps</td>
</tr>
<tr>
<td>Infraestructura</td>
<td>AP i clients</td>
<td>Torres d’alta cobertura</td>
</tr>
</table>

<h3>3. UMTS i HSDPA</h3>
<ul>
<li>UMTS: Xarxa 3G amb velocitats de fins a 2 Mbps.</li>
<li>HSDPA: Millora d’UMTS amb velocitats de fins a 14 Mbps.</li>
<li>Suport per aplicacions mòbils de gran consum de dades.</li>
</ul>

<h2>NAT: Network Address Translation</h2>

<h3>1. Introducció a NAT</h3>
<ul>
<li>Escassetat d’IPv4, seguretat i compartició d’adreces.</li>
<li>Permet múltiples dispositius privats compartir una sola IP pública.</li>
<li>Funciona interceptant i modificant paquets de xarxa.</li>
</ul>

<h3>2. NAT Estàtic</h3>
<p>Associació d’una IP privada a una IP pública fixa.</p>
<pre>
Router(config)# ip nat inside source static 192.168.1.100 200.1.1.100
</pre>
<p><strong>Ús:</strong> Servidors que han de ser accessibles des de l’exterior.</p>

<h3>3. NAT Dinàmic</h3>
<p>Assignació d’una IP pública des d’un pool a dispositius privats.</p>
<pre>
Router(config)# ip nat pool NAT_POOL 200.1.1.100 200.1.1.110 netmask 255.255.255.0
Router(config)# access-list 1 permit 192.168.1.0 0.0.0.255
Router(config)# ip nat inside source list 1 pool NAT_POOL
</pre>
<p><strong>Ús:</strong> Empreses amb un conjunt limitat d’adreces públiques.</p>

<h3>4. PAT (Port Address Translation)</h3>
<p>Permet que múltiples dispositius comparteixin una única IP pública, diferenciant-los per port.</p>
<pre>
Router(config)# access-list 1 permit 192.168.1.0 0.0.0.255
Router(config)# ip nat inside source list 1 interface GigabitEthernet0/0 overload
</pre>
<p><strong>Ús:</strong> Xarxes domèstiques i petites empreses.</p>

<h3>5. Comparació entre NAT Estàtic, Dinàmic i PAT</h3>
<table border="1">
<tr>
<th>Tipus de NAT</th>
<th>Adreça Pública</th>
<th>Escalabilitat</th>
<th>Casos d’Ús</th>
</tr>
<tr>
<td>Estàtic</td>
<td>Fixa per dispositiu</td>
<td>Baixa</td>
<td>Servidors accessibles des de l’exterior</td>
</tr>
<tr>
<td>Dinàmic</td>
<td>Assignada d’un pool</td>
<td>Mitjana</td>
<td>Empreses amb un conjunt limitat d’adreces públiques</td>
</tr>
<tr>
<td>PAT</td>
<td>Compartida entre molts dispositius</td>
<td>Alta</td>
<td>Xarxes domèstiques i empresarials</td>
</tr>
</table>

<h3>6. Avantatges i Desavantatges del NAT</h3>
<ul>
<li><strong>Avantatges:</strong>
<ul>
<li>Millora la seguretat amagant les IP internes.</li>
<li>Permet múltiples dispositius compartir una sola IP pública.</li>
</ul>
</li>
<li><strong>Desavantatges:</strong>
<ul>
<li>Pot interferir amb aplicacions que requereixen connexions entrants.</li>
<li>Augmenta la latència en algunes comunicacions.</li>
</ul>
</li>
</ul>

<h3>7. Verificació de NAT a Cisco</h3>
<pre>
Router# show ip nat translations
Router# show ip nat statistics
</pre>
<p>Comandes útils per diagnosticar problemes amb NAT.</p>

RA6 - Routing dinàmic

2025-02-02T16:14:59Z

Lostiz:

<h1>Enrutament Dinàmic en Xarxes Cisco</h1>

<h2>Introducció a l'Enrutament Dinàmic</h2>
<p>L'<strong>enrutament dinàmic</strong> és un mètode d'enrutament utilitzat en xarxes per determinar de manera automàtica les millors rutes per transmetre les dades entre diversos dispositius de la xarxa. A diferència de l'<strong>enrutament estàtic</strong>, on el administrador configura manualment les rutes, l'enrutament dinàmic permet als dispositius de xarxa ajustar-se automàticament a canvis com fallades en els enllaços, canvis en la càrrega de la xarxa o en l'arquitectura de la mateixa. Els protocols d'enrutament dinàmic poden ser classificats com a protocols <strong>d'interior</strong> i <strong>d'exterior</strong>, depenent de l'ús i l'escala de la xarxa.</p>
[[Fitxer:Dinamic1.JPG|400px|thumb|centre|routing dinàmic- els routers es comuniquen la informació entre ells]]

<p>Els <strong>protocols d'interior</strong> són aquells utilitzats dins d'una organització o xarxa, i permeten als routers compartir informació sobre les rutes dins d'aquesta xarxa. Els protocols més comuns són RIP, OSPF i EIGRP. D'altra banda, els <strong>protocols d'exterior</strong> com BGP s'utilitzen per gestionar el trànsit entre xarxes autònomes, com Internet, i tenen un conjunt de regles més específic per garantir l'estabilitat i la fiabilitat de la xarxa global.</p>
[[Fitxer:Dinamic2.JPG|400px|thumb|centre|quan hi ha xarxes grans, es necessari routing dinàmic]]

<h3>Comparació entre Enrutament Estàtic i Dinàmic</h3>
<p>Els protocols d'enrutament dinàmic i l'enrutament estàtic tenen avantatges i desavantatges segons el tipus de xarxa i els requisits d'escalabilitat. A continuació es detallen algunes de les diferències principals:</p>
<ul>
<li><strong>Enrutament Estàtic:</strong> Les rutes s'especifican manualment. Són útils per xarxes petites amb poc o cap canvi en la topologia. No requereix protocol dinàmic i és molt eficient en termes de recursos, però pot ser difícil de mantenir en xarxes grans.</li>
<li><strong>Enrutament Dinàmic:</strong> Permet als routers actualitzar les rutes automàticament basant-se en l'estat de la xarxa.[https://cisco.infomerce.es/CCNA_RS_Essentials_2/course/module7/index.html#7.1.3.3][https://cisco.infomerce.es/CCNA_RS_Essentials_2/course/module7/index.html#7.1.3.3] És ideal per xarxes grans o canviants, ja que es pot adaptar a fallades i modificacions en la xarxa. A més, utilitza protocols com RIP, OSPF, EIGRP i BGP per comunicar-se entre routers.</li>
</ul>

<h3>Protocols d'Enrutament Dinàmic: Interior i Exterior</h3>
<p>Els protocols d'enrutament es classifiquen com a <strong>d'interior</strong> i <strong>d'exterior</strong>, segons l'abast i la utilitat de la xarxa.</p>
<ul>
<li><strong>Protocols d'Interior (IGP):</strong> Són utilitzats dins d'una mateixa xarxa o sistema autònom (AS). Inclouen protocols com RIP, OSPF i EIGRP, que gestionen les rutes dins de xarxes internes de l'organització.</li>
<li><strong>Protocols d'Exterior (EGP):</strong> S'utilitzen per interconnectar xarxes a través d'Internet o entre diferents sistemes autònoms. El protocol més conegut d'aquest tipus és el <strong>BGP</strong>, que s'utilitza per gestionar rutes entre xarxes d'Internet i per la seva robustesa i escalabilitat.</li>
</ul>

<h3>Protocols Principals: RIP, OSPF, EIGRP i BGP</h3>
<p>A continuació es presenta una breu descripció de cada un d'aquests protocols:</p>
<ul>
<li><strong>RIP (Routing Information Protocol):</strong> És un protocol d'enrutament basat en *vector de distància*, dissenyat per ser simple i fàcil d'implementar. Utilitza el nombre de salts com a mètrica per determinar la millor ruta. RIP és ideal per xarxes petites, però té limitacions, com la manca d'escalabilitat i una mètrica de 15 salts màxims. La versió més recent és RIP v2, que inclou millores com el suport per a subxarxes i l'autenticació.</li>
<li><strong>OSPF (Open Shortest Path First):</strong> És un protocol basat en *link state* que utilitza l'algoritme de Dijkstra per determinar la millor ruta. OSPF és més escalable que RIP i és ideal per xarxes de mida mitjana a gran. Utilitza el concepte de "àrees" per organitzar la xarxa en segments més petits i gestionables, millorant l'eficiència i la seguretat.</li>
<li><strong>EIGRP (Enhanced Interior Gateway Routing Protocol):</strong> És un protocol híbrid que combina característiques de protocols basats en *vector de distància* i *link state*. Ofereix una convergència ràpida, una escalabilitat millorada i una menor càrrega de la CPU. Utilitza una mètrica composta que inclou amplada de banda, retards i altres factors per determinar la millor ruta.</li>
<li><strong>BGP (Border Gateway Protocol):</strong> És el protocol d'enrutament principal d'Internet i s'utilitza per interconnectar xarxes d'autònoms. BGP és un protocol d'exterior basat en *vector de distància*, però utilitza un conjunt de regles més complexes per gestionar rutes i garantir l'estabilitat i seguretat de la xarxa global.</li>
</ul>

<h3>Distància de Vector i Link State</h3>
<p>Els protocols d'enrutament es poden classificar en dues categories bàsiques basades en la manera com els routers comparteixen informació sobre les rutes: *vector de distància* i *link state*.</p>

<h4>Vector de Distància</h4>
<p>Els protocols de *vector de distància* com RIP funcionen enviant taules d'enrutament als routers veïns, indicant el nombre de salts fins a una destinació determinada. Cada router manté una taula de rutes on es registra el millor camí conegut a cada xarxa. La mètrica utilitzada sol ser el nombre de salts, i el protocol no té visió de la topologia global de la xarxa, només coneix la distància als veïns immediats.</p>

<h4>Link State</h4>
<p>Els protocols de *link state*, com OSPF i IS-IS, funcionen d'una manera diferent. En lloc de compartir només una taula de rutes, cada router envia informació detallada sobre l'estat dels enllaços (link-state advertisements o LSAs) als seus veïns. Els routers després construeixen una visió completa de la topologia de la xarxa mitjançant l'algoritme de Dijkstra, que determina la millor ruta a cada destinació. Això permet una convergència més ràpida i més control sobre la xarxa.</p>
<h2>RIP (Routing Information Protocol)</h2>
<p>El protocol RIP és un protocol d'enrutament de vector de distància. La seva mètrica es basa en el nombre de salts, amb un límit màxim de 15 salts. Això significa que, si una ruta supera els 15 salts, es considera inaccessible. A continuació, es descriuen les versions de RIP.</p>

<h3>RIP v1 vs. RIP v2</h3>
<p>RIP v1 és una versió més antiga del protocol, que utilitza missatges de difusió per enviar la taula d'enrutament a tots els routers en la mateixa xarxa. Una limitació important és que RIP v1 no pot enviar informació sobre la màscara de subxarxa, la qual cosa dificulta l'enrutament en xarxes amb màscares variables (VLSM).</p>
<p>RIP v2 soluciona aquesta limitació i permet utilitzar VLSM, a més de suportar autentificació de missatges, millorant així la seguretat. També, RIP v2 utilitza difusió en lloc de difusió, la qual cosa facilita la gestió de la xarxa.</p>

<h3>Configuració de RIP en Cisco</h3>
<pre>Router> enable
Router# configure terminal

! Activar RIP
Router(config)# router rip
Router(config-router)# version 2

! Definir les xarxes a anunciar
Router(config-router)# network 192.168.1.0
Router(config-router)# network 10.0.0.0

! Guardar configuració
Router(config-router)# end
Router# write memory</pre>

<h3>Comandes de visualització de RIP</h3>
<p>Per visualitzar la taula d'enrutament RIP i altres dades relacionades, utilitzarem les següents comandes:</p>
<pre><code>Router# show ip route rip
Router# show ip protocols</code></pre>

<h3>Propagació de rutes predeterminades en RIP</h3>

<p>Consulteu wikiserver [https://cisco.infomerce.es/CCNA_RS_Essentials_2/course/module7/index.html#7.3.1.7]. En aquesta situació, el R1 té connexió simple a un proveïdor de serveis. Per tant, perquè el R1 arribi a Internet, només es requereix una ruta estàtica predeterminada des de la interfície Serial 0/0/1.</p>
<p>Es podrien configurar rutes estàtiques predeterminades similars en el R2 i en el R3, però és molt més escalable introduir-la una vegada en el router perimetral R1 i, a continuació, fer que el R1 la propagui a la resta de routers mitjançant RIP. Per proporcionar connectivitat a Internet a totes les altres xarxes del domini d'enrutament RIP, la ruta estàtica predeterminada s'ha de publicar a tots els altres routers que usen el protocol d'enrutament dinàmic.</p>
<p>Per propagar una ruta predeterminada, el router perimetral ha d'estar configurat amb el següent:</p>
<ul>
<li>Una ruta estàtica predeterminada mitjançant el comandament <code>ip route 0.0.0.0 0.0.0.0 interfície-sortida ip-següent-salt</code>.</li>
<li>El comandament de configuració del router <code>default-information originate</code>. Això li ordena al router R1 que produeixi informació predeterminada mitjançant la propagació de la ruta estàtica predeterminada en actualitzacions RIP.</li>
</ul>
<p>En l'exemple de la Figura 2, es configura una ruta estàtica predeterminada completament especificada al proveïdor de serveis i, a continuació, es propaga la ruta mitjançant RIP. Observeu que ara el R1 té un <em>gateway</em> de últim recurs i una ruta predeterminada instal·lats en la seva taula de routing.</p>
<p>Utilitzeu el verificador de sintaxi de la Figura 3 per verificar que la ruta predeterminada s'hagi propagat al R2 i al R3.</p>

<h2>OSPF (Open Shortest Path First)</h2>
<p>OSPF és un protocol d'enrutament d'estat d'enllaç que utilitza l'algorisme de Dijkstra per determinar les rutes més eficients dins d'una xarxa. OSPF és adequat per a xarxes grans i més complexes que RIP.</p>

<h3>Fórmula de la Mètrica OSPF</h3>
<p>La mètrica en OSPF es calcula utilitzant el cost de l'enllaç, que és inversament proporcional a l'amplada de banda de l'enllaç. La fórmula utilitzada és:</p>
<pre><code>Cost = 100,000,000 / amplada de banda de l'enllaç (en bits per segon)</code></pre>

<h3>Exemples de Càlcul de la Mètrica per a Diferents Tipus d'Interfícies Cisco</h3>
<p>El cost en OSPF es calcula segons l'amplada de banda de cada interfície de xarxa. A continuació es mostren exemples de càlculs per a diferents tipus d'interfícies Cisco:</p>

<table>
<tr>
<th>Interfície</th>
<th>Amplada de Banda</th>
<th>Fórmula de Coste</th>
<th>Coste Calculat</th>
</tr>
<tr>
<td>Ethernet</td>
<td>100 Mbps</td>
<td>100,000,000 / 100,000,000</td>
<td>1</td>
</tr>
<tr>
<td>FastEthernet</td>
<td>100 Mbps</td>
<td>100,000,000 / 100,000,000</td>
<td>1</td>
</tr>
<tr>
<td>GigabitEthernet</td>
<td>1 Gbps</td>
<td>100,000,000 / 1,000,000,000</td>
<td>0.1</td>
</tr>
<tr>
<td>Serial</td>
<td>64 Kbps</td>
<td>100,000,000 / 64,000</td>
<td>1562</td>
</tr>
<tr>
<td>T1</td>
<td>1.544 Mbps</td>
<td>100,000,000 / 1,544,000</td>
<td>64.7</td>
</tr>
</table>

<h3>Router ID i Configuració d'OSPF</h3>
<p>OSPF utilitza un identificador únic anomenat <strong>Router ID</strong> per identificar cada router dins d'un àrea OSPF. Aquest ID es pot configurar manualment o es genera automàticament a partir de la màscara IP més alta de les interfícies del router.</p>
<p>Per configurar un Router ID manualment, utilitzem el següent comandament:</p>
<pre>Router(config)# router ospf 1
Router(config-router)# router-id 1.1.1.1</pre>

<h3>Configuració d'OSPF en Cisco</h3>
<pre><code>Router> enable
Router# configure terminal

! Configurar OSPF
Router(config)# router ospf 1

! Definir les xarxes a anunciar
Router(config-router)# network 192.168.1.0 0.0.0.255 area 0
Router(config-router)# network 10.0.0.0 0.0.0.255 area 0

! Configurar Router ID manualment
Router(config-router)# router-id 1.1.1.1

! Guardar configuració
Router(config-router)# end
Router# write memory</pre>

<h3>Comandes de visualització d'OSPF</h3>
<p>Per visualitzar l'estat d'OSPF, utilitzarem les següents comandes:</p>
<pre><code>Router# show ip ospf
Router# show ip route ospf</pre>

RA6 - Routing dinàmic

2025-01-26T17:59:40Z

Lostiz:

<h1>Enrutament Dinàmic en Xarxes Cisco</h1>

<h2>Introducció a l'Enrutament Dinàmic</h2>
<p>L'<strong>enrutament dinàmic</strong> és un mètode d'enrutament utilitzat en xarxes per determinar de manera automàtica les millors rutes per transmetre les dades entre diversos dispositius de la xarxa. A diferència de l'<strong>enrutament estàtic</strong>, on el administrador configura manualment les rutes, l'enrutament dinàmic permet als dispositius de xarxa ajustar-se automàticament a canvis com fallades en els enllaços, canvis en la càrrega de la xarxa o en l'arquitectura de la mateixa. Els protocols d'enrutament dinàmic poden ser classificats com a protocols <strong>d'interior</strong> i <strong>d'exterior</strong>, depenent de l'ús i l'escala de la xarxa.</p>
[[Fitxer:Dinamic1.JPG|400px|thumb|centre|routing dinàmic- els routers es comuniquen la informació entre ells]]

<p>Els <strong>protocols d'interior</strong> són aquells utilitzats dins d'una organització o xarxa, i permeten als routers compartir informació sobre les rutes dins d'aquesta xarxa. Els protocols més comuns són RIP, OSPF i EIGRP. D'altra banda, els <strong>protocols d'exterior</strong> com BGP s'utilitzen per gestionar el trànsit entre xarxes autònomes, com Internet, i tenen un conjunt de regles més específic per garantir l'estabilitat i la fiabilitat de la xarxa global.</p>
[[Fitxer:Dinamic2.JPG|400px|thumb|centre|quan hi ha xarxes grans, es necessari routing dinàmic]]

<h3>Comparació entre Enrutament Estàtic i Dinàmic</h3>
<p>Els protocols d'enrutament dinàmic i l'enrutament estàtic tenen avantatges i desavantatges segons el tipus de xarxa i els requisits d'escalabilitat. A continuació es detallen algunes de les diferències principals:</p>
<ul>
<li><strong>Enrutament Estàtic:</strong> Les rutes s'especifican manualment. Són útils per xarxes petites amb poc o cap canvi en la topologia. No requereix protocol dinàmic i és molt eficient en termes de recursos, però pot ser difícil de mantenir en xarxes grans.</li>
<li><strong>Enrutament Dinàmic:</strong> Permet als routers actualitzar les rutes automàticament basant-se en l'estat de la xarxa.[https://cisco.infomerce.es/CCNA_RS_Essentials_2/course/module7/index.html#7.1.3.3][https://cisco.infomerce.es/CCNA_RS_Essentials_2/course/module7/index.html#7.1.3.3] És ideal per xarxes grans o canviants, ja que es pot adaptar a fallades i modificacions en la xarxa. A més, utilitza protocols com RIP, OSPF, EIGRP i BGP per comunicar-se entre routers.</li>
</ul>

<h3>Protocols d'Enrutament Dinàmic: Interior i Exterior</h3>
<p>Els protocols d'enrutament es classifiquen com a <strong>d'interior</strong> i <strong>d'exterior</strong>, segons l'abast i la utilitat de la xarxa.</p>
<ul>
<li><strong>Protocols d'Interior (IGP):</strong> Són utilitzats dins d'una mateixa xarxa o sistema autònom (AS). Inclouen protocols com RIP, OSPF i EIGRP, que gestionen les rutes dins de xarxes internes de l'organització.</li>
<li><strong>Protocols d'Exterior (EGP):</strong> S'utilitzen per interconnectar xarxes a través d'Internet o entre diferents sistemes autònoms. El protocol més conegut d'aquest tipus és el <strong>BGP</strong>, que s'utilitza per gestionar rutes entre xarxes d'Internet i per la seva robustesa i escalabilitat.</li>
</ul>

<h3>Protocols Principals: RIP, OSPF, EIGRP i BGP</h3>
<p>A continuació es presenta una breu descripció de cada un d'aquests protocols:</p>
<ul>
<li><strong>RIP (Routing Information Protocol):</strong> És un protocol d'enrutament basat en *vector de distància*, dissenyat per ser simple i fàcil d'implementar. Utilitza el nombre de salts com a mètrica per determinar la millor ruta. RIP és ideal per xarxes petites, però té limitacions, com la manca d'escalabilitat i una mètrica de 15 salts màxims. La versió més recent és RIP v2, que inclou millores com el suport per a subxarxes i l'autenticació.</li>
<li><strong>OSPF (Open Shortest Path First):</strong> És un protocol basat en *link state* que utilitza l'algoritme de Dijkstra per determinar la millor ruta. OSPF és més escalable que RIP i és ideal per xarxes de mida mitjana a gran. Utilitza el concepte de "àrees" per organitzar la xarxa en segments més petits i gestionables, millorant l'eficiència i la seguretat.</li>
<li><strong>EIGRP (Enhanced Interior Gateway Routing Protocol):</strong> És un protocol híbrid que combina característiques de protocols basats en *vector de distància* i *link state*. Ofereix una convergència ràpida, una escalabilitat millorada i una menor càrrega de la CPU. Utilitza una mètrica composta que inclou amplada de banda, retards i altres factors per determinar la millor ruta.</li>
<li><strong>BGP (Border Gateway Protocol):</strong> És el protocol d'enrutament principal d'Internet i s'utilitza per interconnectar xarxes d'autònoms. BGP és un protocol d'exterior basat en *vector de distància*, però utilitza un conjunt de regles més complexes per gestionar rutes i garantir l'estabilitat i seguretat de la xarxa global.</li>
</ul>

<h3>Distància de Vector i Link State</h3>
<p>Els protocols d'enrutament es poden classificar en dues categories bàsiques basades en la manera com els routers comparteixen informació sobre les rutes: *vector de distància* i *link state*.</p>

<h4>Vector de Distància</h4>
<p>Els protocols de *vector de distància* com RIP funcionen enviant taules d'enrutament als routers veïns, indicant el nombre de salts fins a una destinació determinada. Cada router manté una taula de rutes on es registra el millor camí conegut a cada xarxa. La mètrica utilitzada sol ser el nombre de salts, i el protocol no té visió de la topologia global de la xarxa, només coneix la distància als veïns immediats.</p>

<h4>Link State</h4>
<p>Els protocols de *link state*, com OSPF i IS-IS, funcionen d'una manera diferent. En lloc de compartir només una taula de rutes, cada router envia informació detallada sobre l'estat dels enllaços (link-state advertisements o LSAs) als seus veïns. Els routers després construeixen una visió completa de la topologia de la xarxa mitjançant l'algoritme de Dijkstra, que determina la millor ruta a cada destinació. Això permet una convergència més ràpida i més control sobre la xarxa.</p>

<h2>RIP (Routing Information Protocol)</h2>
<p>El protocol RIP és un protocol d'enrutament de vector de distància. La seva mètrica es basa en el nombre de salts, amb un límit màxim de 15 salts. Això significa que, si una ruta supera els 15 salts, es considera inaccessible. A continuació, es descriuen les versions de RIP.</p>

<h3>RIP v1 vs. RIP v2</h3>
<p>RIP v1 és una versió més antiga del protocol, que utilitza missatges de difusió per enviar la taula d'enrutament a tots els routers en la mateixa xarxa. Una limitació important és que RIP v1 no pot enviar informació sobre la màscara de subxarxa, la qual cosa dificulta l'enrutament en xarxes amb màscares variables (VLSM).</p>
<p>RIP v2 soluciona aquesta limitació i permet utilitzar VLSM, a més de suportar autentificació de missatges, millorant així la seguretat. També, RIP v2 utilitza difusió en lloc de difusió, la qual cosa facilita la gestió de la xarxa.</p>

<h3>Configuració de RIP en Cisco</h3>
<pre>Router> enable
Router# configure terminal

! Activar RIP
Router(config)# router rip
Router(config-router)# version 2

! Definir les xarxes a anunciar
Router(config-router)# network 192.168.1.0
Router(config-router)# network 10.0.0.0

! Guardar configuració
Router(config-router)# end
Router# write memory</pre>

<h3>Comandes de visualització de RIP</h3>
<p>Per visualitzar la taula d'enrutament RIP i altres dades relacionades, utilitzarem les següents comandes:</p>
<pre><code>Router# show ip route rip
Router# show ip protocols</code></pre>

<h2>OSPF (Open Shortest Path First)</h2>
<p>OSPF és un protocol d'enrutament d'estat d'enllaç que utilitza l'algorisme de Dijkstra per determinar les rutes més eficients dins d'una xarxa. OSPF és adequat per a xarxes grans i més complexes que RIP.</p>

<h3>Fórmula de la Mètrica OSPF</h3>
<p>La mètrica en OSPF es calcula utilitzant el cost de l'enllaç, que és inversament proporcional a l'amplada de banda de l'enllaç. La fórmula utilitzada és:</p>
<pre><code>Cost = 100,000,000 / amplada de banda de l'enllaç (en bits per segon)</code></pre>

<h3>Exemples de Càlcul de la Mètrica per a Diferents Tipus d'Interfícies Cisco</h3>
<p>El cost en OSPF es calcula segons l'amplada de banda de cada interfície de xarxa. A continuació es mostren exemples de càlculs per a diferents tipus d'interfícies Cisco:</p>

<table>
<tr>
<th>Interfície</th>
<th>Amplada de Banda</th>
<th>Fórmula de Coste</th>
<th>Coste Calculat</th>
</tr>
<tr>
<td>Ethernet</td>
<td>100 Mbps</td>
<td>100,000,000 / 100,000,000</td>
<td>1</td>
</tr>
<tr>
<td>FastEthernet</td>
<td>100 Mbps</td>
<td>100,000,000 / 100,000,000</td>
<td>1</td>
</tr>
<tr>
<td>GigabitEthernet</td>
<td>1 Gbps</td>
<td>100,000,000 / 1,000,000,000</td>
<td>0.1</td>
</tr>
<tr>
<td>Serial</td>
<td>64 Kbps</td>
<td>100,000,000 / 64,000</td>
<td>1562</td>
</tr>
<tr>
<td>T1</td>
<td>1.544 Mbps</td>
<td>100,000,000 / 1,544,000</td>
<td>64.7</td>
</tr>
</table>

<h3>Router ID i Configuració d'OSPF</h3>
<p>OSPF utilitza un identificador únic anomenat <strong>Router ID</strong> per identificar cada router dins d'un àrea OSPF. Aquest ID es pot configurar manualment o es genera automàticament a partir de la màscara IP més alta de les interfícies del router.</p>
<p>Per configurar un Router ID manualment, utilitzem el següent comandament:</p>
<pre>Router(config)# router ospf 1
Router(config-router)# router-id 1.1.1.1</pre>

<h3>Configuració d'OSPF en Cisco</h3>
<pre><code>Router> enable
Router# configure terminal

! Configurar OSPF
Router(config)# router ospf 1

! Definir les xarxes a anunciar
Router(config-router)# network 192.168.1.0 0.0.0.255 area 0
Router(config-router)# network 10.0.0.0 0.0.0.255 area 0

! Configurar Router ID manualment
Router(config-router)# router-id 1.1.1.1

! Guardar configuració
Router(config-router)# end
Router# write memory</pre>

<h3>Comandes de visualització d'OSPF</h3>
<p>Per visualitzar l'estat d'OSPF, utilitzarem les següents comandes:</p>
<pre><code>Router# show ip ospf
Router# show ip route ospf</pre>

Fitxer:Dinamic2.JPG

2025-01-26T17:50:21Z

Lostiz:

Fitxer:Dinamic1.JPG

2025-01-26T17:47:18Z

Lostiz:

RA5 - Configuració de Xarxes Virtuals

2025-01-26T09:52:07Z

Lostiz:

<h1>1. Què són les VLANs?</h1>
[[Fitxer:Vlan3.JPG|400px|thumb|centre|grups de Vlan]]

<p>
Una <strong>VLAN</strong> (Virtual Local Area Network) és una tecnologia de xarxa que permet dividir una xarxa física en múltiples xarxes lògiques independents.
A cada VLAN se li assigna un identificador únic (normalment un número de VLAN, com VLAN 10, VLAN 20, etc.) que permet segmentar el tràfic de la xarxa, millorant el rendiment i la seguretat.
</p>
<p>
Les VLANs poden ser utilitzades per:
<ul>
<li><strong>Segregar tràfic:</strong> Permetre que els dispositius d’una mateixa VLAN puguin comunicar-se entre si, però evitar que els dispositius d’una VLAN puguin comunicar-se amb els d’una altra VLAN sense permisos específics.</li>
<li><strong>Millorar la seguretat:</strong> Reduir la superfície d’atac al restringir el tràfic entre diferents grups de treball dins de la mateixa xarxa física.</li>
<li><strong>Optimitzar el rendiment:</strong> Evitar que el tràfic no desitjat circuli per tota la xarxa, millorant l’ample de banda i reduint el col·lapse de la xarxa.</li>
</ul>
</p>
[[Fitxer:Vlan1.JPG|600px|thumb|centre|beneficis de les Vlans]]

<h1>2. Tipus de VLANs</h1>
<p>
Les VLANs es poden classificar segons el tipus de tràfic que transporten o la funció específica que compleixen. A continuació, es detallen els principals tipus de VLANs:
</p>

<h2>VLAN de dades</h2>
<p>
Una <strong>VLAN de dades</strong> està dissenyada per transportar tràfic generat pels usuaris, com ara correus electrònics, navegació web o transferència de fitxers. Aquest tipus de VLAN no transporta tràfic de veu o administració. És comú separar el tràfic de dades del tràfic de veu i administració per millorar l'eficiència i la seguretat de la xarxa.
</p>

<h2>VLAN predeterminada</h2>
<p>
La <strong>VLAN predeterminada</strong> és la VLAN a la qual pertanyen tots els ports d'un commutador després de la seva inicialització. En els commutadors Cisco, la VLAN predeterminada és la <strong>VLAN 1</strong>. Aquesta VLAN no es pot eliminar ni canviar de nom, i tot el tràfic de control de capa 2 s'associa a ella per defecte.
</p>
<p>
<strong>Nota:</strong> És una mala pràctica utilitzar la VLAN 1 per al tràfic de dades o administració, ja que pot representar un risc de seguretat.
</p>

<h2>VLAN nativa</h2>
<p>
La <strong>VLAN nativa</strong> s'assigna a un port troncal 802.1Q i s'utilitza per transportar tràfic sense etiquetar en enllaços troncals. Per defecte, la VLAN nativa és la VLAN 1, però es recomana configurar una VLAN diferent per a aquest propòsit per millorar la seguretat.
</p>
<p>
<strong>Exemple:</strong> Si es configura la VLAN 99 com a VLAN nativa, tot el tràfic sense etiquetar es reenviarà a aquesta VLAN.
</p>

<h2>VLAN d'administració</h2>
<p>
La <strong>VLAN d'administració</strong> s'utilitza per gestionar els dispositius de xarxa, com commutadors i routers. Es configura assignant una adreça IP a la interfície virtual del commutador (SVI) associada a aquesta VLAN. Això permet accedir al dispositiu mitjançant protocols com HTTP, Telnet, SSH o SNMP.
</p>
<p>
<strong>Recomanació:</strong> No utilitzar la VLAN 1 com a VLAN d'administració per evitar riscos de seguretat.
</p>

<h2>VLAN de veu</h2>
[[Fitxer:Vlan-veu.JPG|600px|thumb|centre|vlan de veu]]
<p>
Una <strong>VLAN de veu</strong> està dissenyada específicament per transportar tràfic de veu sobre IP (VoIP). Aquest tipus de VLAN requereix un ample de banda garantit i prioritat sobre altres tipus de tràfic per assegurar la qualitat de la veu.
</p>
<p>
<strong>Exemple:</strong> En un entorn educatiu, es pot configurar una VLAN de veu per als telèfons IP dels professors i una VLAN de dades per als ordinadors dels estudiants.
</p>

<h1>3. Ports d'Accés</h1>
<p>
Un <strong>port d'accés</strong> (access port) és un port d'un commutador (switch) que està assignat a una única VLAN.
Els dispositius connectats a un port d'accés no tenen informació sobre VLANs i només poden enviar i rebre tràfic de la VLAN a la qual està assignat aquest port.
</p>
<p>
<strong>Exemple:</strong> Si tens un ordinador connectat a un port d'accés assignat a la VLAN 10, aquest ordinador només podrà comunicar-se amb altres dispositius a la mateixa VLAN 10.
</p>
<p>
<strong>Característica principal:</strong> El tràfic que passa per un port d'accés no porta etiquetes VLAN. Quan un dispositiu envia tràfic, el commutador afegeix internament la VLAN associada.
</p>

<h2>Com configurar un port d'accés</h2>
<p>Per configurar un port d'accés en un commutador Cisco, podem utilitzar els següents comandos:</p>
<pre>
Switch# configure terminal
Switch(config)# interface GigabitEthernet0/1
Switch(config-if)# switchport mode access
Switch(config-if)# switchport access vlan 10
</pre>
<p>En aquest exemple, el port <code>GigabitEthernet0/1</code> es configura per a la VLAN 10.</p>

<h2>Configuració d'una VLAN de veu</h2>
[[Fitxer:Voice-vlan1.JPG|600px|thumb|centre|vlan de veu]]
<p>
Per configurar una VLAN de veu en un commutador Cisco, s'ha de seguir un procés similar a la configuració d'una VLAN de dades, però amb consideracions específiques per al tràfic de veu. A continuació, es detallen els passos:
</p>
<ol>
<li><strong>Crear la VLAN de veu:</strong> Primer, es crea la VLAN de veu al commutador.</li>
<pre>
Switch(config)# vlan 150
Switch(config-vlan)# name VLAN_VEU
Switch(config-vlan)# exit
</pre>
<li><strong>Assignar la VLAN de veu a un port:</strong> Després, s'assigna la VLAN de veu a un port d'accés connectat a un telèfon IP.</li>
<pre>
Switch(config)# interface GigabitEthernet0/1
Switch(config-if)# switchport mode access
Switch(config-if)# switchport access vlan 150
</pre>
<li><strong>Configurar la prioritat de tràfic (QoS):</strong> Per garantir la qualitat de la veu, s'ha de configurar la prioritat del tràfic de veu mitjançant QoS.</li>
<pre>
Switch(config-if)# mls qos trust cos
Switch(config-if)# switchport voice vlan 150
</pre>
<li><strong>Verificar la configuració:</strong> Finalment, es verifica la configuració amb el comandament <code>show vlan brief</code>.</li>
<pre>
Switch# show vlan brief
</pre>
</ol>
[[Fitxer:Voice-vlan2.JPG|600px|thumb|centre|exemple de configuració vlan de veu]]

<p>
<strong>Exemple:</strong> En un entorn educatiu, es pot configurar una VLAN de veu per als telèfons IP dels professors i una VLAN de dades per als ordinadors dels estudiants.
</p>

<h1>4. Ports Troncals</h1>
<p>
Un <strong>port troncal</strong> (trunk port) és un port d’un commutador dissenyat per a transportar tràfic de múltiples VLANs a través d’una connexió entre dispositius de xarxa, com per exemple entre dos commutadors.
</p>
<p>
Els ports troncals utilitzen etiquetatge de VLAN per identificar a quina VLAN pertany cada paquet de dades. Els protocols més comuns per etiquetar el tràfic en ports troncals són <strong>IEEE 802.1Q</strong> i <strong>ISL (Inter-Switch Link)</strong>. L'etiqueta de VLAN s’afegeix a cada paquet per permetre que el tràfic de diferents VLANs circuli per la mateixa connexió física sense barrejar-se.
</p>
<p>
<strong>Exemple:</strong> Un commutador A i un commutador B poden estar connectats per un port troncal, permetent que el tràfic de VLAN 10, VLAN 20 i altres VLANs circulin entre ells sense que les VLANs es barregin.
</p>
<p>
<strong>Característica principal:</strong> Els ports troncals poden transportar tràfic de múltiples VLANs a través d’una única connexió física utilitzant etiquetes.
</p>

<h2>Etiquetatge de trames amb IEEE 802.1Q</h2>
[[Fitxer:802.1q.JPG|600px|thumb|centre|camps en una trama 802.1q]]

<p>
El protocol <strong>IEEE 802.1Q</strong> afegeix una etiqueta de 4 bytes a la trama Ethernet per identificar la VLAN a la qual pertany. Aquesta etiqueta inclou:
<ul>
<li><strong>TPID (Tag Protocol Identifier):</strong> Indica que la trama està etiquetada (valor 0x8100).</li>
<li><strong>PRI (Priority):</strong> Defineix la prioritat del tràfic (utilitzat per QoS).</li>
<li><strong>CFI (Canonical Format Indicator):</strong> Indica si la trama és Ethernet o Token Ring.</li>
<li><strong>VID (VLAN Identifier):</strong> Identifica la VLAN (12 bits, permet fins a 4096 VLANs).</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Exemple:</strong> Una trama de la VLAN 10 portarà una etiqueta amb el VID corresponent a aquesta VLAN.
</p>

<h2>VLAN nativa i trames sense etiquetar</h2>
[[Fitxer:Nativa2.JPG|600px|thumb|centre|trama sense etiquetar]]

<p>
En un port troncal, el tràfic de la <strong>VLAN nativa</strong> no s'etiqueta. Això permet la compatibilitat amb dispositius antics que no suporten VLANs. No obstant això, es recomana canviar la VLAN nativa per defecte (VLAN 1) per millorar la seguretat.
</p>
<p>
<strong>Exemple:</strong> Si la VLAN nativa és la VLAN 99, tot el tràfic sense etiquetar es reenviarà a aquesta VLAN. En l'exemple del dibuix, el PC1 conectat al hub enmig del enllaç trunk podrà accedir i comunicar-se a les trames de la VLAN nativa del enllaç. Es per això que es recomana canviar la nativa a una VLAN sense dades importants.
</p>

<h2>Configuració d'un port troncal</h2>
<p>Per configurar un port troncal en un commutador Cisco, utilitzarem els següents comandos:</p>
<pre>
Switch# configure terminal
Switch(config)# interface GigabitEthernet0/2
Switch(config-if)# switchport mode trunk
Switch(config-if)# switchport trunk encapsulation dot1q
Switch(config-if)# switchport trunk native vlan 99
</pre>
<p>Aquests comandos configuren el port <code>GigabitEthernet0/2</code> com un port troncal utilitzant el protocol <strong>dot1q</strong> i assignen la VLAN 99 com a VLAN nativa.</p>

<h1>5. VLANs de rang normal i estès</h1>
[[Fitxer:Vlan normal.JPG|600px|thumb|centre|Vlans rang normal i estès]]

<p>
Els commutadors Cisco suporten dos tipus de VLANs:
<ul>
<li><strong>VLANs de rang normal:</strong> ID de VLAN entre 1 i 1005. S'utilitzen en xarxes petites i mitjanes. Les VLANs 1 i 1002-1005 estan reservades i no es poden eliminar.</li>
<li><strong>VLANs de rang estès:</strong> ID de VLAN entre 1006 i 4094. S'utilitzen en xarxes grans o per proveïdors de serveis. No són compatibles amb VTP (VLAN Trunking Protocol).</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Exemple:</strong> En un commutador Catalyst 2960, es poden configurar fins a 4094 VLANs, però només les de rang normal es guarden al fitxer <code>vlan.dat</code>.
</p>

<h1>6. DTP (Dynamic Trunking Protocol)</h1>
<p>
El <strong>DTP (Dynamic Trunking Protocol)</strong> és un protocol propietari de Cisco que s'utilitza per negociar automàticament la formació d'enllaços troncals entre dos dispositius de xarxa compatibles (com commutadors Cisco). DTP permet que els ports es configuren automàticament com a access o trunk sense necessitat d'intervenció manual.
</p>
<p>
<strong>Com funciona:</strong>
<ul>
<li>DTP envia missatges entre dispositius per determinar si un port ha de ser configurat com a access o trunk.</li>
<li>Si ambdós dispositius suporten DTP i estan configurats per negociar automàticament, el port es configurarà com a trunk.</li>
<li>Si un dels dispositius no suporta DTP o està configurat manualment com a access, el port no es convertirà en trunk.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Modus DTP:</strong>
<ul>
<li><strong>Dynamic Auto:</strong> El port pot convertir-se en trunk si l'altre dispositiu ho sol·licita.</li>
<li><strong>Dynamic Desirable:</strong> El port intenta activament negociar un enllaç troncal amb l'altre dispositiu.</li>
<li><strong>Trunk:</strong> El port està configurat manualment com a trunk i no utilitza DTP.</li>
<li><strong>Access:</strong> El port està configurat manualment com a access i no utilitza DTP.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Exemple de configuració per desactivar DTP:</strong>
<pre>
Switch(config)# interface GigabitEthernet0/1
Switch(config-if)# switchport mode trunk
Switch(config-if)# switchport nonegotiate
</pre>
Aquest comandament configura el port com a trunk i desactiva DTP per evitar negociacions automàtiques.
</p>

<h1>7. Tipus d'Enrutament entre VLANs (Inter-VLAN Routing)</h1>
<p>
L'<strong>enrutament entre VLANs</strong> (Inter-VLAN Routing) és el procés que permet la comunicació entre dispositius que pertanyen a VLANs diferents. Com que les VLANs segmenten la xarxa en dominis de broadcast separats, es necessita un dispositiu de capa 3 (com un router o un commutador de capa 3) per gestionar el tràfic entre aquestes VLANs. A continuació, es detallen els principals mètodes per implementar l'enrutament entre VLANs:
</p>

<h2>1. Router amb Múltiples Ports Físics</h2>
[[Fitxer:Router viejo.JPG|600px|thumb|centre|Router amb Múltiples Ports Físics]]

<p>
<strong>Descripció:</strong> En aquest mètode, cada VLAN es connecta a un port físic diferent del router. Cada port del router actua com a gateway per a la VLAN corresponent.
</p>
<p>
<strong>Com funciona:</strong>
<ul>
<li>Cada VLAN està assignada a un port físic diferent del router.</li>
<li>El router té una adreça IP configurada a cada port, que serveix com a gateway per als dispositius de la VLAN connectada a aquest port.</li>
<li>Quan un dispositiu d'una VLAN vol comunicar-se amb un dispositiu d'una altra VLAN, el tràfic es dirigeix al router, que enruta el paquet a la VLAN de destinació.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Exemple de configuració:</strong>
<pre>
Router(config)# interface GigabitEthernet0/0
Router(config-if)# ip address 172.16.10.1 255.255.0.0
Router(config-if)# no shutdown

Router(config)# interface GigabitEthernet0/1
Router(config-if)# ip address 172.16.30.1 255.255.0.0
Router(config-if)# no shutdown
</pre>
</p>
<p>
<strong>Vantatges:</strong>
<ul>
<li>Simple i fàcil de configurar.</li>
<li>No hi ha coll d'ampolla, ja que cada VLAN té el seu propi port físic.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Inconvenients:</strong>
<ul>
<li>Requereix múltiples ports físics al router, cosa que pot ser costosa i poc escalable.</li>
<li>No és eficient en xarxes amb moltes VLANs, ja que es necessitaria un router amb un gran nombre de ports.</li>
</ul>
</p>

<h2>2. Router on a Stick</h2>
[[Fitxer:Router-on-a-stick.JPG|600px|thumb|centre|Router on a stick]]

<p>
<strong>Descripció:</strong> És un mètode que utilitza un únic port físic d'un router per gestionar múltiples VLANs mitjançant subinterfícies virtuals. Aquest port es connecta a un commutador mitjançant un enllaç troncal.
</p>
<p>
<strong>Com funciona:</strong>
<ul>
<li>El router es connecta al commutador mitjançant un port troncal configurat amb el protocol IEEE 802.1Q.</li>
<li>Es creen subinterfícies virtuals al router, cadascuna assignada a una VLAN específica.</li>
<li>Cada subinterfície té la seva pròpia adreça IP, que actua com a gateway per als dispositius de la VLAN corresponent.</li>
<li>El tràfic entre VLANs es gestiona a través de les subinterfícies del router.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Exemple de configuració:</strong>
<pre>
Router(config)# interface GigabitEthernet0/0.10
Router(config-subif)# encapsulation dot1Q 10
Router(config-subif)# ip address 172.17.10.1 255.255.255.0
Router(config-subif)# no shutdown

Router(config)# interface GigabitEthernet0/0.20
Router(config-subif)# encapsulation dot1Q 20
Router(config-subif)# ip address 172.17.20.1 255.255.255.0
Router(config-subif)# no shutdown

Router(config)# interface GigabitEthernet0/0.30
Router(config-subif)# encapsulation dot1Q 30
Router(config-subif)# ip address 172.17.30.1 255.255.255.0
Router(config-subif)# no shutdown
</pre>
</p>
<p>
<strong>Vantatges:</strong>
<ul>
<li>És una solució econòmica, ja que només es necessita un únic port físic al router.</li>
<li>Fàcil d'implementar en xarxes petites o mitjanes.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Inconvenients:</strong>
<ul>
<li>Pot esdevenir un coll d'ampolla si hi ha molt tràfic entre VLANs, ja que tot el tràfic passa per un únic port físic.</li>
<li>Menys escalable en xarxes grans amb moltes VLANs.</li>
</ul>
</p>

<h2>3. Commutador de Capa 3 (Layer 3 Switch)</h2>

[[Fitxer:SwitchN3.jpg|600px|thumb|centre|Commutador de Capa 3]]
<p>
<strong>Descripció:</strong> Un commutador de capa 3 combina les funcions d'un commutador (capa 2) i d'un router (capa 3), permetent l'enrutament entre VLANs de manera més eficient.
</p>
<p>
<strong>Com funciona:</strong>
<ul>
<li>El commutador de capa 3 crea interfícies virtuals (SVI - Switched Virtual Interface) per a cada VLAN.</li>
<li>Cada SVI té una adreça IP que actua com a gateway per als dispositius de la VLAN.</li>
<li>El tràfic entre VLANs es gestiona internament al commutador, sense necessitat de passar per un router extern.</li>
<li>Els commutadors de capa 3 utilitzen taules d'enrutament i protocols com OSPF o EIGRP per optimitzar el tràfic.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Exemple de configuració:</strong>
<pre>
Switch(config)# interface Vlan10
Switch(config-if)# ip address 172.16.10.1 255.255.0.0
Switch(config-if)# no shutdown

Switch(config)# interface Vlan20
Switch(config-if)# ip address 172.16.20.1 255.255.0.0
Switch(config-if)# no shutdown

Switch(config)# interface Vlan30
Switch(config-if)# ip address 172.16.30.1 255.255.0.0
Switch(config-if)# no shutdown
</pre>
</p>
<p>
<strong>Avantatges:</strong>
<ul>
<li>Alta velocitat i baixa latència, ja que el tràfic es gestiona internament al commutador.</li>
<li>Escalable per a xarxes grans.</li>
<li>Reducció de la complexitat de la xarxa, ja que no es necessita un router extern.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Inconvenients:</strong>
<ul>
<li>És més costós que un router tradicional.</li>
<li>Requereix commutadors de capa 3 amb capacitat d'enrutament.</li>
</ul>
</p>

<h2>Resum dels Tipus d'Enrutament entre VLANs</h2>
<table border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" style="width:100%; border-collapse: collapse;">
<tr>
<th>Mètode</th>
<th>Descripció</th>
<th>Avantatges</th>
<th>Inconvenients</th>
</tr>
<tr>
<td><strong>Router amb Múltiples Ports</strong></td>
<td>Cada VLAN es connecta a un port físic diferent del router.</td>
<td>Simple, sense coll d'ampolla.</td>
<td>Requereix múltiples ports físics.</td>
</tr>
<tr>
<td><strong>Router on a Stick</strong></td>
<td>Ús d'un únic port físic amb subinterfícies per a múltiples VLANs.</td>
<td>Econòmic, fàcil d'implementar.</td>
<td>Coll d'ampolla en xarxes grans.</td>
</tr>
<tr>
<td><strong>Commutador de Capa 3</strong></td>
<td>Commutador amb capacitat d'enrutament intern entre VLANs.</td>
<td>Alta velocitat, escalable.</td>
<td>Cost elevat.</td>
</tr>
</table>

<h1>Conclusió</h1>
<p>
Les <strong>VLANs</strong> ofereixen una manera flexible i eficient de segmentar xarxes i gestionar el tràfic. Els <strong>ports d'accés</strong> s'utilitzen per a dispositius finals dins de cada VLAN, mentre que els <strong>ports troncals</strong> són essencials per a transportar múltiples VLANs a través d’una única connexió física. L'<strong>enrutament entre VLANs</strong> permet la comunicació entre diferents VLANs, i es pot implementar mitjançant routers o commutadors de capa 3.
</p>

Fitxer:Voice-vlan2.JPG

2025-01-26T09:47:35Z

Lostiz:

Fitxer:Voice-vlan1.JPG

2025-01-26T09:47:23Z

Lostiz:

Fitxer:Nativa2.JPG

2025-01-26T09:41:54Z

Lostiz:

Fitxer:802.1q.JPG

2025-01-26T09:39:55Z

Lostiz: camps en una trama 802.1q

camps en una trama 802.1q

Fitxer:Vlan-veu.JPG

2025-01-26T09:37:21Z

Lostiz:

Fitxer:Vlan3.JPG

2025-01-26T09:32:41Z

Lostiz:

Fitxer:Vlan normal.JPG

2025-01-26T09:30:12Z

Lostiz:

RA6 - VLSM

2025-01-26T09:08:42Z

Lostiz: Es crea la pàgina amb «<p>VLSM (Variable Length Subnet Mask) és una tècnica de subnetting que permet dividir una xarxa en subxarxes de diferents mides, optimitzant l'ús d'adreces IP. A di...».

<p>VLSM (Variable Length Subnet Mask) és una tècnica de subnetting que permet dividir una xarxa en subxarxes de diferents mides, optimitzant l'ús d'adreces IP. A diferència del subnetting tradicional, on totes les subxarxes tenen la mateixa mida, VLSM permet assignar màscares de subxarxa variables segons les necessitats de cada segment de xarxa.</p>

<h1>Avantatges de VLSM</h1>
<ul>
<li><strong>Optimització d'adreces IP</strong>: Permet un ús més eficient de l'espai d'adreces en assignar subxarxes de mides específiques segons els requisits de cada segment.</li>
<li><strong>Reducció del malbaratament d'adreces</strong>: Evita l'assignació de subxarxes massa grans per a xarxes petites.</li>
<li><strong>Flexibilitat</strong>: Ideal per a xarxes amb requisits heterogenis, on alguns segments necessiten més hosts que altres.</li>
<li><strong>Escalabilitat</strong>: Facilita l'expansió de la xarxa sense necessitat de redissenyar completament l'esquema d'adreces.</li>
</ul>

<h1>Tècnica per calcular subxarxes amb VLSM</h1>
<h2>1. Identificar els requisits de cada subxarxa</h2>
<p>Determina quants hosts necessita cada subxarxa i ordena-les de major a menor segons el nombre de hosts requerits. Això ajuda a assignar les subxarxes més grans primer, evitant problemes de solapament.</p>

<h2>2. Calcular la mida de cada subxarxa</h2>
<p>Per a cada subxarxa, calcula el nombre d'adreces IP necessàries utilitzant la fórmula:</p>
<pre>Hosts disponibles = 2^(32 - n) - 2</pre>
<p>On <code>n</code> és la longitud del prefix de la màscara de subxarxa (per exemple: /24, /26, etc.). Tria la màscara de subxarxa més petita que pugui satisfer el nombre de hosts requerits.</p>
<p>Exemple: Si necessites 50 hosts, la fórmula seria:</p>
<pre>2^(32 - n) - 2 ≥ 50</pre>
<p>El valor més proper és <code>n = 26</code>, que permet 62 hosts (64 adreces en total, restant 2 per la xarxa i el broadcast).</p>

<h2>3. Assignar les subxarxes</h2>
<p>Comença amb la xarxa principal i assigna subxarxes seqüencialment, evitant solapaments. Després d'assignar una subxarxa, el següent bloc disponible comença just després de l'últim host de la subxarxa anterior.</p>
<p>Exemple: Si la primera subxarxa ocupa el rang 192.168.1.0/26, la següent subxarxa començarà a 192.168.1.64.</p>

<h2>4. Exemple pràctic</h2>
<p>Suposem que tenim la xarxa <strong>192.168.1.0/24</strong> i necessitem crear les següents subxarxes:</p>
<ul>
<li>Subxarxa A: 50 hosts</li>
<li>Subxarxa B: 20 hosts</li>
<li>Subxarxa C: 10 hosts</li>
<li>Subxarxa D: 5 hosts</li>
</ul>

<h3>Pas 1: Ordenar les subxarxes de major a menor</h3>
<ul>
<li>Subxarxa A: 50 hosts</li>
<li>Subxarxa B: 20 hosts</li>
<li>Subxarxa C: 10 hosts</li>
<li>Subxarxa D: 5 hosts</li>
</ul>

<h3>Pas 2: Calcular la mida de cada subxarxa</h3>
<ul>
<li><strong>Subxarxa A (50 hosts)</strong>:
<ul>
<li>Màscara: <strong>/26</strong> (64 adreces, 62 hosts disponibles).</li>
<li>Adreça de xarxa: <strong>192.168.1.0/26</strong>.</li>
<li>Rang de hosts: 192.168.1.1 - 192.168.1.62.</li>
<li><strong>Càlcul en binari</strong>:
<pre>
Adreça de xarxa: 192.168.1.0 → 11000000.10101000.00000001.00000000
Màscara de subxarxa: /26 → 11111111.11111111.11111111.11000000
</pre>
</li>
</ul>
</li>
<li><strong>Subxarxa B (20 hosts)</strong>:
<ul>
<li>Màscara: <strong>/27</strong> (32 adreces, 30 hosts disponibles).</li>
<li>Adreça de xarxa: <strong>192.168.1.64/27</strong>.</li>
<li>Rang de hosts: 192.168.1.65 - 192.168.1.94.</li>
<li><strong>Càlcul en binari</strong>:
<pre>
Adreça de xarxa: 192.168.1.64 → 11000000.10101000.00000001.01000000
Màscara de subxarxa: /27 → 11111111.11111111.11111111.11100000
</pre>
</li>
</ul>
</li>
<li><strong>Subxarxa C (10 hosts)</strong>:
<ul>
<li>Màscara: <strong>/28</strong> (16 adreces, 14 hosts disponibles).</li>
<li>Adreça de xarxa: <strong>192.168.1.96/28</strong>.</li>
<li>Rang de hosts: 192.168.1.97 - 192.168.1.110.</li>
<li><strong>Càlcul en binari</strong>:
<pre>
Adreça de xarxa: 192.168.1.96 → 11000000.10101000.00000001.01100000
Màscara de subxarxa: /28 → 11111111.11111111.11111111.11110000
</pre>
</li>
</ul>
</li>
<li><strong>Subxarxa D (5 hosts)</strong>:
<ul>
<li>Màscara: <strong>/29</strong> (8 adreces, 6 hosts disponibles).</li>
<li>Adreça de xarxa: <strong>192.168.1.112/29</strong>.</li>
<li>Rang de hosts: 192.168.1.113 - 192.168.1.118.</li>
<li><strong>Càlcul en binari</strong>:
<pre>
Adreça de xarxa: 192.168.1.112 → 11000000.10101000.00000001.01110000
Màscara de subxarxa: /29 → 11111111.11111111.11111111.11111000
</pre>
</li>
</ul>
</li>
</ul>

<h3>Pas 3: Verificació</h3>
<p>Assegura't que no hi hagi solapaments entre les subxarxes i que cada subxarxa tingui suficients adreces per als hosts requerits. Documenta totes les assignacions per evitar errors en el futur.</p>

<h1>Consideracions importants</h1>
<ul>
<li><strong>Evitar solapaments</strong>: Assegura't que les subxarxes no es superposin en els seus rangs d'adreces.</li>
<li><strong>Planificació adequada</strong>: Realitza un disseny detallat abans d'implementar VLSM per evitar errors.</li>
<li><strong>Compatibilitat amb protocols d'encaminament</strong>: Alguns protocols d'encaminament (com RIP v1) no suporten VLSM, per la qual cosa és necessari utilitzar protocols com OSPF o EIGRP.</li>
<li><strong>Documentació</strong>: Mantenir un registre clar de totes les assignacions de subxarxes per facilitar la gestió i el manteniment de la xarxa.</li>
</ul>

<h1>Referències</h1>
<ul>
<li>"CCNA Routing and Switching" - Cisco Press</li>
<li>"TCP/IP Protocol Suite" - Behrouz A. Forouzan</li>
<li>"Xarxes de Computadors" - Andrew S. Tanenbaum</li>
</ul>

M7 - Planificació i administració de Xarxes

2025-01-26T08:58:53Z

Lostiz:

== UF2: Administració Avançada de Xarxes ==
=== [[NF1 - Configuració i administració de commutadors]] ===
=== [[NF2 - Configuració i administració de routers ]] ===


== UF3: Administració Avançada de Xarxes ==

=== [[NF1 - Configuració de Xarxes Virtuals ]] ===

=== [[NF2 - Configuració i administració de protocols dinàmics ]] ===
=== [[NF3 - Configuració de l'accés a Internet des d'una LAN ]] ===


== AEA2: routing estàtic i VLANS ==
=== [[RA4 - Configuració i administració de routers ]] ===
=== [[RA5 - Configuració de Xarxes Virtuals ]] ===

== AEA3: routing dinàmic i WAN ==
=== [[RA6 - Routing dinàmic ]] ===
=== [[RA6 - VLSM ]] ===
=== [[RA7 - WAN i NAT]] ===

RA5 - Configuració de Xarxes Virtuals

2025-01-25T12:24:23Z

Lostiz:

<h1>1. Què són les VLANs?</h1>
<p>
Una <strong>VLAN</strong> (Virtual Local Area Network) és una tecnologia de xarxa que permet dividir una xarxa física en múltiples xarxes lògiques independents.
A cada VLAN se li assigna un identificador únic (normalment un número de VLAN, com VLAN 10, VLAN 20, etc.) que permet segmentar el tràfic de la xarxa, millorant el rendiment i la seguretat.
</p>
<p>
Les VLANs poden ser utilitzades per:
<ul>
<li><strong>Segregar tràfic:</strong> Permetre que els dispositius d’una mateixa VLAN puguin comunicar-se entre si, però evitar que els dispositius d’una VLAN puguin comunicar-se amb els d’una altra VLAN sense permisos específics.</li>
<li><strong>Millorar la seguretat:</strong> Reduir la superfície d’atac al restringir el tràfic entre diferents grups de treball dins de la mateixa xarxa física.</li>
<li><strong>Optimitzar el rendiment:</strong> Evitar que el tràfic no desitjat circuli per tota la xarxa, millorant l’ample de banda i reduint el col·lapse de la xarxa.</li>
</ul>
</p>
[[Fitxer:Vlan1.JPG|600px|thumb|centre|beneficis de les Vlans]]

<h1>2. Ports d'Accés</h1>
<p>
Un <strong>port d'accés</strong> (access port) és un port d'un commutador (switch) que està assignat a una única VLAN.
Els dispositius connectats a un port d'accés no tenen informació sobre VLANs i només poden enviar i rebre tràfic de la VLAN a la qual està assignat aquest port.
</p>
<p>
<strong>Exemple:</strong> Si tens un ordinador connectat a un port d'accés assignat a la VLAN 10, aquest ordinador només podrà comunicar-se amb altres dispositius a la mateixa VLAN 10.
</p>
<p>
<strong>Característica principal:</strong> El tràfic que passa per un port d'accés no porta etiquetes VLAN. Quan un dispositiu envia tràfic, el commutador afegeix internament la VLAN associada.
</p>

<h2>Com configurar un port d'accés</h2>
<p>Per configurar un port d'accés en un commutador Cisco, podem utilitzar els següents comandos:</p>
<pre>
Switch# configure terminal
Switch(config)# interface GigabitEthernet0/1
Switch(config-if)# switchport mode access
Switch(config-if)# switchport access vlan 10
</pre>
<p>En aquest exemple, el port <code>GigabitEthernet0/1</code> es configura per a la VLAN 10.</p>

<h1>3. Ports Troncals</h1>
<p>
Un <strong>port troncal</strong> (trunk port) és un port d’un commutador dissenyat per a transportar tràfic de múltiples VLANs a través d’una connexió entre dispositius de xarxa, com per exemple entre dos commutadors.
</p>
<p>
Els ports troncals utilitzen etiquetatge de VLAN per identificar a quina VLAN pertany cada paquet de dades. Els protocols més comuns per etiquetar el tràfic en ports troncals són <strong>IEEE 802.1Q</strong> i <strong>ISL (Inter-Switch Link)</strong>. L'etiqueta de VLAN s’afegeix a cada paquet per permetre que el tràfic de diferents VLANs circuli per la mateixa connexió física sense barrejar-se.
</p>
<p>
<strong>Exemple:</strong> Un commutador A i un commutador B poden estar connectats per un port troncal, permetent que el tràfic de VLAN 10, VLAN 20 i altres VLANs circulin entre ells sense que les VLANs es barregin.
</p>
<p>
<strong>Característica principal:</strong> Els ports troncals poden transportar tràfic de múltiples VLANs a través d’una única connexió física utilitzant etiquetes.
</p>

<h2>Com configurar un port troncal</h2>
<p>Per configurar un port troncal en un commutador Cisco, utilitzarem els següents comandos:</p>
<pre>
Switch# configure terminal
Switch(config)# interface GigabitEthernet0/2
Switch(config-if)# switchport mode trunk
Switch(config-if)# switchport trunk encapsulation dot1q
</pre>
<p>Aquests comandos configuren el port <code>GigabitEthernet0/2</code> com un port troncal utilitzant el protocol <strong>dot1q</strong> per etiquetar els paquets de les VLANs.</p>

<h2>VLANs Permeses en un Port Troncal</h2>
<p>
Quan configurem un port troncal, podem limitar les VLANs que poden circular per aquest port. Per defecte, tots els ports troncals permeten el tràfic de totes les VLANs configurades al commutador. No obstant això, és possible restringir les VLANs que estan permeses en un port troncal mitjançant el comandament Cisco:
</p>
<pre>
Switch(config)# interface GigabitEthernet0/1
Switch(config-if)# switchport trunk allowed vlan 10,20,30
</pre>
<p>
Aquest comandament permet que només les VLANs 10, 20 i 30 passin pel port troncal. Si volem eliminar una VLAN de la llista de VLANs permeses, podem usar:
</p>
<pre>
Switch(config-if)# switchport trunk allowed vlan remove 20
</pre>

<h1>4. DTP (Dynamic Trunking Protocol)</h1>
<p>
El <strong>DTP (Dynamic Trunking Protocol)</strong> és un protocol propietari de Cisco que s'utilitza per negociar automàticament la formació d'enllaços troncals entre dos dispositius de xarxa compatibles (com commutadors Cisco). DTP permet que els ports es configuren automàticament com a access o trunk sense necessitat d'intervenció manual.
</p>
<p>
<strong>Com funciona:</strong>
<ul>
<li>DTP envia missatges entre dispositius per determinar si un port ha de ser configurat com a access o trunk.</li>
<li>Si ambdós dispositius suporten DTP i estan configurats per negociar automàticament, el port es configurarà com a trunk.</li>
<li>Si un dels dispositius no suporta DTP o està configurat manualment com a access, el port no es convertirà en trunk.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Modus DTP:</strong>
<ul>
<li><strong>Dynamic Auto:</strong> El port pot convertir-se en trunk si l'altre dispositiu ho sol·licita.</li>
<li><strong>Dynamic Desirable:</strong> El port intenta activament negociar un enllaç troncal amb l'altre dispositiu.</li>
<li><strong>Trunk:</strong> El port està configurat manualment com a trunk i no utilitza DTP.</li>
<li><strong>Access:</strong> El port està configurat manualment com a access i no utilitza DTP.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Exemple de configuració per desactivar DTP:</strong>
<pre>
Switch(config)# interface GigabitEthernet0/1
Switch(config-if)# switchport mode trunk
Switch(config-if)# switchport nonegotiate
</pre>
Aquest comandament configura el port com a trunk i desactiva DTP per evitar negociacions automàtiques.
</p>

<h1>5. Tipus d'Enrutament entre VLANs (Inter-VLAN Routing)</h1>
<p>
L'<strong>enrutament entre VLANs</strong> (Inter-VLAN Routing) és el procés que permet la comunicació entre dispositius que pertanyen a VLANs diferents. Com que les VLANs segmenten la xarxa en dominis de broadcast separats, es necessita un dispositiu de capa 3 (com un router o un commutador de capa 3) per gestionar el tràfic entre aquestes VLANs. A continuació, es detallen els principals mètodes per implementar l'enrutament entre VLANs:
</p>

<h2>1. Router amb Múltiples Ports Físics</h2>
[[Fitxer:Router viejo.JPG|600px|thumb|centre|Router amb Múltiples Ports Físics]]

<p>
<strong>Descripció:</strong> En aquest mètode, cada VLAN es connecta a un port físic diferent del router. Cada port del router actua com a gateway per a la VLAN corresponent.
</p>
<p>
<strong>Com funciona:</strong>
<ul>
<li>Cada VLAN està assignada a un port físic diferent del router.</li>
<li>El router té una adreça IP configurada a cada port, que serveix com a gateway per als dispositius de la VLAN connectada a aquest port.</li>
<li>Quan un dispositiu d'una VLAN vol comunicar-se amb un dispositiu d'una altra VLAN, el tràfic es dirigeix al router, que enruta el paquet a la VLAN de destinació.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Exemple de configuració:</strong>
<pre>
Router(config)# interface GigabitEthernet0/0
Router(config-if)# ip address 172.16.10.1 255.255.0.0
Router(config-if)# no shutdown

Router(config)# interface GigabitEthernet0/1
Router(config-if)# ip address 172.16.30.1 255.255.0.0
Router(config-if)# no shutdown
</pre>
</p>
<p>
<strong>Vantatges:</strong>
<ul>
<li>Simple i fàcil de configurar.</li>
<li>No hi ha coll d'ampolla, ja que cada VLAN té el seu propi port físic.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Inconvenients:</strong>
<ul>
<li>Requereix múltiples ports físics al router, cosa que pot ser costosa i poc escalable.</li>
<li>No és eficient en xarxes amb moltes VLANs, ja que es necessitaria un router amb un gran nombre de ports.</li>
</ul>
</p>

<h2>2. Router on a Stick</h2>
[[Fitxer:Router-on-a-stick.JPG|600px|thumb|centre|Router on a stick]]

<p>
<strong>Descripció:</strong> És un mètode que utilitza un únic port físic d'un router per gestionar múltiples VLANs mitjançant subinterfícies virtuals. Aquest port es connecta a un commutador mitjançant un enllaç troncal.
</p>
<p>
<strong>Com funciona:</strong>
<ul>
<li>El router es connecta al commutador mitjançant un port troncal configurat amb el protocol IEEE 802.1Q.</li>
<li>Es creen subinterfícies virtuals al router, cadascuna assignada a una VLAN específica.</li>
<li>Cada subinterfície té la seva pròpia adreça IP, que actua com a gateway per als dispositius de la VLAN corresponent.</li>
<li>El tràfic entre VLANs es gestiona a través de les subinterfícies del router.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Exemple de configuració:</strong>
<pre>
Router(config)# interface GigabitEthernet0/0.10
Router(config-subif)# encapsulation dot1Q 10
Router(config-subif)# ip address 172.17.10.1 255.255.255.0
Router(config-subif)# no shutdown

Router(config)# interface GigabitEthernet0/0.20
Router(config-subif)# encapsulation dot1Q 20
Router(config-subif)# ip address 172.17.20.1 255.255.255.0
Router(config-subif)# no shutdown

Router(config)# interface GigabitEthernet0/0.30
Router(config-subif)# encapsulation dot1Q 30
Router(config-subif)# ip address 172.17.30.1 255.255.255.0
Router(config-subif)# no shutdown
</pre>
</p>
<p>
<strong>Vantatges:</strong>
<ul>
<li>És una solució econòmica, ja que només es necessita un únic port físic al router.</li>
<li>Fàcil d'implementar en xarxes petites o mitjanes.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Inconvenients:</strong>
<ul>
<li>Pot esdevenir un coll d'ampolla si hi ha molt tràfic entre VLANs, ja que tot el tràfic passa per un únic port físic.</li>
<li>Menys escalable en xarxes grans amb moltes VLANs.</li>
</ul>
</p>

<h2>3. Commutador de Capa 3 (Layer 3 Switch)</h2>

[[Fitxer:SwitchN3.jpg|600px|thumb|centre|Commutador de Capa 3]]
<p>
<strong>Descripció:</strong> Un commutador de capa 3 combina les funcions d'un commutador (capa 2) i d'un router (capa 3), permetent l'enrutament entre VLANs de manera més eficient.
</p>
<p>
<strong>Com funciona:</strong>
<ul>
<li>El commutador de capa 3 crea interfícies virtuals (SVI - Switched Virtual Interface) per a cada VLAN.</li>
<li>Cada SVI té una adreça IP que actua com a gateway per als dispositius de la VLAN.</li>
<li>El tràfic entre VLANs es gestiona internament al commutador, sense necessitat de passar per un router extern.</li>
<li>Els commutadors de capa 3 utilitzen taules d'enrutament i protocols com OSPF o EIGRP per optimitzar el tràfic.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Exemple de configuració:</strong>
<pre>
Switch(config)# interface Vlan10
Switch(config-if)# ip address 172.16.10.1 255.255.0.0
Switch(config-if)# no shutdown

Switch(config)# interface Vlan20
Switch(config-if)# ip address 172.16.20.1 255.255.0.0
Switch(config-if)# no shutdown

Switch(config)# interface Vlan30
Switch(config-if)# ip address 172.16.30.1 255.255.0.0
Switch(config-if)# no shutdown
</pre>
</p>
<p>
<strong>Avantatges:</strong>
<ul>
<li>Alta velocitat i baixa latència, ja que el tràfic es gestiona internament al commutador.</li>
<li>Escalable per a xarxes grans.</li>
<li>Reducció de la complexitat de la xarxa, ja que no es necessita un router extern.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Inconvenients:</strong>
<ul>
<li>És més costós que un router tradicional.</li>
<li>Requereix commutadors de capa 3 amb capacitat d'enrutament.</li>
</ul>
</p>

<h2>Resum dels Tipus d'Enrutament entre VLANs</h2>
<table border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" style="width:100%; border-collapse: collapse;">
<tr>
<th>Mètode</th>
<th>Descripció</th>
<th>Avantatges</th>
<th>Inconvenients</th>
</tr>
<tr>
<td><strong>Router amb Múltiples Ports</strong></td>
<td>Cada VLAN es connecta a un port físic diferent del router.</td>
<td>Simple, sense coll d'ampolla.</td>
<td>Requereix múltiples ports físics.</td>
</tr>
<tr>
<td><strong>Router on a Stick</strong></td>
<td>Ús d'un únic port físic amb subinterfícies per a múltiples VLANs.</td>
<td>Econòmic, fàcil d'implementar.</td>
<td>Coll d'ampolla en xarxes grans.</td>
</tr>
<tr>
<td><strong>Commutador de Capa 3</strong></td>
<td>Commutador amb capacitat d'enrutament intern entre VLANs.</td>
<td>Alta velocitat, escalable.</td>
<td>Cost elevat.</td>
</tr>
</table>

<h1>Conclusió</h1>
<p>
Les <strong>VLANs</strong> ofereixen una manera flexible i eficient de segmentar xarxes i gestionar el tràfic. Els <strong>ports d'accés</strong> s'utilitzen per a dispositius finals dins de cada VLAN, mentre que els <strong>ports troncals</strong> són essencials per a transportar múltiples VLAN

Fitxer:Vlan1.JPG

2025-01-25T12:23:04Z

Lostiz:

Fitxer:Router viejo.JPG

2025-01-25T12:19:29Z

Lostiz:

Fitxer:Router-on-a-stick.JPG

2025-01-25T12:13:17Z

Lostiz: Router on a stick

Router on a stick

Fitxer:SwitchN3.jpg

2025-01-25T12:05:01Z

Lostiz:

RA5 - Configuració de Xarxes Virtuals

2025-01-25T11:55:35Z

Lostiz:

<h1>1. Què són les VLANs?</h1>
<p>
Una <strong>VLAN</strong> (Virtual Local Area Network) és una tecnologia de xarxa que permet dividir una xarxa física en múltiples xarxes lògiques independents.
A cada VLAN se li assigna un identificador únic (normalment un número de VLAN, com VLAN 10, VLAN 20, etc.) que permet segmentar el tràfic de la xarxa, millorant el rendiment i la seguretat.
</p>
<p>
Les VLANs poden ser utilitzades per:
<ul>
<li><strong>Segregar tràfic:</strong> Permetre que els dispositius d’una mateixa VLAN puguin comunicar-se entre si, però evitar que els dispositius d’una VLAN puguin comunicar-se amb els d’una altra VLAN sense permisos específics.</li>
<li><strong>Millorar la seguretat:</strong> Reduir la superfície d’atac al restringir el tràfic entre diferents grups de treball dins de la mateixa xarxa física.</li>
<li><strong>Optimitzar el rendiment:</strong> Evitar que el tràfic no desitjat circuli per tota la xarxa, millorant l’ample de banda i reduint el col·lapse de la xarxa.</li>
</ul>
</p>

<h1>2. Ports d'Accés</h1>
<p>
Un <strong>port d'accés</strong> (access port) és un port d'un commutador (switch) que està assignat a una única VLAN.
Els dispositius connectats a un port d'accés no tenen informació sobre VLANs i només poden enviar i rebre tràfic de la VLAN a la qual està assignat aquest port.
</p>
<p>
<strong>Exemple:</strong> Si tens un ordinador connectat a un port d'accés assignat a la VLAN 10, aquest ordinador només podrà comunicar-se amb altres dispositius a la mateixa VLAN 10.
</p>
<p>
<strong>Característica principal:</strong> El tràfic que passa per un port d'accés no porta etiquetes VLAN. Quan un dispositiu envia tràfic, el commutador afegeix internament la VLAN associada.
</p>

<h2>Com configurar un port d'accés</h2>
<p>Per configurar un port d'accés en un commutador Cisco, podem utilitzar els següents comandos:</p>
<pre>
Switch# configure terminal
Switch(config)# interface GigabitEthernet0/1
Switch(config-if)# switchport mode access
Switch(config-if)# switchport access vlan 10
</pre>
<p>En aquest exemple, el port <code>GigabitEthernet0/1</code> es configura per a la VLAN 10.</p>

<h1>3. Ports Troncals</h1>
<p>
Un <strong>port troncal</strong> (trunk port) és un port d’un commutador dissenyat per a transportar tràfic de múltiples VLANs a través d’una connexió entre dispositius de xarxa, com per exemple entre dos commutadors.
</p>
<p>
Els ports troncals utilitzen etiquetatge de VLAN per identificar a quina VLAN pertany cada paquet de dades. Els protocols més comuns per etiquetar el tràfic en ports troncals són <strong>IEEE 802.1Q</strong> i <strong>ISL (Inter-Switch Link)</strong>. L'etiqueta de VLAN s’afegeix a cada paquet per permetre que el tràfic de diferents VLANs circuli per la mateixa connexió física sense barrejar-se.
</p>
<p>
<strong>Exemple:</strong> Un commutador A i un commutador B poden estar connectats per un port troncal, permetent que el tràfic de VLAN 10, VLAN 20 i altres VLANs circulin entre ells sense que les VLANs es barregin.
</p>
<p>
<strong>Característica principal:</strong> Els ports troncals poden transportar tràfic de múltiples VLANs a través d’una única connexió física utilitzant etiquetes.
</p>

<h2>Com configurar un port troncal</h2>
<p>Per configurar un port troncal en un commutador Cisco, utilitzarem els següents comandos:</p>
<pre>
Switch# configure terminal
Switch(config)# interface GigabitEthernet0/2
Switch(config-if)# switchport mode trunk
Switch(config-if)# switchport trunk encapsulation dot1q
</pre>
<p>Aquests comandos configuren el port <code>GigabitEthernet0/2</code> com un port troncal utilitzant el protocol <strong>dot1q</strong> per etiquetar els paquets de les VLANs.</p>

<h2>VLANs Permeses en un Port Troncal</h2>
<p>
Quan configurem un port troncal, podem limitar les VLANs que poden circular per aquest port. Per defecte, tots els ports troncals permeten el tràfic de totes les VLANs configurades al commutador. No obstant això, és possible restringir les VLANs que estan permeses en un port troncal mitjançant el comandament Cisco:
</p>
<pre>
Switch(config)# interface GigabitEthernet0/1
Switch(config-if)# switchport trunk allowed vlan 10,20,30
</pre>
<p>
Aquest comandament permet que només les VLANs 10, 20 i 30 passin pel port troncal. Si volem eliminar una VLAN de la llista de VLANs permeses, podem usar:
</p>
<pre>
Switch(config-if)# switchport trunk allowed vlan remove 20
</pre>

<h1>4. DTP (Dynamic Trunking Protocol)</h1>
<p>
El <strong>DTP (Dynamic Trunking Protocol)</strong> és un protocol propietari de Cisco que s'utilitza per negociar automàticament la formació d'enllaços troncals entre dos dispositius de xarxa compatibles (com commutadors Cisco). DTP permet que els ports es configuren automàticament com a access o trunk sense necessitat d'intervenció manual.
</p>
<p>
<strong>Com funciona:</strong>
<ul>
<li>DTP envia missatges entre dispositius per determinar si un port ha de ser configurat com a access o trunk.</li>
<li>Si ambdós dispositius suporten DTP i estan configurats per negociar automàticament, el port es configurarà com a trunk.</li>
<li>Si un dels dispositius no suporta DTP o està configurat manualment com a access, el port no es convertirà en trunk.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Modus DTP:</strong>
<ul>
<li><strong>Dynamic Auto:</strong> El port pot convertir-se en trunk si l'altre dispositiu ho sol·licita.</li>
<li><strong>Dynamic Desirable:</strong> El port intenta activament negociar un enllaç troncal amb l'altre dispositiu.</li>
<li><strong>Trunk:</strong> El port està configurat manualment com a trunk i no utilitza DTP.</li>
<li><strong>Access:</strong> El port està configurat manualment com a access i no utilitza DTP.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Exemple de configuració per desactivar DTP:</strong>
<pre>
Switch(config)# interface GigabitEthernet0/1
Switch(config-if)# switchport mode trunk
Switch(config-if)# switchport nonegotiate
</pre>
Aquest comandament configura el port com a trunk i desactiva DTP per evitar negociacions automàtiques.
</p>

<h1>5. Tipus d'Enrutament entre VLANs (Inter-VLAN Routing)</h1>
<p>
L'<strong>enrutament entre VLANs</strong> (Inter-VLAN Routing) és el procés que permet la comunicació entre dispositius que pertanyen a VLANs diferents. Com que les VLANs segmenten la xarxa en dominis de broadcast separats, es necessita un dispositiu de capa 3 (com un router o un commutador de capa 3) per gestionar el tràfic entre aquestes VLANs. A continuació, es detallen els principals mètodes per implementar l'enrutament entre VLANs:
</p>

<h2>1. Router amb Múltiples Ports Físics</h2>
<p>
<strong>Descripció:</strong> En aquest mètode, cada VLAN es connecta a un port físic diferent del router. Cada port del router actua com a gateway per a la VLAN corresponent.
</p>
<p>
<strong>Com funciona:</strong>
<ul>
<li>Cada VLAN està assignada a un port físic diferent del router.</li>
<li>El router té una adreça IP configurada a cada port, que serveix com a gateway per als dispositius de la VLAN connectada a aquest port.</li>
<li>Quan un dispositiu d'una VLAN vol comunicar-se amb un dispositiu d'una altra VLAN, el tràfic es dirigeix al router, que enruta el paquet a la VLAN de destinació.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Exemple de configuració:</strong>
<pre>
Router(config)# interface GigabitEthernet0/0
Router(config-if)# ip address 192.168.10.1 255.255.255.0
Router(config-if)# no shutdown

Router(config)# interface GigabitEthernet0/1
Router(config-if)# ip address 192.168.20.1 255.255.255.0
Router(config-if)# no shutdown
</pre>
</p>
<p>
<strong>Vantatges:</strong>
<ul>
<li>Simple i fàcil de configurar.</li>
<li>No hi ha coll d'ampolla, ja que cada VLAN té el seu propi port físic.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Inconvenients:</strong>
<ul>
<li>Requereix múltiples ports físics al router, cosa que pot ser costosa i poc escalable.</li>
<li>No és eficient en xarxes amb moltes VLANs, ja que es necessitaria un router amb un gran nombre de ports.</li>
</ul>
</p>

<h2>2. Router on a Stick</h2>
<p>
<strong>Descripció:</strong> És un mètode que utilitza un únic port físic d'un router per gestionar múltiples VLANs mitjançant subinterfícies virtuals. Aquest port es connecta a un commutador mitjançant un enllaç troncal.
</p>
<p>
<strong>Com funciona:</strong>
<ul>
<li>El router es connecta al commutador mitjançant un port troncal configurat amb el protocol IEEE 802.1Q.</li>
<li>Es creen subinterfícies virtuals al router, cadascuna assignada a una VLAN específica.</li>
<li>Cada subinterfície té la seva pròpia adreça IP, que actua com a gateway per als dispositius de la VLAN corresponent.</li>
<li>El tràfic entre VLANs es gestiona a través de les subinterfícies del router.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Exemple de configuració:</strong>
<pre>
Router(config)# interface GigabitEthernet0/0.10
Router(config-subif)# encapsulation dot1Q 10
Router(config-subif)# ip address 192.168.10.1 255.255.255.0
Router(config-subif)# no shutdown

Router(config)# interface GigabitEthernet0/0.20
Router(config-subif)# encapsulation dot1Q 20
Router(config-subif)# ip address 192.168.20.1 255.255.255.0
Router(config-subif)# no shutdown
</pre>
</p>
<p>
<strong>Vantatges:</strong>
<ul>
<li>És una solució econòmica, ja que només es necessita un únic port físic al router.</li>
<li>Fàcil d'implementar en xarxes petites o mitjanes.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Inconvenients:</strong>
<ul>
<li>Pot esdevenir un coll d'ampolla si hi ha molt tràfic entre VLANs, ja que tot el tràfic passa per un únic port físic.</li>
<li>Menys escalable en xarxes grans amb moltes VLANs.</li>
</ul>
</p>

<h2>3. Commutador de Capa 3 (Layer 3 Switch)</h2>
<p>
<strong>Descripció:</strong> Un commutador de capa 3 combina les funcions d'un commutador (capa 2) i d'un router (capa 3), permetent l'enrutament entre VLANs de manera més eficient.
</p>
<p>
<strong>Com funciona:</strong>
<ul>
<li>El commutador de capa 3 crea interfícies virtuals (SVI - Switched Virtual Interface) per a cada VLAN.</li>
<li>Cada SVI té una adreça IP que actua com a gateway per als dispositius de la VLAN.</li>
<li>El tràfic entre VLANs es gestiona internament al commutador, sense necessitat de passar per un router extern.</li>
<li>Els commutadors de capa 3 utilitzen taules d'enrutament i protocols com OSPF o EIGRP per optimitzar el tràfic.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Exemple de configuració:</strong>
<pre>
Switch(config)# interface Vlan10
Switch(config-if)# ip address 192.168.10.1 255.255.255.0
Switch(config-if)# no shutdown

Switch(config)# interface Vlan20
Switch(config-if)# ip address 192.168.20.1 255.255.255.0
Switch(config-if)# no shutdown
</pre>
</p>
<p>
<strong>Vantatges:</strong>
<ul>
<li>Alta velocitat i baixa latència, ja que el tràfic es gestiona internament al commutador.</li>
<li>Escalable per a xarxes grans.</li>
<li>Reducció de la complexitat de la xarxa, ja que no es necessita un router extern.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Inconvenients:</strong>
<ul>
<li>És més costós que un router tradicional.</li>
<li>Requereix commutadors de capa 3 amb capacitat d'enrutament.</li>
</ul>
</p>

<h2>Resum dels Tipus d'Enrutament entre VLANs</h2>
<table border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" style="width:100%; border-collapse: collapse;">
<tr>
<th>Mètode</th>
<th>Descripció</th>
<th>Avantatges</th>
<th>Inconvenients</th>
</tr>
<tr>
<td><strong>Router amb Múltiples Ports</strong></td>
<td>Cada VLAN es connecta a un port físic diferent del router.</td>
<td>Simple, sense coll d'ampolla.</td>
<td>Requereix múltiples ports físics.</td>
</tr>
<tr>
<td><strong>Router on a Stick</strong></td>
<td>Ús d'un únic port físic amb subinterfícies per a múltiples VLANs.</td>
<td>Econòmic, fàcil d'implementar.</td>
<td>Coll d'ampolla en xarxes grans.</td>
</tr>
<tr>
<td><strong>Commutador de Capa 3</strong></td>
<td>Commutador amb capacitat d'enrutament intern entre VLANs.</td>
<td>Alta velocitat, escalable.</td>
<td>Cost elevat.</td>
</tr>
</table>

<h1>Conclusió</h1>
<p>
Les <strong>VLANs</strong> ofereixen una manera flexible i eficient de segmentar xarxes i gestionar el tràfic. Els <strong>ports d'accés</strong> s'utilitzen per a dispositius finals dins de cada VLAN, mentre que els <strong>ports troncals</strong> són essencials per a transportar múltiples VLAN

RA6 - Routing dinàmic

2025-01-13T17:25:38Z

Lostiz:

<h1>Enrutament Dinàmic en Xarxes Cisco</h1>

<h2>Introducció a l'Enrutament Dinàmic</h2>
<p>L'<strong>enrutament dinàmic</strong> és un mètode d'enrutament utilitzat en xarxes per determinar de manera automàtica les millors rutes per transmetre les dades entre diversos dispositius de la xarxa. A diferència de l'<strong>enrutament estàtic</strong>, on el administrador configura manualment les rutes, l'enrutament dinàmic permet als dispositius de xarxa ajustar-se automàticament a canvis com fallades en els enllaços, canvis en la càrrega de la xarxa o en l'arquitectura de la mateixa. Els protocols d'enrutament dinàmic poden ser classificats com a protocols <strong>d'interior</strong> i <strong>d'exterior</strong>, depenent de l'ús i l'escala de la xarxa.</p>

<p>Els <strong>protocols d'interior</strong> són aquells utilitzats dins d'una organització o xarxa, i permeten als routers compartir informació sobre les rutes dins d'aquesta xarxa. Els protocols més comuns són RIP, OSPF i EIGRP. D'altra banda, els <strong>protocols d'exterior</strong> com BGP s'utilitzen per gestionar el trànsit entre xarxes autònomes, com Internet, i tenen un conjunt de regles més específic per garantir l'estabilitat i la fiabilitat de la xarxa global.</p>

<h3>Comparació entre Enrutament Estàtic i Dinàmic</h3>
<p>Els protocols d'enrutament dinàmic i l'enrutament estàtic tenen avantatges i desavantatges segons el tipus de xarxa i els requisits d'escalabilitat. A continuació es detallen algunes de les diferències principals:</p>
<ul>
<li><strong>Enrutament Estàtic:</strong> Les rutes s'especifican manualment. Són útils per xarxes petites amb poc o cap canvi en la topologia. No requereix protocol dinàmic i és molt eficient en termes de recursos, però pot ser difícil de mantenir en xarxes grans.</li>
<li><strong>Enrutament Dinàmic:</strong> Permet als routers actualitzar les rutes automàticament basant-se en l'estat de la xarxa. És ideal per xarxes grans o canviants, ja que es pot adaptar a fallades i modificacions en la xarxa. A més, utilitza protocols com RIP, OSPF, EIGRP i BGP per comunicar-se entre routers.</li>
</ul>

<h3>Protocols d'Enrutament Dinàmic: Interior i Exterior</h3>
<p>Els protocols d'enrutament es classifiquen com a <strong>d'interior</strong> i <strong>d'exterior</strong>, segons l'abast i la utilitat de la xarxa.</p>
<ul>
<li><strong>Protocols d'Interior (IGP):</strong> Són utilitzats dins d'una mateixa xarxa o sistema autònom (AS). Inclouen protocols com RIP, OSPF i EIGRP, que gestionen les rutes dins de xarxes internes de l'organització.</li>
<li><strong>Protocols d'Exterior (EGP):</strong> S'utilitzen per interconnectar xarxes a través d'Internet o entre diferents sistemes autònoms. El protocol més conegut d'aquest tipus és el <strong>BGP</strong>, que s'utilitza per gestionar rutes entre xarxes d'Internet i per la seva robustesa i escalabilitat.</li>
</ul>

<h3>Protocols Principals: RIP, OSPF, EIGRP i BGP</h3>
<p>A continuació es presenta una breu descripció de cada un d'aquests protocols:</p>
<ul>
<li><strong>RIP (Routing Information Protocol):</strong> És un protocol d'enrutament basat en *vector de distància*, dissenyat per ser simple i fàcil d'implementar. Utilitza el nombre de salts com a mètrica per determinar la millor ruta. RIP és ideal per xarxes petites, però té limitacions, com la manca d'escalabilitat i una mètrica de 15 salts màxims. La versió més recent és RIP v2, que inclou millores com el suport per a subxarxes i l'autenticació.</li>
<li><strong>OSPF (Open Shortest Path First):</strong> És un protocol basat en *link state* que utilitza l'algoritme de Dijkstra per determinar la millor ruta. OSPF és més escalable que RIP i és ideal per xarxes de mida mitjana a gran. Utilitza el concepte de "àrees" per organitzar la xarxa en segments més petits i gestionables, millorant l'eficiència i la seguretat.</li>
<li><strong>EIGRP (Enhanced Interior Gateway Routing Protocol):</strong> És un protocol híbrid que combina característiques de protocols basats en *vector de distància* i *link state*. Ofereix una convergència ràpida, una escalabilitat millorada i una menor càrrega de la CPU. Utilitza una mètrica composta que inclou amplada de banda, retards i altres factors per determinar la millor ruta.</li>
<li><strong>BGP (Border Gateway Protocol):</strong> És el protocol d'enrutament principal d'Internet i s'utilitza per interconnectar xarxes d'autònoms. BGP és un protocol d'exterior basat en *vector de distància*, però utilitza un conjunt de regles més complexes per gestionar rutes i garantir l'estabilitat i seguretat de la xarxa global.</li>
</ul>

<h3>Distància de Vector i Link State</h3>
<p>Els protocols d'enrutament es poden classificar en dues categories bàsiques basades en la manera com els routers comparteixen informació sobre les rutes: *vector de distància* i *link state*.</p>

<h4>Vector de Distància</h4>
<p>Els protocols de *vector de distància* com RIP funcionen enviant taules d'enrutament als routers veïns, indicant el nombre de salts fins a una destinació determinada. Cada router manté una taula de rutes on es registra el millor camí conegut a cada xarxa. La mètrica utilitzada sol ser el nombre de salts, i el protocol no té visió de la topologia global de la xarxa, només coneix la distància als veïns immediats.</p>

<h4>Link State</h4>
<p>Els protocols de *link state*, com OSPF i IS-IS, funcionen d'una manera diferent. En lloc de compartir només una taula de rutes, cada router envia informació detallada sobre l'estat dels enllaços (link-state advertisements o LSAs) als seus veïns. Els routers després construeixen una visió completa de la topologia de la xarxa mitjançant l'algoritme de Dijkstra, que determina la millor ruta a cada destinació. Això permet una convergència més ràpida i més control sobre la xarxa.</p>

<h2>RIP (Routing Information Protocol)</h2>
<p>El protocol RIP és un protocol d'enrutament de vector de distància. La seva mètrica es basa en el nombre de salts, amb un límit màxim de 15 salts. Això significa que, si una ruta supera els 15 salts, es considera inaccessible. A continuació, es descriuen les versions de RIP.</p>

<h3>RIP v1 vs. RIP v2</h3>
<p>RIP v1 és una versió més antiga del protocol, que utilitza missatges de difusió per enviar la taula d'enrutament a tots els routers en la mateixa xarxa. Una limitació important és que RIP v1 no pot enviar informació sobre la màscara de subxarxa, la qual cosa dificulta l'enrutament en xarxes amb màscares variables (VLSM).</p>
<p>RIP v2 soluciona aquesta limitació i permet utilitzar VLSM, a més de suportar autentificació de missatges, millorant així la seguretat. També, RIP v2 utilitza difusió en lloc de difusió, la qual cosa facilita la gestió de la xarxa.</p>

<h3>Configuració de RIP en Cisco</h3>
<pre>Router> enable
Router# configure terminal

! Activar RIP
Router(config)# router rip
Router(config-router)# version 2

! Definir les xarxes a anunciar
Router(config-router)# network 192.168.1.0
Router(config-router)# network 10.0.0.0

! Guardar configuració
Router(config-router)# end
Router# write memory</pre>

<h3>Comandes de visualització de RIP</h3>
<p>Per visualitzar la taula d'enrutament RIP i altres dades relacionades, utilitzarem les següents comandes:</p>
<pre><code>Router# show ip route rip
Router# show ip protocols</code></pre>

<h2>OSPF (Open Shortest Path First)</h2>
<p>OSPF és un protocol d'enrutament d'estat d'enllaç que utilitza l'algorisme de Dijkstra per determinar les rutes més eficients dins d'una xarxa. OSPF és adequat per a xarxes grans i més complexes que RIP.</p>

<h3>Fórmula de la Mètrica OSPF</h3>
<p>La mètrica en OSPF es calcula utilitzant el cost de l'enllaç, que és inversament proporcional a l'amplada de banda de l'enllaç. La fórmula utilitzada és:</p>
<pre><code>Cost = 100,000,000 / amplada de banda de l'enllaç (en bits per segon)</code></pre>

<h3>Exemples de Càlcul de la Mètrica per a Diferents Tipus d'Interfícies Cisco</h3>
<p>El cost en OSPF es calcula segons l'amplada de banda de cada interfície de xarxa. A continuació es mostren exemples de càlculs per a diferents tipus d'interfícies Cisco:</p>

<table>
<tr>
<th>Interfície</th>
<th>Amplada de Banda</th>
<th>Fórmula de Coste</th>
<th>Coste Calculat</th>
</tr>
<tr>
<td>Ethernet</td>
<td>100 Mbps</td>
<td>100,000,000 / 100,000,000</td>
<td>1</td>
</tr>
<tr>
<td>FastEthernet</td>
<td>100 Mbps</td>
<td>100,000,000 / 100,000,000</td>
<td>1</td>
</tr>
<tr>
<td>GigabitEthernet</td>
<td>1 Gbps</td>
<td>100,000,000 / 1,000,000,000</td>
<td>0.1</td>
</tr>
<tr>
<td>Serial</td>
<td>64 Kbps</td>
<td>100,000,000 / 64,000</td>
<td>1562</td>
</tr>
<tr>
<td>T1</td>
<td>1.544 Mbps</td>
<td>100,000,000 / 1,544,000</td>
<td>64.7</td>
</tr>
</table>

<h3>Router ID i Configuració d'OSPF</h3>
<p>OSPF utilitza un identificador únic anomenat <strong>Router ID</strong> per identificar cada router dins d'un àrea OSPF. Aquest ID es pot configurar manualment o es genera automàticament a partir de la màscara IP més alta de les interfícies del router.</p>
<p>Per configurar un Router ID manualment, utilitzem el següent comandament:</p>
<pre>Router(config)# router ospf 1
Router(config-router)# router-id 1.1.1.1</pre>

<h3>Configuració d'OSPF en Cisco</h3>
<pre><code>Router> enable
Router# configure terminal

! Configurar OSPF
Router(config)# router ospf 1

! Definir les xarxes a anunciar
Router(config-router)# network 192.168.1.0 0.0.0.255 area 0
Router(config-router)# network 10.0.0.0 0.0.0.255 area 0

! Configurar Router ID manualment
Router(config-router)# router-id 1.1.1.1

! Guardar configuració
Router(config-router)# end
Router# write memory</pre>

<h3>Comandes de visualització d'OSPF</h3>
<p>Per visualitzar l'estat d'OSPF, utilitzarem les següents comandes:</p>
<pre><code>Router# show ip ospf
Router# show ip route ospf</pre>

RA6 - Routing dinàmic

2025-01-13T17:21:03Z

Lostiz: Es crea la pàgina amb « <h1>Enrutament Dinàmic en Xarxes Cisco</h1> <h2>Introducció a l'Enrutament Dinàmic</h2> <p>L'<strong>enrutament dinàmic</strong> és un mètode d'enr...».

<h1>Enrutament Dinàmic en Xarxes Cisco</h1>

<h2>Introducció a l'Enrutament Dinàmic</h2>
<p>L'<strong>enrutament dinàmic</strong> és un mètode d'enrutament utilitzat en xarxes per determinar de manera automàtica les millors rutes per transmetre les dades entre diversos dispositius de la xarxa. A diferència de l'<strong>enrutament estàtic</strong>, on el administrador configura manualment les rutes, l'enrutament dinàmic permet als dispositius de xarxa ajustar-se automàticament a canvis com fallades en els enllaços, canvis en la càrrega de la xarxa o en l'arquitectura de la mateixa. Els protocols d'enrutament dinàmic poden ser classificats com a protocols <strong>d'interior</strong> i <strong>d'exterior</strong>, depenent de l'ús i l'escala de la xarxa.</p>

<p>Els <strong>protocols d'interior</strong> són aquells utilitzats dins d'una organització o xarxa, i permeten als routers compartir informació sobre les rutes dins d'aquesta xarxa. Els protocols més comuns són RIP, OSPF i EIGRP. D'altra banda, els <strong>protocols d'exterior</strong> com BGP s'utilitzen per gestionar el trànsit entre xarxes autònomes, com Internet, i tenen un conjunt de regles més específic per garantir l'estabilitat i la fiabilitat de la xarxa global.</p>

<h3>Comparació entre Enrutament Estàtic i Dinàmic</h3>
<p>Els protocols d'enrutament dinàmic i l'enrutament estàtic tenen avantatges i desavantatges segons el tipus de xarxa i els requisits d'escalabilitat. A continuació es detallen algunes de les diferències principals:</p>
<ul>
<li><strong>Enrutament Estàtic:</strong> Les rutes s'especifican manualment. Són útils per xarxes petites amb poc o cap canvi en la topologia. No requereix protocol dinàmic i és molt eficient en termes de recursos, però pot ser difícil de mantenir en xarxes grans.</li>
<li><strong>Enrutament Dinàmic:</strong> Permet als routers actualitzar les rutes automàticament basant-se en l'estat de la xarxa. És ideal per xarxes grans o canviants, ja que es pot adaptar a fallades i modificacions en la xarxa. A més, utilitza protocols com RIP, OSPF, EIGRP i BGP per comunicar-se entre routers.</li>
</ul>

<h3>Protocols d'Enrutament Dinàmic: Interior i Exterior</h3>
<p>Els protocols d'enrutament es classifiquen com a <strong>d'interior</strong> i <strong>d'exterior</strong>, segons l'abast i la utilitat de la xarxa.</p>
<ul>
<li><strong>Protocols d'Interior (IGP):</strong> Són utilitzats dins d'una mateixa xarxa o sistema autònom (AS). Inclouen protocols com RIP, OSPF i EIGRP, que gestionen les rutes dins de xarxes internes de l'organització.</li>
<li><strong>Protocols d'Exterior (EGP):</strong> S'utilitzen per interconnectar xarxes a través d'Internet o entre diferents sistemes autònoms. El protocol més conegut d'aquest tipus és el <strong>BGP</strong>, que s'utilitza per gestionar rutes entre xarxes d'Internet i per la seva robustesa i escalabilitat.</li>
</ul>

<h3>Protocols Principals: RIP, OSPF, EIGRP i BGP</h3>
<p>A continuació es presenta una breu descripció de cada un d'aquests protocols:</p>
<ul>
<li><strong>RIP (Routing Information Protocol):</strong> És un protocol d'enrutament basat en *vector de distància*, dissenyat per ser simple i fàcil d'implementar. Utilitza el nombre de salts com a mètrica per determinar la millor ruta. RIP és ideal per xarxes petites, però té limitacions, com la manca d'escalabilitat i una mètrica de 15 salts màxims. La versió més recent és RIP v2, que inclou millores com el suport per a subxarxes i l'autenticació.</li>
<li><strong>OSPF (Open Shortest Path First):</strong> És un protocol basat en *link state* que utilitza l'algoritme de Dijkstra per determinar la millor ruta. OSPF és més escalable que RIP i és ideal per xarxes de mida mitjana a gran. Utilitza el concepte de "àrees" per organitzar la xarxa en segments més petits i gestionables, millorant l'eficiència i la seguretat.</li>
<li><strong>EIGRP (Enhanced Interior Gateway Routing Protocol):</strong> És un protocol híbrid que combina característiques de protocols basats en *vector de distància* i *link state*. Ofereix una convergència ràpida, una escalabilitat millorada i una menor càrrega de la CPU. Utilitza una mètrica composta que inclou amplada de banda, retards i altres factors per determinar la millor ruta.</li>
<li><strong>BGP (Border Gateway Protocol):</strong> És el protocol d'enrutament principal d'Internet i s'utilitza per interconnectar xarxes d'autònoms. BGP és un protocol d'exterior basat en *vector de distància*, però utilitza un conjunt de regles més complexes per gestionar rutes i garantir l'estabilitat i seguretat de la xarxa global.</li>
</ul>

<h3>Distància de Vector i Link State</h3>
<p>Els protocols d'enrutament es poden classificar en dues categories bàsiques basades en la manera com els routers comparteixen informació sobre les rutes: *vector de distància* i *link state*.</p>

<h4>Vector de Distància</h4>
<p>Els protocols de *vector de distància* com RIP funcionen enviant taules d'enrutament als routers veïns, indicant el nombre de salts fins a una destinació determinada. Cada router manté una taula de rutes on es registra el millor camí conegut a cada xarxa. La mètrica utilitzada sol ser el nombre de salts, i el protocol no té visió de la topologia global de la xarxa, només coneix la distància als veïns immediats.</p>

<h4>Link State</h4>
<p>Els protocols de *link state*, com OSPF i IS-IS, funcionen d'una manera diferent. En lloc de compartir només una taula de rutes, cada router envia informació detallada sobre l'estat dels enllaços (link-state advertisements o LSAs) als seus veïns. Els routers després construeixen una visió completa de la topologia de la xarxa mitjançant l'algoritme de Dijkstra, que determina la millor ruta a cada destinació. Això permet una convergència més ràpida i més control sobre la xarxa.</p>

<h2>RIP (Routing Information Protocol)</h2>
<p>El protocol RIP és un protocol d'enrutament de vector de distància. La seva mètrica es basa en el nombre de salts, amb un límit màxim de 15 salts. Això significa que, si una ruta supera els 15 salts, es considera inaccessible. A continuació, es descriuen les versions de RIP.</p>

<h3>RIP v1 vs. RIP v2</h3>
<p>RIP v1 és una versió més antiga del protocol, que utilitza missatges de difusió per enviar la taula d'enrutament a tots els routers en la mateixa xarxa. Una limitació important és que RIP v1 no pot enviar informació sobre la màscara de subxarxa, la qual cosa dificulta l'enrutament en xarxes amb màscares variables (VLSM).</p>
<p>RIP v2 soluciona aquesta limitació i permet utilitzar VLSM, a més de suportar autentificació de missatges, millorant així la seguretat. També, RIP v2 utilitza difusió en lloc de difusió, la qual cosa facilita la gestió de la xarxa.</p>

<h3>Configuració de RIP en Cisco</h3>
<pre>Router> enable
Router# configure terminal

! Activar RIP
Router(config)# router rip
Router(config-router)# version 2

! Definir les xarxes a anunciar
Router(config-router)# network 192.168.1.0
Router(config-router)# network 10.0.0.0

! Guardar configuració
Router(config-router)# end
Router# write memory</pre>

<h3>Comandes de visualització de RIP</h3>
<p>Per visualitzar la taula d'enrutament RIP i altres dades relacionades, utilitzarem les següents comandes:</p>
<pre><code>Router# show ip route rip
Router# show ip protocols</code></pre>

<h2>OSPF (Open Shortest Path First)</h2>
<p>OSPF és un protocol d'enrutament d'estat d'enllaç que utilitza l'algorisme de Dijkstra per determinar les rutes més eficients dins d'una xarxa. OSPF és adequat per a xarxes grans i més complexes que RIP.</p>

<h3>Fórmula de la Mètrica OSPF</h3>
<p>La mètrica en OSPF es calcula utilitzant el cost de l'enllaç, que és inversament proporcional a l'amplada de banda de l'enllaç. La fórmula utilitzada és:</p>
<pre><code>Cost = 100,000,000 / amplada de banda de l'enllaç (en bits per segon)</code></pre>

<h3>Router ID i Configuració d'OSPF</h3>
<p>OSPF utilitza un identificador únic anomenat <strong>Router ID</strong> per identificar cada router dins d'un àrea OSPF. Aquest ID es pot configurar manualment o es genera automàticament a partir de la màscara IP més alta de les interfícies del router.</p>
<p>Per configurar un Router ID manualment, utilitzem el següent comandament:</p>
<pre>Router(config)# router ospf 1
Router(config-router)# router-id 1.1.1.1</pre>

<h3>Configuració d'OSPF en Cisco</h3>
<pre><code>Router> enable
Router# configure terminal

! Configurar OSPF
Router(config)# router ospf 1

! Definir les xarxes a anunciar
Router(config-router)# network 192.168.1.0 0.0.0.255 area 0
Router(config-router)# network 10.0.0.0 0.0.0.255 area 0

! Configurar Router ID manualment
Router(config-router)# router-id 1.1.1.1

! Guardar configuració
Router(config-router)# end
Router# write memory</pre>

<h3>Comandes de visualització d'OSPF</h3>
<p>Per visualitzar l'estat d'OSPF, utilitzarem les següents comandes:</p>
<pre><code>Router# show ip ospf
Router# show ip route ospf</pre>

M7 - Planificació i administració de Xarxes

2025-01-13T16:49:53Z

Lostiz:

RA4 - Configuració i administració de routers

2025-01-13T16:33:23Z

Lostiz:

La comunicació entre xarxes no seria possible sense un router que determini la millor ruta cap a la destinació i que reexpedeixi el tràfic al router següent en aquesta ruta. El router és responsable del encaminament del tràfic entre xarxes.

[[Fitxer:routing1.png|400px|center]]

Quan un paquet arriba a una interfície del router utilitza la taula de routing per determinar com arribar a la xarxa de destinació. La destinació d'un paquet IP pot ser un servidor web a un altre país o un servidor de correu electrònic a la xarxa d'àrea local. És responsabilitat dels routers lliurar aquests paquets de forma eficaç. L'efectivitat de les comunicacions de internetwork depèn, en gran manera, de la capacitat dels routers de reexpedir paquets de la manera més eficient possible.

=Els encaminadors a les LAN i a les WAN.=

Una WAN (Wide Area Network, xarxa d’àrea estesa) és una xarxa de comunicació de dades que permet transportar informació entre diferents àrees geogràfiques mitjançant l’ús de dispositius intermedis, els quals proporcionaran la tecnologia i els medis necessaris. La diferència principal respecte d’una xarxa d’àrea local, LAN (Local Area Network) és que aquesta xarxa connecta dispositius dins una àrea geogràfica delimitada (per exemple, un edifici).
Per interconnectar els dispositius d’una LAN utilitzeu repetidors o commutadors mentre que en una WAN utilitzeu habitualment els encaminadors.

[[Fitxer:routing2.png|400px|center]]

Un encaminador, també conegut com router, és un dispositiu que permet connectar diferents xarxes, té una estructura interna semblant a un ordinador: disposa de memòria, interfícies d’entrada i sortida, CPU (Central Processing Unit, unitat central de procés) i un sistema operatiu.

Bàsicament, els routers són computadores especialitzades. Aquests requereixen una CPU i una memòria per emmagatzemar dades de forma temporal i permanent a fi d'executar les instruccions del sistema operatiu, com la inicialització del sistema, les funcions de routing i de switching.

[[Fitxer:routing3.png|400px|center]]

*'''Memòria d'accés aleatori (RAM)''': proporciona emmagatzematge temporal per a una varietat d'aplicacions i processos, entre ells, el IOS en execució, l'arxiu de configuració en execució, les diverses taules (és a dir, la taula de routing IP, la taula ARP de Ethernet) i els búferes per al processament de paquets. Es diu que la RAM és volàtil perquè perd el seu contingut quan s'apaga el dispositiu.
*'''Memòria de solament lectura (ROM)''': proporciona emmagatzematge permanent per a les instruccions d'arrencada, el programari de diagnòstic bàsic i un IOS limitat en cas que el router no pugui carregar el IOS amb totes les funcions. La ROM consisteix en un firmware i es diu que és no volàtil, a causa que no perd el contingut quan s'apaga el dispositiu.
*'''Memòria d'accés aleatori no volàtil (NVRAM)''': proporciona emmagatzematge permanent per a l'arxiu de configuració d'inici (startup-config). La NVRAM és no volàtil i no perd el contingut quan s'apaga el dispositiu.
*'''Flash''': proporciona emmagatzematge permanent pel IOS i altres arxius relacionats amb el sistema. El IOS es copia de la memòria flaix a la RAM durant el procés d'arrencada. La memòria flash és no volàtil i no perd el contingut quan s'apaga el dispositiu.

A diferència de les computadores, els routers no tenen adaptadors de video o de targeta de so. En canvi, els routers compten amb targetes d'interfície de xarxa i ports especialitzats per interconnectar els dispositius a altres xarxes.

[[Fitxer:routing4.png|400px|center]]

=Components de l’encaminador=

El coneixement dels components de l’encaminador permet determinar com es configura i com es fa la càrrega del sistema operatiu, com treballa internament i on es carreguen les taules d’adreces i els arxius de configuració.

*'''CPU'''. La unitat central de procés és un microprocessador, executa les instruccions del sistema operatiu, s’encarrega de la gestió de les diferents taules d’encaminament i controla totes les comunicacions de les interfícies.
*'''Memòria RAM (Random Access Memory, memòria d’accés aleatori)'''. La memòria RAM emmagatzema l’arxiu de configuració actiu denominat running-config, les taules de resolució d’adreces ARP i les taules d’encaminament. A més, fa les funcions d’emmagatzematge dels paquets de dades mentre es decideix la millor ruta d’encaminament. Quan apagueu l’encaminador es perd tot el contingut de l’arxiu running-config. No requereixen una mida tan gran com els del PC, normalment solen tenir una mida de 256 MB, 512 MB, 1 GB o 2 GB, depen del model i la versió del IOS, hi ha versions que la limiten a un màxim de 2 GB.
*'''Memòria NVRAM (Non Volatil Random Access Memory, memòria d’accés aleatori no volàtil)'''. Aquesta memòria emmagatzema l’arxiu de configuració d’inici anomenat startup-config, encara que apagueu l’encaminador aquesta informació es manté intacte. És una memòria molt petita, que pot tenir mides depenent del model habitualment està entre 256 Mb i 8 GB.
*'''Memòria Flash'''. És un tipus de memòria que permet emmagatzemar el sistema operatiu i actualitzar-lo, podeu tenir més d’una imatge del sistema operatiu. Aquestes memòries es poden comparar amb els discs durs dels PC, la informació no desapareix quan desconnecteu l’encaminador.
*'''Memòria ROM (Read Only Memory, memòria només de lectura)'''. Conté el gestor d’inici de l’encaminador anomenat POST i el programa Bootstrap, i a més, una versió mínima del sistema operatiu de l’encaminador anomenada monitor de ROM o ROMMON.
*'''Interfície'''. Les interfícies són els mòduls que connecten l’encaminador amb els diferents tipus de medis i tecnologies que hi ha. Poden estar integrades a la placa o ser independents, les interfícies més habituals són les sèrie, les de consola o les Ethernet.
*'''Bus de dades'''. Disposen d’una sèrie de busos per unir la CPU amb les diferents interfícies, aquests busos tenen la funció de transferir dades.
*'''Indicadors LED (light-emitting diode o díode emissor de llum)'''. Els encaminadors disposen d’una sèrie d’indicadors lluminosos (LED) que pel color permeten saber l’estat de l’encaminador; per exemple, poden alertar d’un possible funcionament incorrecte. L’encaminador té LED a la part frontal (per facilitar-ne la visió i així indicar-ne l’estat en cada moment) i també a cada interfície (així es coneix al detall l’estat de cada interfície i si en una hi ha un problema concret es pot avisar). El nombre d’indicadors lluminosos i el seu significat pot variar depenent del model, per tant, sempre s’ha de revisar el manual del model amb què es treballa.

L’encaminador té uns quants indicadors i cadascun n’indica un aspecte. Hi ha indicadors per als aspectes següents:

*'''Color'''. Si el color del LED és verd indica que el funcionament d’aquest indicador és correcte, però si és taronja indica que hi ha un error.
*'''Potència (PWR)'''. Indica l’estat general de l’encaminador, si funciona bé o no. Per exemple, si està encès o rep correctament el corrent elèctric.
*'''Activitat'''. Mostra si l’encaminador està rebent o enviant dades. Hi ha models que ho tenen separat amb dos indicadors diferents.
*'''Memòria flash'''. Si l’encaminador disposa de memòria flaix i hi està treballant aquest indicador està encès, i alerta que en aquest moment no podríeu extreure la memòria flaix.
*'''Xarxa sense fils'''. Senyal que indica si l’encaminador està funcionant correctament com a punt d’accés a una xarxa sense fils. Lògicament aquest indicador tan sols és present en els encaminadors que estan habilitats com a punts d’accés.
*'''Interfícies'''. Per a cada una hi ha una sèrie d’indicadors per a les informacions següents:
**'''Estat'''. Indica si la interfície està connectada i està treballant.
**'''Velocitat de transmissió'''. Mostra la velocitat a què treballa la interfície.
**'''Mode de transmissió'''. Indica si la transmissió és dúplex o no.

Aquests són els indicadors (o LED) que habitualment hi ha en tots els encaminadors, però, com ja hem dit abans, segons el model d’encaminador poden variar.

Podeu observar els diferents dispositius interns d’un encaminador:

[[Fitxer:routing5.png|400px|center]]

==Classificació de les interfícies d'un encaminador==

Les interfícies més comuns en els encaminadors es poden classificar en tres grans blocs, d’acord amb el tipus de connexió i la funció que realitzen, són els següents:

*'''Interfícies LAN'''. Aquest tipus d’interfície permet connectar el vostre dispositiu a una xarxa LAN. Habitualment les connexions són FastEthernet, els connectors que utilitza són RJ-45 (registered jack).
*'''Consola/AUX'''. Aquests tipus d’interfície doten l’encaminador de ports serials asíncrons. Aquests ports s’utilitzen per configurar l’encaminador. Per fer-ho, cal connectar amb un emulador de terminal el cable que s’utilitza per a aquesta connexió: per un extrem és RJ45, i per l’altra, '''DB9''' ; el connector DB9 es connecta al port '''COM''' de l’ordinador, mentre que l’RJ45 es connecta a l’encaminador.

*'''Interfícies WAN'''. Les interfícies WAN permeten connectar-vos a xarxes d’àrea extensa, treballen en la capa 1 i 2 del model OSI, això vol dir que per configurar-les i fer-les servir heu de conèixer les diferents tecnologies i protocols amb què treballen. Les tecnologies WAN més comuns són:
**'''XDSI''' (Xarxa digital de serveis integrats),
**'''DSL''' (Digital Subscriber Line, línia digital d’abonat),
**'''Frame Relay o ATM''' (Asynchronous Transfer Mode, mode de transferència assíncron).
Quan un encaminador fa les seves funcions i és el punt de sortida de la xarxa connectat a una WAN, diem que actua com a '''DTE''' (Data terminal equipment, equip terminal de dades). Mentre que el proveïdor de serveis d’Internet proporciona un dispositiu mòdem o '''CSU/DSU''' (Channel Service Unit / Data service unit, Unitat de servei de canal / Dades de la unitat de servei) que fa les funcions d’accés i sincronització, s’anomena '''DCE''' (data circuit-terminating equipment, equip de terminació del circuit de dades).

En els simuladors o els entorns de proves quan es connecten dos encaminadors punt a punt amb connexions serials, un fa les funcions de DTE (normalment interfície serial 0) i l’altre actua com a punt de connexió del proveïdor de serveis d’Internet o DCE (habitualment interfície serial 1), i llavors ha de sincronitzar les comunicacions.

La majoria de les interfícies de xarxa tenen un o dos indicadors LED d'enllaç al costat de la interfície. Generalment, un LED verd indica una connexió correcta, mentre que un LED verd que parpelleja indica activitat de xarxa.

[[Fitxer:routing6.png|400px|center]]

Si la llum d'enllaç no està encesa, pot existir un problema amb el cable de xarxa o amb la xarxa pròpiament aquesta. En el port del switch on acaba la connexió també hi ha un indicador LED encès. Si un extrem no s'encén o cap ho fa, intenti amb un altre cable de xarxa.

==Funcions de l'encaminador==

Les funcions principals dels encaminadors que heu de tenir en compte són:
*Segmentació
*Commutació
*Determinació de ruta

La '''segmentació''' és una característica dels encaminadors que permet segmentar el trànsit d’una xarxa gran en diverses xarxes més petites. Això representa una gran millora del rendiment, ja que els paquets de difusió o broadcast no poden travessar l’encaminador, és a dir, es creen múltiples dominis de difusió broadcast. S’evita, així, l’arribada constant de paquets de difusió que s’envien des de qualsevol altre punt de la xarxa.

La '''commutació''' permet als encaminadors enviar els paquets de dades que reben a la interfície de sortida correcta. Per saber quina és la interfície on ha d’enviar les dades, l’encaminador es basa en la informació emmagatzemada en les taules d’encaminament. El paquet de dades, arriba a l’encaminador i s’hi atura el temps necessari perquè l’encaminador pugui llegir l’adreça de destinació i determinar quina és la ruta que ha de segui

'''Determinar per quina ruta''' s’ha d’enviar un paquet de dades depèn de molts factors. Si pensem en les xarxes de transports públics, quan volem anar a una zona geogràfica determinada ens cal escollir quina és la millor ruta de totes les possibles, això depèn de molts paràmetres que hem de tenir en compte, com poden ser el trànsit o la quantitat de transbords que hem de fer.

Els encaminadors tenen el mateix funcionament, determinen la ruta basant-se en paràmetres com l’amplada de banda de la línia, el nombre de salts que ha de fer un paquet de dades i els paràmetres de rendiment.

L’encaminament es pot fer de dues maneres, mitjançant '''rutes estàtiques''' que introdueix l’administrador o mitjançant '''rutes dinàmiques'''.

'''Procediment''':

El router usa la seva taula de routing per trobar la millor ruta per reexpedir un paquet. Quan el router rep un paquet, analitza l'adreça de destinació del paquet i usa la taula de routing per buscar la millor ruta cap a aquesta xarxa. La taula de routing també inclou la interfície que s'ha d'usar per reexpedir els paquets a cada xarxa coneguda. Quan es troba una coincidència, el router encapsula el paquet en la trama d'enllaç de dades de la interfície de sortida, i el paquet es reenvía cap a la destinació.

Un router pot rebre un paquet encapsulat en un tipus de trama d'enllaç de dades i reexpedir-ho per una interfície que usa un altre tipus de trama d'enllaç de dades. Per exemple, un router pot rebre un paquet en una interfície Ethernet, però ha de reexpedir-ho per una interfície configurada amb el protocol punt a punt (PPP). L'encapsulació d'enllaç de dades depèn del tipus d'interfície en el router i del tipus de mitjà al que es connecta. Les diferents tecnologies d'enllaç de dades a les quals es pot connectar un router inclouen Ethernet, PPP, Frame Relay, DSL, tecnologia de cable i tecnologia sense fil (802.11, Bluetooth).

[[Fitxer:routing7.png|400px|center]]

En aquest exemple, el router R1 rep el paquet encapsulat en una trama de Ethernet. Després de desencapsular el paquet, el R1 usa l'adreça IP de destinació del paquet per buscar una adreça de xarxa que coincideixi en la seva taula de routing. Després de trobar una adreça de xarxa de destinació en la taula de enrutamiento, R1 encapsula el paquet dins d'una trama PPP i reenvía el paquet a R2. El R2 realitza un procés similar.

[[Fitxer:routing8.png|400px|center]]

=Formes de connexió a l’encaminador per a la seva configuració inicial=

En general, els dispositius de xarxa i els usuaris finals es connecten a una xarxa mitjançant una connexió Ethernet per cable o una connexió sense fil.

[[Fitxer:routing10.png|400px|center]]

Els dispositius de Sucursal es connecten de la següent manera:

*Els recursos corporatius (és a dir, els servidors d'arxius i les impressores) es connecten als switches de capa 2 mitjançant cables Ethernet.
*Les computadores d'escriptori i els telèfons de veu sobre IP (VoIP) es connecten als switches de capa 2 mitjançant cables Ethernet.
*Les computadores portàtils i els smartphones es connecten de forma sense fil als punts d'accés sense fil (WAP).
*Els WAP es connecten als switches mitjançant cables Ethernet.
*Els switches de capa 2 es connecten a una interfície Ethernet en el router perimetral mitjançant cables Ethernet. Un router perimetral és un dispositiu que es troba en el perímetre o el límit d'una xarxa i crea rutes entre aquesta xarxa i una altra xarxa, per exemple, entre una LAN i una WAN.
*El router perimetral es connecta al proveïdor de serveis (SP) d'una WAN.
*El router perimetral també es connecta a un ISP per a propòsits de respatller.

Els dispositius del situat Central es connecten de la següent manera:

*Les computadores d'escriptori i els telèfons VoIP es connecten als switches de capa 2 mitjançant cables Ethernet.
*Els switches de capa 2 es connecten de forma redundant als switches multicapa de capa 3 amb cables Ethernet de fibra òptica (connexions ataronjades).
*Els switches multicapa de capa 3 es connecten a una interfície Ethernet en el router perimetral mitjançant cables Ethernet.
*El servidor del lloc web corporatiu es connecta a la interfície del router perimetral mitjançant un cable Ethernet.
*El router perimetral es connecta al SP d'una WAN.
*El router perimetral també es connecta a un ISP per a propòsits de backup.

== Procés d'inici d'un router ==

Quan s’inicia un encaminador arrenca un procés de comprovació dels seus dispositius físics interns i una càrrega de dades per tal que el sistema comenci a fer les funcions que té assignades. Heu de ser capaços d’identificar les diferents fases en l’arrencada d’un encaminador i les seves funcions.

*'''Fase post'''. Es fa un diagnòstic d’engegada, s’executen programes de comprovació per als diferents dispositius interns de l’encaminador.
*'''Fase d’arrencada (bootstrap)'''. El bootstrap s’encarrega d’executar instruccions per tal d’inicialitzar l’IOS.
*'''Fase de càrrega de l’IOS''' (internetwork operating system, sistema operatiu d’interconnexió). El sistema operatiu pot residir en diverses ubicacions, normalment està en la memòria Flash o també pot estar disponible en un servidor TFTP (trivial file transfer protocol, protocol de transferència d’arxius trivial) en xarxa. Un cop se’n determina la ubicació es fa la càrrega del sistema operatiu en la memòria RAM. Un cop finalitzada la instal·lació del sistema operatiu, aquest mostra pel terminal de consola un llistat dels dispositius maquinari i programari disponibles.
*'''Fase de càrrega de l’arxiu configuració'''. Els arxius de configuració d’inici resideixen en la NVRAM, aquests s’encarreguen de configurar totes les interfícies i les taules d’encaminament i/o resolució de noms. Un cop carregat l’IOS es carrega en memòria l’arxiu de configuració. Si l’arxiu no està disponible es carrega des d’un servidor TFTP o mitjançant la connexió de consola.

Quan l’encaminador ha acabat la seqüència d’inici, permet modificar la configuració resident de diferents maneres:
*podeu connectar-vos pel port de consola mitjançant un emulador de terminal,
*per una interfície Ethernet amb l’ús de qualsevol navegador d’Internet
*amb aplicacions d’administració com Telnet.

=Comandaments de l’encaminador.=

En configurar un switch o un router Cisco, primer s'han de realitzar les següents tasques bàsiques:

*'''Assignar un nom''' al dispositiu: per distingir-ho d'altres routers.
*'''Protegir l'accés''' d'administració: per protegir l'accés a EXEC privilegiat, a EXEC d'usuari i l'accés per Telnet, i xifrar les contrasenyes amb el màxim nivell.
*'''Configurar un avís''': per proporcionar notificacions legals d'accés no autoritzat.

[[Fitxer:routing11.png|400px|center]]

Els routers admeten xarxes LAN i WAN, i poden interconnectar diferents tipus de xarxes; per tant, admeten molts tipus d'interfícies. Per exemple, els ISR G2 tenen una o dues interfícies Gigabit Ethernet integrades i ranures per a targetes d'interfície WAN d'alta velocitat ('''HWIC''') per admetre altres tipus d'interfícies de xarxa, incloses les interfícies serials, DSL i de cable.

Perquè una interfície estigui disponible, ha de complir els següents requisits:

*Si s'utilitza IPv4, s'ha de configurar la interfície amb una adreça i una màscara de subxarxa: usa el comando de configuració d'interfície ''' ip address ''adreça-ip màscara-de-subxarxa''.'''
*Activar la interfície: les interfícies LAN i WAN no estan activades ('''shutdown''') de manera predeterminada. Per habilitar una interfície, aquesta s'ha d'activar mitjançant el comando '''no shutdown'''. (Això és similar a l'encès de la interfície). La interfície també ha d'estar connectada a un altre dispositiu (un hub, un switch o un altre router) perquè la capa física estigui activa.

[[Fitxer:routing12.png|400px|center]]

Segons el tipus d'interfície, és possible que es requereixin paràmetres addicionals. Per exemple, a l'entorn del laboratori, la interfície serial que es connecta a l'extrem del cable serial retolat DCE s'ha de configurar amb el comando '''clock rate'''.

[[Fitxer:routing13.png|400px|center]]

== Configuració IPv6 ==

La configuració d'una interfície IPv6 és similar a la configuració d'una interfície per IPv4. La majoria dels comandos de configuració i verificació de IPv6 del IOS de Cisco són molt similars als seus equivalents de IPv4. En molts casos, l'única diferència és l'ús de '''ipv6''' en lloc de '''ip''' en els comandos.

S'ha de realitzar el següent amb la interfície IPv6:

*'''Configurar la interfície''' amb una màscara de subxarxa i una adreça IPv6: usa el comando de configuració d'interfície '''ipv6 address adreça-ipv6/longitud-prefixo [link-local | eui-64]'''.
*'''Activar la interfície''': la interfície s'ha d'activar mitjançant el comando '''no shutdown'''.

Una interfície pot generar la seva pròpia adreça link-local de IPv6 sense tenir una adreça de unidifusión global mitjançant el comando de configuració d'interfície '''ipv6 enable'''.

[[Fitxer:routing14.png|400px|center]]

Les interfícies IPv6 generalment tenen més d'una adreça IPv6. Com a mínim, els dispositius IPv6 han de tenir una adreça link-local de IPv6, però també és molt probable que tinguin una adreça de unidifusión global de IPv6. IPv6 també admet la capacitat que una interfície tingui diverses adreces de unidifusión global de IPv6 de la mateixa subxarxa. Els següents comandos es poden usar per crear, de forma estàtica, una adreça de unidifusión global o link-local de IPv6:

*'''ipv6 address dirección-ipv6 / longitud-prefijo''': crea una adreça de unidifusión global de IPv6 segons l'especificat.
*'''ipv6 address dirección-ipv6 / longitud-prefijo eui-64''': configura una adreça de unidifusión global de IPv6 amb un identificador d'interfície (ANEU) en els 64 bits de baix ordre de l'adreça IPv6 mitjançant el procés EUI-64.
*'''ipv6 address dirección-ipv6 / longitud-prefijo Link-local''': configura una dirección link-local estática en la interfaz que se usa en lugar de la dirección link-local que se configura automáticamente cuando se asigna la dirección de unidifusión global de IPv6 a la interfaz, o cuando se habilita con el comando de interfaz '''ipv6 enable'''. Recuerda que el comando de interfaz '''ipv6 enable''' se usa para crear de forma automática una dirección link-local de IPv6, así se haya asignado una dirección de unidifusión global de IPv6 o no.

Un exemple de configuració de les interfícies d’un encaminador amb aquesta versió seria un encaminador amb les interfícies FastEhternet 0/0 i FastEthernet 0/1, en què per a la interfície FastEthernet 0/0 es vol assignar una configuració automàtica, i a la FastEthernet1/1 s’assigna l’adreça 1001:db8:ff:10::1. Es fa:
<pre>
Router(config)#interface FastEhternet 0/0
Router(config-if)#ipv6 enable
Router(config-if)#ipv6 address autoconfig
Router(config-if)# no shutdown
Router(config-if)#interface FastEthernet 0/1
Router(config-if)# ipv6 address 1001:db8:ff:10::1/112
Router(config-if)# no shutdown
</pre>

==Configuració de interfícies en sèrie==

La connexió d’un encaminador a un altre encaminador en els simuladors o en els laboratoris es fa mitjançant les interfícies en sèrie connectant un cable anomenat '''DTE-DCE'''. Un dels encaminadors fa les funcions de DTE (interfície en sèrie 0) o equip terminal de dades, i l’altre fa les funcions de DCE (interfície en sèrie 1) o equip terminal del circuit de dades, emulant el dispositiu que us proporciona el proveïdor d’Internet.

Els encaminadors han de sincronitzar la transferència de dades a la mateixa velocitat, per això un s’encarrega de gestionar aquesta transferència establint la velocitat de transmissió. Per configurar quina serà la velocitat de transmissió que marcarà es fa servir l’ordre '''clock rate velocitat'''. L’encaminador que gestiona la transferència i determina la velocitat de transmissió s’anomena '''DCE'''.

Per configurar la interfície en sèrie heu de seguir els passos següents:
*Accedir a la interfície: Router(config)#interface serial 0.
*Configurar la IP i la màscara de xarxa per a la interfície: Router(config-if)# ip address 80.1.1.1 255.0.0.0.
*Configurar la velocitat de transmissió (en cas que l’encaminador faci les funcions de DCE): Router(config-if)# clock rate 56000.
*Activar la interfície: Router(config-if)# No shutdown.
*Sortir de la interfície: Router(config-if)# exit.
<pre>
Router>enable
Router#configure terminal
Enter configuration commands, one per line. End with CNTL/Z.
Router(config)#interface serial 2/0
Router(config-if)#ip address 80.1.1.1 255.0.0.0
Router(config-if)#clock rate 56000
Router(config-if)#no shutdown
</pre>

==Configuració de interfícies sense fils==

Hi ha encaminadors que també estan dotats d’una antena, interfície, per poder-se comunicar sense fils. Aleshores també s’ha de configurar aquesta antena, la seva adreça IP i també les dades corresponents a una xarxa sense fil (WLAN), com el nom de la xarxa, la contrasenya d’accés, etc.

Per configurar-ho els passos a seguir són les següents:

*Crear la xarxa WLAN, mitjançant l’ordre '''dot11 ssid'''. Usant '''dot11 ssid nom_xarxa''', en què el nom_xarxa identifica la xarxa sense fil. S’executa des del mode de configuració global. En crear-la també s’accedeix al mode de configuració ssid. En aquest mode podreu configurar les dades generals d’aquesta xarxa.

*Un cop sou dins del mode de configuració ssid s’ha de definir '''el mètode d’autenticació'''. Del mètode d’autenticació s’ha de definir quin algoritme de seguretat usa i les característiques de l’algoritme. Per exemple, per configurar l’algoritme de seguretat WPA, primer es defineix què usa aquest algoritme amb l’ordre '''authentication key-management wpa '''i després l’assignació d’una contrasenya amb l’ordre '''wpa-psk'''. El seu ús és: .
<pre>
wpa - pskascii|hexcontrasenya
</pre>

*Configurar l’adreça IP d’aquest punt d’accés. Això es fa des del mode de configuració d’interfície. Per accedir-hi també s’ha d’executar l’ordre '''interface''', però en aquest cas la interfície és identificada per '''dot11Radio'''. Per tant, l’ordre és '''interface dot11Radio 0/1/0'''. Un cop situats en el mode interfície s’assigna l’adreça IP de la mateixa manera que en les xarxes amb fils, mitjançant l’ordre '''ip address'''.

*Després de configurar l’adreça IP, s’assigna aquesta interfície a la xarxa sense fil que s’ha creat abans. Això es fa amb l’ordre '''ssid nom_xarxa'''.

==Inici de l'encaminador: ROMMON==

El monitor de ROM permet restaurar l’IOS, és un sistema operatiu amb un conjunt d’ordres mínim. S’ubica en la memòria ROM, per accedir a aquest mode disposem de la combinació de tecles, que cal pitjar quan està arrencant l’encaminador.

El monitor de ROM o '''ROMMON''' és una versió mínima del sistema operatiu amb un conjunt de funcions limitades, està ubicat en la memòria ROM i no es pot modificar o actualitzar, per fer-ho caldria incorporar un altre ROM diferent a la placa base de l’encaminador. Aquest mode de treball us permet, bàsicament, fer les funcions següents:
*Restaurar la contrasenya.
*Modificar el registre de configuració.
*Gestionar la seqüència d’inici de l’encaminador.
*Restaurar còpies de seguretat de l’IOS amb TFTP.
*Restaurar còpies de seguretat de l’IOS amb Xmodem.

El ROMMON s’executa automàticament quan l’encaminador no troba cap configuració correcta en la memòria Flash. També podeu interrompre el procés d’arrencada de l’encaminador per accedir al ROMMON amb la combinació de tecles '''ctrl+pause'''.

En el cas de voler-ho fer des del simulador''' Packet Tracer '''la combinació de tecles és '''ctrl+c'''.

Des del ROMMON es pot modificar el registre de configuració amb l’ordre '''confreg valor'''. El registre és un valor que s’emmagatzema en la NVRAM, té una grandària de 16 bits i es representa en format hexadecimal. La funció '''confreg''' principal del registre és indicar l’ordre de càrrega de l’IOS, aquesta ordre depèn del valor que tingueu emmagatzemat, per modificar la seqüència només cal variar els darrers quatre bits del registre de configuració. El valor per defecte sempre és '''0x2102'''.

[[Fitxer:routing15.png|center]]

===Recuperació de contrasenyes===
Una vegada observeu que no teniu la contrasenya del mode privilegiat, executeu l’ordre '''show version''' per poder recuperar el valor del registre. L’obteniu en la darrera línia que mostra l’ordre, concretament '''Configuration register is 0x2102'''.

Reinicieu l’encaminador, i amb la combinació de tecles '''control+pause''' accediu al ROMMON.
<pre>
Router>reset
Self decompressing the image :
############
monitor: command "boot" aborted due to user interrupt
rommon 1 > confreg 0x2142
rommon 2 > reset
</pre>
Amb l’ordre '''confreg 0x2142''' s’inicia l’encaminador sense carregar l’arxiu de configuració.
Us apareix l’assistent de configuració del sistema, el podeu cancel·lar i tornar a fer una configuració. Llavors podeu consultar una còpia del fitxer startup-config per veure la contrasenya sense xifrar i canviar-la per posar-ne una de nova que coneixeu vosaltres.
<pre>
Router>
Router>enable
Router#copy startup-config running-config
Destination filename [running-config]?

%SYS-5-CONFIG_I: Configured from console by console
</pre>
Ja podeu donar els nous valors de les contrasenyes des del '''mode privilegiat''' i l’ordre '''enable'''.
Podeu també fixar una nova contrasenya per l’accés per consola mitjançant l’ordre '''password''' des del mode consola.

Configureu que a l’iniciar l’encaminador carregueu el regitre actual, mitjançant l’ordre '''config-register 0×2102''' i feu una còpia de la configuració actual com a configuració d’inici de l’encaminador. Tan sols us queda reiniciar l’encaminador.
<pre>
Router(config)#config-register 0x2102
Router(config)#exit
Router#copy running-config startup-config
Destination filename [startup-config]?
Building configuration...
[OK]
Router#reload
</pre>

==Servidor TFTP==

El servei de TFTP ens permet disposar de còpies de seguretat per tal de recuperar una imatge de l’IOS o d’un arxiu de configuració.
Un cop l’encaminador s’ha iniciat i heu realitzat les configuracions necessàries, heu de ser capaços de poder fer còpies de seguretat, per això necessiteu un equip de la xarxa que tingui instal·lat el servei de TFTP
En el cas de l’Ubuntu, podem trobar el paquet '''tftpd-hpa'''.

<pre>
sudo apt-get install tftpd-hpa
</pre>

Un cop instal·lat només mancaria configurar-lo, per fer-ho heu d’editar el fitxer '''/etc/default/tftpd-hpa''' i podeu donar els valors als paràmetres de configuració. Els més importants són:
*'''tftp_directory''', que correspon al directori en què posarem o rebrem els fitxers a intercanviar amb l’encaminador.
*'''run_daemon''', que pot tenir els valors “yes” o “no”. Indiquem si s’ha d’executar com a procés dimoni i, per tant, sempre en execució.

<pre>
# cat /etc/default/tftpd-hpa

TFTP_USERNAME="tftp"
TFTP_DIRECTORY="/var/lib/tftpboot"
TFTP_ADDRESS="0.0.0.0:69"
TFTP_OPTIONS="–secure"
RUN_DAEMON="yes"

</pre>

Exemple d'una còpia de l'IOS:
<pre>
barcelona#sh flash

System flash directory:
File Length Name/status
3 33591768 c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin
2 28282 sigdef-category.xml
1 227537 sigdef-default.xml
[33847587 bytes used, 30168797 available, 64016384 total]
63488K bytes of processor board System flash (Read/Write)

barcelona#copy flash tftp
Source filename []? c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin
Address or name of remote host []? 192.168.0.99
Destination filename [c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin]? c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin-copia

Writing c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin...!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
[OK - 33591768 bytes]

33591768 bytes copied in 2.047 secs (16410000 bytes/sec)
barcelona#
</pre>

Exemple d'actualització d'un IOS:
<pre>
barcelona>enable
barcelona#copy tftp flash
Address or name of remote host []? 192.168.0.99
Source filename []? c2600-i-mz.121-14.bin
Destination filename []? c2600-i-mz.121-14.bin
Accessing tftp://192.168.0.99/c2600-i-mz.121-14.bin...

Erase flash: before copying? [confirm] y

Erasing the flash filesystem will remove all files! Continue? [confirm] y

Erasing device... eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee

Erase of flash: complete
Loading c2600-i-mz.121-14.bin from 192.168.0.199 : !!!!!
!!!
[OK - 3802992/7605248 bytes]

Verifying checksum... OK (0x1ABC)
3802992 bytes copied in 58.236 secs (65568 bytes/sec)
</pre>

Exemple de restauració amb RONMON via TFTP:
<pre>
Self decompressing the image :
#########
monitor: command "boot" aborted due to user interrupt
rommon 1 > IP_ADDRESS=192.168.0.1
rommon 3 > IP_SUBNET_MASK=255.255.255.0
rommon 4 > DEFAULT_GATEWAY=192.168.0.1
rommon 5 > TFTP_SERVER=192.168.0.99
rommon 6 > TFTP_FILE=c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin
rommon 7 > set
DEFAULT_GATEWAY=192.168.0.1
IP_ADDRESS=192.168.0.1
IP_SUBNET_MASK=255.255.255.0
PS1=rommon ! >
TFTP_FILE=c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin
TFTP_SERVER=192.168.0.99
rommon 8 > tftpdnld

IP_ADDRESS: 192.168.0.1
IP_SUBNET_MASK: 255.255.255.0
DEFAULT_GATEWAY: 192.168.0.1
TFTP_SERVER: 192.168.0.99
TFTP_FILE: c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin
Invoke this command for disaster recovery only.
WARNING: all existing data in all partitions on flash will be lost!

Do you wish to continue? y/n: [n]: y
Receiving c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin from 192.168.0.99 !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

File reception completed.
Copying file c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin to flash.
</pre>

=Configuració de l’encaminament estàtic.=
L’encaminament IP és una de les funcions fonamentals que els dispositius encaminadors han de fer. Consisteix fonamentalment a determinar quina és la ruta que ha de seguir un paquet de dades d’un host d’origen fins a un host de destinació basant-se en factors com poden ser els següents:
*Nombre de salts de l’origen a la destinació
*Amplada de banda de la línia
*Nombre d’usuaris connectats
*Prioritats
Aquests factors o paràmetres són la base per seleccionar quina és la millor mètrica per arribar a una xarxa determinada. La mètrica normalment és un valor numèric que es genera de diferents maneres depenent dels protocols d’encaminament dinàmic que s’utilitzen. Basant-se en aquest paràmetre s’actualitza la taula d’encaminament.
L’encaminament es pot fer de dues maneres, amb rutes estàtiques o dinàmiques.

Les '''rutes estàtiques''' són aquelles que l’administrador introdueix en els encaminadors manualment, això comporta que s’hagi de tenir un profund coneixement de la xarxa que s’esta configurant, a més és un sistema que no varia amb el temps i no s’actualitzen les taules d’encaminament d’una manera automàtica quan hi ha modificacions en la xarxa.
Es pot definir una ruta estàtica quan es vol que els clients accedeixin a una xarxa que no està directament connectada a l’encaminador, també permet definir una ruta concreta, de totes les possibles, a una destinació.

Per poder veure la taula d’encaminament d’un encaminador tenim l’ordre '''show ip route''', aquesta ordre mostra les xarxes que estan directament connectades a l’encaminador mitjançant les seves interfícies, les podem identificar per la lletra C. També mostra com s’han generat la resta de rutes. A continuació veieu un exemple de l’ús d’aquesta ordre.

<pre>
barcelona>enable
barcelona#configure terminal
Enter configuration commands, one per line. End with CNTL/Z.
barcelona(config)#interface FastEthernet 0/0
barcelona(config-if)#ip address 192.168.0.1 255.255.255.0
barcelona(config-if)#no shutdown
barcelona(config-if)#exit
barcelona(config)#exit
barcelona#
%SYS-5-CONFIG_I: Configured from console by console

barcelona#show ip route
Codes: C - connected, S - static, I - IGRP, R - RIP, M - mobile, B - BGP
D - EIGRP, EX - EIGRP external, O - OSPF, IA - OSPF inter area
N1 - OSPF NSSA external type 1, N2 - OSPF NSSA external type 2
E1 - OSPF external type 1, E2 - OSPF external type 2, E - EGP
i - IS-IS, L1 - IS-IS level-1, L2 - IS-IS level-2, ia - IS-IS inter area
* - candidate default, U - per-user static route, o - ODR
P - periodic downloaded static route

Gateway of last resort is not set

C 192.168.0.0/24 is directly connected, FastEthernet0/0
barcelona#
</pre>
Les rutes estàtiques s’introdueixen en el sistema amb l’ordre '''ip route''' des del mode de configuració global, l’estructura de l’ordre és:
<pre>
ip route identificador_de_xarxa màscara porta_d'enllaç distància_administrativa
</pre>

*'''Identificador de xarxa'''. Identifica una xarxa que no tenim directament connectada a l’encaminador.
*'''Màscara'''. S’ha d’especificar la màscara de la xarxa de destinació.
*'''Porta d’enllaç o interfície local'''. Aquest paràmetre pot tenir dos valors diferents, pot ser l’adreça de la interfície de l’encaminador següent que dóna accés a la xarxa o la interfície local de l’encaminador per on surt el paquet de dades. En general és millor indicar l’adreça de la interfície del següent encaminador.
*'''Distància administrativa'''. Aquest és un valor opcional, es pot representar amb un nombre comprès entre 0 i 255. En cas de tenir més d’una ruta per accedir a la mateixa xarxa els paquets de dades utilitzen la que té una distància administrativa més baixa. Aquest valor indica la fiabilitat de la ruta, no vol indicar el mateix que la mètrica, recordeu que la mètrica permet únicament generar la ruta en la taula.

'''La distància administrativa indica la fiabilitat de la ruta i la seva prioritat'''. Com més petita millor. Per exemple, les xarxes directament connectades tenen una distància administrativa 0, mentre que les rutes estàtiques tenen com a valor 1, si en una taula hi ha dues rutes que apunten la mateixa destinació se seleccionà la que tingui la distància administrativa més petita.

Quan l’accés a múltiples xarxes es fa per una mateixa porta d’enllaç es pot:
*Introduir una ruta estàtica per a cada xarxa.
*Configurar una ruta per defecte per a tota la resta de destinacions amb un camí comú. Quan s’examina la taula d’encaminament si la xarxa de destinació té una ruta estàtica pròpia s’utilitza la ruta estàtica. Sinó, farà servir la ruta per defecte.

==Rutes per defecte==
Les rutes per defecte permeten substituir totes les rutes estàtiques que tenen una mateixa porta d’enllaç (però únicament es pot especificar una vegada), això implica una tasca administrativa inferior que si s’han d’especificar cadascuna de les rutes.

Per configurar una ruta per defecte s’utilitza l’ordre '''ip route''' amb l’identificador de xarxa amb el valor '''0.0.0.0''' i la màscara amb el valor '''0.0.0.0''', aquests valors indiquen qualsevol destinació amb qualsevol màscara.

[[Fitxer:routing16.png|400px|center]]

Podem observar que en l’encaminador Mad, en lloc de crear una ruta estàtica per a cada xarxa, afegeix una única ruta per defecte per a qualsevol trànsit. L’accés a les xarxes 10.0.0.0 i 11.0.0.0 es fa amb aquesta ruta i qualsevol paquet de dades s’envia a l’encaminador 192.168.1.2.

<h2>Routing Flotant en Cisco</h2>

<h3>Què és el Routing Flotant?</h3>
<p>El <strong>routing flotant</strong> és una tècnica utilitzada per gestionar les rutes d’un router en cas de fallada d'una ruta primària. Aquesta tècnica es basa en l'assignació de mètriques més altes a les rutes alternatives, de manera que aquestes només s’utilitzin quan la ruta principal no estigui disponible. És una forma de proporcionar redundància i alta disponibilitat a la xarxa.</p>

<h3>Configuració del Routing Flotant en un dispositiu Cisco</h3>
<p>Per configurar el routing flotant, es fa servir el protocol de routing dinàmic (com OSPF o EIGRP) i es modifica la mètrica d'una ruta d'espera (backup) perquè sigui més alta que la ruta principal.</p>

<h4>Passos de configuració:</h4>
<ol>
<li>Accedeix al mode de configuració global del router.</li>
<li>Configura les rutes primàries amb una mètrica baixa per assegurar que siguin preferides.</li>
<li>Configura les rutes alternatives (flotants) amb una mètrica més alta per assegurar que només es facin servir en cas de fallada de la ruta primària.</li>
</ol>

<h4>Exemple de configuració:</h4>
<pre>Router> enable
Router# configure terminal

! Configurar la ruta primària (preferida) amb una mètrica baixa
Router(config)# ip route 10.0.0.0 255.255.255.0 192.168.1.1

! Configurar la ruta flotant amb una mètrica més alta
Router(config)# ip route 10.0.0.0 255.255.255.0 192.168.2.1 250

! Guardar la configuració
Router# write memory</pre>

<h4>Explicació de la comanda:</h4>
<ul>
<li><code>ip route 10.0.0.0 255.255.255.0 192.168.1.1</code>: Aquesta comanda configura la ruta primària per arribar a la xarxa <code>10.0.0.0/24</code> a través del gateway <code>192.168.1.1</code>.</li>
<li><code>ip route 10.0.0.0 255.255.255.0 192.168.2.1 250</code>: Aquesta comanda configura una ruta flotant cap a la mateixa xarxa, però amb una mètrica més alta (250), que només s'utilitzarà si la ruta principal falla.</li>
</ul>

<h4>Verificació:</h4>
<p>Un cop configurades les rutes, pots verificar que el routing flotant està funcionant correctament amb les següents comandes:</p>
<pre>Router# show ip route
Router# show ip route 10.0.0.0</pre>

=Configuració de l'encaminador com a servidor DHCP=

Un servidor DHCP serveix per poder assignar la configuració TCP/IP dinàmicament als ordinadors connectats a la seva xarxa.

Els encaminadors, alguns models d’aquests, també poden funcionar com a servidors DHCP i acaben fent dues funcions en la xarxa (encaminen i assignen la configuració TCP/IP).

Per fer-ho el primer pas és crear un magatzem d’adreces i posteriorment configurar els paràmetres del servei DHCP. Per crear el magatzem és fa servir l’ordre '''ip dhcp pool nom_magatzem''' des del mode de configuració global.

En executar aquesta ordre s’entra en el mode de configuració de DHCP , '''Router(dhcp-config)#''', que permet executar tota una sèrie d’ordres que configuren els paràmetres del servei.

[[Fitxer:routing17.png|center]]

Pot ser que hi hagi adreces que no es poden oferir, ja que hi ha dispositius que han de tenir una IP fixa.

Per fer-ho hi ha l’ordre '''ip dhcp excluded -address direccio_inicial [direccio_final]''', que s’executa des del mode de configuració global. Per exemple, es poden oferir adreces de la xarxa 192.168.15.0 però les vint primeres estan reservades per a impresores, servidors d’FTP i servidors web entre altres; per no fer servir aquestes adreces s’ha d’executar l’ordre següent:
<pre>
Router(config)#ip dhcp excluded-address 192.168.15.1 192.168.15.20
</pre>

Podeu fer la comprovació des del servidor DHCP de les IPs donades mitjançant l’ordre '''show ip dhcp binding''', que s’executa des del mode privilegiat. Vegeu l’execució de l’ordre:
<pre>
dhcpserver#show ip dhcp binding
IP address Client-ID/ Lease expiration Type
Hardware address
192.168.20.2 0090.0CE5.5511 -- Automatic
192.168.20.3 0000.0C15.6C72 -- Automatic
</pre>

<h1>DHCP Relay</h1>

<h2>Què és el DHCP Relay?</h2>
<p>El <strong>DHCP Relay</strong> és una funcionalitat que permet als clients d'una xarxa local obtenir configuracions d'un servidor DHCP que es troba en una xarxa diferent. Això s'aconsegueix reenviant els missatges DHCP entre el client i el servidor a través d'un dispositiu intermediari, com un router o un switch configurat per actuar com a agent de retransmissió (Relay Agent).</p>

<h2>Configuració de DHCP Relay en un dispositiu Cisco</h2>
<p>Per configurar el DHCP Relay en un router o switch Cisco, s'utilitza la comanda <code>ip helper-address</code> a la interfície que rep les sol·licituds DHCP dels clients.</p>

<h3>Passos de configuració:</h3>
<ol>
<li>Accedeix al mode de configuració global del dispositiu.</li>
<li>Entra a la interfície on es reben les sol·licituds DHCP dels clients.</li>
<li>Configura l'adreça del servidor DHCP amb la comanda <code>ip helper-address</code>.</li>
</ol>

<h3>Exemple de configuració:</h3>
<pre>Router> enable
Router# configure terminal

! Accedir a la interfície on es reben les sol·licituds DHCP
Router(config)# interface GigabitEthernet0/1

! Configurar l'adreça IP del servidor DHCP
Router(config-if)# ip helper-address 192.168.1.1

! Sortir del mode de configuració de la interfície
Router(config-if)# exit

! Guardar la configuració
Router# write memory</pre>

<h3>Explicació de la comanda:</h3>
<ul>
<li><code>ip helper-address 192.168.1.1</code>: Aquesta comanda indica al dispositiu que reenvii les sol·licituds DHCP cap al servidor amb l'adreça IP <code>192.168.1.1</code>.</li>
<li>El router converteix els missatges de broadcast enviats pels clients DHCP en missatges unicast dirigits al servidor DHCP especificat.</li>
</ul>

RA4 - Configuració i administració de routers

2025-01-13T16:18:54Z

Lostiz: Es crea la pàgina amb «La comunicació entre xarxes no seria possible sense un router que determini la millor ruta cap a la destinació i que reexpedeixi el tràfic al router següent en aqu...».

La comunicació entre xarxes no seria possible sense un router que determini la millor ruta cap a la destinació i que reexpedeixi el tràfic al router següent en aquesta ruta. El router és responsable del encaminament del tràfic entre xarxes.

[[Fitxer:routing1.png|400px|center]]

Quan un paquet arriba a una interfície del router utilitza la taula de routing per determinar com arribar a la xarxa de destinació. La destinació d'un paquet IP pot ser un servidor web a un altre país o un servidor de correu electrònic a la xarxa d'àrea local. És responsabilitat dels routers lliurar aquests paquets de forma eficaç. L'efectivitat de les comunicacions de internetwork depèn, en gran manera, de la capacitat dels routers de reexpedir paquets de la manera més eficient possible.

=Els encaminadors a les LAN i a les WAN.=

Una WAN (Wide Area Network, xarxa d’àrea estesa) és una xarxa de comunicació de dades que permet transportar informació entre diferents àrees geogràfiques mitjançant l’ús de dispositius intermedis, els quals proporcionaran la tecnologia i els medis necessaris. La diferència principal respecte d’una xarxa d’àrea local, LAN (Local Area Network) és que aquesta xarxa connecta dispositius dins una àrea geogràfica delimitada (per exemple, un edifici).
Per interconnectar els dispositius d’una LAN utilitzeu repetidors o commutadors mentre que en una WAN utilitzeu habitualment els encaminadors.

[[Fitxer:routing2.png|400px|center]]

Un encaminador, també conegut com router, és un dispositiu que permet connectar diferents xarxes, té una estructura interna semblant a un ordinador: disposa de memòria, interfícies d’entrada i sortida, CPU (Central Processing Unit, unitat central de procés) i un sistema operatiu.

Bàsicament, els routers són computadores especialitzades. Aquests requereixen una CPU i una memòria per emmagatzemar dades de forma temporal i permanent a fi d'executar les instruccions del sistema operatiu, com la inicialització del sistema, les funcions de routing i de switching.

[[Fitxer:routing3.png|400px|center]]

*'''Memòria d'accés aleatori (RAM)''': proporciona emmagatzematge temporal per a una varietat d'aplicacions i processos, entre ells, el IOS en execució, l'arxiu de configuració en execució, les diverses taules (és a dir, la taula de routing IP, la taula ARP de Ethernet) i els búferes per al processament de paquets. Es diu que la RAM és volàtil perquè perd el seu contingut quan s'apaga el dispositiu.
*'''Memòria de solament lectura (ROM)''': proporciona emmagatzematge permanent per a les instruccions d'arrencada, el programari de diagnòstic bàsic i un IOS limitat en cas que el router no pugui carregar el IOS amb totes les funcions. La ROM consisteix en un firmware i es diu que és no volàtil, a causa que no perd el contingut quan s'apaga el dispositiu.
*'''Memòria d'accés aleatori no volàtil (NVRAM)''': proporciona emmagatzematge permanent per a l'arxiu de configuració d'inici (startup-config). La NVRAM és no volàtil i no perd el contingut quan s'apaga el dispositiu.
*'''Flash''': proporciona emmagatzematge permanent pel IOS i altres arxius relacionats amb el sistema. El IOS es copia de la memòria flaix a la RAM durant el procés d'arrencada. La memòria flash és no volàtil i no perd el contingut quan s'apaga el dispositiu.

A diferència de les computadores, els routers no tenen adaptadors de video o de targeta de so. En canvi, els routers compten amb targetes d'interfície de xarxa i ports especialitzats per interconnectar els dispositius a altres xarxes.

[[Fitxer:routing4.png|400px|center]]

=Components de l’encaminador=

El coneixement dels components de l’encaminador permet determinar com es configura i com es fa la càrrega del sistema operatiu, com treballa internament i on es carreguen les taules d’adreces i els arxius de configuració.

*'''CPU'''. La unitat central de procés és un microprocessador, executa les instruccions del sistema operatiu, s’encarrega de la gestió de les diferents taules d’encaminament i controla totes les comunicacions de les interfícies.
*'''Memòria RAM (Random Access Memory, memòria d’accés aleatori)'''. La memòria RAM emmagatzema l’arxiu de configuració actiu denominat running-config, les taules de resolució d’adreces ARP i les taules d’encaminament. A més, fa les funcions d’emmagatzematge dels paquets de dades mentre es decideix la millor ruta d’encaminament. Quan apagueu l’encaminador es perd tot el contingut de l’arxiu running-config. No requereixen una mida tan gran com els del PC, normalment solen tenir una mida de 256 MB, 512 MB, 1 GB o 2 GB, depen del model i la versió del IOS, hi ha versions que la limiten a un màxim de 2 GB.
*'''Memòria NVRAM (Non Volatil Random Access Memory, memòria d’accés aleatori no volàtil)'''. Aquesta memòria emmagatzema l’arxiu de configuració d’inici anomenat startup-config, encara que apagueu l’encaminador aquesta informació es manté intacte. És una memòria molt petita, que pot tenir mides depenent del model habitualment està entre 256 Mb i 8 GB.
*'''Memòria Flash'''. És un tipus de memòria que permet emmagatzemar el sistema operatiu i actualitzar-lo, podeu tenir més d’una imatge del sistema operatiu. Aquestes memòries es poden comparar amb els discs durs dels PC, la informació no desapareix quan desconnecteu l’encaminador.
*'''Memòria ROM (Read Only Memory, memòria només de lectura)'''. Conté el gestor d’inici de l’encaminador anomenat POST i el programa Bootstrap, i a més, una versió mínima del sistema operatiu de l’encaminador anomenada monitor de ROM o ROMMON.
*'''Interfície'''. Les interfícies són els mòduls que connecten l’encaminador amb els diferents tipus de medis i tecnologies que hi ha. Poden estar integrades a la placa o ser independents, les interfícies més habituals són les sèrie, les de consola o les Ethernet.
*'''Bus de dades'''. Disposen d’una sèrie de busos per unir la CPU amb les diferents interfícies, aquests busos tenen la funció de transferir dades.
*'''Indicadors LED (light-emitting diode o díode emissor de llum)'''. Els encaminadors disposen d’una sèrie d’indicadors lluminosos (LED) que pel color permeten saber l’estat de l’encaminador; per exemple, poden alertar d’un possible funcionament incorrecte. L’encaminador té LED a la part frontal (per facilitar-ne la visió i així indicar-ne l’estat en cada moment) i també a cada interfície (així es coneix al detall l’estat de cada interfície i si en una hi ha un problema concret es pot avisar). El nombre d’indicadors lluminosos i el seu significat pot variar depenent del model, per tant, sempre s’ha de revisar el manual del model amb què es treballa.

L’encaminador té uns quants indicadors i cadascun n’indica un aspecte. Hi ha indicadors per als aspectes següents:

*'''Color'''. Si el color del LED és verd indica que el funcionament d’aquest indicador és correcte, però si és taronja indica que hi ha un error.
*'''Potència (PWR)'''. Indica l’estat general de l’encaminador, si funciona bé o no. Per exemple, si està encès o rep correctament el corrent elèctric.
*'''Activitat'''. Mostra si l’encaminador està rebent o enviant dades. Hi ha models que ho tenen separat amb dos indicadors diferents.
*'''Memòria flash'''. Si l’encaminador disposa de memòria flaix i hi està treballant aquest indicador està encès, i alerta que en aquest moment no podríeu extreure la memòria flaix.
*'''Xarxa sense fils'''. Senyal que indica si l’encaminador està funcionant correctament com a punt d’accés a una xarxa sense fils. Lògicament aquest indicador tan sols és present en els encaminadors que estan habilitats com a punts d’accés.
*'''Interfícies'''. Per a cada una hi ha una sèrie d’indicadors per a les informacions següents:
**'''Estat'''. Indica si la interfície està connectada i està treballant.
**'''Velocitat de transmissió'''. Mostra la velocitat a què treballa la interfície.
**'''Mode de transmissió'''. Indica si la transmissió és dúplex o no.

Aquests són els indicadors (o LED) que habitualment hi ha en tots els encaminadors, però, com ja hem dit abans, segons el model d’encaminador poden variar.

Podeu observar els diferents dispositius interns d’un encaminador:

[[Fitxer:routing5.png|400px|center]]

==Classificació de les interfícies d'un encaminador==

Les interfícies més comuns en els encaminadors es poden classificar en tres grans blocs, d’acord amb el tipus de connexió i la funció que realitzen, són els següents:

*'''Interfícies LAN'''. Aquest tipus d’interfície permet connectar el vostre dispositiu a una xarxa LAN. Habitualment les connexions són FastEthernet, els connectors que utilitza són RJ-45 (registered jack).
*'''Consola/AUX'''. Aquests tipus d’interfície doten l’encaminador de ports serials asíncrons. Aquests ports s’utilitzen per configurar l’encaminador. Per fer-ho, cal connectar amb un emulador de terminal el cable que s’utilitza per a aquesta connexió: per un extrem és RJ45, i per l’altra, '''DB9''' ; el connector DB9 es connecta al port '''COM''' de l’ordinador, mentre que l’RJ45 es connecta a l’encaminador.

*'''Interfícies WAN'''. Les interfícies WAN permeten connectar-vos a xarxes d’àrea extensa, treballen en la capa 1 i 2 del model OSI, això vol dir que per configurar-les i fer-les servir heu de conèixer les diferents tecnologies i protocols amb què treballen. Les tecnologies WAN més comuns són:
**'''XDSI''' (Xarxa digital de serveis integrats),
**'''DSL''' (Digital Subscriber Line, línia digital d’abonat),
**'''Frame Relay o ATM''' (Asynchronous Transfer Mode, mode de transferència assíncron).
Quan un encaminador fa les seves funcions i és el punt de sortida de la xarxa connectat a una WAN, diem que actua com a '''DTE''' (Data terminal equipment, equip terminal de dades). Mentre que el proveïdor de serveis d’Internet proporciona un dispositiu mòdem o '''CSU/DSU''' (Channel Service Unit / Data service unit, Unitat de servei de canal / Dades de la unitat de servei) que fa les funcions d’accés i sincronització, s’anomena '''DCE''' (data circuit-terminating equipment, equip de terminació del circuit de dades).

En els simuladors o els entorns de proves quan es connecten dos encaminadors punt a punt amb connexions serials, un fa les funcions de DTE (normalment interfície serial 0) i l’altre actua com a punt de connexió del proveïdor de serveis d’Internet o DCE (habitualment interfície serial 1), i llavors ha de sincronitzar les comunicacions.

La majoria de les interfícies de xarxa tenen un o dos indicadors LED d'enllaç al costat de la interfície. Generalment, un LED verd indica una connexió correcta, mentre que un LED verd que parpelleja indica activitat de xarxa.

[[Fitxer:routing6.png|400px|center]]

Si la llum d'enllaç no està encesa, pot existir un problema amb el cable de xarxa o amb la xarxa pròpiament aquesta. En el port del switch on acaba la connexió també hi ha un indicador LED encès. Si un extrem no s'encén o cap ho fa, intenti amb un altre cable de xarxa.

==Funcions de l'encaminador==

Les funcions principals dels encaminadors que heu de tenir en compte són:
*Segmentació
*Commutació
*Determinació de ruta

La '''segmentació''' és una característica dels encaminadors que permet segmentar el trànsit d’una xarxa gran en diverses xarxes més petites. Això representa una gran millora del rendiment, ja que els paquets de difusió o broadcast no poden travessar l’encaminador, és a dir, es creen múltiples dominis de difusió broadcast. S’evita, així, l’arribada constant de paquets de difusió que s’envien des de qualsevol altre punt de la xarxa.

La '''commutació''' permet als encaminadors enviar els paquets de dades que reben a la interfície de sortida correcta. Per saber quina és la interfície on ha d’enviar les dades, l’encaminador es basa en la informació emmagatzemada en les taules d’encaminament. El paquet de dades, arriba a l’encaminador i s’hi atura el temps necessari perquè l’encaminador pugui llegir l’adreça de destinació i determinar quina és la ruta que ha de segui

'''Determinar per quina ruta''' s’ha d’enviar un paquet de dades depèn de molts factors. Si pensem en les xarxes de transports públics, quan volem anar a una zona geogràfica determinada ens cal escollir quina és la millor ruta de totes les possibles, això depèn de molts paràmetres que hem de tenir en compte, com poden ser el trànsit o la quantitat de transbords que hem de fer.

Els encaminadors tenen el mateix funcionament, determinen la ruta basant-se en paràmetres com l’amplada de banda de la línia, el nombre de salts que ha de fer un paquet de dades i els paràmetres de rendiment.

L’encaminament es pot fer de dues maneres, mitjançant '''rutes estàtiques''' que introdueix l’administrador o mitjançant '''rutes dinàmiques'''.

'''Procediment''':

El router usa la seva taula de routing per trobar la millor ruta per reexpedir un paquet. Quan el router rep un paquet, analitza l'adreça de destinació del paquet i usa la taula de routing per buscar la millor ruta cap a aquesta xarxa. La taula de routing també inclou la interfície que s'ha d'usar per reexpedir els paquets a cada xarxa coneguda. Quan es troba una coincidència, el router encapsula el paquet en la trama d'enllaç de dades de la interfície de sortida, i el paquet es reenvía cap a la destinació.

Un router pot rebre un paquet encapsulat en un tipus de trama d'enllaç de dades i reexpedir-ho per una interfície que usa un altre tipus de trama d'enllaç de dades. Per exemple, un router pot rebre un paquet en una interfície Ethernet, però ha de reexpedir-ho per una interfície configurada amb el protocol punt a punt (PPP). L'encapsulació d'enllaç de dades depèn del tipus d'interfície en el router i del tipus de mitjà al que es connecta. Les diferents tecnologies d'enllaç de dades a les quals es pot connectar un router inclouen Ethernet, PPP, Frame Relay, DSL, tecnologia de cable i tecnologia sense fil (802.11, Bluetooth).

[[Fitxer:routing7.png|400px|center]]

En aquest exemple, el router R1 rep el paquet encapsulat en una trama de Ethernet. Després de desencapsular el paquet, el R1 usa l'adreça IP de destinació del paquet per buscar una adreça de xarxa que coincideixi en la seva taula de routing. Després de trobar una adreça de xarxa de destinació en la taula de enrutamiento, R1 encapsula el paquet dins d'una trama PPP i reenvía el paquet a R2. El R2 realitza un procés similar.

[[Fitxer:routing8.png|400px|center]]

=Formes de connexió a l’encaminador per a la seva configuració inicial=

En general, els dispositius de xarxa i els usuaris finals es connecten a una xarxa mitjançant una connexió Ethernet per cable o una connexió sense fil.

[[Fitxer:routing10.png|400px|center]]

Els dispositius de Sucursal es connecten de la següent manera:

*Els recursos corporatius (és a dir, els servidors d'arxius i les impressores) es connecten als switches de capa 2 mitjançant cables Ethernet.
*Les computadores d'escriptori i els telèfons de veu sobre IP (VoIP) es connecten als switches de capa 2 mitjançant cables Ethernet.
*Les computadores portàtils i els smartphones es connecten de forma sense fil als punts d'accés sense fil (WAP).
*Els WAP es connecten als switches mitjançant cables Ethernet.
*Els switches de capa 2 es connecten a una interfície Ethernet en el router perimetral mitjançant cables Ethernet. Un router perimetral és un dispositiu que es troba en el perímetre o el límit d'una xarxa i crea rutes entre aquesta xarxa i una altra xarxa, per exemple, entre una LAN i una WAN.
*El router perimetral es connecta al proveïdor de serveis (SP) d'una WAN.
*El router perimetral també es connecta a un ISP per a propòsits de respatller.

Els dispositius del situat Central es connecten de la següent manera:

*Les computadores d'escriptori i els telèfons VoIP es connecten als switches de capa 2 mitjançant cables Ethernet.
*Els switches de capa 2 es connecten de forma redundant als switches multicapa de capa 3 amb cables Ethernet de fibra òptica (connexions ataronjades).
*Els switches multicapa de capa 3 es connecten a una interfície Ethernet en el router perimetral mitjançant cables Ethernet.
*El servidor del lloc web corporatiu es connecta a la interfície del router perimetral mitjançant un cable Ethernet.
*El router perimetral es connecta al SP d'una WAN.
*El router perimetral també es connecta a un ISP per a propòsits de backup.

== Procés d'inici d'un router ==

Quan s’inicia un encaminador arrenca un procés de comprovació dels seus dispositius físics interns i una càrrega de dades per tal que el sistema comenci a fer les funcions que té assignades. Heu de ser capaços d’identificar les diferents fases en l’arrencada d’un encaminador i les seves funcions.

*'''Fase post'''. Es fa un diagnòstic d’engegada, s’executen programes de comprovació per als diferents dispositius interns de l’encaminador.
*'''Fase d’arrencada (bootstrap)'''. El bootstrap s’encarrega d’executar instruccions per tal d’inicialitzar l’IOS.
*'''Fase de càrrega de l’IOS''' (internetwork operating system, sistema operatiu d’interconnexió). El sistema operatiu pot residir en diverses ubicacions, normalment està en la memòria Flash o també pot estar disponible en un servidor TFTP (trivial file transfer protocol, protocol de transferència d’arxius trivial) en xarxa. Un cop se’n determina la ubicació es fa la càrrega del sistema operatiu en la memòria RAM. Un cop finalitzada la instal·lació del sistema operatiu, aquest mostra pel terminal de consola un llistat dels dispositius maquinari i programari disponibles.
*'''Fase de càrrega de l’arxiu configuració'''. Els arxius de configuració d’inici resideixen en la NVRAM, aquests s’encarreguen de configurar totes les interfícies i les taules d’encaminament i/o resolució de noms. Un cop carregat l’IOS es carrega en memòria l’arxiu de configuració. Si l’arxiu no està disponible es carrega des d’un servidor TFTP o mitjançant la connexió de consola.

Quan l’encaminador ha acabat la seqüència d’inici, permet modificar la configuració resident de diferents maneres:
*podeu connectar-vos pel port de consola mitjançant un emulador de terminal,
*per una interfície Ethernet amb l’ús de qualsevol navegador d’Internet
*amb aplicacions d’administració com Telnet.

=Comandaments de l’encaminador.=

En configurar un switch o un router Cisco, primer s'han de realitzar les següents tasques bàsiques:

*'''Assignar un nom''' al dispositiu: per distingir-ho d'altres routers.
*'''Protegir l'accés''' d'administració: per protegir l'accés a EXEC privilegiat, a EXEC d'usuari i l'accés per Telnet, i xifrar les contrasenyes amb el màxim nivell.
*'''Configurar un avís''': per proporcionar notificacions legals d'accés no autoritzat.

[[Fitxer:routing11.png|400px|center]]

Els routers admeten xarxes LAN i WAN, i poden interconnectar diferents tipus de xarxes; per tant, admeten molts tipus d'interfícies. Per exemple, els ISR G2 tenen una o dues interfícies Gigabit Ethernet integrades i ranures per a targetes d'interfície WAN d'alta velocitat ('''HWIC''') per admetre altres tipus d'interfícies de xarxa, incloses les interfícies serials, DSL i de cable.

Perquè una interfície estigui disponible, ha de complir els següents requisits:

*Si s'utilitza IPv4, s'ha de configurar la interfície amb una adreça i una màscara de subxarxa: usa el comando de configuració d'interfície ''' ip address ''adreça-ip màscara-de-subxarxa''.'''
*Activar la interfície: les interfícies LAN i WAN no estan activades ('''shutdown''') de manera predeterminada. Per habilitar una interfície, aquesta s'ha d'activar mitjançant el comando '''no shutdown'''. (Això és similar a l'encès de la interfície). La interfície també ha d'estar connectada a un altre dispositiu (un hub, un switch o un altre router) perquè la capa física estigui activa.

[[Fitxer:routing12.png|400px|center]]

Segons el tipus d'interfície, és possible que es requereixin paràmetres addicionals. Per exemple, a l'entorn del laboratori, la interfície serial que es connecta a l'extrem del cable serial retolat DCE s'ha de configurar amb el comando '''clock rate'''.

[[Fitxer:routing13.png|400px|center]]

== Configuració IPv6 ==

La configuració d'una interfície IPv6 és similar a la configuració d'una interfície per IPv4. La majoria dels comandos de configuració i verificació de IPv6 del IOS de Cisco són molt similars als seus equivalents de IPv4. En molts casos, l'única diferència és l'ús de '''ipv6''' en lloc de '''ip''' en els comandos.

S'ha de realitzar el següent amb la interfície IPv6:

*'''Configurar la interfície''' amb una màscara de subxarxa i una adreça IPv6: usa el comando de configuració d'interfície '''ipv6 address adreça-ipv6/longitud-prefixo [link-local | eui-64]'''.
*'''Activar la interfície''': la interfície s'ha d'activar mitjançant el comando '''no shutdown'''.

Una interfície pot generar la seva pròpia adreça link-local de IPv6 sense tenir una adreça de unidifusión global mitjançant el comando de configuració d'interfície '''ipv6 enable'''.

[[Fitxer:routing14.png|400px|center]]

Les interfícies IPv6 generalment tenen més d'una adreça IPv6. Com a mínim, els dispositius IPv6 han de tenir una adreça link-local de IPv6, però també és molt probable que tinguin una adreça de unidifusión global de IPv6. IPv6 també admet la capacitat que una interfície tingui diverses adreces de unidifusión global de IPv6 de la mateixa subxarxa. Els següents comandos es poden usar per crear, de forma estàtica, una adreça de unidifusión global o link-local de IPv6:

*'''ipv6 address dirección-ipv6 / longitud-prefijo''': crea una adreça de unidifusión global de IPv6 segons l'especificat.
*'''ipv6 address dirección-ipv6 / longitud-prefijo eui-64''': configura una adreça de unidifusión global de IPv6 amb un identificador d'interfície (ANEU) en els 64 bits de baix ordre de l'adreça IPv6 mitjançant el procés EUI-64.
*'''ipv6 address dirección-ipv6 / longitud-prefijo Link-local''': configura una dirección link-local estática en la interfaz que se usa en lugar de la dirección link-local que se configura automáticamente cuando se asigna la dirección de unidifusión global de IPv6 a la interfaz, o cuando se habilita con el comando de interfaz '''ipv6 enable'''. Recuerda que el comando de interfaz '''ipv6 enable''' se usa para crear de forma automática una dirección link-local de IPv6, así se haya asignado una dirección de unidifusión global de IPv6 o no.

Un exemple de configuració de les interfícies d’un encaminador amb aquesta versió seria un encaminador amb les interfícies FastEhternet 0/0 i FastEthernet 0/1, en què per a la interfície FastEthernet 0/0 es vol assignar una configuració automàtica, i a la FastEthernet1/1 s’assigna l’adreça 1001:db8:ff:10::1. Es fa:
<pre>
Router(config)#interface FastEhternet 0/0
Router(config-if)#ipv6 enable
Router(config-if)#ipv6 address autoconfig
Router(config-if)# no shutdown
Router(config-if)#interface FastEthernet 0/1
Router(config-if)# ipv6 address 1001:db8:ff:10::1/112
Router(config-if)# no shutdown
</pre>

==Configuració de interfícies en sèrie==

La connexió d’un encaminador a un altre encaminador en els simuladors o en els laboratoris es fa mitjançant les interfícies en sèrie connectant un cable anomenat '''DTE-DCE'''. Un dels encaminadors fa les funcions de DTE (interfície en sèrie 0) o equip terminal de dades, i l’altre fa les funcions de DCE (interfície en sèrie 1) o equip terminal del circuit de dades, emulant el dispositiu que us proporciona el proveïdor d’Internet.

Els encaminadors han de sincronitzar la transferència de dades a la mateixa velocitat, per això un s’encarrega de gestionar aquesta transferència establint la velocitat de transmissió. Per configurar quina serà la velocitat de transmissió que marcarà es fa servir l’ordre '''clock rate velocitat'''. L’encaminador que gestiona la transferència i determina la velocitat de transmissió s’anomena '''DCE'''.

Per configurar la interfície en sèrie heu de seguir els passos següents:
*Accedir a la interfície: Router(config)#interface serial 0.
*Configurar la IP i la màscara de xarxa per a la interfície: Router(config-if)# ip address 80.1.1.1 255.0.0.0.
*Configurar la velocitat de transmissió (en cas que l’encaminador faci les funcions de DCE): Router(config-if)# clock rate 56000.
*Activar la interfície: Router(config-if)# No shutdown.
*Sortir de la interfície: Router(config-if)# exit.
<pre>
Router>enable
Router#configure terminal
Enter configuration commands, one per line. End with CNTL/Z.
Router(config)#interface serial 2/0
Router(config-if)#ip address 80.1.1.1 255.0.0.0
Router(config-if)#clock rate 56000
Router(config-if)#no shutdown
</pre>

==Configuració de interfícies sense fils==

Hi ha encaminadors que també estan dotats d’una antena, interfície, per poder-se comunicar sense fils. Aleshores també s’ha de configurar aquesta antena, la seva adreça IP i també les dades corresponents a una xarxa sense fil (WLAN), com el nom de la xarxa, la contrasenya d’accés, etc.

Per configurar-ho els passos a seguir són les següents:

*Crear la xarxa WLAN, mitjançant l’ordre '''dot11 ssid'''. Usant '''dot11 ssid nom_xarxa''', en què el nom_xarxa identifica la xarxa sense fil. S’executa des del mode de configuració global. En crear-la també s’accedeix al mode de configuració ssid. En aquest mode podreu configurar les dades generals d’aquesta xarxa.

*Un cop sou dins del mode de configuració ssid s’ha de definir '''el mètode d’autenticació'''. Del mètode d’autenticació s’ha de definir quin algoritme de seguretat usa i les característiques de l’algoritme. Per exemple, per configurar l’algoritme de seguretat WPA, primer es defineix què usa aquest algoritme amb l’ordre '''authentication key-management wpa '''i després l’assignació d’una contrasenya amb l’ordre '''wpa-psk'''. El seu ús és: .
<pre>
wpa - pskascii|hexcontrasenya
</pre>

*Configurar l’adreça IP d’aquest punt d’accés. Això es fa des del mode de configuració d’interfície. Per accedir-hi també s’ha d’executar l’ordre '''interface''', però en aquest cas la interfície és identificada per '''dot11Radio'''. Per tant, l’ordre és '''interface dot11Radio 0/1/0'''. Un cop situats en el mode interfície s’assigna l’adreça IP de la mateixa manera que en les xarxes amb fils, mitjançant l’ordre '''ip address'''.

*Després de configurar l’adreça IP, s’assigna aquesta interfície a la xarxa sense fil que s’ha creat abans. Això es fa amb l’ordre '''ssid nom_xarxa'''.

==Inici de l'encaminador: ROMMON==

El monitor de ROM permet restaurar l’IOS, és un sistema operatiu amb un conjunt d’ordres mínim. S’ubica en la memòria ROM, per accedir a aquest mode disposem de la combinació de tecles, que cal pitjar quan està arrencant l’encaminador.

El monitor de ROM o '''ROMMON''' és una versió mínima del sistema operatiu amb un conjunt de funcions limitades, està ubicat en la memòria ROM i no es pot modificar o actualitzar, per fer-ho caldria incorporar un altre ROM diferent a la placa base de l’encaminador. Aquest mode de treball us permet, bàsicament, fer les funcions següents:
*Restaurar la contrasenya.
*Modificar el registre de configuració.
*Gestionar la seqüència d’inici de l’encaminador.
*Restaurar còpies de seguretat de l’IOS amb TFTP.
*Restaurar còpies de seguretat de l’IOS amb Xmodem.

El ROMMON s’executa automàticament quan l’encaminador no troba cap configuració correcta en la memòria Flash. També podeu interrompre el procés d’arrencada de l’encaminador per accedir al ROMMON amb la combinació de tecles '''ctrl+pause'''.

En el cas de voler-ho fer des del simulador''' Packet Tracer '''la combinació de tecles és '''ctrl+c'''.

Des del ROMMON es pot modificar el registre de configuració amb l’ordre '''confreg valor'''. El registre és un valor que s’emmagatzema en la NVRAM, té una grandària de 16 bits i es representa en format hexadecimal. La funció '''confreg''' principal del registre és indicar l’ordre de càrrega de l’IOS, aquesta ordre depèn del valor que tingueu emmagatzemat, per modificar la seqüència només cal variar els darrers quatre bits del registre de configuració. El valor per defecte sempre és '''0x2102'''.

[[Fitxer:routing15.png|center]]

===Recuperació de contrasenyes===
Una vegada observeu que no teniu la contrasenya del mode privilegiat, executeu l’ordre '''show version''' per poder recuperar el valor del registre. L’obteniu en la darrera línia que mostra l’ordre, concretament '''Configuration register is 0x2102'''.

Reinicieu l’encaminador, i amb la combinació de tecles '''control+pause''' accediu al ROMMON.
<pre>
Router>reset
Self decompressing the image :
############
monitor: command "boot" aborted due to user interrupt
rommon 1 > confreg 0x2142
rommon 2 > reset
</pre>
Amb l’ordre '''confreg 0x2142''' s’inicia l’encaminador sense carregar l’arxiu de configuració.
Us apareix l’assistent de configuració del sistema, el podeu cancel·lar i tornar a fer una configuració. Llavors podeu consultar una còpia del fitxer startup-config per veure la contrasenya sense xifrar i canviar-la per posar-ne una de nova que coneixeu vosaltres.
<pre>
Router>
Router>enable
Router#copy startup-config running-config
Destination filename [running-config]?

%SYS-5-CONFIG_I: Configured from console by console
</pre>
Ja podeu donar els nous valors de les contrasenyes des del '''mode privilegiat''' i l’ordre '''enable'''.
Podeu també fixar una nova contrasenya per l’accés per consola mitjançant l’ordre '''password''' des del mode consola.

Configureu que a l’iniciar l’encaminador carregueu el regitre actual, mitjançant l’ordre '''config-register 0×2102''' i feu una còpia de la configuració actual com a configuració d’inici de l’encaminador. Tan sols us queda reiniciar l’encaminador.
<pre>
Router(config)#config-register 0x2102
Router(config)#exit
Router#copy running-config startup-config
Destination filename [startup-config]?
Building configuration...
[OK]
Router#reload
</pre>

==Servidor TFTP==

El servei de TFTP ens permet disposar de còpies de seguretat per tal de recuperar una imatge de l’IOS o d’un arxiu de configuració.
Un cop l’encaminador s’ha iniciat i heu realitzat les configuracions necessàries, heu de ser capaços de poder fer còpies de seguretat, per això necessiteu un equip de la xarxa que tingui instal·lat el servei de TFTP
En el cas de l’Ubuntu, podem trobar el paquet '''tftpd-hpa'''.

<pre>
sudo apt-get install tftpd-hpa
</pre>

Un cop instal·lat només mancaria configurar-lo, per fer-ho heu d’editar el fitxer '''/etc/default/tftpd-hpa''' i podeu donar els valors als paràmetres de configuració. Els més importants són:
*'''tftp_directory''', que correspon al directori en què posarem o rebrem els fitxers a intercanviar amb l’encaminador.
*'''run_daemon''', que pot tenir els valors “yes” o “no”. Indiquem si s’ha d’executar com a procés dimoni i, per tant, sempre en execució.

<pre>
# cat /etc/default/tftpd-hpa

TFTP_USERNAME="tftp"
TFTP_DIRECTORY="/var/lib/tftpboot"
TFTP_ADDRESS="0.0.0.0:69"
TFTP_OPTIONS="–secure"
RUN_DAEMON="yes"

</pre>

Exemple d'una còpia de l'IOS:
<pre>
barcelona#sh flash

System flash directory:
File Length Name/status
3 33591768 c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin
2 28282 sigdef-category.xml
1 227537 sigdef-default.xml
[33847587 bytes used, 30168797 available, 64016384 total]
63488K bytes of processor board System flash (Read/Write)

barcelona#copy flash tftp
Source filename []? c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin
Address or name of remote host []? 192.168.0.99
Destination filename [c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin]? c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin-copia

Writing c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin...!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
[OK - 33591768 bytes]

33591768 bytes copied in 2.047 secs (16410000 bytes/sec)
barcelona#
</pre>

Exemple d'actualització d'un IOS:
<pre>
barcelona>enable
barcelona#copy tftp flash
Address or name of remote host []? 192.168.0.99
Source filename []? c2600-i-mz.121-14.bin
Destination filename []? c2600-i-mz.121-14.bin
Accessing tftp://192.168.0.99/c2600-i-mz.121-14.bin...

Erase flash: before copying? [confirm] y

Erasing the flash filesystem will remove all files! Continue? [confirm] y

Erasing device... eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee

Erase of flash: complete
Loading c2600-i-mz.121-14.bin from 192.168.0.199 : !!!!!
!!!
[OK - 3802992/7605248 bytes]

Verifying checksum... OK (0x1ABC)
3802992 bytes copied in 58.236 secs (65568 bytes/sec)
</pre>

Exemple de restauració amb RONMON via TFTP:
<pre>
Self decompressing the image :
#########
monitor: command "boot" aborted due to user interrupt
rommon 1 > IP_ADDRESS=192.168.0.1
rommon 3 > IP_SUBNET_MASK=255.255.255.0
rommon 4 > DEFAULT_GATEWAY=192.168.0.1
rommon 5 > TFTP_SERVER=192.168.0.99
rommon 6 > TFTP_FILE=c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin
rommon 7 > set
DEFAULT_GATEWAY=192.168.0.1
IP_ADDRESS=192.168.0.1
IP_SUBNET_MASK=255.255.255.0
PS1=rommon ! >
TFTP_FILE=c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin
TFTP_SERVER=192.168.0.99
rommon 8 > tftpdnld

IP_ADDRESS: 192.168.0.1
IP_SUBNET_MASK: 255.255.255.0
DEFAULT_GATEWAY: 192.168.0.1
TFTP_SERVER: 192.168.0.99
TFTP_FILE: c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin
Invoke this command for disaster recovery only.
WARNING: all existing data in all partitions on flash will be lost!

Do you wish to continue? y/n: [n]: y
Receiving c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin from 192.168.0.99 !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

File reception completed.
Copying file c1841-advipservicesk9-mz.124-15.T1.bin to flash.
</pre>

=Configuració de l’encaminament estàtic.=
L’encaminament IP és una de les funcions fonamentals que els dispositius encaminadors han de fer. Consisteix fonamentalment a determinar quina és la ruta que ha de seguir un paquet de dades d’un host d’origen fins a un host de destinació basant-se en factors com poden ser els següents:
*Nombre de salts de l’origen a la destinació
*Amplada de banda de la línia
*Nombre d’usuaris connectats
*Prioritats
Aquests factors o paràmetres són la base per seleccionar quina és la millor mètrica per arribar a una xarxa determinada. La mètrica normalment és un valor numèric que es genera de diferents maneres depenent dels protocols d’encaminament dinàmic que s’utilitzen. Basant-se en aquest paràmetre s’actualitza la taula d’encaminament.
L’encaminament es pot fer de dues maneres, amb rutes estàtiques o dinàmiques.

Les '''rutes estàtiques''' són aquelles que l’administrador introdueix en els encaminadors manualment, això comporta que s’hagi de tenir un profund coneixement de la xarxa que s’esta configurant, a més és un sistema que no varia amb el temps i no s’actualitzen les taules d’encaminament d’una manera automàtica quan hi ha modificacions en la xarxa.
Es pot definir una ruta estàtica quan es vol que els clients accedeixin a una xarxa que no està directament connectada a l’encaminador, també permet definir una ruta concreta, de totes les possibles, a una destinació.

Per poder veure la taula d’encaminament d’un encaminador tenim l’ordre '''show ip route''', aquesta ordre mostra les xarxes que estan directament connectades a l’encaminador mitjançant les seves interfícies, les podem identificar per la lletra C. També mostra com s’han generat la resta de rutes. A continuació veieu un exemple de l’ús d’aquesta ordre.

<pre>
barcelona>enable
barcelona#configure terminal
Enter configuration commands, one per line. End with CNTL/Z.
barcelona(config)#interface FastEthernet 0/0
barcelona(config-if)#ip address 192.168.0.1 255.255.255.0
barcelona(config-if)#no shutdown
barcelona(config-if)#exit
barcelona(config)#exit
barcelona#
%SYS-5-CONFIG_I: Configured from console by console

barcelona#show ip route
Codes: C - connected, S - static, I - IGRP, R - RIP, M - mobile, B - BGP
D - EIGRP, EX - EIGRP external, O - OSPF, IA - OSPF inter area
N1 - OSPF NSSA external type 1, N2 - OSPF NSSA external type 2
E1 - OSPF external type 1, E2 - OSPF external type 2, E - EGP
i - IS-IS, L1 - IS-IS level-1, L2 - IS-IS level-2, ia - IS-IS inter area
* - candidate default, U - per-user static route, o - ODR
P - periodic downloaded static route

Gateway of last resort is not set

C 192.168.0.0/24 is directly connected, FastEthernet0/0
barcelona#
</pre>
Les rutes estàtiques s’introdueixen en el sistema amb l’ordre '''ip route''' des del mode de configuració global, l’estructura de l’ordre és:
<pre>
ip route identificador_de_xarxa màscara porta_d'enllaç distància_administrativa
</pre>

*'''Identificador de xarxa'''. Identifica una xarxa que no tenim directament connectada a l’encaminador.
*'''Màscara'''. S’ha d’especificar la màscara de la xarxa de destinació.
*'''Porta d’enllaç o interfície local'''. Aquest paràmetre pot tenir dos valors diferents, pot ser l’adreça de la interfície de l’encaminador següent que dóna accés a la xarxa o la interfície local de l’encaminador per on surt el paquet de dades. En general és millor indicar l’adreça de la interfície del següent encaminador.
*'''Distància administrativa'''. Aquest és un valor opcional, es pot representar amb un nombre comprès entre 0 i 255. En cas de tenir més d’una ruta per accedir a la mateixa xarxa els paquets de dades utilitzen la que té una distància administrativa més baixa. Aquest valor indica la fiabilitat de la ruta, no vol indicar el mateix que la mètrica, recordeu que la mètrica permet únicament generar la ruta en la taula.

'''La distància administrativa indica la fiabilitat de la ruta i la seva prioritat'''. Com més petita millor. Per exemple, les xarxes directament connectades tenen una distància administrativa 0, mentre que les rutes estàtiques tenen com a valor 1, si en una taula hi ha dues rutes que apunten la mateixa destinació se seleccionà la que tingui la distància administrativa més petita.

Quan l’accés a múltiples xarxes es fa per una mateixa porta d’enllaç es pot:
*Introduir una ruta estàtica per a cada xarxa.
*Configurar una ruta per defecte per a tota la resta de destinacions amb un camí comú. Quan s’examina la taula d’encaminament si la xarxa de destinació té una ruta estàtica pròpia s’utilitza la ruta estàtica. Sinó, farà servir la ruta per defecte.

==Rutes per defecte==
Les rutes per defecte permeten substituir totes les rutes estàtiques que tenen una mateixa porta d’enllaç (però únicament es pot especificar una vegada), això implica una tasca administrativa inferior que si s’han d’especificar cadascuna de les rutes.

Per configurar una ruta per defecte s’utilitza l’ordre '''ip route''' amb l’identificador de xarxa amb el valor '''0.0.0.0''' i la màscara amb el valor '''0.0.0.0''', aquests valors indiquen qualsevol destinació amb qualsevol màscara.

[[Fitxer:routing16.png|400px|center]]

Podem observar que en l’encaminador Mad, en lloc de crear una ruta estàtica per a cada xarxa, afegeix una única ruta per defecte per a qualsevol trànsit. L’accés a les xarxes 10.0.0.0 i 11.0.0.0 es fa amb aquesta ruta i qualsevol paquet de dades s’envia a l’encaminador 192.168.1.2.

=Configuració de l'encaminador com a servidor DHCP=

Un servidor DHCP serveix per poder assignar la configuració TCP/IP dinàmicament als ordinadors connectats a la seva xarxa.

Els encaminadors, alguns models d’aquests, també poden funcionar com a servidors DHCP i acaben fent dues funcions en la xarxa (encaminen i assignen la configuració TCP/IP).

Per fer-ho el primer pas és crear un magatzem d’adreces i posteriorment configurar els paràmetres del servei DHCP. Per crear el magatzem és fa servir l’ordre '''ip dhcp pool nom_magatzem''' des del mode de configuració global.

En executar aquesta ordre s’entra en el mode de configuració de DHCP , '''Router(dhcp-config)#''', que permet executar tota una sèrie d’ordres que configuren els paràmetres del servei.

[[Fitxer:routing17.png|center]]

Pot ser que hi hagi adreces que no es poden oferir, ja que hi ha dispositius que han de tenir una IP fixa.

Per fer-ho hi ha l’ordre '''ip dhcp excluded -address direccio_inicial [direccio_final]''', que s’executa des del mode de configuració global. Per exemple, es poden oferir adreces de la xarxa 192.168.15.0 però les vint primeres estan reservades per a impresores, servidors d’FTP i servidors web entre altres; per no fer servir aquestes adreces s’ha d’executar l’ordre següent:
<pre>
Router(config)#ip dhcp excluded-address 192.168.15.1 192.168.15.20
</pre>

Podeu fer la comprovació des del servidor DHCP de les IPs donades mitjançant l’ordre '''show ip dhcp binding''', que s’executa des del mode privilegiat. Vegeu l’execució de l’ordre:
<pre>
dhcpserver#show ip dhcp binding
IP address Client-ID/ Lease expiration Type
Hardware address
192.168.20.2 0090.0CE5.5511 -- Automatic
192.168.20.3 0000.0C15.6C72 -- Automatic
</pre>

<h1>DHCP Relay en Cisco</h1>

<h2>Què és el DHCP Relay?</h2>
<p>El <strong>DHCP Relay</strong> és una funcionalitat que permet als clients d'una xarxa local obtenir configuracions d'un servidor DHCP que es troba en una xarxa diferent. Això s'aconsegueix reenviant els missatges DHCP entre el client i el servidor a través d'un dispositiu intermediari, com un router o un switch configurat per actuar com a agent de retransmissió (Relay Agent).</p>

<h2>Configuració de DHCP Relay en un dispositiu Cisco</h2>
<p>Per configurar el DHCP Relay en un router o switch Cisco, s'utilitza la comanda <code>ip helper-address</code> a la interfície que rep les sol·licituds DHCP dels clients.</p>

<h3>Passos de configuració:</h3>
<ol>
<li>Accedeix al mode de configuració global del dispositiu.</li>
<li>Entra a la interfície on es reben les sol·licituds DHCP dels clients.</li>
<li>Configura l'adreça del servidor DHCP amb la comanda <code>ip helper-address</code>.</li>
</ol>

<h3>Exemple de configuració:</h3>
<pre><code>Router> enable
Router# configure terminal

! Accedir a la interfície on es reben les sol·licituds DHCP
Router(config)# interface GigabitEthernet0/1

! Configurar l'adreça IP del servidor DHCP
Router(config-if)# ip helper-address 192.168.1.1

! Sortir del mode de configuració de la interfície
Router(config-if)# exit

! Guardar la configuració
Router# write memory</code></pre>

<h3>Explicació de la comanda:</h3>
<ul>
<li><code>ip helper-address 192.168.1.1</code>: Aquesta comanda indica al dispositiu que reenvii les sol·licituds DHCP cap al servidor amb l'adreça IP <code>192.168.1.1</code>.</li>
<li>El router converteix els missatges de broadcast enviats pels clients DHCP en missatges unicast dirigits al servidor DHCP especificat.</li>
</ul>

M7 - Planificació i administració de Xarxes

2025-01-13T15:59:56Z

Lostiz:

M7 - Planificació i administració de Xarxes

2025-01-13T13:12:08Z

Lostiz:

M7 - Planificació i administració de Xarxes

2025-01-13T13:10:11Z

Lostiz: /* NF1 - Configuració de Xarxes Virtuals - activitats */

M7 - Planificació i administració de Xarxes

2025-01-13T13:09:57Z

Lostiz: /* RA5 - Configuració de Xarxes Virtuals2 */

M7 - Planificació i administració de Xarxes

2025-01-13T13:09:50Z

Lostiz: /* NF1 - Configuració de Xarxes Virtuals */

RA5 - Configuració de Xarxes Virtuals2

2025-01-13T13:09:19Z

Lostiz: Es crea la pàgina amb «<h1>VLANs, Ports d'Accés, Ports Troncals i Inter-VLAN Routing</h1> <h2>1. Què són les VLANs?</h2> <p> Una <strong>VLAN</strong> (Virtual Local Area Network) é...».

<h1>VLANs, Ports d'Accés, Ports Troncals i Inter-VLAN Routing</h1>

<h2>1. Què són les VLANs?</h2>
<p>
Una <strong>VLAN</strong> (Virtual Local Area Network) és una tecnologia de xarxa que permet dividir una xarxa física en múltiples xarxes lògiques independents.
A cada VLAN se li assigna un identificador únic (normalment un número de VLAN, com VLAN 10, VLAN 20, etc.) que permet segmentar el tràfic de la xarxa, millorant el rendiment i la seguretat.
</p>
<p>
Les VLANs poden ser utilitzades per:
<ul>
<li><strong>Segregar tràfic:</strong> Permetre que els dispositius d’una mateixa VLAN puguin comunicar-se entre si, però evitar que els dispositius d’una VLAN puguin comunicar-se amb els d’una altra VLAN sense permisos específics.</li>
<li><strong>Millorar la seguretat:</strong> Reduir la superfície d’atac al restringir el tràfic entre diferents grups de treball dins de la mateixa xarxa física.</li>
<li><strong>Optimitzar el rendiment:</strong> Evitar que el tràfic no desitjat circuli per tota la xarxa, millorant l’ample de banda i reduint el col·lapse de la xarxa.</li>
</ul>
</p>

<h2>2. Ports d'Accés</h2>
<p>
Un <strong>port d'accés</strong> (access port) és un port d'un commutador (switch) que està assignat a una única VLAN.
Els dispositius connectats a un port d'accés no tenen informació sobre VLANs i només poden enviar i rebre tràfic de la VLAN a la qual està assignat aquest port.
</p>
<p>
<strong>Exemple:</strong> Si tens un ordinador connectat a un port d'accés assignat a la VLAN 10, aquest ordinador només podrà comunicar-se amb altres dispositius a la mateixa VLAN 10.
</p>
<p>
<strong>Característica principal:</strong> El tràfic que passa per un port d'accés no porta etiquetes VLAN. Quan un dispositiu envia tràfic, el commutador afegeix internament la VLAN associada.
</p>

<h3>Com configurar un port d'accés</h3>
<p>Per configurar un port d'accés en un commutador Cisco, podem utilitzar els següents comandos:</p>
<pre>
Switch# configure terminal
Switch(config)# interface GigabitEthernet0/1
Switch(config-if)# switchport mode access
Switch(config-if)# switchport access vlan 10
</pre>
<p>En aquest exemple, el port <code>GigabitEthernet0/1</code> es configura per a la VLAN 10.</p>

<h2>3. Ports Troncals</h2>
<p>
Un <strong>port troncal</strong> (trunk port) és un port d’un commutador dissenyat per a transportar tràfic de múltiples VLANs a través d’una connexió entre dispositius de xarxa, com per exemple entre dos commutadors.
</p>
<p>
Els ports troncals utilitzen etiquetatge de VLAN per identificar a quina VLAN pertany cada paquet de dades. Els protocols més comuns per etiquetar el tràfic en ports troncals són <strong>IEEE 802.1Q</strong> i <strong>ISL (Inter-Switch Link)</strong>. L'etiqueta de VLAN s’afegeix a cada paquet per permetre que el tràfic de diferents VLANs circuli per la mateixa connexió física sense barrejar-se.
</p>
<p>
<strong>Exemple:</strong> Un commutador A i un commutador B poden estar connectats per un port troncal, permetent que el tràfic de VLAN 10, VLAN 20 i altres VLANs circulin entre ells sense que les VLANs es barregin.
</p>
<p>
<strong>Característica principal:</strong> Els ports troncals poden transportar tràfic de múltiples VLANs a través d’una única connexió física utilitzant etiquetes.
</p>

<h3>Com configurar un port troncal</h3>
<p>Per configurar un port troncal en un commutador Cisco, utilitzarem els següents comandos:</p>
<pre>
Switch# configure terminal
Switch(config)# interface GigabitEthernet0/2
Switch(config-if)# switchport mode trunk
Switch(config-if)# switchport trunk encapsulation dot1q
</pre>
<p>Aquests comandos configuren el port <code>GigabitEthernet0/2</code> com un port troncal utilitzant el protocol <strong>dot1q</strong> per etiquetar els paquets de les VLANs.</p>

<h3>VLANs Permeses en un Port Troncal</h3>
<p>
Quan configurem un port troncal, podem limitar les VLANs que poden circular per aquest port. Per defecte, tots els ports troncals permeten el tràfic de totes les VLANs configurades al commutador. No obstant això, és possible restringir les VLANs que estan permeses en un port troncal mitjançant el comandament Cisco:
</p>
<pre>
Switch(config)# interface GigabitEthernet0/1
Switch(config-if)# switchport trunk allowed vlan 10,20,30
</pre>
<p>
Aquest comandament permet que només les VLANs 10, 20 i 30 passin pel port troncal. Si volem eliminar una VLAN de la llista de VLANs permeses, podem usar:
</p>
<pre>
Switch(config-if)# switchport trunk allowed vlan remove 20
</pre>

<h2>4. Inter-VLAN Routing</h2>
<p>
L' <strong>Inter-VLAN Routing</strong> és el procés de permetre la comunicació entre dispositius que pertanyen a VLANs diferents.
Els dispositius dins d'una mateixa VLAN poden comunicar-se directament, però per establir una comunicació entre VLANs diferents, es necessita un dispositiu de capa 3 (normalment un router o un commutador de capa 3) que faci de "intermediari" entre les VLANs.
</p>
<p>
Els passos per configurar Inter-VLAN Routing poden incloure:
<ul>
<li><strong>Router on a Stick:</strong> Una solució comuna que utilitza un únic port de router amb subinterfaces virtuals (subinterfaces VLAN) per gestionar múltiples VLANs. En aquest cas, el router assigna una subinterfície a cada VLAN, i el tràfic entre VLANs es redirigeix a través d’aquest router.</li>
<li><strong>Router dedicat o commutador capa 3:</strong> Un router o commutador capa 3 pot realitzar el routing entre les VLANs de manera transparent, ja que és capaç de gestionar el tràfic de capa 3, diferent dels commutadors de capa 2, que només gestionen tràfic de capa 2 (tràfic dins d’una VLAN).</li>
<li><strong>Ruteig per subinterfaces:</strong> El router (o commutador capa 3) crea subinterfaces virtuals per cada VLAN, cadascuna amb la seva pròpia adreça IP. Quan un dispositiu d'una VLAN vol comunicar-se amb un dispositiu d'una altra VLAN, el paquet es dirigeix al router, que decideix com fer arribar el paquet a la VLAN de destinació.</li>
</ul>
</p>
<p>
<strong>Vantatge de l'Inter-VLAN Routing:</strong> Permet que els dispositius de diferents VLANs es comuniquin entre ells, i és una peça clau per a xarxes més complexes amb múltiples segments lògics.
</p>

<h3>Com configurar Inter-VLAN Routing amb subinterfícies</h3>
<p>Per configurar el "Router on a Stick", necessitem crear subinterfícies per cada VLAN. Cada subinterfície actuarà com una interfície de capa 3 per gestionar el tràfic entre les VLANs. A continuació, els passos per configurar-ho:</p>
<pre>
Router# configure terminal
Router(config)# interface gigabitethernet0/0.10
Router(config-if)# encapsulation dot1Q 10
Router(config-if)# ip address 192.168.10.1 255.255.255.0
Router(config-if)# no shutdown
</pre>
<p>En aquest exemple, hem creat una subinterfície per la VLAN 10, utilitzant el protocol <strong>dot1Q</strong> i assignant-li una adreça IP (192.168.10.1) per gestionar el tràfic de la VLAN 10.</p>

<p>Per afegir una subinterfície per una altra VLAN (per exemple, VLAN 20), faríem el següent:</p>
<pre>
Router(config)# interface gigabitethernet0/0.20
Router(config-if)# encapsulation dot1Q 20
Router(config-if)# ip address 192.168.20.1 255.255.255.0
Router(config-if)# no shutdown
</pre>
<p>Aquesta configuració crea una subinterfície per a la VLAN 20 amb la seva adreça IP (192.168.20.1).</p>

<p>Després de configurar les subinterfícies en el router, el commutador ha de tenir un port troncal configurat per permetre el tràfic entre VLANs a través de la connexió entre el router i el commutador.</p>

<h2>Fitxer <code>vlan.dat</code></h2>
<p>
El fitxer <code>vlan.dat</code> és un fitxer de configuració utilitzat per emmagatzemar les VLANs configurades en un commutador Cisco. Aquest fitxer es troba en la memòria flash del dispositiu i conté informació sobre les VLANs creades, els noms associats a les VLANs i altres configuracions relacionades.
</p>
<p>
<strong>Ubicació del fitxer:</strong> El fitxer <code>vlan.dat</code> normalment es troba en la memòria flash del dispositiu Cisco, com per exemple <code>flash:vlan.dat</code>.
</p>
<p>
Quan un commutador es reinicia, l’arxiu <code>vlan.dat</code> és carregat per restaurar la configuració de les VLANs. Si es vol eliminar o modificar el fitxer, es pot fer mitjançant el comandament següent:
</p>
<pre>
Switch# delete flash:vlan.dat
</pre>
<p>
Aquest comandament eliminarà el fitxer <code>vlan.dat</code>, provocant que totes les VLANs configurades es perdin. Un cop es reiniciï el commutador, caldrà tornar a configurar les VLANs.
</p>

<h2>Com funciona tot plegat: Exemple d'una xarxa amb VLANs</h2>
<p>
Suposem que tenim una xarxa amb 3 VLANs:
<ul>
<li><strong>VLAN 10:</strong> Departament de vendes</li>
<li><strong>VLAN 20:</strong> Departament d'IT</li>
<li><strong>VLAN 30:</strong> Direcció</li>
</ul>
</p>
<p>
Les VLANs estan assignades a diferents ports de commutadors, i els dispositius en cada VLAN poden comunicar-se entre ells sense necessitat d'un router. Per exemple:
<ul>
<li>Els dispositius de VLAN 10 poden parlar entre ells.</li>
<li>Els dispositius de VLAN 20 poden parlar entre ells.</li>
</ul>
</p>
<p>
Si un dispositiu de VLAN 10 necessita comunicar-se amb un dispositiu de VLAN 20, el tràfic ha de ser rutejat a través d’un router o un commutador capa 3, realitzant <strong>Inter-VLAN Routing</strong>.
</p>
<p>
Si utilitzem un router amb subinterfaces (Router on a Stick), el router es connectaria al commutador per mitjà d’un port troncal. Les subinterfaces del router (per exemple, subinterface VLAN 10 i subinterface VLAN 20) permetran que el tràfic sigui rutejat entre VLANs diferents.
</p>

<h2>Conclusió</h2>
<p>
Les <strong>VLANs</strong> ofereixen una manera flexible i eficient de segmentar xarxes i gestionar el tràfic. Els <strong>ports d'accés</strong> s'utilitzen per a dispositius finals dins de cada VLAN, mentre que els <strong>ports troncals</strong> són essencials per a transportar múltiples VLANs entre dispositius de xarxa com commutadors. Finalment, l’<strong>Inter-VLAN Routing</strong> permet que les diferents VLANs es comuniquin entre elles, i és una peça clau per a xarxes més complexes amb múltiples segments lògics.
</p>

RA5 - Configuració de Xarxes Virtuals

2025-01-13T13:08:52Z

Lostiz:

RA5 - Configuració de Xarxes Virtuals

2025-01-13T12:56:13Z

Lostiz: Es crea la pàgina amb « <h1>VLANs, Ports d'Accés, Ports Troncals i Inter-VLAN Routing</h1> <h2>1. Què són les VLANs?</h2> <p> Una <strong>VLAN</strong> (Virtual Lo...».